el segle xviii, la crisi de l'antic règim

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim (U1)

Ciències socials, història - 4ESO

socials4eso.wikispaces.com

4ESO sortir

Concepte

Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX).

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb

un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista.

L’Antic Règim

El terme

Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la RevolucióFrancesa.

U1

4ESO sortir

Model demogràfic antic

Estancament demogràfic

Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques.

Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos

� Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies.

� Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l’escàs creixement de la població.

U1

4ESO sortir

Una economia de subsistència

� La terra era la principal font de riquesa.

� La major part de la gent treballava al camp.

� La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona.

� Pagaven molts impostos

SENYORIA TERRITORIAL: Reserva senyorial

Masos

SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials):

― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials.

― jurisdiccionals: impartir justícia, dret d’immunitat, dictar lleis, anomenar càrrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (molí, forn…)

U1

Societat agrària

SOCIETAT AGRÀRIA

- 80% població- Poc productiva- Retràs tecnològic- Dependència del clima- Producció limitada- Rotació triennal amb guaret- Impostos- Mala nutrició (no carn)- Revoltes (fam, preus, misèria, pocs aliments...)

4ESO sortir


Crisis de subsistència

• Es tractava de crisis econòmiques periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.

• Era una agricultura de subsistènciadedicada al policonreu (cereals).

• I una producció ramadera tambéinsuficient.

LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS

MALES COLLITES

AUGMENT DEL PREU DEL BLAT

FAM

DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS

REDUCCIÓ DE LA VENDA DE

PRODUCTES ARTESANALS

ATUR

DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS

(dèficit pressupostari)

U1

REVOLTES

DE FAM

4ESO sortir


Indústria tradicional i manufactures

Món rural

(artesanal)

Món rural

(artesanal)

Món urbà

(artesanal i industrial)

Món urbà


Família pagesaFamília pagesa

GremisGremis

Unitat de producció bàsica

Treball domèstic

Gremis (treball artesanal)

Manufactures (industrial)FàbriquesFàbriques

domestic systemdomestic system factory system - manufacturesfactory system - manufactures

U1

4ESO sortir

Indústria tradicional i manufactures

Món rural

(artesanal)

Món rural

(artesanal)

Família pagesaFamília pagesa

Unitat de producció bàsica

Treball domèstic (domestic system)

U1

SISTEMA GREMIALAgrupació d’artesans que controlava (monopoli) la

producció artesanal de cada ofici

CONTROL:- Tècniques de producció- Qualitat del producte- Preu final- L’accés a l’ofici

• Solidaritat col·lectiva• Tallers

Món urbà


Món urbà


Facilita necessitats de l’empresari

MANUFACTURES

4ESO sortir

Comerç i transport

Comerçinterior

Comerçinterior

Comerçexterior

Comerçexterior

local i comarcal:

- Escassos excedents

- Baix nivell d’especialització

- Insuficiència dels transports (camins i carreteres)

- Mercats setmanals i fires anuals

U1

Institucions financeres

Institucions financeres

• Monopoli comercial• Controlat per grans companyies privilegiades

• Monopoli comercial• Controlat per grans companyies privilegiades

CAPITALISMECOMERCIAL

CAPITALISMECOMERCIAL

•Expansió colonial•Augment de la demanda

•Expansió colonial•Augment de la demanda

COMPANYIA DE LES ÍNDIES

COMPANYIA DE LES ÍNDIES

COMERÇTRIANGULAR

COMERÇTRIANGULAR

4ESO sortir

Expansió econòmicaU1

- Relativa pau (1713).- Equilibri internacional.

Fort creixement demogràfic:

1650-1800: 100 a 200 milions d’habitants

- Pau- Absència d’epidèmies- Nous conreus

- Creix demanda- Alça de preus- Augmenten els guanys- Augmenta la producció

MONARQUIESvan potenciar el creixement econòmic:

- Manufactures- Protegir companyies comercials- Millores del transport marítim (carreteres i canals)- Comerç colonial

4ESO sortir

Societat estamentalU1

ESTAMENT:Un estament es correspon amb un grup

social. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals

l’ascens social és molt difícil.

-Desigualtat civil per naixement.- Privilegi jurídic.- Europa feudal.

NOBLESA:- Posseïa la major part de les terres. Concessions:- Honorífiques: espasa, banc a l’Església, accés alts càrrecs...- Econòmiques: caça, exempció de treballar en obres públiques...- Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los.- Judicials: desigual davant la llei.- Hereu: béns familiars.

- Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit).- Vida ociosa, plena de luxes.

PrivilegiatsCLERO:

- Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política.- Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres.

Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris.

Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida modesta, sense luxes ni privilegis.

4ESO sortir


ESTAT POPULAR:- 90-95% de la població.- Sense privilegis ni concessions.

BURGESIA:- Rendista, manufacturer, comerços...- Actiu econòmicament- Creixement econ.- Sense influència política (marginada del poder).

No PrivilegiatsCLASES POPULARS:

- Artesans, servents, soldats, obrers...- Treballadors manuals agrupats- Delinqüents, captaires...

PAGESOS:- Serfs, arrendataris, esclaus...- 80 % població- Condicions dures de vida, impostos...

