El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim

Download El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim

Post on 21-Jun-2015

5.021 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

U1. El segle XVIII, la crisi de l'Antic Rgim

TRANSCRIPT

  • 1. El segle XVIII:la crisi de lAntic Rgim (U1) Cincies socials, histria - 4ESO socials4eso.wikispaces.com

2. U1 Concepte LAntic Rgim Amb aquest nom designem el sistema econmic, social i poltic que procedia de la descomposici del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revoluci Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de lAntic Rgim es caracteritzaven per tenir: una poblaci estancada, una economia agrria de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema poltic absolutista. El termeAquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789per referir-se a la situaci del seu pas abans de la RevoluciFrancesa.4ESO sortir 3. U1 Model demogrfic antic Estancament demogrfic Caracteritzat per un escs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperana de vida baixa i lexistncia dunes crisis demogrfiques peridiques. Hi ha un frgil equilibri entre poblaci i recursosEls baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collitesdesencadenaven repetides crisis de subsistncia que portvemfams, malalties i epidmies.Les conseqncies eren una mortalitat molt elevada amb lescscreixement de la poblaci.4ESO sortir 4. U1 Una economia de subsistnciaSOCIETAT AGRRIA La terra era la principal font de riquesa.Societat agrria - 80% poblaci La major part de la gent treballava al camp.- Poc productiva La propietat de la terra estava vinculada a: la - Retrs tecnolgic noblesa, a lEsglsia, als municipis o a la Corona. - Dependncia del clima - Producci limitada Pagaven molts impostos- Rotaci triennal amb guaret - Impostos SENYORIA TERRITORIAL: Reserva senyorial - Mala nutrici (no carn) - Revoltes (fam, preus,Masosmisria, pocs aliments...) SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials): territorials: prestacions personals i monopolis senyorials. jurisdiccionals: impartir justcia, dret dimmunitat, dictar lleis,anomenar crrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (mol,forn)4ESO sortir 5. U1 Una economia de subsistncia Crisis de subsistncia LA CRISI SORIGINA EN LES ZONES RURALS Es tractava de crisis econmiques peridiques: males collites, guerra, MALES COLLITESREDUCCI DE LA gelades, sequera, seguides de VENDA DE laugment de preus dels aliments iAUGMENT DELPRODUCTES PREU DEL BLAT ARTESANALS productes artesanals, que portaven a la fam i a latur, i fins i tot a la mort.FAM ATUR Era una agricultura de subsistncia DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS dedicada al policonreu (cereals). I una producci ramadera tamb DISMINUCI DELS REVOLTES insuficient. INGRESSOS REALS DE FAM (dficitpressupostari)4ESO sortir 6. U1 Una economia de subsistncia Indstria tradicional i manufactures Mn rural Mn rural Unitat de producci bsicaFamlia pagesaFamlia pagesa (artesanal) (artesanal) Treball domstic Mn urb Mn urb GremisGremis Gremis (treball artesanal) (artesanal ii(artesanalFbriquesFbriquesManufactures (industrial) industrial)industrial) domestic system domestic system factory system - manufactures factory system - manufactures4ESO sortir 7. U1 Indstria tradicional i manufacturesMn Unitat de producci bsicaruralFamlia pagesa Famlia pagesa Treball domstic (domestic system) (artesanal) (artesanal)Facilita necessitats de lempresari Mn SISTEMA GREMIALMANUFACTURESAgrupaci dartesans que urbcontrolava (monopoli) la(artesanal ii(artesanal producci artesanal de cada ofici industrial) industrial) CONTROL: - Tcniques de producci - Qualitat del producte - Preu final - Laccs a lofici Solidaritat collectiva Tallers4ESOsortir 8. U1 Comer i transport Comer local i - Escassos excedentscomarcal: - Baix nivell despecialitzaci interior- Insuficincia dels transports(camins i carreteres)- Mercats setmanals i fires anuals ComerExpansi colonial Expansi colonial Monopoli comercial Monopoli comercial Augment de la demanda Augment de la demanda Controlat per grans Controlat per grans exterior companyies privilegiadescompanyies privilegiadesInstitucionsInstitucions COMERfinanceres financeres COMPANYIA DE COMER COMPANYIA DE TRIANGULAR TRIANGULAR LES NDIESLES NDIESCAPITALISMECAPITALISME COMERCIAL COMERCIAL4ESO sortir 9. U1 Expansi econmica - Relativa pau (1713). - Equilibri internacional. MONARQUIES van potenciar el creixement econmic:- Manufactures- Protegir companyies comercials Fort creixement- Millores del transport martim (carreteres demogrfic:i canals)- Comer colonial 1650-1800: 100 a 200 milions dhabitants - Pau - Absncia depidmies - Nous conreus - Creix demanda - Ala de preus - Augmenten els guanys - Augmenta la producci4ESO sortir 10. U1 Societat estamental ESTAMENT: NOBLESA: Un estament es correspon amb un grup - Possea la major part de les terres. social. Tamb se lanomena estat o Concessions:ordre. Sn grups tancats en els quals - Honorfiques: espasa, banc alascens social s molt difcil.lEsglsia, accs alts crrecs...