LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA?

EL MÓN I LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM:

SOCIETAT ESTAMENTAL ABSOLUTISME MONÀRQUIC ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA

PREINDUSTRIAL

QUIN ÉS EL PUNT D’ARRIBADA

UNA NOVA SOCIETAT, UN NOU RÈGIM

basat en

ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME ECONÒMIC (CAPITALISME)

I ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC

ENTRADA EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA

Què entenem per crisi de l’Antic Règim?

Segle XVIII

Segona meitat segle XVIII

Finals del s. XVIII i primeres dècades segle XIX

PROCÉS

la fi de l’Antic Règim

època contemporània

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

CONCEPTE: mot que designa el procés històric que possa fi a l’Antic Règim i als seus fonaments mitjançant les anomenades REVOLUCIONS BURGESES. Tracta del procés de desmantellament de l’aparell jurídico – polític (ordenament legal, privilegis estamentals, hegemonia nobiliaria, absolutisme) propi de l’Europa Moderna i el trànsit a una nova societat de base burgesa i capitalista.

CRONOLOGIA: 1788 – 1808. REGNAT DE CARLES IV 1808 – 1814. GUERRA DEL FRANCÉS

1. Malestar pre-revolucionari (1789 – 1808)

2. Guerra i revolució (1808 – 1813)

3. Sexenni absolutista (1814 – 1820)

4. Trienni Liberal (1820 – 1823)

5. Dècada Ominosa o Absolutista (1823 – 1833)

LES ETAPES DE LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788 – 1833)

CARLES IV (1788 – 1808)

OPOSICIÓ POLÍTICA: “Conjura” de EL ESCORIAL i MOTÍ D’ARANJUEZ

PROBLEMES ECONÒMICS I CRISI SOCIAL

ABDICACIONS DE BAIONA

• Sequeres, gelades, tempestes…

• Males collites i mortalitat catastròfica

• Hambrunes (1803-04)• Guerres: contra la

Convenció i contra Ang.

• Jacquerie de 1801

LA GUERRA DEL FRANCÉS O D’INDEPENDÈNCIA

Idea fonamental

GUERRA I REVOLUCIÓUna invasió estrangera i la guerra que se’n deriva provoquen l’enderrocament de l’estat borbònic i l’inici de la revolució, amb unes condicions prèvies. Revolució social?

OCUPACIÓ FRANCESA

Nova dinastia

Desaparició de l’estat borbònic

AFRANCESATS

FRONT PATRIÒTIC

absolutistes

liberals

1. Grup heterogeni

2. Els seus principis doctrinals:

a) Monarquisme

b) Oposició a la “via revolucionària”

c) Partidaris de la “via reformista –

il·lustrada”

1. Grup homogeni

2. Els seus principis doctrinals:

a) Borbònics

b) Oposició a qualsevol tipus de

transformació

c) Partidaris de la defensa del

“Altar y el Trono”

1. Grup heterogeni

2. Els seus principis doctrinals:

a) Monàrquics

b) Partidaris de la “via

revolucionària”

c) Liberalisme

LA GUERRA

estratègia de Napoleó

Militar: ocupació del territori Política: canvi de dinastia

guerra

Accelera el procés de crisi política i institucional

Fracàs de la “trilogia” institucional de legitimació

napoleònica: Josep I, Assemblea de Notables,

Estatut de Baiona

MAIG DE 1808

Inici de la guerra d’Independència

buit de poder i desaparició

de l’estat borbònic

formació de Juntes locals i provincials

Organització de guerrilles

JUNTA SUPREMA CENTRAL

LES JUNTES COM A PODER REVOLUCIONARI

“Las Juntas Supremas constituyen la negación del Antiguo Régimen. Frente al poder delegado de un rey que a su vez lo recibe directamente de Dios, aparece un poder de origen popular”ARTOLA, M.

