Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Download Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Post on 29-Jun-2015

513 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentaci per a l'alumnat de 4t d'ESO

TRANSCRIPT

  • 1. Unitat 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM JLIA LPEZ VALERA

2. ANTIC RGIM: Societats europees de lEdat Moderna, que havien superat letapa medieval i feudal, per que continuen mantenint un model de vida basat en:Societat EstamentalEconomia agrria de tipus senyorial AbsolutismeJlia Lpez Valera (Institut Bans) 3. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL1.1. LA PERVIVNCIA DE LECONOMIA AGRRIA Agricultura era lactivitat ms important. Agricultura de subsistncia Pocs rendiments, pocs intercanvis. Peridicament es produen les crisis de subsistncia (escassetat daliments i ala de preus). Generaven fam i misria i eren origen de les revoltes populars. La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans propietats). La majoria de la poblaci eren pagesos que treballaven les terres dels seus amos i pagaven impostos.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 4. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIALSISTEMA DE ROTACI TRIENNALJlia Lpez Valera (Institut Bans) 5. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIALCRISIS DE SUBSISTNCIA Eren crisis econmiques peridiques: males collites, guerra, gelades, sequera... Seguides de laugment dels preus dels aliments i dels productes artesanals, que portaven a la fam i a latur, i fins i tot a la mort. Era una agricultura de subsistncia dedicada al policonreu (cereals). La producci ramadera tamb era insuficient.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 6. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRFIC I ECONMIC La firma del Tractat dUtrecht (1713) va donar pas a un perode de pau internacional. La poblaci va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800. Creixement demogrfic degut a : absncia de grans epidmies i a la introducci de conreus nou (patata, blat de moro...). Augment de la poblaci comport un augment de la demanda que va portar a un augment de la producci. Les monarquies van impulsar reformes en lagricultura. Installaci de manufactures i protecci de les companyies internacionals. Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de carreteres i canals. El comer colonial el ms important.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 7. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL Societat dividida en dos grans grups: privilegiats (noblesa i clero) no privilegiats (estat popular) Societat tancada, ascens social prcticament impossible.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 8. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTANOBLESA: Possea la major part de les terres. Concessions: Honorfiques: espasa, banc a lEsglsia, accs a alts crrecs... Econmiques: caa, exempci de treballar en obres pbliques... Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los. Judicials: desigual davant la llei. Hereu: bns familiars.CLERO: Gran riquesa patrimonial i rellevncia intellectual i espiritual; poltica. Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de lamortitzaci de terres. Aristocrcia: nivells superior de la noblesa (alts crrecs de ladministraci i lexrcit). Vida ociosa, plena de luxes. Jlia Lpez Valera (Institut Bans)Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris. Baix: sacerdots, rectors i monges. Vida modesta, sense luxes ni privilegis. 9. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTABURGESIA: Rendista, manufacturer, grans artesans, comeros... Actiu econmicament. Creixement econmic. Sense influncia poltica (marginada del poder).CLASSES POPULARS URBANES: Artesans, servents, soldats, obrers... Treballadors manuals agrupats.PAGESOS: Serfs, arrendataris, esclaus... 80% de poblaci. Condicions dures de vida, impostos...Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 10. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA2.2. LA MONARQUA ABSOLUTA El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditria i de dret div. Lautoritat del rei provenia de Du i era en nom de Du que exercia el seu poder. El rei era lexpressi de la llei, lautoritat mxima del govern, el cap de la justcia i dirigia la poltica interior i exterior.Ajudat per...Consells dEstat: institucions que l'assessoraven. Funcionaris: complien les seves ordres (burocrcia). Algunes qestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a lEdat Mitjana i integraven representants dels tres estaments. Els monarques van evitar la convocatria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 11. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATMoviment intellectual (filosfic, literari i cientfic) que es va desenvolupar a lEuropa del segle XVIII (segle de les Llums). Les idees illustrades van inspirar la independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa.PRECEDENTS: John Locke: -Divisi de poders. -Igualtats drets. -Pacte socialBASES DE LA ILLUSTRACI -Ra (entendre el mn). Oposat al principi dautoritat. -Coneixement comporta educaci i progrs. - Tolerncia. - Codis morals. - Llibertat i igualtat. - Mobilitat social i mrit. - Naturalesa com a font de justcia i bondat. - Felicitat.Isaac Newton: - Mtode cientficJlia Lpez Valera (Institut Bans) 12. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATPENSAMENT ECONMIC: - Mercantilisme: acumulaci de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.NOVES IDEES ECONMIQUES -Fisiocrcia: lagricultura era la base de riquesa (F. Quesnay). - Liberalisme: per als seus defensors, la riquesa de lEstat recau en la llibertat del mercat; aquest s regula per la llei doferta i demanda. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. L' ideleg fou Adam Smith.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 13. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATPENSAMENT POLTIC: LIBERALISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans) 14. VEHICLES DE DIFUSI DE LES NOVES IDEES: Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Les societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de provncia. Els Salons. Llocs de tertlies o reunions dillustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.3. EL PENSAMENT ILLUSTRAT LEnciclopdia: Diderot i dAlembert.