01 L'Antic Règim Segle XVIII

Download 01 L'Antic Règim Segle XVIII

Post on 29-Jun-2015

660 views

Category:

Education

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Histria 1del mn contemporani1LAntic RgimESQUEMA RECURSOS INTERNETBATXILLERAT

2. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATEsquema de contingutsLAntic Rgim LAntic Rgim Poblaci i ieconomia Poblaci economiaSocietat estamental Societat estamentalDemografia DemografiaEstaments privilegiats Estaments privilegiatsAgricultura Agricultura Indstria IndstriaNoblesa Noblesa Clergat ClergatEstament no privilegiat Estament no privilegiatTercer Estatat Tercer Estatat Comer ComerSistemes poltics Sistemes poltics Absolutisme Absolutisme monrquic monrquicSistema Sistema parlamentari parlamentari 3. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATRecursos Mapa dEuropa en la segona meitat del segle XVIII Grfica de la poblaci dalguns pasos europeus en els segles XVII i XVIII Grfic del putting out system Mapa del comer transocenic en el segle XVIII Esquema de la pirmide de la societat estamental Esquema de la forma ideal de la monarquia absoluta Esquema de labsolutisme francs Esquema de la divisi de poders en el sistema poltic angls desprs de 1689 Mapa dels rgims poltics europeus en el segle XVIII 4. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATDemografia DemografiaSegle XVI: creixement lent per significatiu. Segle XVII: estancament demogrfic per un gran augment de la mortalitat. Segle XVIII: gran creixement demogrfic, especialment a partir del 1750 a causa del descens de la mortalitat. 5. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATAgricultura AgriculturaBase de leconomia durant ledat moderna.Escassa productivitat agrcola, excepte en zones com ara Anglaterra, les Provncies Unides i el nord de Frana.Prevalena del rgim senyorial a les zones rurals.Creixent pressi fiscal per als camperols. 6. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATIndstria IndstriaPersistncia del sistema gremial a les ciutats.Desenvolupament del treball a domicili a les zones rurals.Escassa innovaci tecnolgica i manteniment dels sistemes de producci artesanals. 7. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATComer ComerFort augment del comer internacional a causa de la formaci dimperis colonials i del gran desenvolupament de la navegaci.Manteniment de les zones urbanes com a centre del comer regional i local per mitj de fires i mercats. 8. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATEstaments privilgiats Estaments privilgiats Noblesa NoblesaShi pertanyia per naixement.Estava exempta del pagament de la majoria dels impostos. Tenia lleis i tribunals propis.Tenia molt poder social, poltic i econmic. Gran diversitat interna: hi havia nobles molt rics i poderosos i nobles pobres i mancats dinfluncia.Clergat Clergat Shi pertanyia per adscripci. Estava exempt de la majoria dels impostos. Tenia lleis i tribunals propis. Tenia molt poder social, poltic i econmic. Es dividia en clergat regular (ordes religiosos) i clergat secular (els que no pertanyien a un orde). Gran diversitat interna. 9. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATTercer estat Tercer estat No tenia cap privilegi jurdic o econmic. Era el suport econmic de la societat, perqu feia el treball productiu i pagava els impostos. Estava format per diversos grups: El camperolat: els camperols eren la immensa majoria de la societat. En aquest grup hi havia una gran diversitat econmica, des de pagesos molt rics propietaris de multitud de terres fins a jornalers que noms disposaven de la fora del treball. En algunes zones perdurava la servitud. Grups urbans: artesans, comerciants, professionals liberals i marginats socials. En aquest grup tamb hi havia una gran diversitat interna. El sector ms ric i poders era la burgesia. 10. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATAbsolutisme monrquic Absolutisme monrquicDurant els segles XVI, XVII i XVIII els reis van intentar reunir a les seves mans tot el poder.Labsolutisme va topar amb la resistncia dels diversos poders locals (ciutats, senyories, etc.) i dels diferents grups socials que no volien renunciar a la seva quota de poder.Els reis van veure limitat lexercici del seu poder perqu no disposaven duna administraci prou forta.Per reforar el seu poder van utilitzar diversos mitjans: Augmentar la influncia a escala local. Incrementar els ingressos fiscals apujant els impostos i potenciant el creixement econmic. Millorar ladministraci i lexrcit.El segle XVIII va ser el perode amb ms expansi de rgims absolutistes. 11. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATSistema parlamentari Sistema parlamentariEn aquests sistemes eren els Parlaments o assemblees representatives els que reunien els mxims poders poltics.Els dos rgims parlamentaris ms representatius van ser: Anglaterra: durant el segle XVII els reis anglesos van intentar imposar labsolutisme, per el Parlament va dur a terme dues revolucions i va aconseguir imposar-se com a principal poder poltic. Provncies Unides: eren una repblica formada per set provncies que tenia cadascuna el seu propi Parlament. Les decisions comunes les prenien als Estats Generals. 12. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATEl segle XVIII El segle XVIII 13. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATPoblaci PoblaciLa poblaci dalguns pasos europeus en els segles XVII i XVIII. 14. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATIndstria IndstriaGrfic del putting out system. 15. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATComer Comer Comer transocenic en el segle XVIII. 16. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATSocietat SocietatPirmide de la societat estamental. 17. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATMonarquia absoluta Monarquia absoluta Forma ideal de la monarquia absoluta. 18. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATMonarquia absoluta Monarquia absoluta Labsolutisme francs. 19. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATSistema parlamentari Sistema parlamentari Divisi de poders en el sistema poltic angls desprs de 1689. 20. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATEl segle XVIII El segle XVIII Rgims poltics europeus en el segle XVIII. 21. Histria 1del mn contemporaniBATXILLERATEnllaos dintersPgina web dAndreu Guiu, professor de Cincies Socials de lIES Vescomtat de Cabrera (Hostalric). La pgina cont una gran quantitat de recursos i enllaos.Dues presentacions dels professors Javier Osset i Jos Luis de la Torre sobre les caracterstiques bsiques de la crisi de lAntic RgimCompleta i clara exposici del tema per part de Juli Buxadera de lIES Antoni Cumella de Granollers amb fora enllaos dinters.Unitat sobre lAntic Rgim del Projecte Kairs per al MEC (interessant material per treballar a laula dinformtica).