Unitat 1: L'Antic Règim

Download Unitat 1: L'Antic Règim

Post on 19-Jun-2015

6.484 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Unitat 1.LAntic RgimC.Aranda & J.Manero

2. El terme Antic Rgim podria definir-se com el conjunt de trets poltics,jurdics, socials i econmics, que caracteritzaren a Europa i les sevescolnies al llarg dels segles XVII i XVIII.Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per talde designar despectivament lestructura poltica i social de la Franadel moment, a les quals havia posat fi la R.F.Posteriorment, sutilitz per tal de designar aquella realitat poltica iinstitucional, estesa a altres pasos a ms de Frana.C.Aranda & J.ManeroC.Aranda & J.Manero 3. Caracterstiques de lAntic RgimLa situaci econmicaLeconomia de lAR era bsicament rural. Laproducci agrcola i la propietat de la terraconstituen la principal font de riquesa.3/4 parts de la poblaci activa es concentrenen lactivitat agrcola i ramadera.La major part de les terres estaven vinculades a unttol nobiliari, a lEsglsia, al municipi o a lacorona (terres vinculades).El conjunt de terres en mans dun noble oeclesistic eren la senyoria territorial (reservasenyorial i masos), i les terres on gaudien dejurisdicci eren la Senyoria jurisdiccional.C.Aranda & J.Manero 4. Els drets senyorials eren el conjunt deprestacions i rendes que rebien els senyors envirtut del domini que tenien sobre la terra.Els senyors eren els grans beneficiats, car elspagesos havien de treballar (prestacionspersonals), pagar (part de les collites) i utilitzarels monopolis senyorials (pagant)Igualment, els senyors podien gaudir dejurisdicci sobre terres que no eren de la sevapropietat.Per ltim, els pagesos tenien lobligacidentregar a lEsglsia una desena part de lacollita (delme). C.Aranda & J.Manero 5. Lagricultura era de subsistncia, molt endarrerida des del punt de vista tcnic iamb una producci molt baixa.La producci es destinava a lautoconsum, per aix es donava el policultiu. Elpetit excedent era comercialitzat en mercats locals i fires.Hi havia dos tipus bsics dexplotaciagrcola, els camps oberts (explotacionscerealstiques) i les terres comunals(dedicades a boscos o pastures).Eren molt freqents les crisis de subsistncia.Les males collites generaven fam, desnutrici isovint provocaven protestes (revoltes del pa).C.Aranda & J.Manero 6. La xarxa de comunicacions era escassa i elssistemes de transport molt rudimentaris.Respecte del comer interior, els intercanvisinterns sn escassos i complicats, degut a lesdeficincies en les comunicacions i a lainexistncia dun mercat intern unificat. Elscamins i les carreteres es trobaven en malescondicions. El transport era lent, tot i que espodia utilitzar la navegaci martica i fluvial.Sobretot a partir del segle XVI, el comerpredominant s el de llarga distncia. Aquestcomer exterior era realitzat preferentmentamb les colnies utilitzant el vaixell. Destacel comer triangular.Aquest comer exterior va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial.C.Aranda & J.Manero 7. La indstria era de carcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus dactivitatindustrial:Els gremis a les ciutats (provenen de lEdat Mitjana).La indstria domstica al camp (es crea amb el desenvolupament del comer alssegles XVI i XVII). La producci es realitza a les cases dels camperols.Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per alelaboraci de productes de luxe) C.Aranda & J.Manero 8. El desenvolupament urb s escsEl poble s el centre dorganitzaci iproducci. Les ciutats de ms de50.000 habitants sngairebinexistents.A mitjans del segle XVIII en alguneszones (Anglaterra) es produeix unaemigraci del camp a la ciutat. Aixrepercutir en un desenvolupamentsense precedents del fenomen urb. C.Aranda & J.Manero 9. La situaci demogrficaEs donava el cicle demogrfic antic.Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestadesper alts ndex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). Lesperana de vida eramolt baixa.Lagricultura no podia produir en grans quantitats. Daquesta manera, es produa uninestable equilibri entre poblaci i recursos, i aix contribua a un escs creixementvegetatiu.Els escassos rendiments agrcoles, acompanyats de lairregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistnciaque desemboquen en grans fams i propicien malaltiesepidmiques. El resultat sn grans mortaldats catastrfiques.C.Aranda & J.Manero 10. La situaci socialEs donava una organitzaci social estamental.Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es corresponamb un estrat o grup social, definit per un com estil de vida i anloga funci. sde carcter impermeable (grups tancats).El fet de formar part dun estament atorga o nega privilegis, s a dir, lexencidobligacions o el dret a avantatges exclusives. A lestament privilegiat saccedeix(amb lexcepci del clergat) per naixement o per concessi especial del monarca.Aix, la principal caracterstica de la societat estamental s la desigualtat civil, quedivideix la poblaci entre privilegiats i no privilegiats. C.Aranda & J.Manero 11. El clero (1% de la poblaci) representa elprimer estament privilegiat. No pagaimpostos i rep el delme. A banda, sngrans propietaris (terres, immobles) isenyors jurisdiccionals.El clergat no era un grup homogeni.La noblesa (entre el 2 i el 3% de lasocietat) era el segon estament privilegiat.Tenia un gran poder econmic (granspropietaris). Gaudia de concessionshonorfiques, econmiques i fiscals.Tampoc era un grup homogeni.C.Aranda & J.Manero 12. Per ltim, el tercer estat o estat pla (msdel 95% de la poblaci) patien una claradiscriminaci legal i econmica. No teniencap prerrogativa i havien de suportat totesles crregues fiscals.Malgrat les grans diferncies entreburgesos i camperols, i dins mateixdaquests grups, tenien un inters com:loposici al rgim feudal i la reivindicacide la igualtat civil.La rgida societat estamental entra en crisiarran dels canvis produts al llarg delsegle XVIII (Revoluci Francesa), obrintpas a la societat capitalista.C.Aranda & J.Manero 13. La situaci polticaEs donava una monarquia absoluta, fonamentadaideolgicament en la frmula de Monarquia de DretDiv. El paradigma s la monarquia de Llus XIV.Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei perDu i, per tants, no t lmits terrenals. El Rei noms esresponsable davant Du. En conseqncia, tenia unpoder absolut (no compartia el seu poder amb capinstituci, tot i que els parlaments estamentalssuposaven certes limitacions teriques).Labsolutisme provocava que la norma general foslarbitrarietat.Els instruments que utilitzen els reis absoluts per tal demantenir el seu poder eren principalment els Consells deministres, lexrcit, i la Burocrcia i la Diplomcia C.Aranda & J.Manero 14. Al segle XVIII noms Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia enla qual el poder del monarca estava realment limitat per un parlament.Aquests parlaments tenien limitacions. nicament una minoria rica teniadret a vot (15%), els habitants de les colnies no hi eren representats ies mantenia lesclavitud. C.Aranda & J.Manero 15. La crisi de lAntic RgimAquesta frmula de govern trob resistncia, inicialment la que proveniadels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat,heretats dpoca medieval.Posteriorment, la Illustraci aportar una ideologia al tercer estat,especialment a la burgesia, per tal de fer caure un sistema que la margina idiscrimina.C.Aranda & J.Manero 16. La Illustaci s un moviment filosfic, literari icientfic que es desenvolup en Europa i lesseves colnies al llarg del segle XVIII (de lesLlums).Els seus antecedents cal cercar-los enAnglaterra i Holanda durant el segle XVII.Destaca la figura de Newton (mtode empric).Supos una important modernitzaci cultural ilintent de transformar les estructures de lAnticRgim (les seves idees principals no podenacceptar els principis bsics daquell). Montesquieu Rousseau Voltaire C.Aranda & J.Manero 17. Les idees fonamentals de la Illustraci sn: La Ra. s lnic mitj per aconseguir la veritat i,juntament amb el progrs, constitueix el cam perassolir la felicitat. El Progrs. A ell sarriba grcies a la cincia; encombinaci amb la tcnica, permet laven de lahumanitat de manera evolutiva i indefinida. La Naturalesa. s lorigen de tot all que s genu,vertader i autntic. La societat s la que falseja icorromp lhome, bo en estat natural. La Felicitat. s un b al que hom t dret.La Illustraci rpidament es va difondre grcies a les societats cientfiques,literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Grcies ales societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats.Per ltim grcies als salons. Tertlies o reunions dillustrats.Malgrat tot, el principal mitj de difusi va ser lEnciclopdia. C.Aranda & J.Manero 18. La Illustraci va tenir un vessant poltic i econmic.Polticament, els principals pensadors defensen ideesirreconciliables amb labsolutisme, car defensen un noumodel dorganitzaci poltica i social basat en la llibertat ila igualtat.JL. Locke defensa que lEstat ha de garantir les llibertatsindividuals.Voltaire es proclam defensor de la llibertat depensament i la tolerncia religiosa.Montesquieu propugn la divisi de poders (Lesperit deles lleis, 1748).Rousseau defensava la necessitat destablir uncontracte social entre governants i governats, formulantel principi de la sobirania nacional. Igualment defensavaqe lhome s bo i lliure en la natura, ssent ls societat laseva corruptora.Aquestes idees sentaren les bases del liberalismepoltic, que acab amb lAntic Rgim. C.Aranda & J.Manero 19. Econmicament, sorgiren els fisicrates, oposats alsmercantilistes, i que sentaren les bases del liberalismeeconmic. Els fisicrates sostenen que la riquesa dun estat prov de la naturalesa, exactament de lagricultura. El seu principal teric s Quesnay.Per als defensors del liberalisme econmic, la riquesa de lEstat no rau ni enlacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament enlagricultura (fisiocrcia), sin en la llibertad. LEstat no ha dintervenir enlactivitat econmica. El seu principal teric s Adam Smith.C.Aranda & J.Manero 20. Mitjanant el despotisme illustrat els reis intentaran destruir aquesta oposici iguanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat.Sense renunciar a labsolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Malgrat elsesforos, era impossible una millora substancial sense alterar les bases delAntic Rgim. Aquesta contracci, i el fracs global dels intents reformadors,obriren el cam a les revolucions liberals.C.Aranda & J.Manero