L'antic règim i el liberalisme a espanya

Download L'antic règim i el liberalisme a espanya

Post on 09-Jul-2015

282 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Histria dEspanya del XVIII i XIX: lAntic Rgim i larribada del liberalisme a Espanya.

  • Lnia del temps de la histria dEspanya

  • La Guerra de successihttp://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/111.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/videos/110.htmExercici desquematitzar i organitzar la informaci:Amb la informaci explicada, els documentals i les explicacions del llibre de text, completa el segent esquema:

  • Felip V (1700-1746). Guerra de successiDecret de Nova Planta.Poltica absolutista de Llus XIV de Frana.La dinastia dels Borbons sinstaura a Espanya.Tensions internacionals entre Anglaterra i Frana per la corona espanyola.1700es construeix la Ciutadella a Barcelona.repressi contra els catalans austriacistes.11 de setembre de 1714: els felipistes ataquen la ciutat, els catalans resisteixen, han dacabar capitulant.Desig dAnglaterra de contraposar el poder de Frana.final de les institucions catalanes.Mort de Carles II sense fills.Tractat dUtrecht: 1713: Anglaterra accepta que Felip ocupi el tro dEspanya.

    causesinicidesenvolupamentfinalConseqncies

  • Felip V (1700-1746). Guerra de successi

    causesinicidesenvolupamentfinalConseqncies Mort de Carles II sense descendncia.Poltica absolutista de Llus XIV de Frana.Tensions internacionals entre Anglaterra i Frana per la corona espanyola.Desig dAnglaterra de contraposar el poder de Frana.1700Tractat dUtrecht: 1713: Anglaterra accepta que Felip ocupi el tro dEspanya.11 de setembre de 1714: els felipistes ataquen la ciutat, els catalans resisteixen ferotgement, han dacabar capitulant.Decret de Nova Planta final de les institucions catalanes. la dinastia dels Borbons sinstaura a Espanya es construeix la Ciutadellarepressi contra els catalans autriacistes

  • Ferran VI: continuaci de labsolutisme.

  • Carles III. De labsolutisme al despotisme illustrat.Reformes de Carles III:Font 4 p. 67.Resistncia per aquestes reformes:

  • El mot dEsquilache 1766

  • Carles IV (1788-1808)

  • Tractat de Fontainebleau 1807Font 9, p. 70. Com arriben els Bonaparte a governar Espanya?Napole demana al rei que li permeti el pas de les tropes per invadir Portugal.Repartiment de Portugal (aliat dAnglaterra) entre Espanya i Frana.Abdicacions a Baiona a favor de Josep I Bonaparte.

  • Mapa de limperi napolenic

  • Josep I Bonaparte

  • La Guerra del francs2 de maig de 1808Guerra de la independncia o del francs:GuerrillesJuntes de defensaVictria dArapiles i Vitria.1814

  • Corts de Cadis 1812. Font 11 p. 71.La Constituci de 1812

    Art. 3. La soberana reside esencialmente en la Nacin, y por lo mismo pertenece a esta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los tribunales establecidos por la ley.Art. 172. 1. No puede el rey impedir bajo ningn pretexto la celebracin de las Cortes en las pocas y casos sealados por la Constitucin, ni suspenderlas ni disolverlas, ni en manera alguna embarazar sus sesiones y deliberaciones. Los que le aconsejasen o auxiliasen en cualquier tentativa para estos actos, son declarados traidores y sern perseguidos como tales.Art. 172. 11. No puede el rey privar a ningn individuo de su libertad, ni imponerle por s pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, sern responsables a la Nacin, y castigados como reos de atentados contra la libertad individual. []Art. 371. Todos los espaoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas polticas sin necesidad de licencia, revisin o aprobacin alguna anterior a la publicacin, bajo las restricciones y responsabilidades que establezcan las leyes.

    Constituci espanyola, Cadis, 19 de mar de 1812

  • La independncia dAmricahttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/660.htm

    Causes:Impostos sobre el comerIdees revolucionries de FranaCriollos volien accedir als crrecs poltics.Inici: Ocupaci napolenica juntes de defensa.Cronologia: 1810-1825Lders que van liderar el procs dindependncia:Simn Bolvar: La Gran Colmbia: fins al 1830Colmbia VenezuelaEquadorSan Martn: ArgentinaXilePer BolviaMxic: 1821

  • Compareu els mapes:

  • La independncia dAmrica

    Amrica del XVIIIAmrica del XIXVirregnat de Nova EspanyaEstats Units i Mxic (1811)Capitania General de GuatemalaBelize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica (1821), Repblica Dominicana (1804), Puerto Rico i Cuba (1898).Virregnat de Nova GranadaColmbia (1811), Veneuela (1811) i Equador (1822)Virregnat del PerPer (1821) i Xile (1810)Virregnat del Riu de la PlataParaguai (1811), Uruguai (1814), Argentina (1816), Bolvia (1825)Virregnat del BrasilImperi del Brasil (1822)

  • 1814: Ferran VII i la RestauraciFont 12.

  • Ferran VII El desitjat Restauraci:1820: Trienni liberal: pronunciamiento de Rafael del Riego.Monarquia constitucional.Cent Mil Fills de Sant Llus: Santa Aliana.

  • Dcada ominosa: 1833-1863:Absolutisme per inici de lexpansi del liberalisme moderat per la Successi.Isabel: llei slica => Guerres carlines.La Constituci de 1837 i la desamortitzaci de Mendizbal (desvincular les terres de lEsglsia) liberalisme: moderats i progressistes .

  • Isabel II: La construcci de lestat liberalRegent Maria Cristina i Espartero per la minoria dedat.Els liberals donen el suport a Isabel.Els carlins: volen a Carles Maria Isidre de rei i defensen labsolutisme. Font 14 p. 73.Amb Isabel es consolida el liberalisme:Constituci de 1837 (Font 18 p. 75)Desamortitzacions: (Font 16. p. 74)posar al mercat, mitjanant subhasta pblica, les terres i bns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gaireb sempre lEsglsia Catlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

  • Dins dels liberals:

  • Sexenni democrtic: 1868-1874.Organitzacions obreres i descontentament popular 1868 esclat revolucionari Sexenni democrtic.Domini de les idees democrtiques i progressistes.Elaboreu la cronologia del perode: p. 76-77

    186818691871-731873-18741874

  • 1868Cop destat del General Prim.1869Constituci: sobirania nacional i sufragi universal mascul.1871-73Regnat dAmadeu de Savoia.1873-1874Primera Repblica Espanyola.1874Cop destat dels militars Pava i Martnez de Campos.

  • Francisco de GoyaLectura article p. 91.Real Fbrica de tapices

  • Goya i la duquesa de Alba

  • Los CaprichosLos sueos de la razn producen monstruos.

  • Contra la violencia como mtodo pedaggicoContra la nobleza orgullosa de sus antepasados

  • Contra los matrimonios por inters

  • Los desastres de la guerra

  • La Quinta del sordo; pintures negres

  • Akelarre

  • Goya

    El coloso

  • GOYA DISPARATES

  • DOSSIERPortada, apunts i exercicis de classe.Exercicis davaluaci.Lnia del temps amb fets ms importants de cada rei. Pregunta oberta i a preparar a casa: Com arriba el liberalisme a Espanya?Paraules claus: decrets de Nova Planta, Ferran VII, Constituci de 1812, Isabel II, guerres carlines, Sexenni democrtic.Goya: una obra comentada. (optatiu)

    *********************************************************************************************