Unitat 1 l'antic règim 2011-12

Download Unitat 1   l'antic règim 2011-12

Post on 03-Jun-2015

14.492 views

Category:

Education

11 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. http://www.inspremiahmc.blogspot.com/ C.Aranda & J.Manero

2. C.Aranda & J.ManeroC.Aranda & J.Manero 3. La situaci econmicaLeconomia de lAR era bsicament rural. Laproducci agrcola i la propietat de la terraconstituen la principal font de riquesa.3/4 parts de la poblaci activa es concentrenen lactivitat agrcola i ramadera.La major part de les terres estaven vinculadesa un ttol nobiliari, a lEsglsia, al municipi o ala corona (terres vinculades).El conjunt de terres en mans dun noble oeclesistic eren la senyoria territorial (reservasenyorial i masos), i les terres on gaudien dejurisdicci eren la Senyoria jurisdiccional.C.Aranda & J.Manero 4. Els drets senyorials eren el conjunt deprestacions i rendes que rebien els senyorsen virtut del domini que tenien sobre laterra.Els senyors eren els grans beneficiats, carels pagesos havien de treballar(prestacions personals), pagar (part de lescollites) i utilitzar els monopolis senyorials(pagant)Igualment, els senyors podien gaudir dejurisdicci sobre terres que no eren de laseva propietat.Per ltim, els pagesos tenien lobligacidentregar a lEsglsia una desena part dela collita (delme).C.Aranda & J.Manero 5. Hi havia dos tipus bsicsdexplotaci agrcola, els campsoberts (explotacions cerealstiques) iles terres comunals (dedicades aboscos o pastures).Eren molt freqents les crisis desubsistncia. Les males collites generavenfam, desnutrici i sovint provocavenprotestes (revoltes del pa).C.Aranda & J.Manero 6. La xarxa de comunicacions era escassa iels sistemes de transport moltrudimentaris.Respecte del comer interior, elsintercanvis interns sn escassos icomplicats, degut a les deficincies enles comunicacions i a la inexistncia dunmercat intern unificat. Els camins i lescarreteres es trobaven en malescondicions. El transport era lent, tot i quees podia utilitzar la navegaci martica ifluvial.Sobretot a partir del segle XVI, el comerpredominant s el de llarga distncia.Aquest comer exterior era realitzatpreferentment amb les colnies utilitzantel vaixell. Destac el comer triangular. C.Aranda & J.Manero 7. La indstria era de carcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipusdactivitat industrial:Els gremis a les ciutats (provenen de lEdat Mitjana).La indstria domstica al camp (es crea amb el desenvolupament delcomer als segles XVI i XVII). La producci es realitza a les cases delscamperols.Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per alelaboraci de productes de luxe) C.Aranda & J.Manero 8. C.Aranda & J.Manero 9. La situaci demogrficaEs donava el cicle demogrfic antic.Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o),contrarestades per alts ndex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil).Lesperana de vida era molt baixa.Lagricultura no podia produir en grans quantitats. Daquesta manera, es produaun inestable equilibri entre poblaci i recursos, i aix contribua a un escscreixement vegetatiu.Els escassos rendiments agrcoles, acompanyats de lairregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistnciaque desemboquen en grans fams i propicien malaltiesepidmiques. El resultat sn grans mortaldats catastrfiques.C.Aranda & J.Manero 10. La situaci socialEs donava una organitzaci social estamental.Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es corresponamb un estrat o grup social, definit per un com estil de vida i anloga funci. sde carcter impermeable (grups tancats).El fet de formar part dun estament atorga o nega privilegis, s adir, lexenci dobligacions o el dret a avantatges exclusives. A lestamentprivilegiat saccedeix (amb lexcepci del clergat) per naixement o per concessiespecial del monarca.Aix, la principal caracterstica de la societat estamental s la desigualtat civil,que divideix la poblaci entre privilegiats i no privilegiats. C.Aranda & J.Manero 11. El clero (1% de la poblaci) representa elprimer estament privilegiat. No pagaimpostos i rep el delme. A banda, sngrans propietaris (terres, immobles) isenyors jurisdiccionals.El clergat no era un grup homogeni.La noblesa (entre el 2 i el 3% de lasocietat) era el segon estament privilegiat.Tenia un gran poder econmic (granspropietaris). Gaudia de concessionshonorfiques, econmiques i fiscals.Tampoc era un grup homogeni.C.Aranda & J.Manero 12. Per ltim, el tercer estat o estat pla (msdel 95% de la poblaci) patien una claradiscriminaci legal i econmica. No teniencap prerrogativa i havien de suportat totesles crregues fiscals.Malgrat les grans diferncies entreburgesos i camperols, i dins mateixdaquests grups, tenien un inters com:loposici al rgim feudal i la reivindicacide la igualtat civil.La rgida societat estamental entra en crisiarran dels canvis produts al llarg delsegle XVIII (Revoluci Francesa), obrintpas a la societat capitalista.C.Aranda & J.Manero 13. La situaci polticaEs donava una monarquia absoluta, fonamentadaideolgicament en la frmula de Monarquia de DretDiv. El paradigma s la monarquia de Llus XIV.Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei perDu i, per tants, no t lmits terrenals. El Rei noms esresponsable davant Du. En conseqncia, tenia unpoder absolut (no compartia el seu poder amb capinstituci, tot i que els parlaments estamentalssuposaven certes limitacions teriques).C.Aranda & J.Manero 14. Al segle XVIII noms Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia enla qual el poder del monarca estava realment limitat per un parlament.Aquests parlaments tenien limitacions. nicament una minoria rica teniadret a vot (15%), els habitants de les colnies no hi eren representats ies mantenia lesclavitud. C.Aranda & J.Manero 15. Aquesta frmula de govern trob resistncia, inicialment la que proveniadels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat,heretats dpoca medieval.Posteriorment, la Illustraci aportar una ideologia al tercer estat,especialment a la burgesia, per tal de fer caure un sistema que la margina idiscrimina.C.Aranda & J.Manero 16. La Illustaci s un moviment filosfic, literari icientfic que es desenvolup en Europa i lesseves colnies al llarg del segle XVIII (de lesLlums).Els seus antecedents cal cercar-los enAnglaterra i Holanda durant el segle XVII.Destaca la figura de Newton (mtode empric).Supos una important modernitzaci cultural ilintent de transformar les estructures de lAnticRgim (les seves idees principals no podenacceptar els principis bsics daquell).MontesquieuRousseau Voltaire C.Aranda & J.Manero 17. Les idees fonamentals de la Illustraci sn:La Ra. s lnic mitj per aconseguir la veritat i,juntament amb el progrs, constitueix el cam perassolir la felicitat. El Progrs. A ell sarriba grcies a la cincia; encombinaci amb la tcnica, permet laven de lahumanitat de manera evolutiva i indefinida. La Naturalesa. s lorigen de tot all que sgenu, vertader i autntic. La societat s la quefalseja i corromp lhome, bo en estat natural.La Felicitat. s un b al que hom t dret.La Illustraci rpidament es va difondre grcies a les societats cientfiques,literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Grcies ales societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats.Per ltim grcies als salons. Tertlies o reunions dillustrats.Malgrat tot, el principal mitj de difusi va ser lEnciclopdia. C.Aranda & J.Manero 18. La Illustraci va tenir un vessant poltic i econmic.Polticament, els principals pensadors defensen ideesirreconciliables amb labsolutisme, car defensen un noumodel dorganitzaci poltica i social basat en la llibertat ila igualtat.JL. Locke defensa que lEstat ha de garantir les llibertatsindividuals.Voltaire es proclam defensor de la llibertat depensament i la tolerncia religiosa.Montesquieu propugn la divisi de poders (Lesperit deles lleis, 1748).Rousseau defensava la necessitat destablir uncontracte social entre governants i governats, formulantel principi de la sobirania nacional. Igualment defensavaqe lhome s bo i lliure en la natura, ssent ls societat laseva corruptora.Aquestes idees sentaren les bases del liberalismepoltic, que acab amb lAntic Rgim. C.Aranda & J.Manero 19. Econmicament, sorgiren els fisicrates, oposats alsmercantilistes, i que sentaren les bases del liberalismeeconmic.Els fisicrates sostenen que la riquesa dun estat provde la naturalesa, exactament de lagricultura. El seuprincipal teric s Quesnay.Per als defensors del liberalisme econmic, la riquesa de lEstat no rau ni enlacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament enlagricultura (fisiocrcia), sin en la llibertad. LEstat no ha dintervenir enlactivitat econmica. El seu principal teric s Adam Smith. C.Aranda & J.Manero 20. Mitjanant el despotisme illustrat els reis intentaran destruir aquesta oposici iguanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat.Sense renunciar a labsolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Malgrat elsesforos, era impossible una millora substancial sense alterar les bases delAntic Rgim. Aquesta contracci, i el fracs global dels intents reformadors,obriren el cam a les revolucions liberals.C.Aranda & J.Manero