1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15

Download 1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15

Post on 03-Jul-2015

274 views

Category:

Education

8 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. 1. LEUROPA DE LANTIC RGIMHMC 1 BAT.</li></ul> <p> 2. Antic Rgim:s el sistema poltic,econmic i social delEdat Moderna(segles XVI, XVII iXVIII). 3. Poltica, economia, societatQuan estudiem un tema dhistria el dividim entres apartats importants:1. Poltica: forma de govern, lleis, estructura delpoder...2. Economia: sistema econmic, sectorseconmics, com viu la gent, en quin tipus defeines treballa, com es distribueix la riquesa...3. Societat: com es classifiquen les persones, lesclasses socials, els grups socials, el movimentobrer, la cultura, la famlia, els costums, lesformes de viure, ... 4. La demografia s la cincia que estudia la poblaci. Ajuda a analitzar una societat, un poble,un pas, un continent... Utilitza pirmides de poblaci, grfiques,estadstiques... Relacionades amb lanatalitat, la mortalitat, les migracions,lenvelliment, la fecunditat... 5. Segle XVIII : Europa (context)poca de transici entre lAntic Rgim i les revolucions liberals Pensament il 6. lustrat. Burgesia emergent que volia un canvi social ipoltic Despotisme il 7. lustrat:sistema poltic de finals delsegle XVIII a alguns pasos. Tot per al pobleper sense el poble. 1789 Revoluci Francesa: inici de les revolucionsburgeses per implantar el liberalisme. 8. Despotisme illustrat :Tot per al poble per sense el poble Sistema poltic Aplicaci dun programa de reformes des delpoder absolut Cronologia: Segona meitat del segle XVIII aalguns pasos dEuropa. Monarques illustrats: Josep II i M. Teresadustria i Caterina II de Rssia. Carles IIIdEspanya. 9. ANTIC RGIMPOLTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIAMonarquiesautoritriesABSOLUTISMEAGRRIA ISENYORIALMercantilismeESTAMENTAL:Privilegiats iNo privilegiatsALTA NATALITAT IMORTALITAT.POC CREIXEMENTDE LA POBLACI 10. Segle XVIIIPerode de transici entre lAnticRgim i el mn contemporani. Vell Nou Mn aristocrtic Mn burgs Feudalisme Capitalisme 11. 1. Una economia agrcola isenyorial 12. Rgim senyorial (definici) El Rgim Senyorial s una instituci, prpia de lEdat Mitjana i Moderna,que predomina a la major part dEuropa. Es tracta duna donacihereditria de terres i vassalls, inclosa la jurisdicci, donada pels reis omonarques a nobles o clergues com a pagament per serveis prestats orecompensa a mrits adquirits. A la fi de l'Antic Rgim, el Rgim Senyorial era molt diferent segons lazona d'Europa: a Anglaterra o els Pasos Baixos, estava molt debilitat i lamajoria dels pagesos eren lliures; a l'Europa mediterrnia, els dretssenyorials eren vigents, per els pagesos eren lliures; a l'Europa central ioriental continuava plenament vigent la servitud. 13. 1.1 La propietat de la terra Predomini del rgim senyorial ( terresvinculades a un ttol nobiliari, a lEsglsia,a un municipi o a la corona, que no espodien vendre ). Propietat privada (que es pot comprar ivendre ) gaireb inexistent: alou. 14. Senyoria territorialReserva senyorial MasosTerres explotadesdirectamentpel senyorParcelles de terracedides a homesLliures o serfs 15. 1.2 Els drets senyorials Eren el conjunt de prestacions i rendesque rebien els senyors en virtut del seudomini sobre la terra. 16. Rgim SenyorialDrets Senyorials Drets jurisdiccionalsConjunt de rendes iPrestacions que rebienels senyors pel fet detenir el dominisobre la terra.Drets de carcter pblicque tenien els senyors deles terresObligaci del pags de:Treballar la terra de la Reserva senyorialLliurar una part de la collita al senyorPagar taxes per utilitzar els monopolissenyorials (mol, ferreria...)Pagat taxes per utilitzar els boscos i riusImposar justciaCobrar impostosEncunyar monedaFuncions militars 17. El delme Era un impost que shaviade pagar a lesglsia. Consistia en lobligaci delpags de pagar unadesena part de la sevacollita a lesglsia, perassegurar el mantenimentdel clero i del culte. 