POWER POINT: DE L'ANTIC RÈGIM A L'ESTAT LIBERAL

Download POWER POINT: DE L'ANTIC RÈGIM A L'ESTAT LIBERAL

Post on 30-Oct-2014

781 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

DESCRIPCI DEL PERIODE HISTRIC DE L'ANTIC RGIM A L'ESTAT LIBERAL 1868

TRANSCRIPT

LA CRISIS DE LANTIC RGIM I LA CONSTRUCCI DE LESTAT LIBERAL.El

regnat de Carles IV 1788-1808. La guerra del Francs 1808-1814. Les Corts de Cadis 1810-1814. La Restauracio de labsolutisme 1814-1820. El Trienni Liberal 1820-1823. La Dcada Ominosa 1823-1833. Les regncies 1833-1843. La Dcada Moderada 1844-1854. El Bienni Progressista 1854-1856. La Segona etapa moderada 1856-1868.Mari del Rosal.

1.-El regnat de Carles IV 1788-1808.1.1- Introducci. - Durant el primer ter del segle XIX es va produir a Espanya el pas de lAntic Rgim al Liberalisme. - La crisi de lAntic Rgim te un context histric internacional segent: 1. La revoluci industrial a Gran Bretanya. 2. Les revolucions poltiques als Estats Units 1796. 3. La revoluci Francesa 1789.

1.2.- La Gran guerra (1793-1795)El rei Carles IV acced al tron al 1788 i immediatament, la por a lexpansi de les idees revolucionaries de Frana (1789) va propiciar laturada de les reformes iniciades amb Carles III, la retirada del gobern als antics ministres illustrats i el nomenament de Godoy com a primer ministre (1792). Lexecuci del rei Llus XVI (1793) a Frana va provocar la declaracin de guerra a la repblica francesa. La Gran Guerra (1793-1795) es sald amb la derrota i subordinaci espanyola a Frana amb lacceptaci de la pau del Tractat de Basilea1795. Posteriorment una aliana contra Anglaterra el tracta de Sant Indelfons(1796).

2.- La guerra del Francs 1808-1814.2.1.- Lesclat del conflicte.

Amb lascens de Napole Bonaparte (1799) al poder, Godoy opta per aliances i pactes amb Frana per lluitar contra Anglaterra. Aix significa: La derrota de 1805 a la Batalla de Trafalgar, deixa a Espanya sense flota naval (Nelson) per mantenir obert el mercat colonial. Amb el Tractat de Fontainebleau (1807) es permet a Napole i el sea exrcits atacar a Portugal ( aliat de Anglaterra) per territori espanyol. Daquesta manera garantia el bloqueig continental contra Anglaterra. Desprs de locupaci de Portugal, un exrcit francs, condut per Murat, es dirig cap a Madrid. La cort es trasllad a Aranjuez i Godoy en veure lengany de Napole, oblig a Carles IV i la seva familia a fugir cap a Sevilla amb lintenci denviar-los a Amrica. Aquesta acci enceta el mot popular a Aranjuez al 17 mar de 1808, promogut per Ferran (fill del rei). La intenci s treure a Godoy del poder i fer abdicar al sea pare . Aix es far el 19 de mar Carles IV abdica a favor del sea fill, Ferran VII. Carles IV sempenedeix de labdicaci i Ferran VII no laccepta, i aix es aprofitat per Napole, que servir dintermediari. Els convoca a tots dos a Baiona i el fa renunciar als seus drets a la corona a favor del sea germ Josep I Bonaparte.

Al

juny de 1808 es promulga lEstatut de Baiona, que suposar reformes importants per acabar amb lantic rgim com: 1. Supressi del privilegis de la noblesa i el cleregat. 2. Llibertats econmiques. 3. Desamortitzaci. Mitj per d'aconseguir recursos per a l'Estat amb la venda de terres de L'Esglsia i els Ajuntaments. 4. Certa llibertat de premsa. 5. Supressi de la inquisici.