4ESO sortir

Discurs de Lluís XV

Sistema polític: monarquia absoluta

BossuetBossuet

U1

MONARQUIA ABSOLUTA:- Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial.-Autoritat divina.- Dirigia la política exterior.- Cap de l’exercit.

Limitacions del poder:- Poders locals i governs municipals.- Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (noblesa i clero)

Institucions:- Consell d’Estat (assessora)- Parlaments (Les Corts)

- Funcionaris, secretaris, alcaldes...- Mantenir sistema feudal (privilegis)- Senyoria jurisdiccional.- Exèrcit.

Lluís XIVLluís XIV

4ESO sortir

� Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES.

� Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES

� Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

� Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL

U1

Alternatives al model absolutsita:

Sistema polític: monarquia absoluta

4ESO sortir

Un sistema polític absolutista

� D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.

� I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.

U1

RESISTÈNCIES I OPOSICIÓ:

4ESO sortir

La Il·lustracióU1

Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa

PRECEDENTS:

John Locke:

- Divisió de poders- Igualtats drets- Pacte social

Isaac Newton:

- Mètode científic

BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ:- Raó (entendre el món). Oposat al principi d’autoritat.- Coneixement comporta educació i progrés.- Tolerància- Codis morals- Llibertat i igualtat- Mobilitat social i mèrit- Naturalesa com a font de justícia i bondat.- Felicitat.

Divisió de poders

4ESO sortir

La Il·lustracióU1

PENSAMENT ECONÒMIC:

-Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.

NOVES IDEES ECONÒMIQUES:

- Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay).

- Liberalisme: Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith.

Adam SmithAdam Smith

Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjàque li sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i els seus interessos, i que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres obligacions [...] la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics.

A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776

4ESO sortir

La Il·lustracióU1

PENSAMENT POLÍTIC:

LIBERALISME POLÍTIC

Montesquieu (1689-1755)

L’Esperit de les lleis

(1748)

L’Esperit de les lleis

(1748)

La divisió de poders:

Legislatiu: ParlamentsExecutiu: reiJudicial: independent

La divisió de poders:

Legislatiu: ParlamentsExecutiu: reiJudicial: independent

Voltaire(1694-1778)

Tractat sobre la

tolerància (1763)

Tractat sobre la

tolerància (1763)

Contra la intolerànciai la superstició

religiosa(deísme)

Contra la intolerànciai la superstició

religiosa(deísme)

Jean-Jacques Rousseau(1712-1778)

El Contracte Social, Emili,

Discursos...

El Contracte Social, Emili,

Discursos...

- L’ésser humà és bo per naturalesa; la societat el corromp. - Les persones cedeixen la soberaniaa un poder superior (un govern): CONTRACTE SOCIAL.

- L’ésser humà és bo per naturalesa; la societat el corromp. - Les persones cedeixen la soberaniaa un poder superior (un govern): CONTRACTE SOCIAL.

4ESO sortir

� Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.

� Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.

� Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.

� L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert.

VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:

U1 La Il·lustració

4ESO sortir

U1

Sistema domèstic de treball

(domestic system)

Fora del control dels gremisFora del control dels gremis

Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre famílies pageses

Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre famílies pageses

Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari

Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari

L’empresari agafa el producte

L’empresari agafa el producte

L’empresari distribueix o

ven la producció

L’empresari distribueix o

ven la producció

Augment de la producció

Augment de la producció

Altres formes de producció:- manufactures reals- factory system (industrial)

Manufactures

4ESO sortir

U1 Evolució demogràfica

4ESO sortir


4ESO sortir

U1 Sistema polític francès i espanyol

4ESO sortir

U1 Absolutisme

És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans.

Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766

4ESO sortir

U1 J. Locke: la societat civil

En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la leynatural, cediéndolo a la comunidad, entonces y solo entonces se constituye una sociedad política o civil. Ese hecho se produce siempre quecierto número de hombres que vivían en el estado de naturaleza se asocian para formar un pueblo, un cuerpo político, sometido a un gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquiergobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que eslo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre segúnconvenga al bien público o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre quese requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propiassuyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y loscoloca dentro de una sociedad civil.

J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 1690

4ESO sortir

U1 Esquema: divisió de poders

4ESO sortir

U1 Montesquieu: separació de poders

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...]

En l’estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot.

MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748

4ESO sortir

U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional

Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res.

J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762

4ESO sortir

U1 Bossuet: justificació de l’absolutismeLa palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obráis así? (Eclesiastés, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podría ni hacer el bien nireprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a él; la única defensa de los particulares contra el poder público debe ser su inocencia. Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo. […] Es preciso obedecer a los príncipes como a la justiciamisma. Ellos son dioses y participan de algún modo de la independencia divina. Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El príncipe puede corregirse a sí mismo sise da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haberremedio en su autoridad. Solo al príncipe pertenece el mandato legítimo; por tanto, solo él posee la fuerza coactiva. […]El príncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza está por encima de los pequeños intereses; más aún, toda su grandeza y su interés natural consisten en que el pueblo permanezca, pues si falta, él ya no será príncipe. Por tanto, no hay mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene más interés en la conservación y en la grandeza del propio Estado.

J. B. BOSSUET, La política sacada de las propias palabras de las Sagradas Escrituras, 1709 (publicació pòstuma)

4ESO sortir

U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII

el segle xviii, la crisi de l'antic règim

Education