La fi de l'Antic Règim (s. XVIII)

Download La fi de l'Antic Règim (s. XVIII)

Post on 07-Apr-2015

265 views

Category:

Documents

7 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

01 Introducci. La fi de lAntic Rgim (segle XVIII)Introducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

El segle XVIII europeu fou un perode de transici. Duna banda, es van mantenir les caracterstiques de lAntic Rgim i, de laltra, es va preparar el cam de les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar larribada de la dinastia dels Borbons i laplicaci dels principis de labsolutisme monrquic.

POLIS 4

01 1. LEuropa del segle XVIIIIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

1.1. Una agricultura senyorial 1.2. Una monarquia absoluta 1.3. Lexpansi econmica

POLIS 4

01 1.1. Una agricultura senyorialIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Des del punt de vista econmic, lagricultura era lactivitat ms important. Es tractava duna agricultura de subsistncia. Leconomia es veia peridicament colpejada per les anomenades crisis de subsistncia: perodes descassetat daliments i de puges de preus. La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseen grans propietats, transmeses de generaci en generaci.

POLIS 4

01 1.2. Una monarquia absolutaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Des del punt de vista poltic, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de carcter div. Els governats eren sbdits sense cap dret. El rei estava auxiliat per unes institucions que lassessoraven (Consells dEstat). Per a alguns afers tamb havia de consultar els parlaments. El Parlament era una instituci nascuda a lEdat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.

POLIS 4

01 1.3. Lexpansi econmicaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

El segle XVIII fou duna relativa pau internacional. Desprs dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat dUtrecht (1713) va donar pas a un perode dequilibri internacional. En aquesta situaci, es va produir un creixement demogrfic provocat per labsncia de grans epidmies, pels nous cultius, etc. Laugment de la poblaci comport una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una ala dels preus i els propietaris, estimulats per aix, augmentaren la producci. Les monarquies van potenciar el creixement econmic.

POLIS 4

01 2. La societat estamentalIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

2.1. Una societat desigual 2.2. Els privilegiats 2.3. Els no privilegiats

POLIS 4

01 2.1. Una societat desigualIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La societat de lAntic Rgim es caracteritzava per la seva desigualtat civil. Estava dividida en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (lestat popular o tercer estat).

POLIS 4

01 2.2. Els privilegiatsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseen la major part de les terres, monopolitzaven tots els crrecs i estaven exempts del pagament dimpostos. La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses. El clero vivia de les rendes derivades de lexplotaci del seu patrimoni territorial i tamb del delme.

POLIS 4

01 2.3. Els no privilegiatsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Lestat popular constitua el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la poblaci i agrupava persones molt diferents, econmica i socialment. La burgesia incloa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup ms actiu econmicament i la seva riquesa havia augmentat. Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats. Els pagesos constituen el grup ms nombrs de la poblaci. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

POLIS 4

01 3. El pensament illustratIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

3.1. Qu s la Illustraci? 3.2. Els filsofs del Segle de les Llums La separaci de poders (illustraci)

3.3. LEnciclopdia

POLIS 4

01 3.1. Qu s la Illustraci?Introducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La Illustraci s un moviment de carcter intellectual, desenvolupat a lEuropa del segle XVIII, que va posar en qesti tots els principis de lAntic Rgim. La Illustraci defensava la fe absoluta en la ra com a nic mitj per entendre el mn. Els illustrats creien que la humanitat, conduda per la seva intelligncia, podia assolir el coneixement, que era per a ells la base de la felicitat. Els illustrats eren partidaris de leducaci i del progrs i van defensar la tolerncia com a base de les relacions humanes.

POLIS 4

01 3.2. Els filsofs del Segle de les LlumsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Els pensadors illustrats van defensar els principis de llibertat i igualtat de tots els ssers humans. Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mrit segons la vlua i la intelligncia de les persones. En oposici al mercantilisme, shi va imposar la fisiocrcia.

POLIS 4

01 3.2. Els filsofs del Segle de les LlumsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La Illustraci va configurar una nova doctrina: el liberalisme. Criticisme*: Noms la ra i la experincia sn les fonts del coneixement. Desme*: religi natural que admetia la idea de Du, per no hi havia un credo religis superior a un altre, doncs seria intolerncia religiosa. Neguen la revelaci.Fer front a lEsglsia Catlica: expulsi dels jesutes de Portugal (1759), de Frana (1764) i dEspanya (1767). Es va dissoldre la Companyia de Jess al 1773. Es va prohibir els autos sagramentals. Es va perseguir lEsglsia durant el procs revolucionari posterior.

