TEMA 1.- L'ANTIC RÈGIM

Download TEMA 1.- L'ANTIC RÈGIM

Post on 08-Apr-2015

920 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Histria del Mn contemporani. Tema sobre l'Antic Rgim. Europa del s.XVIII i independncia dels EUA.

TRANSCRIPT

TEMA 1.- LEUROPA 1.DE LANTIC RGIM.Histria del Mn Contemporani 1r de Batxillerat

0.0.- INTRODUCCI

Qu s? Un sistema econmic, social i poltic. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Caracterstiques:Economia: rgim senyorial (feudalisme tard). Societat: estamental. Demografia: poblaci estancada. Poltica: absolutisme monrquic.

1.- UNA ECONOMIA DE BASE 1.SENYORIAL.

1.0.1.0.1.1.1.1.1.2.1.2.1.3.1.3.1.4.1.4.1.5.1.5.1.6.1.6.-

Introducci. La propietat de la terra. Els drets senyorials. L estancament agrcola. Indstria tradicional i manufactures. La insuficincia dels transports. Comer interior i comer colonial.

1.0.- Introducci. 1.0.- Introducci.

Economia rural: 80 % de la poblaci al camp. Economia d autoconsum (comer escs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comer creixement de lartesania.

1.1.1.1.- La propietat de la terra. terra.

Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisi de la senyoria territorial en:Reserva senyorial. Masos.

1.2.1.2.- Els drets senyorials. senyorials.

Definici. Procedncia:Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat,

L esglsia, a ms, rebia el delme.

1.3.1.3.- Lestancament agrcola. agrcola.

Agricultura endarrerida, de subsistncia i endarrerida, policonreu escs comer. comer. Tipus dexplotacions: dexplotacions:Camps oberts o openfields: rotaci triennal. openfields: triennal. Terres comunals. comunals.

Insuficient producci ramadera. ramadera. Conseqncies: Conseqncies: crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i menor natalitat. natalitat.

1.4.1.4.- Indstria tradicional i manufactures. manufactures.

Autosuficincia econmica al camp. Els gremis a les ciutats:Associacions d artesans del mateix ofici. Controlen la producci i venda dels productes. Eviten la competncia. Assistncia mtua dels seus associats.

Per a evitar el control dels gremis:Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.

1.5.1.5.- La insuficincia dels transports. transports.

Mitjans de transport rudimentaris dificulten el creixement del comer. Transport terrestre molt deficient desplaaments llargs i costosos. Navegaci martima lenta i limitada (crrega) dependncia dels vents. Navegaci fluvial ms fcil i barata dependncia de la hidrografia i els canals.

1.6.1.6.- Comer interior i comer colonial. colonial.

Comer interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes martimes (segle XVI) creixement del comer colonial acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir leconomia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

RUTES DEL COMER MARTIM DURANT EL SEGLE XVIII

2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 2.

2.1.2.1.- Privilegiats i no privilegiats. 2.2.2.2.- Una poblaci estancada.

2.1.2.1.- Privilegiats i no privilegiats. privilegiats.

Divisi terica en tres ordres o estaments:

Divisi real en dos classes socials:

Clergat. Noblesa. Tercer Estat.

Privilegiats. No privilegiats.

ELS PRIVILEGIATS

Gaudien de drets i privilegis. Composici: noblesa i clergat. La noblesa:

El clergat:

Eren el 2-3% de la poblaci. 2Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. Diferncies internes segons ttol i procedncia. Eren menys de l 1% de la poblaci. Es dividia en:

Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs. Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla.

ELS NO PRIVILEGIATS

Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa ms del 90% de la poblaci. poblaci. Composici: burgesia, Composici: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. camperolat. La burgesia: burgesia:

Classe minoritria que s enriqueix i aconsegueix ms poder (ennobliment). ennobliment). Divisi interna segons la riquesa i ocupaci. ocupaci.

Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien urbanes: en males condicions (artesans, ). artesans, El camperolat: camperolat:

Ms del 80% de la poblaci, vivint en pssimes condicions. poblaci, condicions. Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs. serfs.

2.2.2.2.- Una poblaci estancada. estancada.

Escs creixement demogrfic.

Causes: pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperana de vida i alta mortalitat infantil.

3.- LABSOLUTISME 3.MONRQUIC.

3.1.3.1.- La monarquia absoluta de dret div. 3.2.3.2.- Els lmits de l autoritat reial: el model angls.

3.1.3.1.- La monarquia absoluta de dret div.

El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Du i sense control. Llus XIV. L ajuden en el govern els Consells i secretaris d Estat (nomenats pel rei), funcionaris i burcrates. Administraci local: governadors i intendents, tamb nomenats pel rei. Lmits terics del poder reial:

La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).

3.2.3.2.- Els lmits de lautoritat reial: el model angls. angls.

Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Pasos Baixos i repbliques italianes. El model angls:

Revoluci de 1649: Repblica fins 1660. Es tracta d una monarquia parlamentria. L Habeas Corpus (1679). La Revoluci de 1689:

Destronament de Jacob II (Guillem d Orange). Declaraci de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. (Bill Rights): Separaci de poders.

Lmits del model angls: el rei t el poder executiu sense control i s un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influncia en el pensament illustrat.

4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM. 4.

4.0.4.0.- Introducci. 4.1.4.1.- L esperit de la Illustraci. 4.2.4.2.- El despotisme illustrat.

4.0.- Introducci. 4.0.- Introducci.

Causes de la crisi de l Antic Rgim:

Expansi del comer. Noves formes de producci: domestic system i manufactures. Poder econmic de la burgesia demanar tindre privilegis i poder poltic. Construcci duna ideologia burgesa: la Illustraci.

4.1.4.1.- Lesperit de la Illustraci. Illustraci.

Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de conscincia (Voltaire). Igualtat legal i d oportunitats (atac a la societat estamental). Llibertat econmica: fisicrates i liberals. Crtica a l absolutisme:

Locke: igualtat legal i drets bsics individuals. Montesquieu: divisi de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.

4.2.4.2.- El despotisme illustrat. illustrat.

Tot per al poble, per sense el poble . Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III. Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l educaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer). Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.