Tema 1 crisi de l'antic règim

Download Tema 1 crisi de l'antic règim

Post on 13-Jul-2015

369 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • TEMA 1: LA CRISI DE LANTIC RGIM (1808-1833)

  • INTRODUCCIAl 1789 la Revoluci Francesa obr les portes al liberalisme poltic, a lexpansi capitalista i a la consolidaci de la societat de classes.

    Aquestes idees revolucionries sestengueren per Europa grcies als exrcits de Napole.

    Els absolutistes derroten Napole (1815) per els aires de llibertat sobrevolen per tot Europa.

  • 1. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) Carles IV acced al tron desprs de la mort del seu pare (Carles III al 1788). Va tenir por de lexpansi revolucionria: congel les reformes i destitu els ministres illustrats.

    Causes de la guerra amb Frana (1793-1795):Lalt protagonista de les classes populars.Les reformes radicals de la Rev. Francesa.La mort del rei francs.Es va coaliar amb altres monarquies autoritries, Tot i aix va perdre la guerra.

  • 1.1 EL MOT DARANJUEZ Al 1792 Carles IV va atorgar el poder a Manuel Godoy (plebeu) desconfiana cap als nobles. Aix Godoy era odiat per aquests, lEsglsia i per lhereu Ferran. Godoy emprengu reformes interiors:Intents de desamortitzaci.Reducci del poder de la Inquisici.Promoci de les Societats Econmiques del Pas.Protecci dartistes i intellectuals... Sign pactes amb Napole, aix senfront a Anglaterra a la batalla de Trafalgar (1805). Al 1807 Carles IV deix entrar a Napole per anar a invair Portugal (aliat angls), amb un futur repartiment del seu territori (Tractat de Fontainebleau).

  • El mar del 1808 esclat un mot a Aranjuez, on hi havia els reis. Aquest davant un possible perill dinvasi de Frana anaren cap al sud.El mot estava promogut per la noblesa, el clergat que volien destituir a Godoy i que Ferran fos el nou rei.

    1.2 LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE

    El mot tingu xit. Carles IV deman ajuda a Napole per recuperar el tron. Aquest en veure la situaci de feblesa i va envair Espanya. Carles IV i Ferran VII abdicaren el tron a Napole. Aquest va nomenar rei dEspanya al seu germ Josep.Josep amb una srie de reformes volia abolir lAntic Rgim:Desamortitzar terres clergat.Desvilcul els mayorazgos i les terres de mans mortes.LEstatut de Baiona reconeixia la igualtat, va suprimir la Inquisici; reformes administratives.

  • 1.3 LA RESISTNCIA POPULAR

    El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid sal en contra de les tropes franceses. Tot i ser durament reprimides aquest sentiment de resistncia sestengu per la resta del pas i fren les tropes franceses. Els insurrectes populars creen unes Juntes dArmament i Defensa. Les classes privilegiades no van tenir capacitat de reacci.

    La guerrilla i els setges van ser les formes dimpedir el domini francs.

  • El 3 de mayo en Madrid. Goya

  • 1.4 LES DIFERENTS FORES POLTIQUES Una petita part dels espanyols acceptaren al nou monarca Josep Bonaparte i van participar en el seu govern (dspotes illustrats que creien que la monarquia napolenica era una garantia per evitar excessos revolucionaris.

    La major part de la poblaci form el front patritic:La noblesa i el clergat que cercava la tornada a labsolutisme anterior amb Ferran VII.Els sector illustrats i liberals que volien reformes (dins la monarquia tradicional). Representats per Floridablanca i Jovellanos. Tamb volien el retorn de Ferran VII desitjant que emprengus reformes. Burgesia, intellectuals i lliberals que volien transformar lAntic Rgim en un sistema liberal parlamentari: sobirania nacional, divisi de poders, constituci, abolici de privilegis...

  • 1.5 EL DECURS DE LA GUERRA La invasi de Napole a Portugal anava lligada al domini de tota la Pennsula. No pensava trobar-se molta oposici.

    La resistncia popular atur per un moment les tropes de Napole, fins la derrota de Bailn (1808), a partir daqu els francesos desplegaren un gran exrcit controlant la pennsula. A partir daquest moment noms les guerrilles van oposar resistncia.

