TEMA 1

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

La Societat europea del segle XVIII

La societat europea del seglea XVIII s’organitzava en base al que coneixem com a ANTIC RÈGIM.

Els pilars de l’Antic Règim eren:

a) MONARQUIA ABSOLUTA DE DRET DIVÍ: El rei concentrava en la seva persona tot el poder polític i militar. L’assessorava un Consell d’Estat, format per l’Alta Noblesa. En alguns casos havia de consultar les Corts, que representaven els interessos de l’estament popular.

b) Una economia agraria de baix rendiment, poc productiva i adreçada a la subsistència. La propietat de la terra estava en mans de la noblesa i el clero. Sovintejaven les crisis de subsistència, provocats per episodis continuats de males collites.

c) SOCIETAT ESTAMENTAL. La societat es dividia en dos grans grups PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS:

PRIVILEGIATS: No pagaven impostos, posseïen la major part de les terres i estaven sotmesos a lleis pròpes. Estava format per la monarquia, la noblesai el clero.

NO PRIVILEGIATS: Pzgaven impostos i no tenien drets polítics. En formaven part la burgesia, els camperols, els artesans i les classes populars urbanes.

El segle XVIII va ser força pròsper des d’un punt de vista econòmic. La població europea va créixer molt i es va intensificar l’actiivitat comercial a escala internacional.

En el COMERÇ TRIANGULAR, de tipus colonial , participaven tres àrees del món: l’Europa occidental, la costa africana del Golf de Guinea i el continent americà. Els europeus portaven a Amèrica productes manufacturats i esclaus i importaven matèries piimeres (tabac, cacau, cotó, tabac etc.)

Al continent americà es consolidà l’AGRICULTURA DE PLANTACIÓ. Es tracta de grans extensions de terreny on es cultivava un únic producte (monocultiu) amb mà d’obra esclava.

Els esclaus eren transportats a Amèrica en condicions infrahumanes i molts d’ells no arribaven vius.

LA IL·LUSTRACIÓ

Al llarg del segle XVIII va aparèixer a Europa un nou corrent de pensament que anomenem IL·LUSTRAIÓ.

Els pensadors il·lustrats defensaven l¡ús de la raó i creien que el coneixement era índispenxable per aconseguir la felicitat i la llibertat de l’home.

El pensament il·lustrat es va desenvolupar sobretot a França i constituí la base d’una forma de pensament pólític anomenada LIBERALISME. Cal destacar el següents pensadors:

MONTESQUIEU: desenvolupà la teoria de la divisió de poders (legislatiu, esecutiu i judicial-

ROUSSEAU:: defensà el principi de Sobirania Nacional (el poder polític pertany al poble)

VOLTAIRE: criticà durament l’església catòlica. També defensà l’existència d’un parlament que limités el poder reial i una fiscalitat més equitativa.

Durant el segle XVIII també va a parèixer la FISIOCRÀCIA, una forma de pensament econòmic que defensava que la base de l’economia havia de ser l’agricultura.

Els partidaris de la fisiocràcia defensaven la llibertat de comerç i la no intervenció de l’estat en qüestions econòmiques. S’oposaven al MERCANTILISME del segle XVII, que defensava que els estats havien de protegir les seves economies nacionals.

Isaac Newton (1642-1726) John Locke (1632-1704)

Precursors britànics del pensament il·lystrat

Voltaire (1694-1776) Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Montesquieu ( (1689-1755)

Denis Diderot (1713-1784) Jean D’Alembert 1717-1783)

L’any 1751 s’edità la primera enciclopèdia de la història gràcies a l’esforç i empenta d’aquests dos intel·lecutals francesos. Tenia 35 volums i constituí un primer intent de recopilar tot el saber de l’època a partir dels principis il·lustrats.

Carles I d’Anglaterra (1600-1649) Oliver Cromwell (1599-1658) Guillem III d’Anglaterra (1650-1702)

La Revolució anglesa del segle XVIII

A finals del segle XVII, Anglaterra era l’únic estat europeu en què un parlament limitava el poder del rei. Per arribar a aquesta situació. Anglaterra va haver de fer front a dues revolucions i a una dictadura que fremare ña intenció dels Stuart de governar segons els principis de l’absolutisme.

L’any 1649, després d’una llarga guerra civil, el rei Carles I d’Anglaterra va ser decapitat.

Carles III d’Espanya (1716-1788) Frederic II de Prússia (1712-1786)

El despotisme il·lustrat

Caterina II de Rússia (1729-1796)

Durant la segona meitat del segle XVIII, influïts per les idees de la Il·lustració, alguns monarques europeus intentaren fer compatibles els principis d’aquesta forma de pensament amb els de l’absolutisme. Aquesta forma de govern rep el nom de DESPOTISME IL·LUSTRAT.

Aquesta frase representa molt bé la ideologia del despotisme il·lustrat. Calia governar en benefici del poble però sense tenir-lo en compte a l’hora de prendre decissions,

Els governs d’aquests monarques impulsaren reformes destinades a millorar les condicions de vida dels seus súbdits (introducció de noves formes de conreu, reformes de l’ensenyament…).

El monarca que millor va representar a Espanya els ideals del despotisme il·lustrat va ser Carles III. Entre les reformes impulsades per aquest monarca cal destacar les següents:

-Va permetre que tots els ports espanyols poguessin comerciar amb Amèrica.

-Va expulsar els jesuites d’Espanya i va crear escoles primàries. També reformà els estudis universistaris.

-Va introduir mesures que afavoriren l’agricultura i la indústria.

