1.l'europa de l'antic règim

Download 1.l'europa de l'antic règim

Post on 29-Jun-2015

409 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Histria del Mn Contemporani1r de Batxillerat INS Josep Brugulat

2. Qu s? Un sistema econmic, social i poltic. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Caracterstiques: Economia: rgim senyorial (feudalisme tard). Societat: estamental. Demografia: poblaci estancada. Poltica: absolutisme monrquic. 3. 1.0.- Introducci. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- Una producci insuficient. 1.4.- Una poblaci estancada. 1.5.- Indstria tradicional i manufactures. 1.6.- La insuficincia dels transports. 1.7.- Comer interior i comer colonial. 4. Economia rural: 80 % de la poblaci al camp. Economia dautoconsum (comer escs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasitota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comer creixement de lartesania. 5. Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietatvinculada). Divisi de la senyoria territorial en: Reserva senyorial. Masos. 6. Definici. Procedncia: Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat, Lesglsia, a ms, rebia el delme. 7. Agricultura endarrerida, de subsistncia ipoliconreu escs comer. Tipus dexplotacions: Camps oberts o openfields: rotaci triennal. Terres comunals. Insuficient producci ramadera. Conseqncies: crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i menor natalitat i revoltes(revoltes del pa). 8. Escs creixement demogrfic. Causes: pssimes condicions alimentries,sanitries, higiniques i de vida de la major partde la poblaci. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixaesperana de vida i alta mortalitat infantil. 9. Autosuficincia econmica al camp. Els gremis a les ciutats: Associacions dartesans del mateix ofici. Controlen la producci i venda dels productes. Eviten la competncia. Assistncia mtua dels seus associats. Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades. 10. Mitjans de transport rudimentaris dificulten elcreixement del comer. Transport terrestre molt deficient desplaamentsllargs i costosos. Navegaci martima lenta i limitada (crrega) dependncia dels vents. Navegaci fluvial ms fcil i barata dependncia dela hidrografia i els canals. 11. Comer interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes martimes (segle XVI) creixementdel comer colonial acumulaci de capital, nousmercats i matries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera(creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegirleconomia nacional per acumular metalls preciosos(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT. 12. 2.1.- Els estaments. 2.2.- Els privilegiats. 2.3.- Els no privilegiats. 13. Pg. 10Pirmide Divisi terica en tres Divisi real en dosordres o estaments: classes socials: Clergat. Privilegiats. Noblesa. No privilegiats. Tercer Estat. 14. Gaudien de drets i privilegis. Composici: noblesa i clergat. La noblesa: Eren el 2-3% de la poblaci.Imatges Riquesa procedent de les seues propietats territorials ipgs. 5 i 11 daltels seus privilegis. Diferncies internes segons ttol i procedncia. El clergat: Eren menys de l1% de la poblaci. Es dividia en: Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs. Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla. 15. Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposams del 90% de la poblaci. Composici: burgesia, classes populars urbanes icamperolat. La burgesia: Classe minoritria que senriqueix i aconsegueix ms poder(ennobliment). Divisi interna segons la riquesa i ocupaci. Classes populars urbanes: treballadors urbans quevivien en males condicions (artesans,). El camperolat: Ms del 80% de la poblaci, vivint en pssimes condicions. Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs.Imatge p.11 baix 16. 3.1.- La monarquia absoluta de dret div. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme. 17. El rei tenia el poder absolut, provinent directament deDu i sense control. Llus XIV. Lajuden en el govern els Consells i secretaris dEstat(nomenats pel rei), funcionaris i burcrates. Administraci provincial i local: governadors i intendents,tamb nomenats pel rei. Lmits terics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca). 18. Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, PasosBaixos i repbliques italianes. El model angls: Revoluci de 1649: Repblica fins 1660. Es tracta duna monarquia parlamentria. LHabeas Corpus (1679). La Revoluci de 1689: Destronament de Jacob II (Guillem dOrange). Declaraci de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separaci de poders. Lmits del model angls: el rei t el poder executiu sense control is un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influncia en el pensament illustrat. 19. 4.0.- Introducci. 4.1.- Lesperit de la Illustraci. 4.2.- La crtica a lAntic Rgim. 4.3.- El despotisme illustrat. 20. Causes de la crisi de lAntic Rgim: Expansi del comer. Noves formes de producci: domestic system imanufactures. Poder econmic de la burgesia demanar tindreprivilegis i poder poltic. Construcci duna ideologia burgesa: la Illustraci, base laindependncia dels EUA i de la Revoluci Francesa. 21. Ideologia al servei de la burgesia. Precedents: Newton: mtode cientfic. Locke: crtica a lAntic Rgim, divisi de poders,igualtat legal i drets bsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac alteocentrisme i la religi).Document Pg. 19 22. Proposen un nou model poltic i social basat en lallibertat i la igualtat: crtica a labsolutisme, posant lesbases del liberalisme (igualtat legal i doportunitats). Montesquieu: divisi de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Voltaire: tolerncia i llibertat de conscincia. Llibertat econmica: fisicrates (Quesnay) i liberals. 23. Tot per al poble, per sense el poble. Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa(ustria), Caterina (Rssia), Carles III. Qu fan?: centralisme, reformes administratives,foment de leducaci i millores econmiques(agricultura, indstria i comer). Lmits: reformes econmiques, per no socials ipoltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.