Crisi de l'Antic Règim

Download Crisi de l'Antic Règim

Post on 16-Jan-2015

118 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • 1. 1.EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM

2. LEuropa del segle XVIII A principis de segle la major part dEuropa era sota lAntic Rgim. Aquest es basava en: Leconomia agrria de tipus senyorial Labsolutisme monrquic La societat estamental 3. Una agricultura senyorial Lagricultura era lactivitat principal. Era una agricultura de subsistncia, basada en 4 caracterstiques principals: - La rotaci triennal i el guaret. - Els rendiments eren molt baixos i sorientaven a lautoconsum. - No hi havia especialitzaci. - Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals. Les collites marcaven el ritme duna economia colpejada peridicament per les crisis de subsistncia, que eren: Perodes descassetat daliments i de puges de preus. Generaven fam i misria, i, sovint, revoltes populars. La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats dels quals es transmetien de generaci en generaci. La majoria de la poblaci eren pagesos, sotmesos a un rgim senyorial, que treballaven les terres dels seus senyors a canvi de pagar impostos. 4. Una monarquia absoluta Poder illimitat dels reis: . dictaven lleis . dirigien el govern . administraven justciaMonarquia de dret div Havien rebut el poder de Du Noms a Ell li retrien comptesEls reis acabaren amb el poder dels nobles, esclafant-ne les revoltes: la Fronda a Frana, sufocada per Llus XIV Els monarques imposaven el seu poder amb:Funcionaris Cos diplomticExrcits permanentsEls reis establiren les seves corts en capitals (ciutats fixes) i deixaven, sovint, el govern en mans de privats. 5. El rei i els diners: Maneres d'obtenir diners els reis Recaptant impostos Amb funcionaris a tot el pasComer internacionalCobrant impostos sobre les mercaderies que entraven i sortien del pas 6. Les grans rutes dels comer internacional (eren martimes) La de les ndies occidentals: Europa amb Amrica La de les ndies orientals: Dsia (espcies), vorejant frica fins a Europa 7. c) Comer triangular: entre Europa, el golf de Guinea i Amrica 8. La barbrie del comer desclaus 9. d) Prstecs dels banquers. Endeutament de la hisenda reial c) Concessi de patents de cors: autoritzaci del rei als corsaris a assaltar naus enemigues 10. Atacs dels corsaris a limperi espanyol 11. La societat estamental Una societat desigual: Desigualtat civil, basada en: La divisi en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clergat) i els no privilegiats (lestat popular o tercer estat). Era una societat tancada, que vol dir que les persones pertanyien a un estament per naixement, sent prcticament impossible lascens social. 12. Els privilegiats La noblesa: Vivia de les rendes de les terres. Gaudia de concessions honorfiques, econmiques i fiscals. El clero: Vivia tamb de les rendes de les seves terres i del delme. Lalt clergat gaudia de luxes i privilegis com la noblesa, mentre que el baix clergat portava una vida modesta. 13. Els no privilegiats Lestat popular: Era entre el 90% i 95% de la poblaci. Agrupava persones molt diferents, tant econmica com socialment. Estaven units per la seva oposici als privilegis i al rgim senyorial. Reivindicaven la igualtat civil. Estava format per tres grups: La burgesia: Incloa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup ms actiu econmicament, la seva riquesa havia augmentat al segle XVIII. Malgrat aix estava marginada dels cercles de poder i aspirava a deixar destar-ho. Les classes populars urbanes: Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (petits artesans, servents, soldats, obrers de les manufactures...) Els pagesos: Eren el grup ms nombrs. Les seves condicions de vida eren molt dures, pagaven impostos als privilegiats, al clergat... 14. El pensament illustrat s un moviment de carcter intellectual desenvolupat a Europa al segle XVIII, que qestion tots el principis de lA.R. Els precedents foren: John Locke i Isaac Newton. Qu caracteritz el seu pensament? Caracterstiques de la Illustraci sn: - Fe absoluta en la ra (intelligncia humana) com a nic mitj per entendre el mn. -Rebuig a lautoritat, la tradici, la revelaci... -El coneixement era la base de la felicitat, per tant leducaci i el progrs eren bsics. -Defensen la tolerncia i critiquen la intolerncia religiosa.Sir Isaac Newton pintat per G. Kneller el 1689J. Locke, (1632-1704) 15. Els filsofs del Segle de les Llums La Illustraci la propagaren un grup de pensadors principalment francesos: Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot... Els seus escrits defensaren el principis de llibertat i igualtat. Soposaren a la societat estamental i argumentaren que totes les persones naixien lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i la intelligncia i vlua de les persones.http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa /gen-8nji.htm 16. El pensament poltic illustrat Cal destacar