“supremas” “soberanas”

Principi de la SOBIRANIA NACIONAL

supremas

CONSULTA AL PAÍS = cahiers de doléances

1809

a)Qüestions polítiquesi. Límits al poder absolut del reiii. Rebuig dels privilegis estamentals i a la diversitat de

jurisdiccionsiii. Composició de les Corts i sistema electoral

b)Problemes socialsi. Igualtat civilii. Igualtat jurídicaiii. Contribució únicaiv. Concepte de propietat: individual, lliure i plena

JUNTA SUPREMA CENTRAL

convocatòria de Corts direcció de la guerra

CORTS DE CADIS (1810 – 1812)

Principis doctrinals:• Cambra única no estamental• Sobirania nacional• Igualtat jurídica• Monarquia constitucional

Actuacions:• Tasca legislativa• Constitució 1812

LA CONSTITUCIÓ DE 1812

Via de compromís Extensió: 384 articles Vigència: 1812 a 1814; de 1820 a 1823; 1836 Valoració: referent liberalisme del segle XIX Contingut:

a) Principi de la sobirania nacionalb) Divisió de podersc) Unicamerald) Igualtat jurídica de tots els ciutadanse) Declaració ampla de drets fonamentals individualsf) Estat confesionalg) Sufragi universal masculí i indirecte

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM(1808 – 1833)

Ferran VII va nàixer el 1784 i va començar a regnar el 1808, però amb les abdicacions de Baiona va ser substituït per Josep I Bonapart. Retornà a Espanya en 1814 i va regnar fins la seua mort en 1833.De formació i caràcter absolutista, es va casar quatre vegades, i del seu últim matrimoni amb Maria Cristina de Borbó va nàixer a l’any 1830 la futura reina Isabel II

FERRAN VII jura la Constitució

EL RETORN A L’ABSOLUTISME (1814 – 1820)

Sexenni absolutista

L’oposició de Ferran VII al règim liberal

Oposició de noblesa i clergat.

“Manifest dels Perses”

Sistema de la Restauració Aïllament i

feblesa de la burgesia liberal i

il·lustrats reformistes

Excepcionalitat de la

Guerra del Francès

TRIENNI LIBERAL (1820

– 1823)

Les bases

Reforma agrària i

liquidació del feudalisme

Liberalització indústria i

comerç

Sociabilitat de la política

Els problemes

L’actitud del rei

L’actitud del bloc

tradicionalista

Divisió de liberals:

moderats i progressistes

Oposició del camperolat

Escassa base social

LA DÈCADA OMINOSA (1823 – 1833)

LES CAUSES1) Intervenció estrangera.

“Cien Mil Hijos de San Luís”

2) Problemes interns del règim liberal: divisió moderats i progressistes

3) Malestar camperol + insurreccions i partides absolutistes

(A) Absolutisme: carlisme

(RF) Reformisme adminitrativista o

tècnic

(M) Moderats

(IB) Isabelins o “cristins”

(P) Progressistes

LES TENDÈNCIES (a partir de 1826)

LA DÈCADA OMINOSA: ETAPES

1. 1823 – 1825. Reacció i repressió. “Juntas de Purificación”2. 1825 – 1830. Reformisme administrativista o tècnic sense

apertures polítiques (López Ballesteros, Cea Bermúdez, Javier de Burgos).

3. 1830 – 1831 . Cap al model de transició pactada.4. 1832 – 1833. Tercera via o model de transició pactada:

Martínez de la Rosa

Segons JOSEP FONTANA, la fallida tècnica i financera de l’Estat + l’amenaça carlina TRANSFORMACIÓ DE L’ABSOLUTISME EN UN RÈGIM REFORMISTA O PSEUDOLIBERAL

LA QÜESTIÓ SUCCESÒRIA

LA LLEI SÀLICA

Desembre 1829. Matrimoni de F. VII amb Mª Cristina de Borbó

Març de 1830. Pragmàtica Sanció

Octubre 1830. Naixement d’Isabel

Septembre de 1832. Successos de La Granja.

TRETS DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA

Cronologia: 1788 - 1833

Caràcter de revolució liberal i

antifeudal

Peculiaritats

1: esclat revolucionari

determinat per una invasió estrangera

i guerra

2: procés llarg i discontinu

3: model liberal – burgés oligàrquic

EL

S F

AC

TO

RS

DE

LA

C

RIS

I D

E L

’A.R

.

CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV

GUERRA DEL FRANCÉS

CADIS

EMANCIPACIÓ AMÈRICA