L'Antic Règim i la Il·lustració

Download L'Antic Règim i la Il·lustració

Post on 11-Apr-2017

265 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • T1- L'ANTIC RGIM I LA ILLUSTRACI

  • T1- L'ANTIC RGIM I LA ILLUSTRACIS. XVIII Qui van ser Diderot i Dalembert?Per qu va ser tan important la publicaci de l'Enciclopdia?Qu s labsolutisme? Qu s la Illustraci?Relaciona els segents conceptes:

  • T1- L'ANTIC RGIM I LA ILLUSTRACILEstat sc jo

    Ra, crtica, pensament

    Absolutisme

    Democrcia

    El poder resideix en el rei

    Illustraci

    Llus XIV

    El poder resideix en el poble

  • T1. 1.- LA ILLUSTRACIANTIC RGIM: S. XVII-XVIIISISTEMA SOCIAL I POLTICMonarquia absolutaIntervenci a la economia (agrria)Societat estamentalPrincipi dautoritatPoder executiuPoder legislatiuPoder judicialPrivilegiatsNoblesaClergat

    No privilegiats-Burgesia-Pagesos-ArtesansSense valoraci crtica

  • T1. 1.- LA ILLUSTRACISEGLE XVIII SEGLE DE LES LLUMSpoca de transici entre el ANTIC RGIM i les REVOLUCIONS LIBERALS.

    LA ILLUSTRACI (pg.10)Moviment filosfic, literari i poltic.Critica els principis en qu es basava lAntic Rgim.

  • T1. 1.- LA ILLUSTRACIELS ILLUSTRATS pg. 11ACTIVITAT GRUPALCada grup triar un pensador illustrat per a investigar sobre el paper que jug dins del moviment de La Illustraci.

    Les presentacions hauran de ser molt visuals.

  • T1. 1.- LA ILLUSTRACIELS ILLUSTRATSACTIVITAT GRUPALMONTESQUIEUVOLTAIREROUSSEAUJOHN LOCKEREN DESCARTESDAVID HUMEDIDEROT I DALEMBERTLA DONA EN LA ILLUSTRACI (pg. 28-29)

  • T1. 1.- LA ILLUSTRACIVoltaire. Va defensar la necessitat d'un parlament que limits el poder del rei.

    Montesquieu. Va defensar la divisi de poders (legislatiu, executiu i judicial), cadascun d'ells independents dels altres.

    Rousseau. Va plantejar el principi de sobirania nacional: el poder emana del poble i l'exerceix a travs del vot.

  • T1. 2.- LA CRISI DE LANTIC RGIM Poltica: crisi de labsolutisme

    LA SOBIRANIA RESIDEIX AL POBLEBASES DEL SISTEMA PARLAMENTARILIBERALISMES. XVII - NOUS MODELS POLTICS LIBERALSANTIC RGIM S. XVI-XVIIIGRAN BRETANYA monarquia parlamentariaPROVNCIES UNIDES DELS PASOS BAIXOS Repblica parlamentaria

  • T1. 2.- LA CRISI DE LAREL DESPOTISME ILLUSTRAT S. XVIII

  • T1. 2.- LA CRISI DE LANTIC RGIM Societat: crisi de la societat estamental

  • T1. 2.- LA CRISI DE LANTIC RGIMSocietat: crisi de la societat estamental

    Societat estamentalPrivilegiatsNoblesa (5% de la poblaci)Clergat (2% de la poblaci/40% propietat)

    No privilegiats-Burgesia-Pagesos-Artesans-Serfs, pobres, marginatsControlava el poder econmic (comer, finances).Encara rica i culta, no possea privilegis.Poble pla o tercer estat els mantenia amb els seus impostos

  • T1. 2.- LA CRISI DE LANTIC RGIMEconomia: crisi de la societat estamentalDues teories econmiquesLa fisiocrciaAgricultura la principal font de riquesa. Defensa la propietat privada.El liberalisme econmicLliure mercatFranois Quesnay1694-1774Economista, filsof imetge. Adam Smith 1723-1790Filosofia poltica,tica,economia

  • LART AL SEGLE XVIII

    Pgs. 15, 22 y 23TREBALLEM EN GRUP PER A MILLORAR EL NOSTRE RENDIMENT

  • Parelles de colzeAmb lajuda de la informaci que ofereix la biblioteca a laula, descriureu les caracterstiques dun daquestos estils artstics.

