El segle xviii i la crisi de l'antic règim copia

Download El segle xviii i la crisi de l'antic règim   copia

Post on 29-Jun-2015

172 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. TEMA 1El segle XVIII: lacrisi de lAnticRgim

2. La Societat europea del segle XVIIILa societat europea del seglea XVIIIsorganitzava en base al que coneixem com aANTIC RGIM.Els pilars de lAntic Rgim eren:a) MONARQUIA ABSOLUTA DE DRET DIV:El rei concentrava en la seva persona tot elpoder poltic i militar. Lassessorava unConsell dEstat, format per lAlta Noblesa. Enalguns casos havia de consultar les Corts,que representaven els interessos delestament popular.b) Una economia agraria de baix rendiment,poc productiva i adreada a la subsistncia.La propietat de la terra estava en mans de lanoblesa i el clero. Sovintejaven les crisis desubsistncia, provocats per episodiscontinuats de males collites. 3. c) SOCIETAT ESTAMENTAL. La societat es dividia en dos grans grupsPRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS:PRIVILEGIATS: No pagaven impostos, posseen la major part de les terres i estavensotmesos a lleis prpes. Estava format per la monarquia, la noblesai el clero.NO PRIVILEGIATS: Pzgaven impostos i no tenien drets poltics. En formaven part laburgesia, els camperols, els artesans i les classes populars urbanes. 4. El segle XVIII va ser fora prsper des dun punt de vista econmic. La poblacieuropea va crixer molt i es va intensificar lactiivitat comercial a escala internacional.En el COMER TRIANGULAR, de tipus colonial , participaven tres rees del mn:lEuropa occidental, la costa africana del Golf de Guinea i el continent americ. Elseuropeus portaven a Amrica productes manufacturats i esclaus i importaven matriespiimeres (tabac, cacau, cot, tabac etc.) 5. Al continent americ es consolid lAGRICULTURA DE PLANTACI. Estracta de grans extensions de terreny on es cultivava un nic producte(monocultiu) amb m dobra esclava.Els esclaus eren transportats a Amrica en condicions infrahumanes i moltsdells no arribaven vius. 6. LA ILLUSTRACIAl llarg del segle XVIII va aparixer aEuropa un nou corrent de pensament queanomenem ILLUSTRAI.Els pensadors illustrats defensaven lsde la ra i creien que el coneixement erandispenxable per aconseguir la felicitat i lallibertat de lhome.El pensament illustrat es va desenvoluparsobretot a Frana i constitu la base dunaforma de pensament pltic anomenadaLIBERALISME. Cal destacar el segentspensadors:MONTESQUIEU: desenvolup la teoria dela divisi de poders (legislatiu, esecutiu ijudicial-ROUSSEAU:: defens el principi deSobirania Nacional (el poder poltic pertanyal poble) 7. VOLTAIRE: critic duramentlesglsia catlica. Tamb defenslexistncia dun parlament quelimits el poder reial i una fiscalitatms equitativa.Durant el segle XVIII tamb va aparixer la FISIOCRCIA, una formade pensament econmic quedefensava que la base deleconomia havia de ser lagricultura.Els partidaris de la fisiocrciadefensaven la llibertat de comer i lano intervenci de lestat en qestionseconmiques. Soposaven alMERCANTILISME del segle XVII,que defensava que els estats haviende protegir les seves economiesnacionals. 8. Isaac Newton (1642-1726) John Locke (1632-1704)Precursors britnics del pensament illystrat 9. Voltaire (1694-1776) Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) 10. Montesquieu ( (1689-1755) 11. Denis Diderot (1713-1784) Jean DAlembert 1717-1783)Lany 1751 sedit la primera enciclopdia de la histria grcies a lesfor iempenta daquests dos intellecutals francesos. Tenia 35 volums i constitu unprimer intent de recopilar tot el saber de lpoca a partir dels principis illustrats. 12. La Revoluci anglesa del segle XVIIICarles I dAnglaterra (1600-1649) Oliver Cromwell (1599-1658) Guillem III dAnglaterra (1650-1702)A finals del segle XVII, Anglaterra era lnic estat europeu en qu un parlamentlimitava el poder del rei. Per arribar a aquesta situaci. Anglaterra va haver de ferfront a dues revolucions i a una dictadura que fremare a intenci dels Stuart degovernar segons els principis de labsolutisme.Lany 1649, desprs duna llarga guerra civil, el rei Carles I dAnglaterra va serdecapitat. 13. El despotisme illustratCarles III dEspanya (1716-1788) Frederic II de Prssia (1712-1786)Caterina II de Rssia(1729-1796)Durant la segona meitat del segle XVIII, influts per les idees de la Illustraci, algunsmonarques europeus intentaren fer compatibles els principis daquesta forma depensament amb els de labsolutisme. Aquesta forma de govern rep el nom deDESPOTISME ILLUSTRAT. 14. Aquesta frase representa molt b la ideologia del despotisme illustrat. Caliagovernar en benefici del poble per sense tenir-lo en compte a lhora deprendre decissions,Els governs daquests monarques impulsaren reformes destinades amillorar les condicions de vida dels seus sbdits (introducci de novesformes de conreu, reformes de lensenyament). 15. El monarca que millor va representar aEspanya els ideals del despotismeillustrat va ser Carles III. Entre lesreformes impulsades per aquestmonarca cal destacar les segents:-Va permetre que tots els portsespanyols poguessin comerciar ambAmrica.-Va expulsar els jesuites dEspanya iva crear escoles primries. Tambreform els estudis universistaris.-Va introduir mesures que afavorirenlagricultura i la indstria. 