La Revolució americana

A finals del segle XVIII, els habitants de les 13 colònies de la costa est dels Estats Units, que fins aleshores eren súbdits britànics, aconseguiren la seva independència i redactaren la primera constitució de la història.

CAUSES-La influència de les idees de la il·lustració.-El monopoli comercial que els britànics exercien sobre les 13 colònies i els impostos que els habitants d’aquestes havien de pagar.-Els habitants de les 13 colònies no gaudien de representació polítics al parllament britànic.

El 4 de juliol de 1776 un grup de delegats de les 13 colònies van redactar la Declaració de Independència dels Estats Units a la ciutat de Filadelfia.

Entre 1776 i 1783 hi va haver una guerra entre els habitants de les 13 colònies, ajudats per França, i els britànics.

Thomas Jefferson(1745-1826)

Redactà el preàmbul de la Declaració de Independència i va ser el tercer president dels Estants Units.

Benjamin Franklin (1706-1790

Inventor del parallamp. Participà en la redacció de la Declaració de Independència.

George Washington (1732-1799)

Va ser el primer president dels Estats Units.

L’any 1787, es va redactar la primera constitució de la història i va servir de model per a altres constitucions posteriors.

El govern dels Estats Units van passar a ser una república d’estats federats, amb un president al capdavant del govern i amb l’existència d’un parlament dividit en dues cambres (Congés i Senat).

Recollia doncs el principi de la divisió de poders que plantejaven els pensadors il·lustrats.

Paral·lelament es va redactar una Declaració de Drets, que garantien als ciuttadans dels Estats Units tot un seguit de drets i llibertats de caràcter personal (llibertat d’expressió, premsa, reunió… i a un judici just si fos necessari).

Carles II d’Habsburg (1661-1700)

La Guerra de Successió

Darrer monarca de la dinastia dels Àustria. Va nomenar hereu a Felip V de Borbó, nét de Llúís XIV de França.

Felip V de Borbó (1683-1746) Arxiduc Carles d’Àustria (1685-1740)

Per la seva banda l’arxiduc Carles d’Habsburg també reclamà els seus drets sucessoriis a la corona espanyola.Felip V, partidari d’instaurar a Espanya un estat absolutista seguint el model francès va rebre el suport de França i Castella.L’arxiduc Carles d’Habsburg va rebre el suport de la Gran Bretanya, Holanda, Portugal, Savoia (Gran Aliança), que temien que la casa de Borbó tingués massa poder, i de la Corona d’Aragó, que volia conservar les seves instituicions polítiques i els seus furs i privilegis.

Cal entendre la Guerra de Successió com un conflicte inernacional per assolir l’hegemonia europea i al mateix temps com un enfrontament entre els diferents regnes hispànics.

No obstant això hi va haver ciutats de la corona d’Aragó partidàries de Felip V i ciutats castellanes partidàries de l’Arxiduc Carles.

En termes generals la guerra va ser favorable al bàndol borbònic.

L’any 1707, l’exercit borbònic derrotà l’austriacista a la batalla d’Almansa i ocupà els regnes d’Aragó i València. Felip V va derogar els les institucions polítiques i els furs d’aquests territoris de la Corona d’Aragó.

La mort sobtada de l’emperador d’Àustria va provocar que l’Arxiduc Carles es convertís en el nou emperador d’Âustria, fet que es considerà que tornava a trencar l’equilibri entre les potències europees.L’any 1713 es signà el Tractat d’Utrecht, que reconeixia a Felip V com a rei d’Espanya a canvi de cedir els territoris europeus de fora de la Península Ibèrica a Àustria i Savoia i Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya.

Els catalans van decidir continuar lluitant en solitari contra FeliV, però foren derrotats. Barcelona va caure l’11 de setembre de 1714.

Les tropes borbòniques documentaren molt bé el setge de la ciutat de Barcelona a partir de gravats. Aquest va durar 14 mesos.

Després de la caiguda de Barcelona, Felip V va ordenar construir una fortalesa (la Ciutadella), per evitar qualsevol nova revolta per part dels catalans. Per a fer-ho possible va ser necessari enderrocar una part important del barri de la Ribera.

L’any 1716,Felip V promulgà el Decret de Nova Planta.

Aquest abolia els furs i les institucions polítiques catalanes (Generalitat i Consell de Cent) i imposava el castellà com a llengua oficial a Catalunya.

Felip V va imposar una nova organització estatal de tipus absolutista basat en el model francès.

El rei nomenava els càrrecs més importants. Gaudia de l’assessorament del Consell d’Estat i de les Corts, que tenien un pes menor al d’èpoques anteriors.

Espanya es va dividir en províncies. Al capdavant d’aquestes hi havia un Capità General, el qual tenia poder polític i militar.

Els municipis es van organitar en Corregiments, al capdavant dels quals hi havia un Corregidor.

Al llarg del segle XVIII, Catalunya va viure un període d’expansió demogràfica (la població es va duplicar) i econòmica. Algunnes de les causes són les següents:

-Molts pagesos van disposar d’arrendaments de terres a llarg termini (enfiteusi).

-Carles III va permetre que tots els ports espanyols poguessin comerciar amb Amèrica. Això beneficià les exportacions catalanes.

-Els productes vitivinícoles (vins i aiguardents ) i les indianes (teixits estampats elaborats amb cotó) catalans van gaudir de molt bona acceptació en el mercat americà.

El segle XVIII a Catalunya

Durant el segle XVIII, a Catalunya es van crear vàries acadèmies i escoles tècniques impulsades per la Junta de Comerç de Barcelona. Que tenia com a objectiu promoure millores per a les manufactures i el comerç, especialment amb Amèrica.