    BARROCCronologiaPinturaEsculturaArquitecturaArtistesNEOCLASSICISMECronologiaPinturaEsculturaArquitecturaArtistesART BARROC I ARTE NEOCLSSIC

  • ART BARROC I ARTE NEOCLSSIC

    Cada parella exposar a la resta del grup la seua investigaci. Resultat: quadre comparatiu a la vostra llibreta.

  • BARROC NEOCLASSICISMECronologia__________________________Pintura

    __________________________Escultura

    __________________________Arquitectura

    __________________________ArtistesCronologia__________________________Pintura

    __________________________Escultura

    __________________________Arquitectura

    __________________________Artistes

  • T1.3. L'art valenci del segle XVIII ART BARROC Art decoratiu, recarregat, ornamentat.Al Regne de Valncia conviuen dos estils durant aquest perodeART NEOCLSSIC Reacciona contra els efectes decoratius del barroc.Canvi de tendncia impulsat per la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, 1768Porta dels Ferros de la Catedral de ValnciaPalau del Temple a ValnciaArquitectura

  • T1.3. L'art valenci del segle XVIIIPintura barrocaFrancisco Ribalta.Los preparativos de la crucifixin

  • T1.3. L'art valenci del segle XVIIIPintura barrocaJos RiberaApolo desollando a Marsias

  • Classifica les segents obres en barroques o neoclssiques.Lenterrament de Crist. Caravaggio

    Pintura barroca.

  • XTASI DE SANTA TERESABERNINI

    Escultura barroca

  • INGRES LA APOTEOSI DI HOMERO

    Obra neoclssica

  • El rapte de les filles de Leucip

    Peter Paul Rubens

    Pintura barroca

  • Perseo amb el cap de Medusa Antonio Canova Escultura neoclssica

  • El jurament dels Horacis. Jacques-Louis David

    Pintura neoclssica

  • ANLISI D'UNA SEQNCIAL'HOME DE LA MSCARA DE FERROPas: Regne Unit, EUAAny: 1998

    TCNICA 1-2-4CAPS NUMERATS

  • ANLISI D'UNA SEQNCIA(minuts 05:54 al 10:15)1.- Qui s el rei que apareix a la seqncia?2.- Amb quin model poltic el relacionaries?3.- Explica quines sn les caracterstiques principals d'aquest model.

  • ANLISIS DE UNA SECUENCIA(minuts 05:54 al 10:15)4.- L'assessor de finances explica al rei que est havent disturbis a Pars. Com era l'estructura social en l'poca a la qual fa referncia la pellcula?

  • ANLISI D'UNA SEQNCIA(minuts 05:54 al 10:15)5.- Amb quin estil artstic relaciones les construccions que apareixen el la seqncia? Explica quina funci complia aquesta esttica en la tasca del rei.

  • LA ILLUSTRACI VALENCIANANovator: Persona que pertanyia a un moviment de renovaci de la cincia espanyola durant els segles XVII i XVIII.

    S. XVIII la Illustraci valenciana aporta importants avenos culturals.Gregori Maians (estudis sobre literatura espanyola)Cavanilles (estudis sobre Histria Natural)Reial Acadmia de les Arts de Sant Carles (1768)

  • TREBALLEM EN GRUP PER A MILLORAR EL NOSTRE RENDIMENTTrobareu tota la informaci necessria a les pgines 16 i 17 del llibre de text.Bateria de preguntes que heu de completar en les vostres llibretes.Elaboraci grupal: podeu debatre, comentar, compartir ...Resultat individual. El treball complet ha d'aparixer a la vostra llibreta.

  • BATERIA DE 8 PREGUNTESQuin va ser el primer territori on les teories illustrades es van aplicar?De quina nacionalitat eren les tretze colnies que a Amrica del Nord proclamaven la seva independncia?Per qu proclamaven la seva independncia?Qu s el Mot del Te? Quan va passar? On? Per qu?

