L'ANTIC RÈGIM

Download L'ANTIC RÈGIM

Post on 20-Nov-2014

3.269 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

NOVA VERSI ACTUALITZADA 2014 Descripci dels principals trets econmics, politics i socials que van caracteritzar l'Europa de l'Antic Regim . Nota: Es recomanable descarregar la presentaci per poder visualitzar les animacins i activar els "links" d'ampliaci de la informaci.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. ndexLANTIC RGIM ( S. XVI XVIII)1.- Introducci:2.- Caracterstiques de lAntic Rgim2.1- Lorganitzaci Social: Societat Estamental2.2- Leconomia de lAntic Regim: Economia Agrria2.3- Lorganitzaci Poltica: LAbsolutisme monrquic.3.- La Cultura a lAntic Regim: La Religi explica el mn.</li></ul> <p> 2. 1.- LAntic Rgim: IntroducciINTRODUCCI:Anomenem Antic Rgim al Sistema econmic, poltic, social i cultural existent aEuropa des de el Renaixement (s. XV) fins el segle XVIIIEl terme, lexpressi Antic Rgim va ser introdut pels revolucionaris francesos al1789 durant la Revoluci Francesa per designar a la forma de vida existent abans dela revoluci i a la qual, la mateixa revoluci havia de posar fi.Per com era aquesta societat ala que els francesos volien posar fiamb la revoluci ?Quines caracterstiques socials,econmiques i poltiques teniaaquesta societat, a la qual elsrevolucionaris francesos vananomenar Antic Rgim ? 3. 2.- LAntic Rgim: CaracterstiquesCARACTERSITQUES DE LANTIC RGIMLAntic Rgim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la formade vida existent a Europa abans de la Revoluci presentava com a principalscaracterstiques econmiques, poltiques, socials i culturals les segents:Una economia i una poblaci estancadaUna societat estamental: Privilegiats i NO PrivilegiatsUn sistema poltic absolutista: Monarquia AbsolutaUna cultura dominada majoritriament per la religi 4. 2.1- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialLORGANITZACI SOCIALLAntic Rgim, presentava una organitzaci social estamental, es a dir una societatorganitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement)Aquesta forma dorganitzar la societat havia estat heretada de lEdat Mitjana, i enella es podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funcidiferent dins de la societat:1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %)2- El ClergatEncarregats de pregar i assegurarla protecci divina (1 %)3-El Tercer Estat:La majoria de la poblaci (90 95 %)Sencarrega de produir per tots els bensmaterials que la societat necessita( pagesia, burgesia, classes populars) 5. 2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialLa caracterstica ms significativa daquesta organitzaci social es la DESILGUALTATCIVIL, s a dir, no tots els individus que formen la societat sn considerats iguals.. Laqual cosa divideix la societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats.DESIGUALTAT CIVILPRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATSMinoria de la poblaci (Nobles i Clergues) Majoria de la poblaci (Tercer Estat)El pertnyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitatsocial, s adir no es podia canviar de grup o estament. 6. 2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialLA NOBLESAConstitueixen el grup dominant en la societat de lAntic Regim. En generalgaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis.El seu poder i riquesa es basava:La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobreles quals exerceixen el seu domini i explotaci (cobren rendes)Gaudeixen de privilegis: Lleis prpies, drets per cobrar rendes...Access a alts crrecs, dret a dur espasa, banc a l'esglsia ...Exempts de pagar impostosCal DiferenciarNoblesa dela CortNoblesa deProvnciesMolt Rica i Poderosa. Ocupa els altscrrecs a ladministraci i a l'exrcit.Porta una vida de luxe i ostentaciMenys rendes i ms modesta 7. Imatges de la Noblesa 8. Imatges de la Noblesa 9. Imatges de la Noblesa 10. EL CLERGAT2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci Socials laltre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos.DIVIDITAlt Clergat:Baix Clergat- Bisbes- Abats- Cardenals-Sacerdots-Monjos- FraresAlt Clergat: Provenen de les classes nobiliries. Vivien amb el luxe caracterstic noblesa.Gaudeixen dels seus privilegis.Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis.VIUEN DELSINGRESSOSDelme: 10 % de la producci que els camperols paguen a l'esglsiaPropietat vinculada a l'Esglsia: Tenen moltes terres o propietatsurbanes de les quals reben rendes o impostos.Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'esglsia. 11. EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS)Constituen la majoria de la poblaci (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals(impostos) i no tenien privilegis.Agrupava a sectors socials molt diferents econmica i socialment.Podem Diferenciar2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialEl Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia 12. ELS CAMPEROLS ( PAGESIA )2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialConstitueixen el grup ms nombrs de tota la poblaci del Antic Regim.Exemple: Frana 1789. Poblaci 25 milions20 milions eren pagesosViuen i treballen al camp.Realitzen tasques agrcoles iramaderes.La major part dels impostosrequeien sobre ells (reials,eclesistics, senyorials ...)Pateixen pssimes condicionsde vida: Dieta pobre i pocvariada. Gran mortalitat i curtaesperana de vida.Manca de formaci cultural:Analfabetisme. 13. 2.3.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialLes condicions de vida de la majoria de la poblaci (camperols) eren molt dures: Unaalimentaci insuficient i condicions de vida molt precries. 14. 2.3.