VoltaireMontesquieuRousseauLlibertat de pensament i tolerncia religiosa. Parlament que limits el poder del rei i sistema fiscal just. Divisi de poders, Lesperit de les lleis, 1748. Contracte social (pacte entre els ciutadans).Sobirania nacional.Lhome s lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)Crea les bases del liberalisme polticMontesquieuRousseauVoltaire 17. El pensament econmic illustrat Es concreta en dos nous corrents: la fisiocrcia i el liberalisme, que entren en collisi amb la tendncia imperant del moment, el mercantilisme. (acumulaci metalls preciosos i comer com activitat principal) Fisiocrcia Els fisicrates sostenen que la riquesa dun estat prov de la naturalesa, exactament de lagricultura. Tamb defensaven la propiett privada i la llibertat de comer. El seu principal teric s Quesnay. Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de lEstat no rau ni en lacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en lagricultura (fisiocrcia), sin en la llibertad. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. El seu principal teric s Adam Smith.. 18. LEnciclopdia Diderot i DAlembert posaren en marxa el projecte de publicar una gran obra que reuns tots els coneixements de lpoca, basats en lestudi de la natura i la ra. Es comen a publicar el 1751, comprenia 35 volums i hi collaboraren els principals escriptors illustrats. Va tenir molt xit, contribu a difondre les idees de la Illustraci, la proliferaci de salons i acadmies.Jean Le Rond d'AlembertDenis Diderot 19. La fallida de labsolutisme A finals del segle XVII a Holanda i Anglaterra es van produir transformacions poltiques que limitaren el poder de la monarquia absoluta. A molts pasos, les idees de la Illustraci donaren lloc a una srie de reformes fetes des del poder conegudes com Despotisme Illustrat.Les revolucions angleses Des de lEdat Mitjana, 2 cambres al Parlament angls: La Cambra dels Lords Dels nobles i clerguesLa Cambra dels Comuns Dels burgesosEls Stuart, al segle XVII, intentaren governar sense el control del Parlament. Guerra civil defensors del Parlament i defensor de la monarquia absoluta. El 1649 fou executat el rei Carles I. Es proclam la Repblica. Oliver Cromwell la transform en una dictadura militar. Quan va morir, el 1660, el Parlament restabl la monarquia. http://ca.wikilingue.com/es/Revoluci%C3%B3_anglesa 20. Carles II, el nou rei, va haver dacceptar el control del Parlament. Aquest vot el 1679 el Haveas corpus, que garantia les llibertats individuals i impedia les detencions arbitrries del poder. El 1689 una segona revoluci acab amb la monarquia absoluta dels Stuart. El Parlament ofer la corona a Guillem dOrange, el qual jur la Declaraci de Drets (Bill of Rights) que limitava els seus poders. Anglaterra va ser el primer pas amb una monarquia amb poder limitat. Els tres poders estaven separats. Aquesta monarquia fou lexemple a seguir pels filsofs francesos de la Illustraci. 21. El Despotisme Illustrat La majoria de reis europeus seguien sent absoluts. Alguns per intentaren fer compatible el principi dautoritat de labsolutisme amb les noves idees de progrs. Daquests monarques destacaren: Frederic II de Prsssia M. Teresa dustria Caterina de Rssia Carles III dEspanya Els dspotes illustrats i els seus ministres van ... promoure un cert reformisme per actuar a favor del poble, tot i mantenint el seu poder intacte. Tot per al poble, per sense el poble. La seva poltica reformista es caracteritz per... 1. La racionalitzaci de ladministraci de lEstat 2. La reforma de lensenyament 3. La modernitzaci de lagricultura 4. El desenvolupament de les manufactures 5. La liberalitzaci parcial de la producci i el comer Amb quines contradiccions es trobaren totes aquestes reformes? 22. La revoluci americana Al segle XVIII les 13 colnies britniques dAmrica del NordprovoquenQue es converteixInsurrecci colonialRevoluci liberalLabsolutisme de Jordi III A causa deDeclaraci de la IndependnciaLabs dels impostos nglesos Poca llibertat polticaEls principals fets- 4 juliol de 1776 - 1783Declaraci de la IndependnciaDerrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)- 1787, construcci dun Estat liberalG. WashingtonLlibertat dexpressi, de premsa, de religi...Constituci Declaraci de dretsDivisi de poders Repblica Federaci dEstats 23. La Revoluci Americana: Naixement dels EE.UU. Tretze colnies britniques des s. XVII Poblaci indgena eliminada o expulsada cap a linterior del continent. Colons anglesos i daltres pasos europeus shi havien anat establint. Al segle XVIII es deterioraren les relacions amb el govern angls. Els colons consideraven un abs de Gran Bretanya: -Creixent nombre dimpostos -Monopoli comercial britnic Sestengueren les idees liberals. 24. De les tretze colnies, les 8 del nord basaven leconomia en la indstria i el comer, en canvi les 5 del sud es basaven en lagricultura i la m dobra esclava.Jordi IIINo tenien autonomia poltica, es governaven des de la metrpoli. Ms que el rei, Jordi III, qui tenia realment poder eren els governadors britnics. Tampoc tenien representaci al parlament, cosa que generava malestar entre els colons. 