- Econmiques: caa, exempci de -Desigualtat civil per naixement.treballar en obres pbliques... - Privilegi jurdic. - Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los. - Europa feudal. - Judicials: desigual davant la llei.- Hereu: bns familiars. Privilegiats - Aristocrcia: nivells superior de lanoblesa (alts crrecs de ladministraci ilexrcit).CLERO:- Vida ociosa, plena de luxes. - Gran riquesa patrimonial i rellevncia intellectual i espiritual; poltica.Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa iprivilegis nobiliaris. - Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida delme i de lamortitzaci de terres. modesta, sense luxes ni privilegis.4ESO sortir 11. U1 Societat estamental No PrivilegiatsESTAT POPULAR: CLASES POPULARS: - 90-95% de la poblaci.- Artesans, servents, soldats, obrers... - Sense privilegis ni concessions.- Treballadors manuals agrupats - Delinqents, captaires...BURGESIA: - Rendista, manufacturer, comeros... - Actiu econmicament - Creixement econ. - Sense influncia poltica (marginada del poder). PAGESOS: - Serfs, arrendataris, esclaus... - 80 % poblaci - Condicions dures de vida, impostos...4ESOsortir 12. U1 Sistema poltic: monarquia absoluta MONARQUIA ABSOLUTA: - Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial. -Autoritat divina. - Dirigia la poltica exterior. - Cap de lexercit. Limitacions del poder: - Poders locals i governs municipals. - Necessitaven el refor de les assemblees representatives (noblesa i clero)Llus XIVLlus XIVBossuet Bossuet Institucions: - Consell dEstat (assessora) - Parlaments (Les Corts) - Funcionaris, secretaris, alcaldes... - Mantenir sistema feudal (privilegis)Discurs de Llus XV - Senyoria jurisdiccional. - Exrcit.4ESO sortir 13. U1 Sistema poltic: monarquia absoluta Alternatives al model absolutsita: Espanya, Portugal, Pasos Baixos, Limperi austriac, Pasos nrdics i Rssia eren MONARQUIES ILLUSTRADES. Les Provncies Unides (Holanda) i la Repblica de Vencia, eren REPBLIQUES OLIGRQUIQUES Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTRIA Els Estats Units es convertiren en una REPBLICA CONSTITUCIONAL4ESOsortir 14. U1 Un sistema poltic absolutista RESISTNCIES I OPOSICI: Duna part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat. I daltra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposici i atreure daltres sectors socials, mitjanant el Despotisme illustrat.4ESO sortir 15. U1 La Illustraci Moviment intellectual (filosfic, literari iBASES DE LA ILLUSTRACI: cientfic) que es va desenvolupar a - Ra (entendre el mn). Oposat al lEuropa del segle XVIII (segle de les principi dautoritat. Llums). Les idees illustrades van - Coneixement comporta educaci i inspirar la independncia dels Estats progrs. Units i la Revoluci Francesa - Tolerncia - Codis moralsPRECEDENTS:- Llibertat i igualtat - Mobilitat social i mrit John Locke: - Naturalesa com a font de justcia i - Divisi de poders bondat. - Igualtats drets - Felicitat. - Pacte social Isaac Newton: - Mtode cientficDivisi de poders4ESO sortir 16. U1 La Illustraci PENSAMENT ECONMIC:-Mercantilisme: acumulaci de metallspreciosos com a font de riquesa i poder. Adam Smith Adam SmithTot home, mentre no violi les lleis de la justcia, hade ser perfectament lliure a lhora dabraar el mitj NOVES IDEES ECONMIQUES: que li sembli millor per tal de buscar la seva manerade viure i els seus interessos, i que els seus- Fisiocrcia: lagricultura era la base de productes puguin sortir a competir amb els deriquesa (F. Quesnay). qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de lallibertat de negocis, al sobir noms li queden tresobligacions [...] la primera, protegir la societat de laviolncia i invasi daltres societats [...]; la segona,- Liberalisme: Per als seus defensors, lavigilar la injustcia o lopressi que pugui exercir unriquesa de lEstat recau en la libertat del membre de la repblica contra un altre membre quemercat; aquest s regula per la lleitamb ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigirdoferta i demanda. LEstat no ha certes obres i establiments pblics.dintervenir en lactivitat econmica.Lideleg fou Adam Smith. A. SMITH, La riquesa de les nacions, 17764ESOsortir 17. U1 La Illustraci PENSAMENT POLTIC:LIBERALISME POLTICMontesquieu VoltaireJean-Jacques Rousseau(1689-1755) (1694-1778) (1712-1778) LEsperit de les lleisTractat sobre la El Contracte Social, Emili,(1748)tolerncia (1763)Discursos... La divisi de poders: Contra la intolerncia - Lsser hum s bo per naturalesa;i la supersticila societat el corromp. Legislatiu: Parlaments - Les persones cedeixen la soberania Executiu: reireligiosa a un poder superior (un govern): Judicial: independent(desme)CONTRACTE SOCIAL.4ESO sortir 18. U1 La IllustraciVEHICLES DE DIFUSI DE LES NOVES IDEES: Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Les societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de provncia. Els Salons. Llocs de tertlies o reunions de illustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. LEnciclopdia: Diderot i DAlembert.4ESO sortir 19. U1 ManufacturesUn empresaricapitalista compra laSistema domstic de matria prima i latreball distribueix entre (domestic system)famlies pageses Fora del control dels gremis Els pagesos fabriquen lamatria durant els mesos dedescans agrari Augment de la producciLempresari agafa el producteLempresariAltres formes de producci: distribueix o- manufactures reals ven la- factory system (industrial)producci4ESOsortir 20. U1 Evoluci demogrfica4ESOsortir 21. U1 Societat estamental4ESO sortir 22. U1 Societat estamental4ESO sortir 23. U1 Sistema poltic francs i espanyol4ESOsortir 24. U1 Absolutisme s tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobir, el carcter propi del qual s lesperit de consell, de justcia i de ra; s a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existncia i autoritat; la plenitud daquesta autoritat que ells noms exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; noms a mi pertany el poder legislatiu sense dependncia i sense divisi; s per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creaci, sin al registre, a la publicaci i a lexecuci de la llei; lordre pblic emana de mi, i els drets i els interessos de la naci, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessriament al meu i noms descansen en les meves mans. Discurs de Llus XV al Parlament de Pars, 3 de mar de 17664ESO sortir 25. U1 J. Locke: la societat civil En su consecuencia, siempre que cierto nmero de hombres se unen en sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la ley natural, cedindolo a la comunidad, entonces y solo entonces se constituye una sociedad poltica o civil. Ese hecho se produce siempre que cierto nmero de hombres que vivan en el estado de naturaleza se asocian para formar un pueblo, un cuerpo poltico, sometido a un gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquier gobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que es lo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre segn convenga al bien pblico o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre que se requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propias suyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y los coloca dentro de una sociedad civil. J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 16904ESOsortir 26. U1 Esquema: divisi de poders4ESOsortir 27. U1 Montesquieu: separaci de poders Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporaci, no hi ha llibertat, perqu s possible que el monarca o el Senat facin lleis tirniques per executar-les de la mateixa manera. [...] En lestat en qu un home sol o una sola corporaci de prcers o de nobles, o del poble, administrs els tres poders i tingus la facultat de fer les lleis, dexecutar les resolucions pbliques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot.MONTESQUIEU, De lesperit de les lleis, 17484ESOsortir 28. U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional Qu s, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els sbdits i el sobir per correspondres mtuament [...]. En linstant en qu el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no sn, doncs, ni poden ser els seus representants, noms sn els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona s nulla; no s una llei. El poble angls creu que s lliure, i senganya molt; tan sols ho s durant lelecci dels membres del Parlament; des del moment que aquests sn escollits, el poble ja s esclau, no s res.J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 17624ESOsortir 29. U1 Bossuet: justificaci de labsolutisme La palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: Por qu obris as? (Eclesiasts, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podra ni hacer el bien ni reprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a l; la nica defensa de los particulares contra el poder pblico debe ser su inocencia. Cuando el prncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo. [] Es preciso obedecer a los prncipes como a la justicia misma. Ellos son dioses y participan de algn modo de la independencia divina. Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El prncipe puede corregirse a s mismo si se da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haber remedio en su autoridad. Solo al prncipe pertenece el mandato legtimo; por tanto, solo l posee la fuerza coactiva. [] El prncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza est por encima de los pequeos intereses; ms an, toda su grandeza y su inters natural consisten en que el pueblo permanezca, pues si falta, l ya no ser prncipe. Por tanto, no hay mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene ms inters en la conservacin y en la grandeza del propio Estado.J. B. BOSSUET, La poltica sacada de las propias palabras...