Tema 4 la crisi de l'antic règim

Download Tema 4 la crisi de l'antic règim

Post on 14-Feb-2017

159 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • TEMA 4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833)

    Histria dEspanya2n de Batxillerat

  • TEMA 4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833)1. ANTIC RGIM I LIBERALISME 2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA (1788-1808)3. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814). 4.- LES CORTS DE CADIS. LA CONSTITUCI DE 1812 4.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833). RESTAURACI ABSOLUTISTA I TRIENNI LIBERAL. 5. LA INDEPENDNCIA DE LES COLNIES AMERICANES

  • 1. ANTIC RGIM I LIBERALISME (CAPITALISME).

    ANTIC RGIMLIBERALISME/ESTAT LIBERALPOLTICAMonarquia absoluta.Sobirania reial: el rei t els tres poders.Estat patrimonial i propietat de la Corona (sbdits).- Sobirania nacional (sufragi).- Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans.- El rei ha de jurar la Constituci (no est per damunt della).- Divisi de poders.SOCIETAT- Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).- Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat.ECONOMIA- Economia fonametalment agrria.- Obstacles al comer i circulaci de bns immobles (propietat vinculada o amortitzada).- Economia i monopolis senyorials.- Els gremis controlen la producci artesanal.- Activitat econmica lliure (oferta i demanda).- Desamortitzaci i desvinculaci de les propietats.- Abolici dels monopolis i supressi dels gremis llibertat de producci, circulaci i contractaci.

  • Guerra de Successi1700-1713Causes

    Testament Carles II...Felip DAnjou...BORBONS ...Arxiduc Carles..USTRIES...En perill LEQUILIBRI EUROPEU...UNIONISTA-PLURALISTA

    DesenvolupamentGuerra europea

    Aliana de l Haia (GB,Ho-Au) BorbonsCarles:emperador dustria. GB i Ho deixen lalianaGuerra civil

    Corona dArag----Carles (temor al centralisme borbnic)

    ConseqnciesTratado de Utrecht 1713

    *Equilibri*Felip rei dEspanya i renuncia a la corona francesa*Prdues territorials (Flandes,Mil,Npols,Gibraltar, Menorca...*Navo de permiso i Derecho de asiento*Espanya:potncia de 2n ordre. Decrets de Nueva Planta

    Abolici dels furs de Valncia i Arag (1707)Mallorca (1715) Catalunya (1715)Es respecten Navarra i Pas BascReformisme

    BorbnicCentralisme poltic-administratiu

    Consells secretariesIntendent-provncies-capitanies generalsReformisme econmic

    Reforma Agrria insinuadaRepoblacionsSupressi privilegis Mesta...etcManufactures reialsLliure comer amb Amrica (1778)Reformisme religis i cultural

    RegalismeExpulsi de jesutesSocietats econmiques damics del pasRevisionisme i Pactos de Familia

    Recuperaci de territorisAliana amb FranaEnfrontament amb AnglaterraFELIP V (1700-1724)LLUS I (1724)FELIP V (1724-1746)FERRAN VI (1746-1759)CARLES III (1759-1788)CARLES IV (1789-1808)

    *

  • IES GUADASSUAR1.- Cronologia i etapes1788180818141833Josep BonaparteLa Guerra del FrancsCadis: primera experincia liberalDespotisme illustratAbsolutisme1820-23Trienni liberal1

  • 2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTAEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) .I) La Revoluci Francesa. Entre 1792 i 1795 declara la guerra a Frana, amb derrotes constants. s la Guerra Gran o la Guerra contra la Convenci Republicana Lesclat de la Revoluci Francesa (1789) determin el regnat de Carles IV. Per aix es posa en prctica una poltica dallament, s el pnic de Floridablanca queEstableix:La censura de qualsevol publicaci il.lustrada i la prohibici de llibres relacionats amb

    Frana o la RF i larribada de tcnics estrangers La crisi de lAntic Rgim est relacionada amb fets simultanis en el temps:La Revoluci Francesa i les seues conseqnciesLa descomposici de la vella societat, (de lA.Rgim)

    El 1792 es proclama la Repblica en Frana i els il.lustrats que havien col.laborat amb Carles IV sn destituts (Jovellanos, Aranda, etc) en benefici de Manuel Godoy