18. Tributs estatals Talla, capitaci, gabella: eren impostos que shavien depagar a lestat. Noms pagaven els no privilegiats (pagesos,comerciants, artesans...) La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primeranecessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o bensexportats durant l'antic rgim. La talla:un impost directe a pagar per cadascuna de les famlies plebees del regne(els nobles i l'Esglsia n'estaven exempts). La capitaci: instituda per Llus XIV el 1695, que afectava tot sbdits, nobles ieclesistics inclosos, tot i aix se'n podia comprar l'exempci 19. 1.3 Agricultura i ramaderia: unaproducci insuficient Agricultura de baixa productivitat i poc tecnificada(tradicional) Agricultura de subsistncia (autoconsum) No especialitzada Poc comer (no hi ha excedents) Mercats locals i fires Dos tipus dexplotaci: camps oberts (openfield) ambcereals i guaret Terres comunals (boscos i pastures) Producci ramadera insuficient Crisis de subsistncia peridiques: poques de malescollites i fam. Revoltes del pa: protestes del poble per la mancadaliment. 20. 1.4 Una poblaci estancada Cicle demogrfic antic: Poc creixement de la poblaci Mortalitat elevada (sobretot infantil) Natalitat molt alta Taxa de fecunditat (5 fills per dona de mitjana) Baixa esperana de vida (45 anys aprox.) Crisis demogrfiques constants a causa de lescrisis de subsistncies. Malalties i epidmies per la mala alimentaci. 21. 1.5 La indstria tradicional i les manufactures Unitat de producci a lmbit rural: la famlia pagesa A les ciutats producci artesana controlada pels gremis (agrupacionsdartesans duna mateixa professi). Augment progressiu de la demanda de productes a partir dels seglesXVI i XVII. Inici del treball domstic (domstic Systems). Els artesans de les ciutats donen feina a les famlies pageses. Els comerciants sencarregaven de distribuir els productes als mercatsurbans o colonials. Manufactures: nou model de producci artesanal que apareix al segleXVIII. Les manufactures eren establiments on selaboraven productes. Procs de producci manual. Concentraci de treballadors Sous baixos Precedent de les fbriques 22. Les manufactures:Al segle XVIII els tallers artesanals creixen...es necessiten grans naus industrials... 23. 1.6 La insuficincia dels transports Xarxa de comunicacions escassa Transports rudimentaris Camins en mal estat Mitjans de transport: carro i diligncia Navegaci martima i fluvial pocdesenvolupada. Vaixells de vela Viatges molt llargs 24. 1.7 El comer interior i el comer colonial Fins el segle XV: comer poc desenvolupat. Mercatslocals i fires A partir del segle XVI : augment del comer colonial, acausa dels grans descobriments geogrfics. Comer triangular (Europa, frica, sia) Necessitat de capitals i mecanisme de crdit Desenvolupament de les Companyies de comer i lesinstitucions financeres (bancs). Mercantilisme: sistema econmic de ledat moderna(la riquesa dun pas depn de la quantitat dor que potacumular. Per aix calia afavorir les exportacions ireduir al mnim les importacions.) 25. Al segle XVIII:Creix el comer internacional... 26. Comer triangular Vaixells carregats de productesmanufacturats (armes, teixits,...) van dEuropa cap a frica. Bescanvien aquests productesper esclaus negres, quetransporten cap a Amrica i elsvenen per treballar a lesplantacions. Continuen el viatge de retorn aEuropa carregats de productesagrcoles (caf, cacau,tabac,...) molt apreciats almercat europeu. 27. Colonialisme segle XVIII 28. ECONOMIAANTIC RGIMAGRICULTURA INDUSTRIA COMERBaixa productivitatEconomia desubsistnciaRgim senyorialTreball domiciliariTallers artesanalsManufacturesMercats locals ifiresComerInternacional 29. A lEdat Moderna el rei controlava leconomia... 30. 2. La societat estamental 31. ANTIC RGIM:SOCIETATESTAMENTALPRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATSNOBLESCLERGUESBURGESOSPAGESOSSERFS, ESCLAUS..No paguen impostosOcupen crrecsPaguen impostosNo ocupen crrecs 32. Pirmide de la societat estamental de lAntic Rgim 33. 3. Labsolutisme monrquic 34. LLUS XIV DEFRANA:Lestat sc jo 35. 