2.2.- Entre la resistncia i el collaboracionisme.El descontent popular per labdicaci del monarques borbons fa que el 2 de maig de 1808 es doni un aixecament popular contra la presncia francesa. Aquest aixecament ser durament reprimint, per a la resta del pas van apareixer juntes darmament i defensa. Un sector despanyols no es va oposar a locupaci francesa , sin que van donar suporta (el afrancesats). 2. Aquestes Juntes van guanyar al Bruc (del 6 al 14 de juny) i a Bailn 19 juliol. Aquestes victories permeten lorganitzaci de juntes provincials, que es coordinen en la Junta Central Suprema. s aquesta Junta Central la que asumis el poders del pas i en nom de la soberana popular reconeix a Ferran VII com a rei.1.

2.3.-La guerra.

Davant les primeres derrotes, Napole entra a la Pennsula amb un gran exrcit i a final dany torn a Frana, deixant al sea germ consolidat com a rei. Sinicia una guerra de guerrilles, que ataca ven el transports i interceptaven les comunicacions franceses, daquesta manera safeblir la seva actuaci. Les actuacions de desgast de les guerrilles van minvan les forces de lenemic, per per guanyar la guerra es va necessitar la collaboraci de lexrcit britnic, dirigit per Wellintong. En aquells moments Napole, estava ms interessat en Rssia i aix afavorir la victoria . Al 1813 Napole Frana signa el Tractat de Valenay, que posa fi a locupaci i permet el retorn de Ferran VII 1814 i la fi de la guerra. Ciutats destruides, camps abandonats, manca de capitals per la indstria, collapse comercial sn les conseqncies de la guerra.

Constituci 1812 Saragossa Girona

CONSEQNCIES DE LA GUERRA 1808-1814 DEMOGRFIQUES+ Augment de la mortalitat. -Exili families afrancesades i liberals

ECONMIQUES-Destrucci edificis,camps, fbriques, comunicacions. -Augment del dficit fiancer de la Hisenda Pblica. - Cessament comer amb Amrica Espanyola.

POLTIQUES- Difusi idees liberals. -Constituci de 1812 referent del liberalisme. - Augment de la participaci militar a la poltica amb PRONUNCIAMENTS. -Difusi de la dinmica revolucionaria a Amrica.

INDEPENDNCIA COLONIAL

3.-Les Corts de Cadis 1810-1814Les Corts reunides a Cadis 1810 van redactar la primera constitucin de la histria dEspanya i van posar la base del nou estat liberal.

3.1.- El buit de poder i la formaci de Juntes.Davant locupaci francesa les institucions absolutistes incapaces de reaccionar, van generar un buit de poder, que ser ocupat per les juntes provincials o regionals. Lobjectiu daquestes juntes era mantenir lordre i organitzar la defensa del pas. Es va crear la Junta Suprema Central a Aranjuez aprofitant al derrota francesa a Bailn i la retirada momentnia del francesos de Madrid. Arribant a reconxier a Ferran VII com a rei legtim dEspanya. El nou avan de les tropes franceses, fa fuig cap a Cadis, concretament lilla de Lle.

3.2.- La convocatria de Corts.a)

b)

c)

d)

La Junta, es mostrar incapa de dirigir la guerra i el 22 maig del 1809, es convoquen unes Corts, perqu el representants de la naci decideixin que fer. Les eleccions del diputats es fan per sufragi universal mascul (= un home un vot). Les cortes es van reunir a Cadis el 24 setembre de 1810, molts del diputats van ser substituts per el naturals de les seves provncies residents a Cadis. Els diputats no es van reunir ni per estament, ni en dues cambres sin conjuntament, fet que otorg a la reuni el carcter dassamblea nacional. Les cortes van aprovar el primer decret, integrat per onze articles, que presentaven la nova cambra com a poder constituent amb la facultat de legistlar un ordre poltic i jurdic = La constitucin de Cadis 1812.

3.3- La Constituci de Cadis 1812. 1.