    A partir 1812 Napole tamb shavia denfrontar amb Rssia i necessitava els homes. Les forces espanyoles aliades amb les angleses pressionaren als francesos i Napole decid posar fi a la guerra al 1813.

  • 2. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DEL 18122.1 EL PROCS DE FORMACI DE LES CORTS Des del comenament de la guerra les juntes locals i provincials que dirigien la resistncia formaren la Junta Central Suprema per tal de coordinar i dirigir el pas durant la guerra. Floridablanca i Jovellanos eren els membres ms illustres de la Junta. Aquesta va reconixer a Ferran VII com a rei dEspanya i va assumir lautoritat fins que retorns. La Junta Central era incapa de dirigir la guerra i va decidir convocar unes Corts. Desprs de la convocatria de Corts, les Juntes es van dissoldre El procs delecci de diputats a Corts era difcil amb el pas dominat pels francesos. Selegiren substituts o diputats de cadascuna de les provncies que eren a Cadis. Els elegits tenien simpaties liberals, formaren una cambra nica davant la tradicional representaci estamental i aprovaren el principi de sobirania nacional que sexpressa a travs de les Corts

  • 2.2 LA CONSTITUCI DE 1812 El 19 de mar de 1812 les Corts aprovaren la 1 Constituci espanyola. El text definia lesperit liberal de les Corts, com tamb el comproms de la burgesia liberal i els absolutistes pel fet de reconixer els drets de la religi catlica.

    La Constituci cont: La llibertat d'impremta. La igualtat de tots davant la llei. Llibertat civil. El dret a propietat. Reconeixement de tots els drets legtims dels individus.

  • La naci (naci, estat, pas?) es definida? com els ciutadans dels dos hemisferis. Lestat sestructura amb una monarquia limitada basada en la divisi de poders: Legislatiu: les Corts unicamerals (diputats per dos anys) que representen la voluntat nacional, amb capacitat per elaborar lleis, aprovar els pressuposts i tractats internacionals, comandament sobre lexrcit... Per sufragi universal mascul i indirecte. El poder executiu (govern) en mans del rei, que a ms interv en lelaboraci de les lleis i amb dret a veto. El seu poder es controlar per les Corts per pot intervenir en la successi del tron. Les decisions que prengui els rei han destar ratificades pels ministres.

  • La justcia est en mans dels tribunals que es regeixen a partir dels principis bsics dun Estat de dret

    A ms:Reorganitzaci de les administracions provincials i local.Reforma dels imposts i de la Hisenda Pblica.Creaci dun exrcit nacional amb servei militar obligatoriEnsenyament primari pblic i obligatori.Igualtat jurdicaInviolabilitat del domicili i la llibertat dimpremta

    Estableix els principis duna societat moderna, amb uns drets i garanties pels ciutadans.

  • 2.3 LA CONSTITUCI DEL 1812. EL PRIMER LIBERALISME ESPANYOL. Inspirada en la francesa del 1791, no solament pretenia regular el poder sin tamb reordenar la societat: sufragi universal (a Frana censitari!, garantia dels drets... Elaborada en moment de guerra (situaci revolucionria), fou ms avanada del que realment era la societat espanyola Fou exemple per a altres constitucions. A part de la Constituci tamb es van aprovar lleis per eliminar traves de lAntic Rgim:Supressi de les senyories.Llibertat de treball.Anullaci dels gremis.Abolici de la InquisiciInici de la desamortitzaci i reforma agrria.La guerra no deixa aplicar la Constituci i un cop acabada Ferran VII reinstaura labsolutisme.

  • 3. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)3.1 EL RETORN A LABSOLUTISME ( Sexenni absolutista1814-1820)

    Amb el Tractat de Valenay Napole reconeix Ferran VII com a monarca espanyol. La tornada de Ferran crea un problema institucional:havia partit com a monarca absolut i tornava com a monarca constitucional. En un principi tenia por daquells que havien resistit a linvasor i pensava jurar la Constituci, per la noblesa i el clergat sencarregaren de mostrar-li (Manifest dels Perses) que tenia el suport de la majoria per tornar a lAntic Rgim Ferran VII restaur labsolutisme i declar nulla la Constituci (cop dEstat) restaur les antigues institucions, el rgim senyorial, la Inquisici (clima de terror). (recolzament dEuropa: la Santa Aliana garantia la defensa de labsolutisme)

  • Ferran VII va trobar-se amb una Espanya desfeta per la guerra. Havien de refer-la amb els vells mtodes de lAntic Rgim. Prest sorg loposici la burgesia liberal i classes mitjanes reclamaven tornar al sistema constitucional, i la pagesia soposava a tornar al rgim senyorial; dins lexrcit es crea un sector liberal. Entre 1814 i 1820 es van produir amotinament i pronunciaments militars liberals que mostraven el descontent al model absolutista.

