TEMA 1.- L'ANTIC RÈGIM

Download TEMA 1.- L'ANTIC RÈGIM

Post on 08-Apr-2015

920 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Histria del Mn contemporani. Tema sobre l'Antic Rgim. Europa del s.XVIII i independncia dels EUA.

TRANSCRIPT

<p>TEMA 1.- LEUROPA 1.DE LANTIC RGIM.Histria del Mn Contemporani 1r de Batxillerat</p> <p>0.0.- INTRODUCCI</p> <p>Qu s? Un sistema econmic, social i poltic. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Caracterstiques:Economia: rgim senyorial (feudalisme tard). Societat: estamental. Demografia: poblaci estancada. Poltica: absolutisme monrquic.</p> <p>1.- UNA ECONOMIA DE BASE 1.SENYORIAL. </p> <p>1.0.1.0.1.1.1.1.1.2.1.2.1.3.1.3.1.4.1.4.1.5.1.5.1.6.1.6.-</p> <p>Introducci. La propietat de la terra. Els drets senyorials. L estancament agrcola. Indstria tradicional i manufactures. La insuficincia dels transports. Comer interior i comer colonial.</p> <p>1.0.- Introducci. 1.0.- Introducci.</p> <p>Economia rural: 80 % de la poblaci al camp. Economia d autoconsum (comer escs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comer creixement de lartesania.</p> <p>1.1.1.1.- La propietat de la terra. terra. </p> <p>Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisi de la senyoria territorial en:Reserva senyorial. Masos.</p> <p>1.2.1.2.- Els drets senyorials. senyorials. </p> <p>Definici. Procedncia:Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat,</p> <p>L esglsia, a ms, rebia el delme.</p> <p>1.3.1.3.- Lestancament agrcola. agrcola.</p> <p>Agricultura endarrerida, de subsistncia i endarrerida, policonreu escs comer. comer. Tipus dexplotacions: dexplotacions:Camps oberts o openfields: rotaci triennal. openfields: triennal. Terres comunals. comunals.</p> <p>Insuficient producci ramadera. ramadera. Conseqncies: Conseqncies: crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i menor natalitat. natalitat.</p> <p>1.4.1.4.- Indstria tradicional i manufactures. manufactures. </p> <p>Autosuficincia econmica al camp. Els gremis a les ciutats:Associacions d artesans del mateix ofici. Controlen la producci i venda dels productes. Eviten la competncia. Assistncia mtua dels seus associats.</p> <p>Per a evitar el control dels gremis:Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.</p> <p>1.5.1.5.- La insuficincia dels transports. transports.</p> <p>Mitjans de transport rudimentaris dificulten el creixement del comer. Transport terrestre molt deficient desplaaments llargs i costosos. Navegaci martima lenta i limitada (crrega) dependncia dels vents. Navegaci fluvial ms fcil i barata dependncia de la hidrografia i els canals.</p> <p>1.6.1.6.- Comer interior i comer colonial. colonial. </p> <p>Comer interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes martimes (segle XVI) creixement del comer colonial acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir leconomia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.</p> <p>RUTES DEL COMER MARTIM DURANT EL SEGLE XVIII</p> <p>2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 2. </p> <p>2.1.2.1.- Privilegiats i no privilegiats. 2.2.2.2.- Una poblaci estancada.</p> <p>2.1.2.1.- Privilegiats i no privilegiats. privilegiats.</p> <p>Divisi terica en tres ordres o estaments: </p> <p>Divisi real en dos classes socials: </p> <p>Clergat. Noblesa. Tercer Estat.</p> <p>Privilegiats. No privilegiats.</p> <p>ELS PRIVILEGIATS </p> <p>Gaudien de drets i privilegis. Composici: noblesa i clergat. La noblesa: </p> <p>El clergat: </p> <p>Eren el 2-3% de la poblaci. 2Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. Diferncies internes segons ttol i procedncia. Eren menys de l 1% de la poblaci. Es dividia en:</p> <p>Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs. Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla.</p> <p>ELS NO PRIVILEGIATS </p> <p>Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa ms del 90% de la poblaci. poblaci. Composici: burgesia, Composici: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. camperolat. La burgesia: burgesia:</p> <p>Classe minoritria que s enriqueix i aconsegueix ms poder (ennobliment). ennobliment). Divisi interna segons la riquesa i ocupaci. ocupaci.</p> <p>Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien urbanes: en males condicions (artesans, ). artesans, El camperolat: camperolat: </p> <p>Ms del 80% de la poblaci, vivint en pssimes condicions. poblaci, condicions. Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs. serfs.</p> <p>2.2.2.2.- Una poblaci estancada. estancada.</p> <p>Escs creixement demogrfic.</p> <p>Causes: pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperana de vida i alta mortalitat infantil.</p> <p>3.- LABSOLUTISME 3.MONRQUIC. </p> <p>3.1.3.1.- La monarquia absoluta de dret div. 3.2.3.2.- Els lmits de l autoritat reial: el model angls.</p> <p>3.1.3.1.- La monarquia absoluta de dret div. </p> <p>El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Du i sense control. Llus XIV. L ajuden en el govern els Consells i secretaris d Estat (nomenats pel rei), funcionaris i burcrates. Administraci local: governadors i intendents, tamb nomenats pel rei. Lmits terics del poder reial: </p> <p>La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).</p> <p>3.2.3.2.- Els lmits de lautoritat reial: el model angls. angls. </p> <p>Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Pasos Baixos i repbliques italianes. El model angls: </p> <p>Revoluci de 1649: Repblica fins 1660. Es tracta d una monarquia parlamentria. L Habeas Corpus (1679). La Revoluci de 1689: </p> <p>Destronament de Jacob II (Guillem d Orange). Declaraci de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. (Bill Rights): Separaci de poders.</p> <p>Lmits del model angls: el rei t el poder executiu sense control i s un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influncia en el pensament illustrat.</p> <p>4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM. 4. </p> <p>4.0.4.0.- Introducci. 4.1.4.1.- L esperit de la Illustraci. 4.2.4.2.- El despotisme illustrat.</p> <p>4.0.- Introducci. 4.0.- Introducci.</p> <p>Causes de la crisi de l Antic Rgim: </p> <p>Expansi del comer. Noves formes de producci: domestic system i manufactures. Poder econmic de la burgesia demanar tindre privilegis i poder poltic. Construcci duna ideologia burgesa: la Illustraci.</p> <p>4.1.4.1.- Lesperit de la Illustraci. Illustraci. </p> <p>Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de conscincia (Voltaire). Igualtat legal i d oportunitats (atac a la societat estamental). Llibertat econmica: fisicrates i liberals. Crtica a l absolutisme: </p> <p>Locke: igualtat legal i drets bsics individuals. Montesquieu: divisi de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.</p> <p>4.2.4.2.- El despotisme illustrat. illustrat. </p> <p>Tot per al poble, per sense el poble . Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III. Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l educaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer). Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.</p>