Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim

Download Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim

Post on 29-Jun-2015

4.124 views

Category:

Education

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. TEMA 1.- LEUROPA DE LANTIC RGIM. Salvador Vila Esteve Histria del Mn Contemporani 1r de Batxillerat

2. 0.- INTRODUCCI

  • Qu s? Un sistema econmic, social i poltic.
  • On es va produir? A Europa.
  • Quan? Entre els segles XVI i XIX.
  • Caracterstiques:
      • Economia: rgim senyorial (feudalisme tard).
      • Societat: estamental.
      • Demografia: poblaci estancada.
      • Poltica: absolutisme monrquic.

3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.

  • 1.0.- Introducci.
  • 1.1.- La propietat de la terra.
  • 1.2.- Els drets senyorials.
  • 1.3.- Una producci insuficient.
  • 1.4.- Una poblaci estancada.
  • 1.5.- Indstria tradicional i manufactures.
  • 1.6.- La insuficincia dels transports.
  • 1.7.- Comer interior i comer colonial.

4. 1.0.-Introducci .

  • Economia rural: 80 % de la poblaci al camp.
  • Economia dautoconsum (comer escs).
  • Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.
  • Des del segle XVI: desenvolupament del comer -> creixement de lartesania.

5. 1.1.-La propietat de la terra .

  • Era la principal font de riquesa.
  • Pertanyia majoritriament als senyors.
  • No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).
  • Divisi de la senyoria territorial en:
      • Reserva senyorial.
      • Masos.

6. 1.2.-Els drets senyorials .

  • Definici.
  • Procedncia:
      • Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
      • Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat,
  • Lesglsia, a ms, rebia el delme.

7. 1.3.-Una producci insuficient .

  • Agricultura endarrerida, de subsistncia i policonreu-> escs comer.
  • Tipus dexplotacions:
      • Camps oberts oopenfields : rotaci triennal.
      • Terres comunals.
  • Insuficient producci ramadera.
  • Conseqncies: crisis de subsistncia -> fam -> desnutrici -> mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).

8. 1.4.-Una poblaci estancada .

  • Escs creixement demogrfic.
  • Causes: pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci.
  • Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperana de vida i alta mortalitat infantil.

9. 1.5.-Indstria tradicional i manufactures .

  • Autosuficincia econmica al camp.
  • Els gremis a les ciutats:
      • Associacions dartesans del mateix ofici.
      • Controlen la producci i venda dels productes.
      • Eviten la competncia.
      • Assistncia mtua dels seus associats.
  • Per a evitar el control dels gremis:
      • Domestic systemo treball a domicili.
      • Manufactures reials o privades.

10. 1.6.-La insuficincia dels transports .

  • Mitjans de transport rudimentaris-> dificulten el creixement del comer.
  • Transport terrestre molt deficient -> desplaaments llargs i costosos.
  • Navegaci martima lenta i limitada (crrega) -> dependncia dels vents.
  • Navegaci fluvial ms fcil i barata -> dependncia de la hidrografia i els canals.

11. 1.7.-Comer interior i comer colonial .

  • Comer interior limitat a les fires i mercats.
  • Noves rutes martimes (segle XVI)-> creixement del comer colonial -> acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres.
  • Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
  • El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir leconomia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.

  • 2.1.- Els estaments.
  • 2.2.- Els privilegiats.
  • 2.3.- Els no privilegiats.

13. 2.1.-Els estaments .

  • Divisi terica en tres ordres o estaments:
    • Clergat.
    • Noblesa.
    • Tercer Estat.
  • Divisi real en dos classes socials:
    • Privilegiats.
    • No privilegiats.

Pg. 10 Pirmide 14. 2.2.-Elsprivilegiats.

  • Gaudien de drets i privilegis.
  • Composici: noblesa i clergat.
  • La noblesa:
    • Eren el 2-3% de la poblaci.
    • Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis.
    • Diferncies internes segons ttol i procedncia.
  • El clergat:
    • Eren menys de l1% de la poblaci.
    • Es dividia en:
      • Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs.
      • Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla.

Imatges pgs. 5 i 11 dalt 15. 2.3.-Els no privilegiats .

  • Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa ms del 90% de la poblaci.
  • Composici: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.
  • La burgesia:
    • Classe minoritria que senriqueix i aconsegueix ms poder (ennobliment).
    • Divisi interna segons la riquesa i ocupaci.
  • Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,).
  • El camperolat:
    • Ms del 80% de la poblaci, vivint en pssimes condicions.
    • Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs.

Imatge p.11 baix 16. 3.- LABSOLUTISME MONRQUIC.

  • 3.1.- La monarquia absoluta de dret div.
  • 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.

17. 3.1.-Lamonarquia absoluta de dret div.

  • El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Du i sense control. Llus XIV.
  • Lajuden en el govern els Consells i secretaris dEstat (nomenats pel rei), funcionaris i burcrates.
  • Administraci provincial i local: governadors i intendents, tamb nomenats pel rei.
  • Lmits terics del poder reial:
    • La llei divina.
    • El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
    • Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).

18. 3.2.-Els inicis del parlamentarisme .

  • Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Pasos Baixos i repbliques italianes.
  • El model angls:
    • Revoluci de 1649: Repblica fins 1660.
    • Es tracta duna monarquia parlamentria.
    • L Habeas Corpus(1679).
    • La Revoluci de 1689:
      • Destronament de Jacob II (Guillem dOrange).
      • Declaraci de Drets ( Bill of Rights ): limits al poder reial.
      • Separaci de poders.
    • Lmits del model angls: el rei t el poder executiu sense control i s un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
    • Influncia en el pensament illustrat.

19. 4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM.

  • 4.0.- Introducci.
  • 4.1.- Lesperit de la Illustraci.
  • 4.2.- La crtica a lAntic Rgim.
  • 4.3.- El despotisme illustrat.

20. 4.0.-Introducci .

  • Causes de la crisi de lAntic Rgim:
    • Expansi del comer.
    • Noves formes de producci:domestic systemi manufactures.
    • Poder econmic de la burgesia-> demanar tindre privilegis i poder poltic.
    • Construcci duna ideologia burgesa: la Illustraci, base la independncia dels EUA i de la Revoluci Francesa.

21. 4.1.-Lesperit de la Illustraci .

  • Ideologia al servei de la burgesia.
  • Precedents:
    • Newton: mtode cientfic.
    • Locke: crtica a lAntic Rgim, divisi de poders, igualtat legal i drets bsics individuals.
  • Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religi).

Document Pg. 19 22. 4.2.-La crtica a lAntic Rgim .

  • Proposen un nou model poltic i social basat en la llibertat i la igualtat: crtica a labsolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i doportunitats).
  • Montesquieu: divisi de poders.
  • Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
  • Voltaire: tolerncia i llibertat de conscincia.
  • Llibertat econmica: fisicrates (Quesnay) i liberals.

23. 4.3.-El despotisme illustrat .

  • Tot per al poble, per sense el poble.
  • Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III.
  • Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de leducaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer).
  • Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons-> caiguda de lAntic Rgim.