Unitat 1 l'antic règim 2014-15

Download Unitat 1   l'antic règim 2014-15

Post on 03-Jun-2015

2.842 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Histria del Mn Contemporani IPM / Jordi Manero

2. Conjunt de trets poltics, jurdics, socials i econmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colnies al llarg dels segles XVII i XVIII. Antic Rgim Econmicament Agricultura de subsistncia Socialment Societat estamental Polticament Monarquia absolutista Caracterstiques 3. El 75% de la poblaci vivia de lactivitat agrcola i ramadera. La situaci econmica Economia rural. La major part de les terres estaven vinculades a un ttol nobiliari, a lEsglsia, al municipi o a la corona (terres vinculades). El conjunt de terres en mans dun noble o eclesistic eren la Senyoria Territorial (reserva senyorial i masos), i les terres on gaudien de jurisdicci eren la Senyoria Jurisdiccional. La producci agrcola i la propietat de la terra constituen la principal font de riquesa. Poblaci sobretot rural, escs desenvolupament urb. 4. Drets senyorials Pagesos Tamb tenien lobligaci dentregar a lEsglsia una desena part de la collita (delme). Conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors donat el domini que tenien sobre la terra. Han de treballar (prestacions personals). Han de pagar part de les collites. Han dutilitzar els monopolis senyorials (pagant). 5. Agricultura de subsistncia: Tcnicament endarrerida. Producci molt baixa. Autoconsum. Petit excedent comercialitzat en mercats locals i fires. Moltssima m dobra. Eren molt freqents les crisis de subsistncia. Les males collites generaven fam, desnutrici i sovint provocaven protestes. Revoltes del pa. 6. La xarxa de comunicacions era escassa, molt deficient, i els sistemes de transport molt rudimentaris. Comer interior. Els intercanvis interns sn escassos i complicats: Deficincies en les comunicacions. Inexistncia dun mercat intern unificat. Sobretot a partir del segle XVI, el comer predominant s el de llarga distncia. Comer exterior. Destac el comer triangular. Possibilit el desenvolupament del capitalisme comercial. Realitzat amb les colnies utilitzant el vaixell. 7. La indstria era de carcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus: Els gremis a les ciutats (provenen de lEdat Mitjana). La indstria domstica al camp (segles XVI i XVII). La producci es realitza a les cases dels camperols. Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors en un espai, per a lelaboraci sobretot de productes de luxe. 8. La situaci demogrfica Es donava el cicle demogrfic antic. Elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o). Alts ndex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). Lesperana de vida era molt baixa. Creixement natural molt escs. Grans mortaldats catastrfiques. 9. La situaci social Es donava una organitzaci social estamental Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament s un grup social jurdicament definit. Sn de carcter impermeable (grups tancats). Formar part dun estament atorga o nega privilegis. La principal caracterstica de la societat estamental s la desigualtat civil. La poblaci es divideix entre privilegiats i no privilegiats. 10. Primer estament privilegiat (1% de la poblaci).Privilegiats. No paga impostos i rep el delme. Sn grans propietaris (terres, immobles) i senyors jurisdiccionals. El clergat no era un grup homogeni. Clero Segon estament privilegiat (2-3% de la poblaci). Tenia un gran poder econmic (grans propietaris). Gaudia de concessions honorfiques, econmiques i fiscals. Tampoc era un grup homogeni. Noblesa 11. No Privilegiats. Tercer Estat o Estat Pla. Ms del 95% de la poblaci. Discriminaci legal i econmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les crregues fiscals. Tampoc no era un grup homogeni. Malgrat les grans diferncies entre burgesos i camperols, i dins mateix daquests grups, tenien un inters com: Grans burgesos, treballadors urbans, artesans, camperols propietaris, jornalers... Loposici al rgim feudal i la reivindicaci de la igualtat civil. 12. La situaci poltica Es donava una monarquia absoluta, fonamentada ideolgicament en la frmula de Monarquia de Dret Div. Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Du i, per tants, no t lmits terrenals. El rei t un poder absolut, que no comparteix amb cap instituci. La norma general s larbitrarietat. 13. En alguns pasos, com ara Holanda o Anglaterra, sorg el parlamentarisme. El poder del monarca estava realment limitat per un parlament. Aquests parlaments tenien limitacions: nicament una minoria rica tenia dret a vot (15%). Els habitants de les colnies no hi eren representats. Es mantenia lesclavitud. 14. La crisi de lAntic Rgim Aquesta frmula de govern trob resistncia: Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis feudals heretats dpoca medieval. Posteriorment, especialment la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i discrimina. La Illustraci aportar la ideologia. Moviment filosfic, literari i cientfic desenvolupat en Europa i les seves colnies al llarg del segle XVIII (de les Llums). Es va difondre grcies a societats cientfiques, literries o artstiques, a les acadmies i a les tertlies illustrades El principal mitj de difusi va ser lEnciclopdia. 15. La Illustraci supos una important modernitzaci cultural i lintent de transformar les estructures de lAntic Rgim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bsics daquell). Montesquieu Voltaire Rousseau Les seves principals idees sn: La Ra: nic mitj per aconseguir la veritat. El Progrs: A ell sarriba amb la cincia. Permet el progrs indefinit. La Naturalesa: s lorigen de tot all que s genu, vertader i autntic. La Felicitat: s un b al que tothom t dret. 16. La Illustraci va tenir un vessant poltic i econmic. Polticament. Els illustrats defensen idees irreconciliables amb labsolutisme. Volen un model dorganitzaci poltica i social basat en la llibertat i la igualtat. JL. Locke LEstat ha de garantir les llibertats individuals. Voltaire Es proclam defensor de la llibertat de pensament i la tolerncia religiosa. Montesquieu Propugn la divisi de poders (Lesperit de les lleis, 1748). Rousseau Necessitat destablir un contracte social entre governants i governats, formulant el principi de la sobirania nacional. 17. Aquestes idees sentaren les bases del liberalisme poltic, que acab amb lAntic Rgim. Econmicament. Sorgiren els fisicrates, que defensaven que la riquesa dun estat prov de la naturalesa, exactament de lagricultura. 18. La riquesa de lEstat no rau ni en lacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en lagricultura (fisiocrcia), sin en la llibertad. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. Sorg el liberalisme econmic. El seu principal teric s Adam Smith. 19. Mitjanant el despotisme illustrat els reis intentaran destruir aquesta oposici i guanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat. Sense renunciar a labsolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Era impossible una millora substancial sense alterar les bases de lAntic Rgim.