  • BATERIA DE 8 PREGUNTES5. Qui va ser Thomas Jefferson?6. Quan es va publicar la Declaraci d'Independncia de les tretze colnies?7. s llavors quan aconsegueixen la independncia? Raona la teva resposta.8. Quina fou la primera constituci escrita?

  • GUERRA INDEPENDNCIA DELS EEUU (1776-1783)

    LaGuerra d'Independncia dels Estats Unitsva ser un conflicte que va enfrontar a lestretze colniesbritniques originals aAmrica del Nord,contra elRegne de Gran Bretanya.

  • GUERRA INDEPENDNCIA DELS EEUU (1776-1783)

    CAUSESDifusi idees illustrades i liberals

    Augmente tributs sobre els colons

    Restriccions activitats comercials de les colnies

  • GUERRA INDEPENDNCIA DELS EEUU (1776-1783)

    1773 - MOT DEL TE (Boston) Rebelli dels habitants de Boston (Bostontea party).Van llanar al mar el carregament de te que es trobava en els vaixells.Va ser el germen del moviment per la independncia.

  • 1776 Proclamaci de la Declaraci d'Independncia.- Dos principis bsics que van arreplegar posteriorment els grans textos sobre drets fonamentals: llibertat i igualtat. 1783 Tractat deVersalles Reconeix la independncia de la nova naci: EUA GUERRA INDEPENDNCIA DELS EEUU (1776-1783)

  • 1787 CONSTITUCI que arreplega els drets fonamentals del liberalisme:-Sobirania nacional-Llibertats individuals-Drets individuals.-Separaci de poders:LEGISLATIU. Cmera de Representants (junts formen el congrs dels EUA) i Senat.EXECUTIU. President triat cada 4 anys (1 presidentWashingon).JUDICIAL. Tribunal Suprem. 1788 George Washington primer presidente de EEUU- Estableix com a govern el rgim republic i l'Estat federal

  • CONSEQNCIES:Triomf de les idees de la Illustraci

    Gran influncia sobre laRev. Francesa (1789)

    Primer pas per a la posterior independncia de la resta de les colnies americanes

    GUERRA INDEPENDNCIA DELS EEUU (1776-1783)

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714Carles II d'Habsburg "l'Embruixat" mor en 1700 sense descendncia (ltim rei espanyol de la casa ustria)Al seu testament nomena a Felip V de Borb com el seu hereu.Oposici de moltes potncies Europees per l'aliana entre Frana i Espanya.Provncies Unides, Portugal, Gran Bretanya i ustria van proposar un candidat alternatiu, l'Arxiduc Carles d'ustria.

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714Carles II d'Habsburg "l'Embruixat" mor sense descendnciaFelip V de Borb(Nt de Llus XIV)recolzat per:

    FranaCastellaNavarraPas BascArxiduc Carles d'ustriarecolzat per:

    Gran BretanyaImperi AustracHolandaPortugalCorona d'AragCatalunya

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714Va tenir lloc la Batalla d'Almansa (1707) amb la victria de les tropes de Felip V

    Es van promulgar els Decrets de Nova Planta:

    Batalla dAlmansa

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714Decrets de Nova Planta: van ser les lleis amb qu Felip V va emprendre la reforma administrativa dEspanya.Van acabar amb els drets forals d'Arag, Catalunya, Valncia i Mallorca.Els conserven Pas Basc i Navarra.Van imposar l'organitzaci politicoadministrativa de Castella a tot el territori nacional. CENTRALISME

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714Els Decrets de Nova Planta van acabar amb els furs valencians vigents des que Jaume I els va promulgar al segle XIII.

    Tamb van prohibir l's del valenci en l'administraci i en l'ensenyament.

    Els territoris de llevant van passar a ser controlats per Castella. CENTRALISME

  • T1. 4. ESPANYA S. XVIIIGUERRA DE SUCCESSI 1701-1714La guerra va finalitzar amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713-1714):

    Les altres potncies europees van acceptar a Felip V com a rei d'EspanyaImpedia una uni dinstica entre Espanya i Frana, dissipant les pors de bona part de les potncies europees.Com a compensaci, Espanya va perdre els territoris europeus:Milanesat, Npols, Flandes i Sardenya) a favor d'ustria. Gibraltar i Menorca van passar a mans de la Gran Bretanya. MAPA pg. 18