3.1 La monarquia de dret div Lautoritat del monarca provenia de Du, en nom del qual exercia elpoder. El rei concentrava tots els poders en la seva persona (executiu, legislatiui judicial). Despotisme i arbitrarietat en la forma de governar dels monarquesabsoluts. Llus XIV Borb, rei de Frana, s el mxim representant delabsolutisme. Labsolutisme va arribar a Espanya amb Felip V, el qual va guanyar laGuerra de Successi (1700-1714) desprs de la mort de Carles II, de ladinastia dels Austries. Consell destat, governadors, intendents, funcionaris i burcratescol 36. laboraven en el govern de lestat absolut i assessoraven al rei. El poder del rei estava restringit per la llei divina, pel dret natural i perles lleis fonamentals de cada regne. Els Parlaments (Corts) limitaven el poder del rei per els monarquesabsoluts els van marginar. 37. 3.2 Els inicis del parlamentarisme Al segle XVIII, noms Gran Bretanya i Holanda tenienuna monarquia en que el poder del monarca estavalimitat per un parlament. 1679 L Habeas Corpus s acceptat pel rei Carles II dela Gran Bretanya. Garantia el dret de qualsevol detinguta compareixer davant un jutge i a disposar dun advocatdefensor. Va ser el primer fre a larbitrarietat del poderreial. 1689 Guillem dOrange s obligat a jurar la declaracide drets (The Bill of Rights) que limitava el poder delmonarca i sotmetia alguna de les seves decisions alParlament. Anglaterra va esdevenir doncs una monarquiaparlamentria, per amb limitacions. Lexemple angls va ser un model per a molts terics dela Il.lustraci. 38. 4. La crisi de lAntic Rgim 39. LA IL4LUSTRACI Va ser un moviment de carcter intel 40. lectual que es vadesenvolupar a lEuropa del segle XVIII les idees de laqual van inspirar la independncia dels Estats Units i laRevoluci Francesa. Introdueixen el mtode cientfic, fonamentat enlobservaci i la posterior comprovaci dels fets. Fe absoluta en la ra (intel 41. ligncia humana) com a nicmitj per entendre i explicar el mn. Crtica a labsolutisme: la societat i lestat shandorganitzar mitjanant un contracte entre governants igovernats. Nova doctrina poltica: liberalisme (sobirania nacional,divisi de poders...) Soposen a la societat estamental. Fisicrates: soposen al mercantilisme i sn partidaris delliberalisme econmic (lestat no ha dintervenir enleconomia). 42. El despotisme il4lustrat:Tot per al poble per sense el poble Forma de govern dalgunes monarquieseuropees del segle XVIII en que sintentaaplicar mesures reformistes basades en lesidees dels il 43. lustrats per sense renunciara labsolutisme. Les contradiccions daquest reformismevan obrir el cam de les revolucionsliberals. 44. DESPOTISME IL.LUSTRATSEGLE XVIIITTTTooootttt ppppeeeerrrr aaaallll ppppoooobbbblllleeee,,,,PPPPeeeerrrr sssseeeennnnsssseeee eeeellll ppppoooobbbblllleeeeReformes modernitzadoresdes del poder absolut 45. SEGLE XVIIIHI HA CANVIS?POLTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIADespotismeIllustratPocs canvisAlgunes reformesAugment delComerInternacionalManufacturesNo hi ha canvisen el sistemaAugment del podereconmic de laburgesiaLleuger augmentde la poblaci perla millora enlalimentaci i lahigiene 46. La independncia dels Estats Units (1776) 1764 Les 13 colnies britniques situades a la costaAtlntica dAmrica del Nord es revolten contra lametrpoli (Gran Bretanya). Demanen una srie de dretsque no els sn concedits. 1775 Esclata el conflicte i sinicia la guerra. 4 de juliol de 1776 : declaraci dindependncia de les13 colnies i fundaci dels Estats Units. 1787 Es proclama la constituci del nou estat. Sinstaura sota els principis del liberalisme poltic. El nou estat s una Repblica Federal formada per 13estats federats. Va ser el primer estat liberal de la histria i va tenir moltainfluncia en les revolucions burgeses dEuropa durantel segle XIX ja que va ser un model a seguir. Malgrat ser un estat liberal no tots els ciutadans ereniguals davant la llei. Els esclaus no van tenir elsmateixos drets que la resta dels ciutadans. 47. Guerra de la independncia dels Estats Units1775-1783 48. Estats Units: mapa actual 49. EUA: Els 50 estats de la federaci 50. Repassemelsmapes!!! 51. Qu va aportar la Independncia dels EUA aliberalisme?</p>