Saprova la primera constitucin de la histria dEspanya 19 de mar de 1812, per aix se la coneix com la Pepa. Aspectes rellevants de la Constituci :

Sobirania Nacional : Article 3 de la constitucin reconix que la soberana resideix en la naci , per tant , s la naci lencarregada de legislar. Malgrat tot el rei podia intervenir en el procs delaboraci i incls suspendre una lile durant dos anys amb el dret a vet suspensiu.Monarquia Parlamentaria. Model liberal de lEstat divisi de poders: - Legislatiu: Les Corts. - Executiu: Monarca cap de lEstat. - Judicial: competncia Tribunals. El catolicisme va ser proclamat com a religi de lEstat. Estat confesional. Creaci de la Milcia Nacional , s una fora armada alternativa a lexrcit regular. Igualtat del ciutadans davant la llei. Supressi del rgim senyorial. Reconeixement del drets bsics com: llibertat de premsa, impermta, expressi, vot. Article 172, limitava el poder de monarca perqu no podia dissoldre les Corts, suspendre les sessions ni imposar contribucions no votades. La Constituci espanyola de 1812 va ser linstrument essencial per la creaci de lEstat liberal fins al 1836.

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

4.-La restauraci de labsolutisme (1814-1820)4.1.- El retorn de Ferran VII.

La signatura del Tracta de Valenay(1813) entre Napole i Ferran VII permet el retorn del monarca absolut a Espanya 1814. La regncia i les Corts ordinries eren les mximes autoritats i la seva intenci era fer jurar al monarca la Constituci. Pero el absolutistes, la noblesa i el cleregat sabien que el retorn del monarca era la seva oporturnita per tornar a lAntic Rgim. Per aix sorganitzaren per mostra al rei el se suporta perqu restaurs labsolutisme= El Manifest del Perses. La noticia de la destituci de Napole pel senat francs va fer que Ferran VII decrets 1814 labolici de la Contituci de Cadis 1812 i tota la seva obra legislativa. Es restaur: totes les antigues institucions, el rgim senyorial i la Inquisici. El context internacional era de retorn a el rgim absolutista, el Congrs de Viena de 1815.La Santa Aliana uni de les potncies europees per garantir la defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenci en qualsevol pas per tal de frenar l'aven del liberalisme.

El monarca tenia el recolzament de la societat estamental i la reacci absolutista va ser afavorida amb el context histric europeu de la Restauraci antirevolucionaria. Ferran VII hagu de fer front a lemancipaci de les colnies americanes. El moviment independentista comptava amb dos figures militars que encapalaren lemancipaci: Jos de San Martn i Simon Bolvar. Lemancipaci va significar enfonsament de la hisenda espanyola, ja debilitada amb la guerra.

1. 2.

Lany 1808, Espanya dominava a Amrica quatre virreinats i tres capitanies al 1825 noms li restaven Cuba i Puerto Rico, que acabaran perden al 1898. La incapacitat de la metrpoli per mantenir limperi unides a les aspiracions dindependncia del criolls sern el factors claus pel procs. 1811 proclamaci dindependncia de Caracas. 1813 Mxic ratificada al 1821. 1816 Argentina. 1818 Xile i Veneuela ratificad 1821. 1824 batalla dAyacucho prdua de Per i fi de la guerra. Cuba es mant fidel a la metrpoli per : Per la forta presncia militar perqu havia estat la base de control de les rutes oceniques i ara la base per la reconquesta. Perqu leconomia de Cuba es fonamentava en lexplotaci del tabac i de sucre i per aix utilitzava m dobra esclava, majoritariament negres. Aix doncs el hisendats preferien mantenir el lligams amb la metrpoli, que no patir una insurrecci desclaus negres. ( revolta desclaus negres de Santo Domingo 1791 assassinat de la ploblaci blanca).

4.2.- Els intents de restaurar la Constituci del 1812. La restauraci absolutista va posar de manifest que el projecte no tenia prou suporta. La repressi del absolutistes va fer que el afrancesats sexiliessin i que el liberals fossin empresonats. Pero les seves idees liberals van continuar i van contar amb el suporta de les societats secretes, com la maoneria dorigen angls i el carbonaris dorigen itali, que el ajuda a continuar amb la lluita contra el absolutisme. Entre 1814 i 1820 es van donar alguns aixecaments militars o pronunciaments, per obligar al rei a jurar la constitucin. Pronunciaments: 1. Setembre 1814 marxa sobre Pamplona de Franciso Espoz i Mina i el sea nebot Javier Mina. 2. El pronunciament de Porlier al 1815. 3. La conspiraci anomenada del Triangle 1816. 4. A Catalunya 1817 el general Luis Roberto Lacy i Francisco Milans del Bosch organitzaren una insurrecci per aconseguir el control del Principat . 5. Al 1819 a Valncia una conspiraci militar el coronel Vidal.

RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814-1820 - RETORN DE FERRAN VII 1814 : Recolamemt sector conservador: ( Tractat de Valenay 1813) esglsia i noblesa. - Manifest del Perses = restauraci absolutista. facilitat per - Exrcit sofereix al rei per un pronunciament. -Context Europeu: Retorn a labsolutisme. Congrs de Viena 1815. Santa Aliana. REPERCUSIONS - Abolici de la constitucin 1812 i les lleis de les Corts de Cadis. - Reimplantaci de la Inquisici. - Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegis nobles i clereguat = conseqncies econmiques. - Repressi contra el liberals i exili del afrancesats. Aflkdjaflkd PROBLEMES ECONMICS = Per la guerra emancipaci americana. j POLTICS = - Descontentament general contra el monarca. Afjlajflkajf - Aparici de les societats secretes: Ajflajf Carboneria/Maoneria. Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.

5.-El Trienni Liberal 1820-18235.1.- La insurrecci de Riego i el restabliment de la Constituci 1812. El 1820 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), el tinent coronel Rafael Riego, sal en armes contra labsolutisme i proclam la Constituci de 1812. En un principi semblava que fracasaria per la revoluci triomfava en la Corunya, Oviedo, Mrcia, Barcelona i Saragossa, entre daltres. El monarca per salvar la corona va cedir i va jurar la Constituci i nomenar Corts.

Les Corts van restaurar la Constituci i elabora noves normes com: a) Desamortitzaci eclesistica i limitaci del delme. b) Abolici del rgim senyorial (propietat privada de la terra). c) Supressi del gremis (llibertat doficis). d) Abolici de la Inquisici i de les ordres monacals. e) Secularitzaci del sistema educatiu. f) Proclamaci de drets i llibertats. Premsa i impremta. g) Creaci de la Milcia Nacional.

5.2.- Divisi del liberalisme.Aquestes reformes provocaren loposici de: 1. La monarquia que va demanar ajud a les potncies europees per restablir el absolutisme. 2. Els sectors absolutistes. 3. Una part de la pagesia, que amb les reformes no va veure assolida el seus objectius de repartiment de terres , si no que ara eren arrendataris, que podien ser expulsats de la terra si no pagaven. A ms hem dafeigir la divisi entre el liberals exaltats i el doceaistes (moderats creadors de la constitucin). Els doceaistes o moderats: la revoluci liberal ja shavia fet aconseguint un rgim constitucional. Els exaltats: creien que la constitucin era el primer pas per assolir les llibertats individuals. El rei coneixedor daquesta divisi va obstaculitzar lacci del govern i fer actuacions anticonstitucionals per augmentar aquestes discrepancies.

LIBERALS

5.3.- La Regncia dUrgell.La noblesa tradicional i lEsglsia van animar a laixecament de 1822 de partides absolutistes contra el govern liberal a tot el territori . A la sea dUrgell es form lanomenada Regncia dUrgell, era un govern absolutista integrat per el marqus de Mataflorida, larquebisbe de Tarragona i el bar dEroles. El general liberal Francisco Espoz y Mina intentar frenar la reacci absolutista i la regncia es va haver dexiliar a Frana. Les potncies europees de la Santa Aliana (Prssia, Rssia i Austria), van decidir al Congrs de Verona (1822) enviament de tropes per derrocar el govern liberal i restablir la monarquia absolutista. Sn el Cent Mil Fills de Sant Llus, que dirigits per Frana entren a la pennsula al 1823. Aquestes tropes unides amb lexrcit de Voluntaris Reialistes van aconseguir al setembre de 1823 la rendici del gobern liberal i el restabliment de la monarquia absoluta de Ferran VII.

General francs.

General francs. General francs.

Voluntaris Reialistes.

1820

PRONUNCIAME...