Tema 1. La crisi de l'Antic Règim.

Download Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim.

Post on 28-Jan-2018

674 views

Category:

Education

7 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  1. 1. TEMA 1 LA CRISI DE LANTIC RGIM Salvador Vila Esteve Histria del Mn Contemporani 1r Batxillerat
  2. 2. TEMA 1. LA CRISI DE LANTIC RGIM. 0. INTRODUCCI. 1. UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 3. LABSOLUTISME MONRQUIC. 4. LA ILLUSTRACI.
  3. 3. 0. INTRODUCCI. Qu s lAntic Rgim? Un sistema econmic, social i poltic Caracterstiques Rgim econmic senyorial (feudalisme tard) Societat estamental Poblaci estancada: natalitat i mortalitat altes Monarquia absoluta On es va produir? A Europa Quan es va produir? Entre els segles XVI i XIX (etapa final del feudalisme)
  4. 4. 1. UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. 1.0. Introducci. 1.1. La propietat de la terra. 1.2. Els drets senyorials. 1.3. Una producci insuficient. 1.4. Una poblaci estancada. 1.5. Indstria tradicional i manufactures. 1.6. La insuficincia dels transports. 1.7. Comer interior i comer colonial.
  5. 5. 1.0. Introducci. Es tracta duna economia rural (ms del 80% de la poblaci al camp) i dautoconsum (comer escs), on els privilegiats (noblesa i clergat) posseen quasi tota la terra A partir del segle XVI es produeix un creixement de lartesania com a conseqncia del desenvolupament del comer ultramar
  6. 6. 1.1. La propietat de la terra. La terra era la principal font de riquesa i pertanyia molt majoritriament als senyors (rei, noble o eclesistic) en forma de propietat vinculada (no la podien vendre ni perdre mai) La senyoria territorial, o conjunt de terres que tenia un senyor, es dividia en dos La reserva senyorial: les terres ms productives explotades directament pel senyor (era cada vegada ms reduda) Els masos: terres que el senyor cedia als camperols lliures o als serfs a canvi dun cens, de treball en la reserva o duna part de la collita (suposaven la major part de la senyoria)
  7. 7. 1.2. Els drets senyorials. Els drets senyorials eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors La procedncia dels drets senyorials s doble Drets territorials: censos i taxes que han de pagar els camperols per cultivar les seues terres o utilitzar els monopolis senyorials Drets jurisdiccionals (senyoria jurisdiccional): de ban, de fer justcia, dimmunitat,...
  8. 8. 1.2. Els drets senyorials. En el cas de lesglsia hem dafegir el delme: impost que havien de pagar tots els no privilegiats a lesglsia i que consistia en la desena part de la collita
  9. 9. 1.3. Una producci insuficient. Es tractava dun agricultura endarrerida, de subsistncia i policonreu, amb un escs comer Dos tipus dexplotacions Els camps oberts o openfields, on es practicava una rotaci triennal que combinava el cultiu de cereals i el guaret Les terres comunals, boscos i pastures aprofitats per tots
  10. 10. 1.3. Una producci insuficient. Producci ramadera insuficient: escassa presncia de la carn i la llet en la dieta Conseqncies: peridiques crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i revoltes (revoltes del pa)
  11. 11. 1.4. Una poblaci estancada. Escs creixement demogrfic (rgim demogrfic antic)
  12. 12. 1.4. Una poblaci estancada. Causes: les pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci A finals del segle XVII, la vida dun pare de famlia mitj (...) podia esquematitzar-se aix: nascut en una famlia de cinc fills, no havia vist ms que a la meitat arribar a ledat de 15 anys; havia tingut, com son pare, altres cinc fills, dels quals sols en vivien dos o tres en el moment de la seua mort. Aquest home, vivint com a mitjana fins els 52 anys (...), havia vist morir en la seua famlia directa una mitjana de nou persones, entre elles un dels seus avis (...), els seus dos pares i tres dels seus fills. Havia viscut dos o tres perodes de fam i tres o quatre de carestia, lligats a les males collites, que es donaven com a mitjana cada deu anys; havia conegut dues o tres epidmies de malalties infeccioses, sense parlar de les epidmies quasi permanents de rosa, escarlatina, diftria,... Que es cobraven vctimes cada any. J. FOURASTIE (1959).