    3.2 EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823).Al 1820 hi va haver un pronunciament que va tenir xit, el del general Riego. Proclam la Constituci del 1812, obligaren al rei a acceptar la monarquia constitucional.

  • Ferran VII constitu un nou govern i va convocar les Corts (majoria liberals) que restauraren gran part de les reformes de Cadis: liquidar el feudalisme del camp ( suprimir senyories i mayorazgos, disminuci del delme, reforma fiscal...) liberalitzar la indstria i el comer (abolici gremis, llibertat dindstria...) modernitzaci poltica i administrativa(igualtat legal) crearen la Milcia Nacional per defensar les reformes

    Aquestes reformes provocaren una oposici de la monarquia aplic el dret a veto. A ms cerc aliances europees per restaurar labsolutisme.

  • Altres malestars: Els pagesos tampoc estaven conformes amb el nou sistema. Estaven pitjor perqu en abolir les senyories tamb seliminaven els contractes tradicionals darrendament. Havien de pagar amb uns diners que no tenien. La noblesa i lEsglsia perjudicada animaren la revolta al 1822 i que al 1823 establiren una regncia absolutista.

    Els liberals dividits: Moderats: partidaris de fer reformes sense enemistar-se amb el rei i la noblesa. Exaltats: fer reformes i enfrontar-se amb el rei.

  • 3.3 LA DCADA OMINOSA (1823-1833) Tot i les revoltes el que realment acab amb el Trienni liberal fou la intervenci de la Santa Aliana Ferran VII monarca absolut. Forta repressi als liberals, depuren lexrcit i ladministraci, es creen comissions de control (terror). Leconomia seguia sent el gran problema. Hisenda empobrida per les independncies dAmrica. Aquesta situaci fa que el rei collabori amb la burgesia moderada. mal vist pels conservadors de les Corts, noblesa i clergat. Ultraconservadors volen el retorn dels furs tradicionals seguidors de Carles Maria Isidre (carlistes), germ de Ferran VII.

  • 3.4 EL CONFLICTE DINSTICAl 1833 Ferran VII t una filla, Isabel conflicte de successi. Pragmtica Sanci que derroga la Llei Slica (influenciat per la seva dona Maria Cristina). Els carlins en contra volen influir sobre Ferran VIIDisputa monrquica i del model de societat.Dues postures: Carlins: partidaris a lAntic Rgim. Maria Cristina volia el tron per la seva filla, necessitava ajuda dels liberals amnistia daquests en la regncia de Maria Cristina.Ferran VII mor al 1833 deixant hereva a Isabel, nomenant regent a Maria Cristina. El mateix dia Carles es proclam rei i comen un aixecament absolutista al nord dEspanya (1 guerra carlina).

  • 4. LA INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPANA4.1 LAMRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII Al S. XVIII els Borbons havien reactivat el comer colonial creixement econmic a Amrica grup burgs crioll coneixedor de la Illustraci sentiment dindependncia no es tenien en compte als criolls forts impostos exemple dEUA ajuda de Gran Bretanya

    4.2 EL PROCS DINDEPENDNCIAEls criolls no es van sotmetre a J. Bonaparte, tampoc acceptaren la Junta Suprema Central. Ja cap al 1810 algunes zones (La Plata, Nova Granada) es declararen autnomes.Ni les Corts ni Ferran VII van aconseguir pacificar els nims

  • 4.3 ELS PROBLEMES DE LES NOVES NACIONS AMERICANES Al 1824 sacab la presncia espanyola a Amrica.

    La indendncia no solucion tots els problemes i fou impossible crear una Amrica unida que desitjava Bolivar.

    Els interessos dels terratinents i burgesia comercial van conduir a nombroses guerres mltiples repbliques.

    Els criolls oblidaren els interessos de la resta de la poblaci profundes convulsions socials. La independncia poltica no va suposar la independncia econmica (ara domini dEUA i Gran Bretanya)