L'europa de l'Antic Règim

Download L'europa de l'Antic Règim

Post on 14-Feb-2017

62 views

Category:

Education

6 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

HISTRIA DEL MN CONTEMPORANILEUROPA DE LNTIC RGIM

INTRODUCCIVan ser els protagonistes de la Revoluci Francesa, conscients que iniciaven una nova poca, els que van anomenar Antic Rgim el perode que, en aquells moments, sacabava. Els historiadors i les historiadores han mantingut aquesta denominaci per referir-se al sistema poltic, econmic i social dominant a Europa durant els segles de lEdat Moderna (XVI a XVIII). Bsicament, podrem dir que es caracteritza per un rgim poltic absolutista, una organitzaci social estamental i una economia de subsistncia, basada en lagricultura. La Illustraci, al segle XVIII, va qestionar els principis sobre els quals es basava lAntic Rgim, proclamant lexistncia duns valors naturals com ara la llibertat, la igualtat i el dret a la representaci poltica. Les Revolucions Americana i Francesa van significar el triomf del model poltic liberal, que Napole es va encarregar destendre per tota Europa.

2

LES BASES DE LANTIC RGIML'Antic Rgim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revoluci Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Llus XVI, i que es va aplicar tamb a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogrfic aplicat a diversos pasos de l'Europa moderna (segles XVI, XVII i XVIII).

3

L'Antic Rgim era el sistema social, poltic i econmic imperant al continent europeu abans que es produssin les dues grans revolucions del segle XIX que marcarien l'inici de l'Edat Contempornia: la revoluci polticoideolgica del liberalisme, i la revoluci economicosocial de la industrialitzaci. Podem considerar-lo vigent en la seva forma ms genuna durant l'edat moderna, concretament els segles XVI, XVII i XVIII. Per cal tenir en compte que va sorgir com a consolidaci i evoluci gradual del feudalisme propi de l'Edat Mitjana i no desapareixer de cop sin tamb gradualment durant el segle XIX.

4

Per als segles de lEdat Moderna es parla de rgim senyorial, continutat del feudalisme en els aspectes econmics i socials; un canvi important des del punt de vista poltic fou el triomf de la monarquia absoluta al segle XVII.

LAntic Rgim es va caracteritzar per lexistncia dun poder absolut exercit pel monarca, una societat dividida en estaments (clergat, noblesa i tercer estat) i una economia agrcola, bsicament de subsistncia.

5

La pervivncia de la societat estamentalLa diferenciaci social en lAntic Rgim estava determinada per la pertinena a un estament. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats i, com a tals, gaudien de privilegis honorfics, econmics i fiscals dels quals estava mancat lanomenat tercer estament o tercer estat. El Tercer estament reunia sectors socials molt diferents (camperols, burgesos i assalariats urbans) que tenien comuna lobligaci de satisfer els impostos reials, senyorials i eclesistics (delme). Daltra banda, els estaments es van fragmentar en diversos grups, segons la riquesa: alt i baix clergat, alta noblesa rendista i petita noblesa rural, burgesia financera, rendista, industrial i petita burgesia (artesans, professionals liberals i petit comer), pagesos, petits propietaris, parcers i jornalers.

6

Daltra banda, sha de tenir en compte l`escassa mobilitat social. A la noblesa i els alts crrecs de l`Esglsia s`accedia per l`origen familiar, per naixement i no per riquesa, encara que al llarg dels segles XV-XVIII, sectors de la burgesia ms enriquida compraven ttols i immobilitzaven els seus bns.

7

Una economia agrria i senyorialLeconomia de lAntic Rgim era bsicament rural; ms del 80% de la poblaci treballava en una agricultura de subsistncia i autoconsum (idees tradicionals, avui es parla dagricultura amb baixos rendiments). Les possibilitats per accedir a la propietat duna parcella eren molt escasses; la noblesa i lEsglsia acaparaven la major part de la terra, que solien cedir per explotar-les amb contractes darrendament i cobraven drets senyorials. La majoria de les famlies produen el que necessitaven per subsistir, i com no hi havia excedents per comercialitzar, el mercat interior es redua a les fires locals i a la venda de productes artesanals, produts sota el control dels gremis.

8

Una poblaci estancadaEscs creixement demogrfic que es correspon amb el cicle demogrfic primitiu o antic que es caracteritza per un lent o quasi nul creixement de la poblaci (natalitat i mortalitat elevades, al voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrcola. Causes de lalta mortalitat (especialment infantil): les malalties catastrfiques; circumstncies meteorolgiques adverses, que generaven males collites; les guerres i altres calamitats determinaven la fam i un ascens de la mortalitat que superava la natalitat. Noms el treball de ms terres facilitava el creixement de la producci i per tant de la poblaci. Lesperana de vida se situava al voltant dels 40-45 anys. Sols en el nord dEuropa i algunes zones del Mediterrani (Catalunya), la rotaci de cultius i lorientaci de lagricultura cap el mercat iniciaven el cam cap a la transici demogrfica.