  13. 13. 1.4. Una poblaci estancada. Caracterstiques: taxes elevades de mortalitat (35-40) i natalitat (30-40), una baixa esperana de vida i una molt alta mortalitat infantil Entre els dotze i els dhuit mesos desprs de la boda arribava el naixement del primer fill. Els segents naixien, de mitjana, cada dos anys, la qual cosa assegurava a la famlia set o huit fills en el millor dels casos, s a dir, si la uni no es trencava per la mort del marit o de la dona abans que aquesta arribs a ledat de la menopausa. El nombre mitj de fills per famlia es situava entre quatre o cinc, el que equivalia a una taxa de natalitat de lordre del 35 al 40 i fins i tot ms, xifra important, per lluny dels naixements anuals duna fecunditat natural. Diversos factors donen compte daquesta xifra: ledat tardana dels joves en el primer matrimoni, la importncia dels avortaments espontanis i de les esterilitats per parts difcils i, sobretot, la prctica de la lactncia. Per molt important que puga semblar, la xifra de quatre o cinc parts felios per famlia era, no obstant, a causa de la mortalitat infantil, suficient per assegurar el relleu de les generacions. F. LEBRUN: Demografa: los tiempos difciles (1980).
  14. 14. 1.5. Indstria tradicional i manufactures. La unitat bsica de producci era la famlia camperola (autosuficincia econmica) La producci artesanal a les ciutats la controlaven els gremis: associacions dartesans dun mateix ofici que regulaven i controlaven tots els aspectes de la producci i venda dels productes i servien dassistncia mtua dels seus associats
  15. 15. 1.5. Indstria tradicional i manufactures. Per a evitar el control dels gremis, a partir del segle XVI alguns comerciants-artesans van estendre el domestic system o treball a domicili: el comerciant-artes li donava als camperols la matria primera i ferramentes i els pagava a tant per pea fabricada
  16. 16. 1.5. Indstria tradicional i manufactures. Al segle XVIII es desenvoluparen les manufactures, reials o privades, que suposaven un antecedent de les fbriques modernes, per no utilitzaven encara mquines
  17. 17. 1.6. La insuficincia dels transports. Els mitjans de transport eren rudimentaris i dificultaven el creixement del comer Transport terrestre molt deficient: xarxa en molt mal estat, mitjans rudimentaris, peatges,... desplaaments llargs i costosos Navegaci martima lenta (dependncia del vent) i limitada en quant a crrega, encara que ms important que el transport terrestre Navegaci fluvial ms fcil i barata, per depenia de la hidrografia o els canals
  18. 18. 1.7. Comer interior i comer colonial. El comer interior es limitava a les grans fires peridiques i als mercats, degut a lescassetat dexcedents i demanda i al deficient transport Gran creixement del comer colonial a partir del segle XVI amb lobertura de noves rutes martimes acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres barates
  19. 19. 1.7. Comer interior i comer colonial. Aquest nou capitalisme comercial enriqueix la nova burgesia comercial i financera Fort creixement de les finances: crdit, companyies comercials, borsa,...
