C.Aranda & J.Manero http://www.inspremiahmc.blogspot.com/

C.Aranda & J.Manero C.Aranda & J.Manero

La situació econòmica

L’economia de l’AR era bàsicament rural. La producció agrícola i la propietat de la terra constituïen la principal font de riquesa.

3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera.

La major part de les terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, al municipi o a la corona (terres vinculades).

El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), i les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional.

C.Aranda & J.Manero

Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.

Els senyors eren els grans beneficiats, car e l s p a g e s o s h a v i e n d e t r e b a l l a r (prestacions personals), pagar (part de les collites) i utilitzar els monopolis senyorials (pagant)

Igualment, els senyors podien gaudir de jurisdicció sobre terres que no eren de la seva propietat.

Per últim, els pagesos tenien l’obligació d’entregar a l’Església una desena part de la collita (delme).

C.Aranda & J.Manero

H i h a v i a d o s t i p u s b à s i c s d’explotació agrícola, els camps oberts (explotacions cerealístiques) i les terres comunals (dedicades a boscos o pastures).

Eren molt f reqüents les cr is is de subsistència. Les males collites generaven fam, desnutrició i sovint provocaven protestes (revoltes del pa).

C.Aranda & J.Manero

La xarxa de comunicacions era escassa i e l s s i s t e m e s d e t r a n s p o r t m o l t rudimentaris.

Respecte del comerç interior, els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat. Els camins i les carreteres es trobaven en males condicions. El transport era lent, tot i que es podia utilitzar la navegació marítica i fluvial.

Sobretot a partir del segle XVI, el comerç predominant és el de llarga distància. Aquest comerç exterior era realitzat preferentment amb les colònies utilitzant el vaixell. Destacà el comerç triangular.

C.Aranda & J.Manero

La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial:

Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).

La indústria domèstica al camp (es crea amb el desenvolupament del comerç als segles XVI i XVII). La producció es realitza a les cases dels camperols.

Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per a l’elaboració de productes de luxe)

C.Aranda & J.Manero

C.Aranda & J.Manero

La situació demogràfica

Es donava el cicle demogràfic antic.

Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). L’esperança de vida era molt baixa.

L’agricultura no podia produir en grans quantitats. D’aquesta manera, es produïa un inestable equilibri entre població i recursos, i això contribuïa a un escàs creixement vegetatiu.

Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques. El resultat són grans mortaldats catastròfiques.

C.Aranda & J.Manero

La situació social

Es donava una organització social estamental.

Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable (grups tancats). El fet de formar part d’un estament atorga o nega privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca.

Així, la principal característica de la societat estamental és la desigualtat civil, que divideix la població entre privilegiats i no privilegiats.

C.Aranda & J.Manero

El clero (1% de la població) representa el primer estament privilegiat. No paga impostos i rep el delme. A banda, són grans propietaris (terres, immobles) i senyors jurisdiccionals.

El clergat no era un grup homogeni.

La noblesa (entre el 2 i el 3% de la societat) era el segon estament privilegiat. Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris). Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

Tampoc era un grup homogeni.

C.Aranda & J.Manero

Per últim, el tercer estat o estat pla (més del 95% de la població) patien una clara discriminació legal i econòmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals.

Malgrat les grans diferències entre burgesos i camperols, i dins mateix d’aquests grups, tenien un interès comú: l’oposició al règim feudal i la reivindicació de la igualtat civil.

La rígida societat estamental entra en crisi arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

C.Aranda & J.Manero

La situació política

Es donava una monarquia absoluta, fonamentada ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”. El paradigma és la monarquia de Lluís XIV.

Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es responsable davant Déu. En conseqüència, tenia un poder absolut (no compartia el seu poder amb cap institució, tot i que els parlaments estamentals suposaven certes limitacions teòriques).

C.Aranda & J.Manero

Al segle XVIII només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en la qual el poder del monarca estava realment limitat per un parlament.

Aquests parlaments tenien limitacions. Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%), els habitants de les colònies no hi eren representats i es mantenia l’esclavitud.

C.Aranda & J.Manero

Aquesta fórmula de govern trobà resistència, inicialment la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats d’època medieval.

Posteriorment, la Il·lustració aportarà una ideologia al tercer estat, especialment a la burgesia, per tal de fer caure un sistema que la margina i discrimina.

C.Aranda & J.Manero

La Il·lustació és un moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”).

Els seus antecedents cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton (mètode empíric).

Suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bàsics d’aquell).

Montesquieu Voltaire Rousseau

C.Aranda & J.Manero

Les idees fonamentals de la Il·lustració són:

•  La Raó. És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat.

•  El Progrés. A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.

•  La Naturalesa. És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural.

•  La Felicitat. És un bé al que hom té dret.

La Il·lustració ràpidament es va difondre gràcies a les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Gràcies a les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats. Per últim gràcies als salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.

Malgrat tot, el principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia. C.Aranda & J.Manero

La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.

Políticament, els principals pensadors defensen idees irreconciliables amb l’absolutisme, car defensen un nou model d’organització política i social basat en la llibertat i la igualtat.

JL. Locke defensa que l’Estat ha de garantir les llibertats individuals.

Voltaire es proclamà defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.

Montesquieu propugnà la divisió de poders (L’esperit de les lleis, 1748).

Rousseau defensava la necessitat d’establir un contracte social entre governants i governats, formulant el principi de la sobirania nacional. Igualment defensava qe l’home és bo i lliure en la natura, éssent ls societat la seva corruptora.

Aquestes idees sentaren les bases del liberalisme polític, que acabà amb l’Antic Règim.

C.Aranda & J.Manero

Econòmicament, sorgiren els fisiòcrates, oposats als mercantilistes, i que sentaren les bases del liberalisme econòmic.

Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.

Per als defensors del liberalisme econòmic, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.

C.Aranda & J.Manero

Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat.

Sense renunciar a l’absolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Malgrat els esforços, era impossible una millora substancial sense alterar les bases de l’Antic Règim. Aquesta contracció, i el fracàs global dels intents reformadors, obriren el camí a les revolucions liberals.

C.Aranda & J.Manero