L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT

Download L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT

Post on 15-Apr-2017

157 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • TEMA 1LEUROPA DE LANTIC RGIM

    Histria del Mn Contemporani1r de Batxillerat

    ***

  • 0.- INTRODUCCIDefinici dAntic Rgim:Qu s? On es va produir? Quan? Caracterstiques:Societat: Economia: Poltica:

    ***

  • 0.- INTRODUCCIDefinici dAntic Rgim:Qu s? Un sistema econmic, social i poltic.On es va produir? A Europa.Quan? Entre els segles XVI i XIX.Caracterstiques:Societat: estamental.Economia: agrria i senyorial.Poltica: absolutisme monrquic.

    ***

  • 1. En l'Antic Rgim, el rei convocava les Corts per a aprovar les lleis.Preguntes prvies

    ***

  • 2. Els nobles pagaven impostos

    ***

  • 3. Si un noble cometia un delicte, era jutjat de manera diferent que un camperol

    ***

  • 4. Un sacerdot d'un poble podia arribar a ser bisbe

    ***

  • 5. Els camperols d'un senyor feudal pagaven impostos tamb a l'Esglsia

    ***

  • 6. La natalitat i la mortalitat eren molt elevades

    ***

  • 7. Un artes podia produir i vendre el que vullguera

    ***

  • 8. El sistema econmic predominant era el mercantilisme

    ***

  • 9. Els ilustrats pretenien fer una revoluci per a enderrocar l'absolutisme

    ***

  • 10. El pensament ilustrat va tindre el seu origen en Frana

    ***

  • NDEX DEL TEMA1. Les bases de l'Antic Rgim2. Poder poltic i relacions internacionals a l'Europa del segle XVIII3. El parlamentarisme angls4. Transformacions econmiques i socials en el segle XVIII5. Paper del comer colonial en els canvis econmics6. La Illustraci7. El naixements dels EUA8. Qu es va transformar a l'Europa del segle XVIII?

    ***

  • 1. Les bases de l'Antic Rgim1.1 La pervivncia de la societat estamental1.2 Una economia agrria i senyorial1.3 Una poblaci estancada

    Societat: estamental i amb poblaci estancadaEconomia: de base agrria i predomini senyorialPoltica: monarquia absoluta

    ***

  • 1. Les bases de l'Antic RgimANTIC RGIMSOCIETATS. XVIS. XVIIIMonarquiaabsolutaEstamentalPoblaci estancadaECONOMIAPOLTICADe base agrriaSenyorial

    ***

  • 1.1.- La societat estamentalhttps://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0

    3'20'' 7'10''1. Pots nomenar alguna caracterstica de la societat del Antic Rgim?2. Tracta de recordar algun dels privilegis dels dos primers estaments3. Quins grups conformen el Tercer Estat?3. Qu s la burgesia?

    ***

  • 1.1.- La societat estamentalSOCIETATEstamentalPoblaci estancada

    ***

  • 1.1.- La societat estamentalTres ordres oestamentsDos grups- Clero- Noblesa- Tercer EstatPrivilegiatsNo privilegiatsEls grups eren tancats i espertanyia per naixenaImmobilismeDesigualtat jurdica

    ***

  • *

  • 1.3.- Una poblaci estancada.Escs creixement demogrfic.Causes: pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci.Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperana de vida i alta mortalitat infantil.

    ***

  • *

  • 1.2. Una economia agrria i senyorialEconomiaSobretot agrriaAgriculturaRamaderia80% poblaci viu al campEconomia ruralEscassa producciPer a l'autoconsumPoc comer (en fires i mercats)Cada cert temps, crisis de subsistnciaTerresPropietat dels privilegiats: noblesa i cleroTreballades pels no privilegiats: camperolat

    ***

  • 1.2. Una economia agrria i senyorialEconomiaA les ciutatsArtesaniaComerGremisDesenvolupament a partir del segle XVI

    ***

  • La propietat de la terraEra la principal font de riquesa.Pertanyia majoritriament als senyors.No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).

    Drets senyorials:Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat,Lesglsia, a ms, rebia el delme.

    ***

  • Economa en el s. XVIIIPRINCIPALMENTE AGRARIALa agricultura:Ocupaba a ms del 80% de la poblacinGeneraba gran parte de la riquezaLa propiedad de la tierra:Se concentraba en manos de la nobleza y de la Iglesia (tambin de municipios y de la Corona)La mayora de campesinos no podan acceder a la propiedad de la tierraperoTierras vinculadas:- A la nobleza: mayorazgo- A la Iglesia: manos muertas- A los municipios: de comunes y de propios- A la Corona: de realengo* Tierra amortizada: que pasa a manos muertas o personas jurdicas (monasterios, gremios, municipios...). El trmino manos muertas se suele utilizar solo para la propiedad eclesisticaEstaban amortizadas*No se podan vender o enajenarEstaban sometidas al rgimen seorial

    Se trataba dequeLas tierras no vinculadas tenan un precio muy elevado

    ***

  • *

  • ***

  • Una producci insuficientAgricultura endarrerida, de subsistncia i policonreu escs comer.