  20. 20. 1.7. Comer interior i comer colonial. El mercantilisme dels segles XVII i XVIII: proteccionisme de leconomia del pas (sevita lentrada de productes de fora) per acumular metalls preciosos La prosperidad del comercio depende de una profunda industria en dar valor a todos los frutos naturales del Reino en todos los diferentes usos en que pueden ser empleados. Para lo cual es necesario tener anualmente relaciones puntuales de todo lo que se produce en Francia, de lo que consume, de lo que enva a pases extranjeros y de lo que recibe, a fin de hacer un cmputo del valor de las mercancas o efectos de que se descarga por su abundancia con el valor de los que recibe por necesidad. Es preciso tambin saber cunto ha de pagar en especies de oro y plata por los gneros que recibe a ms de los equivalentes naturales que entrega; porque no se puede dudar de que sus equivalentes no la compensan enteramente. La prueba es evidente por el gran nmero de navos extranjeros que entran en los puertos de Francia cargados en parte con mercancas finas, y que se vuelven los unos con gneros de lana, los otros con efectos de mayor volumen y por consiguiente de menos valor. Y como de esta falta de equivalencia resulta que los extranjeros se enriquecen y el Reino se empobrece, es necesario sacar el desquite por los medios ms naturales. El primer medio: aumentar todas las producciones del Reino, buscando la naturaleza donde ha sido menospreciada, y ayudarla con arte segn el ingenio y habilidad particular de cada provincia. Segundo medio: descargar el Reino de todas las especies que produce y fabrica con superabundancia. Tercer medio: hacer que tomen los extranjeros estos sobrantes por su ms subido precio. Cuarto medio: no recibir las mercancas extranjeras sino al ms bajo precio posible y a cambio de estos sobrantes. Quinto medio: impedir la mala costumbre de la extraccin de las especies de oro y plata fuera del Reino. Sexto medio: hacer volver y sostener los cambios extranjeros a un curso proporcionado al valor intrnseco de las monedas de oro y plata del Reino. Proyecto de Monsieur Colbert al rey Luis XIV de Francia sobre el comercio
  21. 21. 1.7. Comer interior i comer colonial.
  22. 22. 2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 2.1. Els estaments. 2.2. Els privilegiats. 2.3. Els no privilegiats.
  23. 23. 2.1. Els estaments. La societat estamental s lorganitzaci social tancada tpica del feudalisme i lAntic Rgim Es tracta dun societat dividida, tericament, en tres ordres o estaments (grups socials tancats): clergat, noblesa i Tercer Estat Realment la societat de lAntic Rgim es dividia en dues classes socials: privilegiats i no privilegiats
  24. 24. 2.2. Els privilegiats. Gaudien de drets i privilegis: no pagar impostos, lleis prpies,... Aquesta classe social la composaven la noblesa i el clergat La noblesa Suposaven el 2-3% de la poblaci La seua riquesa procedeix de les seues propietats territorials i els seus privilegis fiscals, econmics, jurdics i honorfics Dins de la noblesa trobem diferncies internes: noblesa de cort, de toga, de provncies,... Las Amistades Peligrosas / Dangerous Liaisons. 1988. Escenas.
  25. 25. 2.2. Els privilegiats. El clergat Eren menys de l1% de la poblaci La seua riquesa procedeix del seu patrimoni (terres i edificis) i del delme Es dividia en: Alt clergat: procedien de la nobles i vivien com a nobles, ocupant els alts crrecs de lesglsia (papa, cardenals, bisbes, abats) Baix clergat: dorigen modest i vida ms senzilla (frares, monjos, sacerdots,...) ALT CLERGAT BAIX CLERGAT
  26. 26. 2.3. Els no privilegiats. Eren ms del 90% de la poblaci formant un grup molt heterogeni que mantenia el sistema amb el seu treball i els impostos La burgesia Classe minoritria, per dominant i creixent per la seua riquesa (en alguns casos compren ttols de noblesa als reis o es casen amb nobles i passen a ser nobles) Divisi interna: burgesia comercial, rendista, financera, manufacturera i xicoteta burgesia
  27. 27. 2.3. Els no privilegiats. Les classes populars urbanes: artesans, obrers i servents que vivien a les ciutats en males condicions
  28. 28. 2.3. Els no privilegiats. El camperolat Eren ms del 80% de la poblaci Dures condicions de vida: impostos, difcil subsistncia, males collites,... Dins del camperolat hi ha diferncies segons la riquesa (o la major o menor pobresa) El podem dividir en camperols lliures (arrendataris o propietaris) i serfs (no podien abandonar la senyoria si el senyor no els donava perms) La sociedad del Antiguo Rgimen
  29. 29. 3. LABSOLUTISME MONRQUIC. 3.1. La monarquia absoluta de dret div. 3.2. Els inicis del parlamentarisme. 3.3. La independncia dels Estats Units.