16. La Revoluci americanaA finals del segle XVIII, els habitants de les 13 colnies de la costa est dels EstatsUnits, que fins aleshores eren sbdits britnics, aconseguiren la seva independncia iredactaren la primera constituci de la histria.CAUSES-La influncia de les idees de la illustraci.-El monopoli comercial que els britnics exercien sobre les 13 colnies i els impostosque els habitants daquestes havien de pagar.-Els habitants de les 13 colnies no gaudien de representaci poltics al parllamentbritnic. 17. El 4 de juliol de 1776 un grup dedelegats de les 13 colnies vanredactar la Declaraci deIndependncia dels Estats Units ala ciutat de Filadelfia.Entre 1776 i 1783 hi va haver unaguerra entre els habitants de les 13colnies, ajudats per Frana, i elsbritnics. 18. Thomas Jefferson(1745-1826)Redact el prembulde la Declaraci deIndependncia i vaser el tercer presidentdels Estants Units. 19. Benjamin Franklin(1706-1790Inventor del parallamp.Particip en la redacci dela Declaraci deIndependncia. 20. George Washington(1732-1799)Va ser el primerpresident dels EstatsUnits. 21. Lany 1787, es va redactar laprimera constituci de la histriai va servir de model per a altresconstitucions posteriors.El govern dels Estats Units vanpassar a ser una repblicadestats federats, amb unpresident al capdavant delgovern i amb lexistncia dunparlament dividit en duescambres (Congs i Senat).Recollia doncs el principi de ladivisi de poders queplantejaven els pensadorsillustrats. 22. Parallelament es va redactar una Declaraci de Drets, que garantien alsciuttadans dels Estats Units tot un seguit de drets i llibertats de carcter personal(llibertat dexpressi, premsa, reuni i a un judici just si fos necessari). 23. La Guerra de SuccessiCarles II dHabsburg(1661-1700)Darrer monarca de ladinastia dels ustria. Vanomenar hereu a Felip Vde Borb, nt de Lls XIVde Frana. 24. Felip V de Borb (1683-1746) Arxiduc Carles dustria (1685-1740)Per la seva banda larxiduc Carles dHabsburg tamb reclam els seus dretssucessoriis a la corona espanyola.Felip V, partidari dinstaurar a Espanya un estat absolutista seguint el model francsva rebre el suport de Frana i Castella.Larxiduc Carles dHabsburg va rebre el suport de la Gran Bretanya, Holanda,Portugal, Savoia (Gran Aliana), que temien que la casa de Borb tingus massapoder, i de la Corona dArag, que volia conservar les seves instituicions poltiques iels seus furs i privilegis. 25. Cal entendre la Guerra deSuccessi com un conflicteinernacional per assolirlhegemonia europea i almateix temps com unenfrontament entre elsdiferents regnes hispnics.No obstant aix hi va haverciutats de la corona dAragpartidries de Felip V i ciutatscastellanes partidries delArxiduc Carles.En termes generals la guerrava ser favorable al bndolborbnic. 26. Lany 1707, lexercit borbnic derrot laustriacista a la batalla dAlmansa i ocup elsregnes dArag i Valncia. Felip V va derogar els les institucions poltiques i els fursdaquests territoris de la Corona dArag. 27. La mort sobtada de lemperador dustria va provocar que lArxiduc Carles esconverts en el nou emperador dustria, fet que es consider que tornava a trencarlequilibri entre les potncies europees.Lany 1713 es sign el Tractat dUtrecht, que reconeixia a Felip V com a reidEspanya a canvi de cedir els territoris europeus de fora de la Pennsula Ibrica austria i Savoia i Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya. 28. Els catalans van decidir continuar lluitant en solitari contra FeliV, perforen derrotats. Barcelona va caure l11 de setembre de 1714. 29. Les tropes borbniques documentaren molt b el setge de la ciutat de Barcelona apartir de gravats. Aquest va durar 14 mesos. 30. Desprs de la caiguda de Barcelona, Felip V va ordenar construir una fortalesa(la Ciutadella), per evitar qualsevol nova revolta per part dels catalans. Per a fer-hopossible va ser necessari enderrocar una part important del barri de laRibera. 31. Lany 1716,Felip V promulgel Decret de Nova Planta.Aquest abolia els furs i lesinstitucions poltiquescatalanes (Generalitat iConsell de Cent) i imposava elcastell com a llengua oficial aCatalunya. 32. Felip V va imposar una novaorganitzaci estatal de tipusabsolutista basat en el modelfrancs.El rei nomenava els crrecs msimportants. Gaudia delassessorament del ConselldEstat i de les Corts, que tenienun pes menor al dpoquesanteriors.Espanya es va dividir enprovncies. Al capdavantdaquestes hi havia un CapitGeneral, el qual tenia poder poltici militar.Els municipis es van organitar enCorregiments, al capdavant delsquals hi havia un Corregidor. 33. Al llarg del segle XVIII, Catalunya vaviure un perode dexpansidemogrfica (la poblaci es va duplicar)i econmica. Algunnes de les causessn les segents:-Molts pagesos van disposardarrendaments de terres a llarg termini(enfiteusi).-Carles III va permetre que tots elsports espanyols poguessin comerciaramb Amrica. Aix benefici lesexportacions catalanes.-Els productes vitivincoles (vins iaiguardents ) i les indianes (teixitsestampats elaborats amb cot) catalansvan gaudir de molt bona acceptaci enel mercat americ.El segle XVIII a Catalunya 34. Durant el segle XVIII, a Catalunya es van crear vries acadmies i escolestcniques impulsades per la Junta de Comer de Barcelona. Que tenia coma objectiu promoure millores per a les manufactures i el comer,especialment amb Amrica.