POLIS 4

01 La separaci de podersIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

POLIS 4

01 3.3. LEnciclopdiaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

El projecte de lEnciclopdia fou posat en marxa per dos pensadors illustrats, Diderot i DAlembert. Es tractava de publicar una gran obra que reuns tots els coneixements de lpoca, fonamentats en la ra i en lestudi de la natura. LEnciclopdia va tenir un gran xit i va ajudar a la difusi de les idees illustrades.

POLIS 4

01 4. La fallida de labsolutismeIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

4.1. Les revolucions angleses El sistema poltic angls (illustraci)

4.2. El Despotisme illustrat

POLIS 4

01 4.1. Les revolucions anglesesIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Segle XVII: guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, Carles I es decapitat* i es va proclamar la repblica. Oliver Cromwell: de repblica a dictadura militar. Mort el 1660, es reestableix la monarquia (Carles II). El 1689, una segona revoluci va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem dOrange i li fa jurar la Declaraci de drets. Anglaterra: 1r pas que va tenir una monarquia parlamentria: separaci de poders, drets i sobir condicionat.

POLIS 4

01 El sistema poltic anglsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

POLIS 4

01 4.2. El Despotisme illustratIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La majoria dels monarques europeus: absolutistes. Intent de fer compatibles: autoritat absolutista amb la idea de progrs i modernitat de la Illustraci. Ex: Prssia, ustria, Rssia, Espanya. Els dspotes illustrats: promoure cert reformisme pel b del poble, per reservant-se la capacitat de decisi. Tot per al poble, per sense el poble. Poltica reformista: racionalitzaci de ladministraci estatal, reforma de lensenyament, modernitzaci de lagricultura, etc. Fracs: reformar economia per mantenint la societat estamental i el poder absolut. Revoltes liberals del XIX.

POLIS 4

01 5. La revoluci americanaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

5.1. Els Estats Units dAmrica Els Estats Units el 1776 (mapa)

5.2. La Constituci dels Estats Units Sistema poltic dels Estats Units (illustraci)

POLIS 4

01 5.1. Els Estats Units dAmricaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Les 13 colnies angleses (s. XVIII): 1 insurrecci colonial contra una metrpoli, seguint les idees digualtat, llibertat i tolerncia de la llustraci. Els colons americans no estaven dacord amb les taxes i impostos (te), aix com tampoc amb el monopoli comercial de Gran Bretanya, doncs tampoc tenien representaci parlamentria. 4 de juliol de 1776, les tretze colnies redacten la Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica. El dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble.

POLIS 4

01 Els Estats Units el 1776Introducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

POLIS 4

01 5.2. La Constituci dels Estats UnitsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

La guerra contra la metrpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconixer la independncia el 1783, desprs de la derrota de Yorktown. El 1787, es va redactar la primera Constituci de la histria. El text assegurava la separaci i lequilibri de poders, establia un govern republic i una estructura federal. George Washington el President. Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou pas. La Constituci es completava amb una Declaraci de Drets.

POLIS 4

01 Sistema poltic dels Estats UnitsIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

POLIS 4

01 6. Larribada dels Borb al tron espanyolIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

6.1. La Guerra de Successi (1701-1714) 6.2. La resistncia catalana La Guerra de Successi a Catalunya (mapa)

6.3. Labsolutisme borbnic

POLIS 4

01 7. El creixement econmic i el reformisme illustratIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

7.1. El creixement econmic de Catalunya 7.2. Reformisme illustrat

POLIS 4

01 7.1. El creixement econmic de CatalunyaIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econmic i demogrfic, grcies a la vitalitat dels diversos grups socials del Principat. Millores en lagricultura, estimulades per lexistncia dels censos emfitutics, un contracte agrari que permetia al pags quedar-se amb part dels rendiments agraris. Lexpansi agrcola va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres conegudes com a indianes. Liberalitzaci del comer. Cadastre i la contribuci van ajudar a Catalunya.

POLIS 4

01 7.2. Reformisme illustratIntroducci 1. LEuropa del XVIII 2. La societat estamental 3. El pensament illustrat 4. Fallida de labsolutisme 5. Revoluci americana 6. Els Borb al tron Espanyol 7. Creixement econ i reformisme illustrat

Mot dSquilacce (illustr...