9

PODER POLTIC I RELACIONS INTERNAC. A LEUROPA DEL SEGLE XVIIIL'eix central del sistema poltic de l'Antic Rgim era la monarquia absoluta de dret div (amb largument que lautoritat del monarca provenia de Du) amb larbitrarietat com a norma del poder absolut. Segons aquesta doctrina (Bodin, Bossuet) tot lEstat residia en el monarca, que concentrava tots els poders (legislatiu, executiu i judicial): nomenava magistrats, administrava justcia i dirigia la poltica exterior. El principal rgan de govern era el Consell d'Estat, els membres del qual eren designats pel rei, aix com els secretaris d'Estat, comparables als actuals ministres. L'administraci local estava en mans de governadors o intendents, mentre una legi de funcionaris i burcrates s'encarregava d'executar les ordres reials.Labsolutisme monrquic

"s noms en la meva persona on resideix el poder sobir, el carcter propi del qual s l'esperit de consell, de justcia i de ra; s a mi a qui deuen els meus cortesans la seva existncia i la seva autoritat; la plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen ms que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai contra mi; noms a mi pertany el poder legislatiu sense dependncia i sense divisi; s per la meva autoritat que els oficials del meu Tall procedeixen no a la formaci, sin al registre, a la publicaci i a l'execuci de la llei; l'ordre pblic emana de mi, i els drets i els interessos de la Naci, dels quals se sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessriament al meu i no descansen ms que a les meves mans."

Discurs de Luis XV al Parlament de Pars el 3 de mar de 1766.

Els parlaments, nascuts a l'Edat Mitjana, reunien els representants dels tres estaments, per noms tenien algunes atribucions en matria fiscal, per tamb suplien el monarca en situacions excepcionals i ratificaven els nous reis, per aix els monarques absoluts van marginar els parlaments que podien obstaculitzar el seu poder, i noms recorrien a convocar-los en situacions extremes per demanar ajudes econmiques.Tanmateix, a la prctica, els sobirans estaven mancats duna autoritat illimitada, ja que havien de respectar els privilegis que van concedir els seus avantpassats al clergat, a la noblesa o a les ciutats i provncies. A ms, les necessitats financeres dels Estats havien condut a la venda dalts crrecs, els titulars dels quals solien gaudir duna mplia llibertat en lexercici de les seves funcions. La confusi i la ineficcia (especialment en ladministraci de justcia) eren habituals en els Estats absolutistes.

11

Els inicis del parlamentarismeAl segle XVIII, noms Anglaterra i Holanda tenien una monarquia parlamentria, en la qual els poders del monarca estaven limitats de manera clara i peridica. El 1649, una primera revoluci dels anglesos, va enderrocar i executar Carles I, que va pretendre governar sense el control parlamentari. Desprs d'un breu perode republic, el nou monarca, Carles II, va haver d'acceptar el reconeixement de l'Habeas Corpus el 1679 (primer fre a l'arbitrarietat del poder reial perqu garantia que al cap de 72 hores qualsevol detingut havia de ser posat a disposici d'un jutge, que li havia de notificar la causa de la detenci i proporcionar-li un advocat per a la seva defensa).

12

El 1689, una segona revoluci va destronar els Stuart i el Parlament va obligar el nou rei, Guillem d'Orange, a jurar la Declaraci de Drets (The Bill of Rights), que limitava els poders del monarca i sotmetia algunes de les seues decisions al Parlament. Anglaterra s'havia convertit en una monarquia parlamentria: els poders executiu i legislatiu estaven separats i els ciutadans tenien garantida una justcia independent del poder executiu. No obstant aix, aquest parlamentarisme tenia limitacions perqu noms una minoria (15% de la poblaci) tenia dret a vot (sufragi censatari) i els habitants de les colnies no eren representats al Parlament. Per lexemple angls es va convertir en un model d'inspiraci per a molts pensadors de la Illustraci que van anar millorant el sistema amb noves idees (llibertat dexpressi, sufragi universal, sobirania nacional, etc.)

13

El tractat dUtrechtTractat que pos fi a la guerra de Successi dEspanya.(11/04/ 1713) fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors. El conjunt de tractats afect, duna banda, Frana i Espanya, i de laltra, els aliats antiborbnics: la Gran Bretanya, ustria, Holanda, Prssia, Savoia i Portugal. Felip V fou reconegut rei dEspanya i de les ndies, per perd les possessions europees, que passaren sobretot a poder dustria. Frederic Guillem I obtingu el reconeixement del seu ttol de rei de Prssia i reb lalt Gelderland. Savoia reb una part del Milanesat i lilla de Siclia, que ms tard canvi a ustria per Sardenya i, juntament amb Prssia, pass a sser una potncia europea de primer ordre. Holanda reb vuit places fortes a Blgica.