    Conseqncies: crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).

    ***

  • Agricultura de subsistncia i autoconsum

    *

  • ACTIVITATS

    1. Fes un resum de com era l'economia a l'Antic Rgim, fent referncia a:Economia agrriaPropietat de la terra i rgim senyorial (senyorius)Explotaci de la terra pels camperols (agricultura de subsistncia)Pagament d'impostosConseqncies sobre el comer i la poblaci

    2. Elabora un mapa conceptual de una pgina amb la informaci del resum

    *

  • **

  • 2. Poder poltic i relacions internacionals a l'Europa del segle XVIII2.1 L'absolutisme monrquic2.2 La contestaci a l'absolutisme2.3 El tractat d'Utrecht2.4 La poltica d'equilibri europeu

    ***

  • 2.1.- La monarquia absoluta de dret div.Lmits terics del poder reial:La llei divina.El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).

    OrigenFrmula de poder poltic apareguda en Frana al segle XVII, com a resultat de levoluci de la monarquia autoritria dels segles XV-XVIICaracterstiquesEl poder del monarca absolut prov de Du (origen div)El rei encarna lEstat i totes les institucions emanen dellEl rei poseix els territoris i els habitants sn els seus sbdits

    ***

  • 2.1.- La monarquia absoluta de dret div.https://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0 A partir de 1'26'

    https://www.youtube.com/watch?v=OZByH4Wai_I Extracto M AntonietaAl rei lajuden en el govern els Consells i secretaris dEstat (nomenats per ell), funcionaris i burcrates.Administraci provincial i local: governadors i intendents, tamb nomenats pel rei.

    ***

  • 2.1.- La monarquia absoluta de dret div.Activitats

    Defineix Monarquia AbsolutaNomena els lmits terics del poder reial

    ***

  • 2.2.- La contestaci a l'absolutisme.Monarquia parlamentria anglesa desprs de les revolucions del segle XVII.

    Idees de la Illustraci.

    ***

  • 2.3.- El tractat d'UtrechtVa ser signat desprs de la Guerra de Successi d'Espanya (1700-1713)

    Va comportar un canvi de fronteres, la decadncia de l'imperi espanyol i la puixana del Regne Unit

    Europa tras el tratado de Utrecht de Artehistoria. 1'27'' se ve un poco borroso. https://www.youtube.com/watch?v=qIi4JRqkmBU

    ***

  • ***

  • 3.- El parlamentarisme anglsAl segle XVII, dues revolucions van posar fi a la monarquia dels Stuart a Anglaterra, que intentaven governar sense el control del parlament.

    Revoluci del 1648-9Poder reialPoder parlamentariCarles I StuartOliver CromwellEnfrontament entreResultat:ExecuciRepblicaNomenat Lord ProtectorFins el 1660Restauraci dels Stuart (Carles II)1679 va signar l'habeas corpusRevoluci del 1688-9Destronament definitiu dels Stuart (l'ltim va ser Jacob II, catlic)Nou rei: Guillem III d'Orange (gendre de l'anterior i protestant)Va jurar la Declaraci de DretsLimitava el poder del rei i ampliava el del parlament

    ***

  • 3.- El parlamentarisme anglsRESULTATLa Declaraci de Drets va limitar el poder reial i va suposar la separaci de podersS'instaura el sufragi censatari pacte entre la burgesia i la noblesaEl filsof John Locke va arreplegar aquests canvis a la seua obra Dos tractats sobre el govern civil (1689), que va influir sobre el pensament illustrat

  • - Feu una lnia del temps dels esdeveniments principals de les revolucions angleses.

    - Feu les activitats 1 i 4 de la pg. 9

    - Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a model d'esta el document 2 de la pg. 6 (Discurs de Llus XV)Activitats

    ***

  • - Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a model d'esta el document 2 de la pg. 6 (Discurs de Llus XV)

  • ***

  • ***

  • 4.- Transformacions econmiques i socials en el segle XVIII4.1 El creixement de la poblaci - Per augment de la producci agrria i descens de les grans epidmies i guerres

    ***

  • 4.- Transformacions econmiques i socials en el segle XVIII4.2 L'augment de la producci: les manufactures - Creixement de la demanda a les colnies - Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.

    ***

  • 4.3.- Comer colonial.Comer interior limitat a les fires i mercats.Noves rutes martimes (segle XVIII) creixement del comer colonial acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres.Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).