  • El pnic de FloridablancaManuel Godoy, ministre de Carles IVfins 1808

  • La Guerra Gran, 1792-1795

  • A partir de 1795, el primer ministre Godoy canvia el signe de la poltica exterior i signa aliances amb Frana (Tractat de San Ildefonso), que continua amb Napole, La guerra canvia denemic, ara contra Anglaterra, i dona lloc a derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la prdua del control de les colnies americanes

  • La famlia de Carles IV. el prncep Ferran, segon per lesquerra

  • Les derrotes exteriors paralitzen el comer americ i redueixen els ingressos de la Monarquia espanyola. Godoy inicia la desamortitzaci dalguns bns de lEsglsia,comunals i dels jesutes (per a reduir el deute de lEstat). Tot i tenir el vist i plau del Papat, lEsglsia espanyola soposa.II) LA descomposici de la vella societat Les males collites es multipliquen des de 1780 i finalitza letapa del creixement Econmic (Crisi de subsistncies entre 1795 -1808)La fam i els impostos per a sufragar les guerres multipliquen el malestar popularamb ladministraci godoyistaLa poltica autoritaria, personalista i neoil.lustrada de Godoy multiplica la oposici dels privilegiats que sapropen al prncep Ferran (futur Ferran VII)

  • 3. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-14).3.0.- Els orgens immediats de la guerra. (1807-1808)3.1. La monarquia de Josep I. 3.2.El desenvolupament de la guerra. Episodis bl.lics.3.3. Resistncia antifrancesa. La guerrilla

  • 3.0.- Els orgens immediats de la guerra (1807-1808) I) A loctubre de 1807, Godoy i Napole signen el Tractat de Fontainebleau quepreveu la invasi de Portugal i el repartiment del territori entre Espanya, Frana i el mateix Godoy.

  • II) Procs dEl Escorial (1807): el prncep dAstries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a destituir a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, per s descoberti delata als que havien conspirat junt a ell per aconseguir el perd de son pare.III) Mot dAranjuez (mar de 1808): la presncia de tropes franceses, (pel tractat de Fontainebleau) escampa el temor a una invasi del pas i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un mot a Aranjuez (on es trobava el rei ) que fora leixida de Godoy del govern i labdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)

  • Abdicaci de Carles IVComo los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

  • Napole no reconeix al nou rei i sabedor de les diferncies entre pare i fill, elsconvoca a Baiona per apropiar-se del pas i del comer colonial. Vol situar el seu germ Josep en el tro espanyol. Confia en unes reformes ms o menys liberals per a mantenirla nova famlia reial. Carles IV i Ferran VII cediren els seus drets en Napole i aquesten el seu germ Josep. Sn les abdicacions de BaionalCarta de Ferran VII a Napole demanant ajuda a finals de 1807

  • Les abdicacions de BaionaArt. 1: S.A.R. el prncipe de Asturias se adhiere a la cesin hecha por el rey Carlos de sus derechos al trono de Espaa y de las Indias en favor de S.M. el emperador de los franceses....y renuncia, en cuanto sea menester, a los derechos que tiene como prncipe de Asturias a la corona de Espaa y de las Indias.Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napolen (Bayona, 10 de mayo de 1808)Mi venerado padre y seor: Para dar a V.M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisin, y para acceder a los deseos que V.M. me ha manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favor de V.M. deseando que pueda gozarla muchos aos.Abdicacin de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 6 de mayo de 1808)Art. 1: S.M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino un manantial de disensiones, tanto ms funestas cuanto las desavenencias han dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por la presente, todos sus derechos al trono de las Espaas y de las Indias a S.M. el emperador Napolen, como el nico que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer el orden...... Abdicacin de Carlos IV en Napolen (Bayona, 5 de mayo de 1808)

  • La ruta de les tropes franceses a finals de 1807 i principis de 1808

  • Els fets del 2 i 3 de Maig de 1808Amb un pas ocupat pels francesos, la famlia reial a Baiona, es desencadena unmot popular en Madrid els dies 2 i 3 de Maig de 1808

  • Davant el caos i labsncia del rei en Madrid (estaven a Baiona), la poblaci de la capital es revolta contra lexrcit francs i el general Murat reacciona amb una violenta repressi Les notcies daquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el pas i lorganitzaci duna resistncia popular, comenant la guerra Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y ha cometido asesinatos; bien s que los espaoles que merecen el nombre de tales han lamentado tamaos desrdenes, y estoy muy distante de confundir con ellos a unos miserables (...). Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando lo siguiente:(...) Art. 2 Sern fusilados todos cuantos durante la rebelin han sido presos con armas.(...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francs ser incendiada.(...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedicin sern pasados por los armas.Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808.Joachim MURAT