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialLES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis,personal domstic ...Viuen dun salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segleXVIII pel creixament de la poblaci i la pujada dels preus dels aliments. 15. Imatges: Classes Populars Urbanes 16. 2.1.- LAntic Rgim: LOrganitzaci SocialEs el grup dominant dins delTercer Estat.Viuen a les ciutats i s dediquenals negocis augmentant de formacontinuada la seva riquesa.Alguns arriben a ser ms rics queels nobles.Gaudeixen de bones condicionseconmiques i bones condicionsde vida per no tenen privilegis.LA BURGESIATenen formaci cultural.No els satisf la seva consideraci social de no privilegiats.. Voldrien canviar lasocietat per obtenir un major reconeixement social. 17. Imatges: Burgesia 18. LA RELACI ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTATMalgrat les grans diferencies econmiques i socials que hi havia entre els tres grupsque formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:Una legislaci prpia diferent a la delsprivilegiats.Les Carregues Fiscals: Sols ells elspaguen el impostosL Oposici als privilegis i el desigdaconseguir la igualtat Civil (igualtatdavant la llei)2.3.- LAntic Rgim: LOrganitzaci Social 19. LECONOMIA DE LANTIC REGIMLes activitats econmiques principalseren lagricultura I la ramaderia2.2- LAntic Rgim: Economia-ECONOMIA AGRARIA (RURAL)(80% - 90% poblaci viva i treballava al camp)La Riquesa residia en la terra PROPIETAT VINCULADA(Ttol nobiliari, Esglsia, municipi, corona)Agricultura Tradicional Tcnicament endarrerida i Productivitat molt baixaLa producci ramadera tamb era insuficient.LEndarreriment Tcnic ila Baixa ProductivitatECONOMIADESUBSISTNCIA 20. LA PRODUCCI DE BENS(roba, calat, estris)2.2- LAntic Rgim: EconomiaBasada en el treball artesanalTamb era escassa ( poca producci )La majoria dels bens de consum eren produts per la mateixa famlia pagesa, pertamb hi havia producci a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productesmanufacturats.Es podien diferenciar tres elements de producci:1- Famlia pagesa: Ella mateixa elabora els productesde consum quotidi que necessitava.2- Ciutats: Hi ha producci artesana controlada pels gremis3- Manufactures (s. XVIII): Establiments on selaborenarticles de luxe per les classes privilegiades. (precedent fbrica) 21. ELS GREMISEl gremi tenia una reglamentaci moltestricte: Determinaven la quantitat deproductes a realitzar, els materials autilitzar i el preu de venta.2.2- LAntic Rgim: EconomiaEls gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateixofici.El gremi tamb actuaven com una menadassociaci d'assistncia i ajuda entreels seus membres en cas de dificultats:malaltia, defunci, orfandat....No permetien la lliure competncia Jerarquia: Mestre, operari i aprenents. 22. 2.2- LAntic Rgim: EconomiaLES MANUFACTURESLes manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies,on hi treballaven artesans a canvi dun salari.Sols realitzaven articles de luxe,com tapissos, catifes,porcellanes.... destinats als grupsprivilegiats de la societat: Lamonarquia, la noblesa o el clergat.Aquest establiments snconsiderats el precedent de lesfbriques, abans de que es produsla Revoluci Industrial degut i quehi treballaven gent a canvi dunsalari..Per no poden ser consideradesfabriques prpiament dites, donatque la feina era manual i artesanal ino s'utilitzaven mquines. 23. 2.1- LAntic Rgim: EconomiaEL COMERTamb era escs i poc desenvolupatInsuficient Producci (aliments i bens)Insuficincies en el transportCal diferenciar:1- Comer Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercatsdmbit local o comarcal.2-Comer Colonial : Intercanvi de productes amb les colnies. Es donava des dels. XVI, per s desenvolupar molt durant el segle XVIII (carcter martim) 24. El Sistema Poltic existent a lAntic Rgim era la Monarquia Absoluta o absolutisme.Un sistema poltic en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sensecap limitaci: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.Els monarques absolutistes reben la seva autoritatde Du, del qual es considera que snrepresentants aqu a la TerraABSOLUTISMEConcentracidels podersen mansdel reiEl seu poderes justificaper designacidivina2.3.- LAntic Rgim: LOrganitzaci PolticaLORGANITZACI POLTICALuis XIV( el rei Sol ) El rei acumula tots els poders en la sevapersona per designi div. 25. 2.2.- LAntic Rgim: LOrganitzaci PolticaEl rei estar auxiliat per un granaparell burocrtic (funcionaris) queformen el que anomenen ESTAT 26. 2.3.- LAntic Rgim: LOrganitzaci PolticaEl poder dels reis absolutistes s manifestava en els luxe desmesurat dels seus palausque compartien amb els membres de la cort.El mes representatiu s el Palau de Versalles que el rei francs Llus XIV es va ferconstruir a les afores de Paris 27. Imatges: Monarquia AbsolutaPALAU DE VERSALLES 28. Imatges: Monarquia Absoluta 29. 3.- LAntic Rgim: La CulturaLA CULTURALa cultura a lantic Regim estava marcada per la religi. Tot sexplicava per la divinitat.Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada unocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar grcies (clergat) o produirtot all que la societat necessitava (tercer estat).Per tal de vigilar que ning s'apartsdaquesta explicaci del mn es vancrear uns tribunals, quesencarregaven de controlar a totsaquells que no respectaven oqestionaven aquesta explicaci delmn: LA SANTA INQUISICI.Milers de persones van morir permostrar una idees diferents a lesexplicacions del mn donades perl'Esglsia cristiana. . 30. PER SABER-NE MSAMPLIAR INFORMACITEXTOS1.- Apunts Antic RgimPRESENTACIONS ( PPT )PRESENTACI 01 (CAT)PRESENTACI 02 (CAST)VIDEOS1.- Audiovisual AnticRgim </p>