    ***

  • 4.3.- Comer colonial.El mercantilisme (segles XVII i XVIII):

    Intervenci de l'Estat en l'economia per a augmentar la riquesa del pais mitjanant l'acumulaci de metalls preciosos (or i plata). Comportava:- Adopci de mesures proteccionistes (evitar les importacions)- Impuls de les manufactures i de les companyies comercials (estmul de les exportacions, especialment del comer colonial)

    El gran moviment i l'acumulaci de capitals al voltant del comer colonial justifica que molts historiadors descriguen aquest periode preindustrial com el del capitalisme comercial.

    ***

  • 4.3.- Comer colonial.

    ***

  • 4.3.- El comer colonialComer triangular (colonial)AnglaterrafricaAmrica (EUA)ManufacturesEsclausMatriesprimeres iproductescolonials(cot, tabac,sucre, caf,plata, or)Aportacions a la R.I.MercatsMatriesprimeresCapitalsManufactures

    **

  • 4.- Transformacions econmiques i socials en el segle XVIII4.4 L'ascens de la burgesia

    - Tenien poder econmic: Tenien negocis, manufactures i companyes comercialsControlaven els grans capitals i les institucions financeresPrestaven a la noblesa i a la monarquia

    - Per pertanyien a l'estat pla:Havien de pagar forts impostosPatien una discriminaci legal i no podien participar en poltica

    - Demanaran la fi dels privilegis estamentals, la igualdat de drets i l'access al poder poltic

    ***

  • Transformacions econmiques i socials en el segle XVIIIACTIVITATS

    Feu les activitats 4, 5 i 6 de la p. 11

    Explica qu s el comer triangular

    Feu l'activitat 4 de la p. 13. Com va contribuir el comer colonial al creixement econmic de l'Europa del segle XVIII?

    ***

  • 6.- LA ILLUSTRACI.6.1.- Les bases de la Illustraci.6.2.- La crtica a lAntic Rgim.6.3.- El despotisme illustrat.

    ***

  • 6.1.- Les bases de la IllustraciIdeologia al servei de la burgesia.Precedents: Newton: mtode cientfic.Locke: crtica a lAntic Rgim, divisi de poders, igualtat legal i drets bsics individuals.Racionalisme i fe absoluta en la ra (atac al teocentrisme i la religi): llibertat de conscincia i de pensament.Principis de llibertat i d'igualtat: liberalisme poltic, econmic i social

    ***

  • John Locke(1632-1704)anglsDos assaigs sobre el poder civil, 1690Context de la Revoluci anglesaA la natura, tots els homes gaudeixen de llibertat i d'igualtatDrets naturals: a la vida, a la llibertat i a la propietatL'home delega la defensa d'aquestos drets en l'Estat (pacte o contracte),que ha de defendre'lsNaixement de la societat civilPer a evitar abusos, el poder de l'Estat ha d'estar separat en:- Un poder legislatiu (Assemblea) triat i nomenat pel poble (la sobirania emana del poble)- Un poder executiu que siga els seus mandats. Si abusa, s legtim rebellar-se "Ningn edicto u ordenanza, sea de quien sea, est redactado en la forma que lo est, y cualquiera que sea el poder que lo respalde, tiene la fuerza y el apremio de una ley, si no ha sido aprobado por el poder legislativo elegido y nombrado por el pueblo. Porque sin esta aprobacin, la ley no podra tener la condicin absolutamente indispensable para que lo sea, a saber, el consenso de la sociedad (...) El poder legislativo no debe ni puede transferir la facultad de hacer leyes a ninguna otra persona; porque tiene que dejarla all donde el pueblo la situ." John Locke. Dos tratados del gobierno civil (1690). [1]

  • 6.2.- La crtica a lAntic Rgim.Proposen un nou model poltic i social basat en la llibertat i la igualtat: crtica a labsolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i doportunitats).Montesquieu (1689-1755): divisi de poders.Rousseau (1712-1778): contracte social i sobirania nacional (democrcia).Voltaire (1694-1778): tolerncia i llibertat de conscincia.Llibertat econmica: fisicrates (Quesnay) i liberals.

    Vdeo: Crisis del Antiguo Rgimen. 2: El pensamiento ilustrado. 18'21''Crtica poltica a partir del 10'45''

    https://www.youtube.com/watch?v=_s4uWqmC89w

    ***

  • 6.2.- La crtica a lAntic Rgim.Extrau les idees principals dels segents textos:P. 22 Text 3, L'esperit de les lleis del Bar de MontesquieuP. 19 La Illustraci, text de Rousseau El contracte social

    Compara eixes idees amb la realitat del moment a Frana descrita en el document 2 de la p. 6 (discurs de Llus XV al parlament de Pars, 1766)

    ***

  • 6.3.- El despotisme illustrat.Tot per al poble, per sense el poble.Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III (Espanya).Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de leducaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer).Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.

    ***

  • 7.- La independncia dels EUA

    Pel llibre, fer les 5 activitats de la p. 16

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    *

    ***

    *

    ***

    ***

    ***

    ***

    *

    ***

    ***

    *

    *

    **

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    **

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***

    ***