  30. 30. 3.1. La monarquia absoluta de dret div. El sistema poltic caracterstic de lAntic Rgim va ser la monarquia absoluta de dret div: el rei era el cim de la societat, amb una autoritat absoluta (t tots els poders) que feia procedir directament de Du El rei tenia el poder absolut, sense cap control: lexemple de Llus XIV a Frana La persona dels reis s sagrada, i cometre atemptats contra ella s un sacrilegi. Du els ha fet ungir pels seus profetes amb un ungent sagrat, de la mateixa manera que fa ungir els pontfexs i fa consagrar els altars (...). Conv, doncs, respectar els reis com a coses sagrades, i qui no els vulga protegir ni respectar s digne de mort (...). J.B.BOSSUET: Poltica deduda de les paraules de la Sagrada Escriptura, Pars, 1709. El poder sobir noms resideix en la meua persona; s noms per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu s no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu noms s meu, sense cap dependncia ni partici (...); lordre pblic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meua naci (...) reposen a les meues mans. Discurs de Llus XV pronunciat davant del Parlament de Pars, 1661. Els reis han estat anomenats dus perqu ells sn, grcies al seu poder, la imatge de Du i uns mestres a lhora dobeir el seu dret. Tamb sn senyors i propietaris dels bns i de les vides dels homes. Sobirans sense tenir cap persona per damunt dells, i protectors perqu sn escut i muralla (...). Sense els reis, la vida humana seria noms desordre i confusi. El mn no podria existir sense els reis. Sn una segona nima de lunivers, un contrafort que aguanta el mn (...). H. DUBOYS: De lorigine et autorit des rois, Pars, 1604.
  31. 31. 3.1. La monarquia absoluta de dret div. Al rei lauxiliaven en el govern institucions com Consells, negociats o secretaris destat, tots nomenats pel rei, a ms de funcionaris i burcrates Ladministraci local estava en mans de governadors i intendents, nomenats pel rei Els lmits del poder reial sols eren la llei divina, el dret natural (costums i tradici) i lleis fonamentals de cada regne i les Corts o Parlaments (que estaven formats pels tres estaments, per cada vegada tenien menys competncies i no eren a penes convocades) Sergei Eisenstein: Ivan the Terrible (1944). Part 1.
  32. 32. 3.2. Els inicis del parlamentarisme. Al segle XVIII la monarquia absoluta no existia ni a Anglaterra ni als Pasos Baixos GUILLEM DORANGE DELS PASOS BAIXOS
  33. 33. 3.2. Els inicis del parlamentarisme. AAnglaterra el poder del rei estava limitat pel Parlament, per en el segle XVII els reis Jacob I i Carles I van intentar imposar labsolutisme Abans que hi haguera Estat, hi havia reis; don es segueix que sn els reis qui han fer les lleis i no les lleis les que han fet els reis. s evident que el rei s amo de tots els bns. El seu dret li ve de Du i sols a Ell ha de rendir comptes. Tots els poders de lEstat deriven del seu poder i tots li deuen la ms completa obedincia. JACOB I, La veritable llei de les monarquies lliures, 1598 En 1642 el Parlament, amb el recolzament de la burgesia, la xicoteta noblesa i el poble, li declara la guerra al rei Carles I i comena una guerra civil de set anys (1642-49)
  34. 34. 3.2. Els inicis del parlamentarisme. En 1649, els defensors del...