  • Els afusellaments de la Moncloa segons Goya

  • La crrega dels mamelucs per Goya

  • Carles IV anuncia les abdicions

  • 3.1. La monarquia de Josep I (1808-13). Napole i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: lEstatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb lAntic Rgim (igualtat de tots els espanyols davant la llei, impostos per a tots, abolici de la Inquisici,...) i anava acompanyada de desamortitzaci, desvinculaci i fi del rgim senyorial Lestatut estableix la monarquia moderada limitada hereditria com a forma de govern. El rei pot governar al marge de les Corts per ha de respectar els drets i llibertats Individuals (escassos). No pot considerar-se una Constituci, sin una Carta Atorgada, perqu ha estat el sobir qui lha redactada, al marge de la voluntat dun Parlament

  • Napole anuncia lEstatut de Baiona (1808)"Espaoles: despus de una larga agona vuestra nacin iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mo. Vuestros prncipes me han cedido todos sus derechos a la corona de Espaa. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechos eternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarqua es vieja; mi misin es renovarla; mejorar vuestras instituciones, y os har gozar, si me ayudis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentis quebrantos, desrdenes y convulsiones. Espaoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quiero asegurarme por m mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondr todos mis derechos, y colocar vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizndoos al mismo tiempo una constitucin que concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Espaoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros ltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria. Napolon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

  • LEstatut de Baiona

  • Josep Bonapart havia de: Restablir la situaci financera, organitzar la nova administraci i guanyar la guerra, perno tenia autonomia i es trobava sotms a NapoleEl nou monarca tenia el suport dels afrancesatsUna minoria dintellectuals illustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes necessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el pas sense necessitat duna revoluci liberal. Entenien que Napole representava algunes idees de R.Francesa com la igualtat civil, el dret a la propietat, entre daltresTamb ac es poden incloure: membres de la noblesa de Cort,de la burocrcia i ladministraci i sectors dels privilegiatstemerosos que la guerra discutira la propietat de la terra ipels quals Bonapart representava seguretat.

  • Josep Bonapart o Pepe Botella

  • El suport de la poblaci a Josep I Goya fou pintor de Josep I

  • 3.2.- Desenvolupament de la guerra. Episodis bl.lics1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que lexrcit francs s incapa davanar des de Barcelona cap al sud i linterior (Bruc), no pot arribar a Valncia des de Madrid i s derrotat a Bailn en el seu intent docupar Andalusia replegament a la submeseta Nord i la vall de lEbre, abandonant Madrid

  • 2a fase (novembre 1808 juny 1812): reacci francesa amb larribada de Napole amb noves tropes, avanant amb victries constants contra patritics i anglesos (Saragossa, Tudela, Ucls, Talavera, Ocaa,...) lexrcit francs controla tota la pennsula, excepte Cadis, i els patritics es centren en els atacs de les guerrilles

  • 3a fase (juny 1812 desembre 1813): les dificultats a Rssia obliguen Napole a desplaar all una part de lexrcit, situaci que aprofiten els patritics i anglesos (Wellington) per vncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de lexrcit francs, derrotat novament a San Marcial (1813) Napole negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valenay, desembre 1813)

  • El tractat de Valenay significa la fi de laguerra i tornada de Ferran VII (1813 finals)

  • 3.3.- La resistncia antifrancesa. Les guerrillesPer a designar loposici de tots aquestos grups de vegades Sempra el terme front patritic.En la lluita contra el francs no trobarem unanimitats: *per una part dels defensors del vell ordre (gran part noblesa i el clero) pels quals Napole representa alguns delsideals de la Revoluci Francesa;*les classes populars es mobilitzen contra lactuaci de lexrcit francs (que viu sobre elterreny amb tota mena saquejos i extorisions) i rebutgen la vella administraci godoyista i esperen que la tornada del rei captiu signifique la prosperitat. A ms, es veuen tamb incitats per lacci propagandstica de lEsglsiaque identifica a Napole com el dimoni.; *els liberals, una minoria, que diposita les seues esperances en les Corts de Cadis per a construir un estat liberal. La poblaci sorganitza en Juntes Ciutadanes dArmament i Defensa que es declaren dipositries de la sobirania en absncia del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central ms tard

  • Amb un desavantatge militar clar front a lexrcit francs, els patrotes utilitzen la resistncia en les ciu...