25. Els impostos de la corona anaren en augment, fins que lanomenat impost del te (1773) provoc una violenta reacci dels colons al port de Bosto (imatge esquerra). La reacci anglesa fou endurir les mesures, com tancar el port de Boston.El 1776 esclat la revoluci americana. El 4 de juliol, un grup de representants dels Colons sign a Filadlfia la Declaraci DIndependncia dels Estats Units dAmricaAnglaterra comen la guerra per mantenir e seu domini. Al front dels colons shi pos:G. Washington 26. Els colons varen rebre lajut de Frana, Espanya i Holanda, rivals dAnglaterra, i aviat comenaren a guanyar batalles, com aquesta on Washington simposa sobre els anglesos. 27. Els colons varen derrotar als anglesos a Saratoga, el 1777 (1a victria)La guerra va durar 5 anys, fins que els britnics foren definitivament derrotats a Yorktown, el 1781. A la Pau signada a Versalles, Anglaterra hagu dacceptar la independncia dels EE.UU. 28. El nou estat sorganitz segons els principis liberals. Es redact una Constituci el 1787, en la qual sadopta la repblica federal (cada estat t govern, parlament i lleis prpies) com a forma de govern. Aquesta es basa: - Separaci de poders - Sobirania nacional - Igualtat davant la llei - Reconeixement de drets i llibertats individuals El primer president fou George Washington.Fragment de la Constituci americanaCapitoli, seu del Congrs 29. Larribada dels Borb al tro espanyol La Guerra de Successi (1702-1713) 1700: 1 novembre, mor Carles II, sense fills (darrer rei casa dustria) En el seu testament deix el tro a Felip V, net de Llus XIV de Frana. Larxiduc Carles, fill de lemperador dustria, no accept el testament. A Europa es formen 2 bndols: Partidaris de Felip V (Borbons) Frana CastellaPartidaris de larxiduc Carles (ustries) ustria Anglaterra Holanda Dinamarca Portugal Saboia Corona dAragFelip VArxiduc Carles 30. Els ascendents dels dos candidats: 31. La Guerra de Successi (1702-1713) La Corona dArag es pos del costat de lArxiduc Carles dustria, el qual es compromet a respectar-ne lleis i institucions (1705). Aquest desembarc a Barcelona on fou aclamat com a Carles III. Valncia i Arag foren recuperades per les tropes borbniques desprs de la batalla dAlmansa (1707). Felip V abol les lleis i institucions de Valncia i Arag mitjanant els Decrets de Nova Planta. 32. La Guerra de Successi La guerra anava pitjor per Frana fora dEuropa, on perdien les batalles. El 1711 mor lemperador dustria Josep I, i el seu successor era lArxiduc Carles. Aix canvi la situaci, i els pasos europeus que li donaven suport acceleraren el procs de pau. La Pau dUtrecht (ciutat holandesa) i Rastadt (Alemanya) foren en realitat una srie de tractats unilaterals signats pels pasos belligerants. Els acords ms destacats foren: - Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades durant la guerra i territoris i beneficis comercials a Amrica. - Felip V s reconegut rei dEspanya i les possessions americanes. - Espanya perd els territoris que encara dominava a Europa (Pasos Baixos, Npols...) 33. L11 de setembre (1714) Els catalans decidiren continuar lluitant contra les tropes borbniques. La Junta de Braos va acordar la resistncia, sota la direcci del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Per noms dues places fortes podrien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milcia urbana, es va encarregar d'organitzar la resistncia, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren crrec d'una part de la muralla cadascun. D'altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes. La resistncia de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiraci d'una bona part de l'opini pblica europea.La Junta de Govern de Barcelona l11 de setembre 34. A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l'assalt a la ciutat, a travs de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistncia, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'exrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistncia va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 vctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular, desprs d'haver pactat amb el duc de Berwick la rendici sense represlies. Res d'aix no fou respectat. 35. Els Decrets de Nova Planta sn tres decrets signats per Felip V desprs que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successi, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Arag. Es promulgaren en les dates segents: 1.Regne de Valncia i dArag: 29 juny de 1707 2.Mallorca, Eivissa i Formentera: 28 novembre de 1715 3.Principat de Catalunya: 16 gener de 1716Constitucions i drets abolits Nova llei 36. La repressi La repressi de Felip V a Catalunya fou molt dura. Van haver-hi moltes execucions i empresonaments. Cas a destacar el del g...