14

Per a Frana, els tractats representaren el fracs de la poltica dhegemonia borbnica. La Gran Bretanya en sort beneficiada en gran manera: impos la seva poltica dequilibri europeu, aferm la seva hegemonia martima i comercial, conserv Menorca i Gibraltar, reb diverses possessions franceses a Amrica i obtingu de Felip V el monopoli de la introducci desclaus negres a les colnies espanyoles dAmrica (asiento) i el dret denviar-hi un vaixell de perms anual.

15

La poltica dequilibri europeuDesapareguts els ustries espanyols, les noves potncies europees mantindran una poltica de pactes, amb pocs enfrontaments militars, que portar a un creixement econmic basat en gran part en lexpansi colonial.Malgrat tot, hi hauran conflictes pel control de les colnies i del comer colonial com la Guerra dels Set Anys que va enfrontar ustria, Frana, Sucia, Rssia i Espanya contra Prssia, Regne Unit i Hannover pel control de Silsia (ustria) i de les possessions colonials.

16

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL SEGLE XVIIILa introducci de nous conreus vinguts dAmrica i de tcniques agrcoles noves va permetre un augment de la producci agrcola.Laugment de producci agrcola, juntament amb la manca de grans epidmies i de guerres, portar a un augment de la poblaci a alguns pasos dEuropa.El creixement de la poblaci

Laugment de la producci: les manufactures Laugment de la poblaci i, sobretot, el creixement de la demanda a les colnies europees a Amrica, provocaren una major necessitat de productes manufacturats. La producci artesana es concentrava a les ciutats, controlada pels gremis que decidien el volum de producci, les tcniques a seguir i els preus de venda. Per tal devitar el control gremial, els comerciants i artesans distribuen primeres matries i instruments de treball per facilitar el treball industrial domstic que desprs sencarregaven de comercialitzar. Tamb es difongueren les manufactures a partir del segle XVIII, uns establiments subvencionats, impulsats per lEstat o diniciativa privada, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre, s a dir, el precedent de les fbriques modernes.

18

El comer colonialEl comer colonial va tenir un creixement espectacular grcies al desenvolupament dels intercanvis entre Europa i Amrica. Per assegurar-se aquests mercats, les companyies comercials (privades o participades per lEstat) van collaborar a estendre i a assegurar el domini de les metrpolis. La monarquia concedia el monopoli del comer amb una zona a una determinada companyia comercial. Daquesta manera, la corona obtenia beneficis immediats i els propietaris de la companyia feien un gran negoci.Al segle XVIII van crear-se noves rutes comercials. A ms, en aquesta poca va continuar el prsper comer desclaus i daltres productes a lAtlntic, es va desenvolupar el comer amb lndia i van iniciar-se relacions comercials amb la Xina, el Jap i Indonsia. Alguns productes colonials, com el sucre, el caf, el tabac, el cot i el cacau van esdevenir elements ds habitual a Europa des daquest perode.

19

Lascens de la burgesiaLa burgesia del segle XVIII era el grup ms dinmic des del punt de vista econmic. Tamb estava preparada culturalment i disposava de riquesa econmica. Malgrat aix, no podia accedir al poder poltic, perqu aquest estava reservat per naixement a la noblesa. La riquesa de la burgesia procedia de diverses activitats econmiques. La burgesia rendista vivia dels ingressos que li proporcionaven les seves propietats (urbanes i/o rurals). La burgesia financera obtenia els seus ingressos de lactivitat com a banquers o cobradors dimpostos. La burgesia manufacturera es dedicava a la indstria i, finalment, la petita burgesia vivia de la seva feina com artesans, comerciants o professionals liberals (metges, notaris, etc.). La burgesia expressa la seva frustraci perqu tenien una preparaci ms gran que la noblesa i tamb posseen riquesa per, en canvi, estaven sotmesos a forts impostos i no tenien accs als primers llocs de lEstat, els quals eren reservats a la noblesa, i la consideraci social de qu gaudien tamb era menor a causa de les caracterstiques de la societat estamental.

20

LA IL.LUSTRACI: IDEES NOVES DAVANT LANTIC RGIMLa Illustraci s un moviment de carcter intellectual que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII i va inspirar la independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa. Els seus precedents cal buscar-los en dos pensador anglesos: Isaac Newton (introductor del mtode cientfic, basat en l'observaci i la posterior comprovaci dels fets plantejats) i John Locke (que va plantejar la divisi de poders). Els illustrats francesos van propugnar una fe absoluta en la ra (intelligncia humana) com l'nic mitja per entendre i explicar el mn, tot condemnant la intolerncia religiosa, ja que lsser hum havia nascut per ser feli. Les bases del pensament illustrat

Diderot i D'Alembert van posar en marxa lEnciclopdia (obra que tractava de replegar tots els coneixements...