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 15. 4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISME4.1. LA REVOLUCI ANGLESA Des de lEdat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues cambres del Parlament: nobles i clergues (Lords) i la dels burgesos, representants de la ciutat (Comuns). Necessitaven de l'autoritzaci del Parlament per aprovar impostos o per declarar la guerra. La Guerra Civil i la Repblica Al s.XVII, els Stuart volien regnar sense el control del Parlament i van eliminar tothom que shi va oposar. Guerra civil, entre els partidaris del Parlament i els de la monarquia absoluta. 1649, el rei Carles va ser ajusticiat i es proclam la Repblica Oliver Cromwell la transform en una dictadura militar. Lany 1660, desprs de la seva mort, es restabl la monarquia.La limitaci de poder del rei Carles II va haver dacceptar el control del Parlament. Habeas corpus: text que garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol decisi arbitrria. El 1869, Jacob II: la seva poltica absolutista i fe catlica van provocar una segona revoluci. El Parlament ofereix la corona a Guillem dOrange disposat a jurar la Declaraci de Drets que limitava els poders de la monarquia. Anglaterra esdevindr un pas amb una monarquia de poder limitat. Exemple per als filsofs francesos de la IllustraciJlia Lpez Valera (Institut Bans) 16. EL SISTEMA POLTIC ANGLS PODER LEGISLATIURei4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISMEPODER EXECUTIUParlamentnomena controlaCambra dels Lords Grans nobles i bisbesCambra dels Comuns 513 diputats de ciutats i poblesVota les lleis i els impostos Govern Fa aplicar la lleiescullenElectors: al voltant de 200.000 propietaris i burgesos. No electors: dones, petits propietaris, artesans assalariats, pobres.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 17. 4.2 EL DESPOTISME ILLUSTRAT La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. Alguns (Frederic II de Prssia, Maria Teresa dustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis del absolutisme amb la idea de progrs, racionalitzaci i modernitat de la illustraci. Monarques illustrats4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISME Van promoure un cert reformisme per reservant-se la capacitat de decisi. Lema: TOT PER AL POBLE, PER SENSE EL POBLE. Despotisme Illustrat. La seva poltica reformista es va caracteritzar per: 1. 2. 3. 4. 5.Racionalitzaci de l'administraci de lEstat. Reforma de lensenyament. Modernitzaci de lagricultura. Desenvolupament de les manufactures. Liberalitzaci parcial de la producci i el comer.No era possible reformar leconomia i mantenir la societat estamental i el poder absolut. GRANS REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 18. 5. LA REVOLUCI AMERICANA5.1.LA GUERRA DINDEPENDNCIA AMERICANA Les tretze colnies angleses de la costa est de l'Amrica del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera insurrecci colonial contra la metrpoli. Coneixedors del procs poltic de la Gran Bretanya i animats per les idees illustrades es van enfrontar amb la metrpoli en defensa dels seus interessos i drets. Soposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representaci al Parlament i per aix, no obeen lleis que no havien votat. El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colnies reunits a Filadlfia, van redactar la Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica.Jlia Lpez Valera (Institut Bans)DRET DE TOTES LES PERSONES A LA LLIBERTAT I A LA RECERCA DE LA FELICITAT DEURE DELS GOVERNANTS DE RESPECTAR ELS DRETS INALIENABLES DEL POBLE. 19. 5. LA REVOLUCI AMERICANA5.1. LA FORMACI DELS ESTATS UNITS La guerra va ser llarga. Van comptar amb lajuda de voluntaris europeus. La Gran Bretanya va reconixer la independncia el 1783, desprs de la derrota a la batalla de Yorktown. El nou estat va adoptar el nom dEstats Units dAmrica i George Washington va ser proclamat president. El 1787, es redact la primera Constituci escrita de la Histria.Separaci de poders (executiu, legislatiu i judicial) Forma de govern republicana, amplis poders per al president. Parlament bicameral (Congrs i Senat). Estat federal amb mplia capacitat de govern per als estats. Per sobre el govern federal (afers exteriors, defensa, finances i moneda). La Constituci es completava amb una Declaraci de Drets que garantia la llibertat de religi, de premsa, dexpressi, de reuni i el dret a ser jutjat per un jurat. Ning no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat sense un procediment judicial. Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 20. 5. LA REVOLUCI AMERICANAJlia Lpez Valera (Institut Bans) 21. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA6.1. LA GUERRA DE SUCCESSI Carles II(casa dels Astria) mor sense descendncia lany 1700. Dos candidats: arxiduc Carles dHasburg i Felip de Borb(designat successor en el testament reial). Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconixer als estats de la Corona dArag ms tard. Existia temor de que Frana assoliria molt poder. Gran Bretanya Holanda Portugal Imperi AustracARXIDUC CARLESFrana EspanyaDeclaren guerraJlia Lpez Valera (Institut Bans)FELIP VGUERRA DE SUCCESSI Va ser un conflicte internacional i una guerra civil a Espanya. 22. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYAJlia Lpez Valera (Institut Bans) 23. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA Lentronitzaci del Borb va suposar la introducci del model absolutista francs a Espanya: uniformista i centralitzat. La Corona dArag tenia por que no es respectessin els seus furs i les seves institucions. Dos bndols: Corona Arag suport al candidat austrac i Castella que es va mostrar fidel a Felip V. A Europa la guerra semblava favorable a les potncies antiborbniques. A la pennsula les tropes filipistes es van imposar a la batalla dAlmansa (1707). Ocupaci de Valncia, Arag i algunes comarques de Catalunya. Al 1711 larxiduc hereta la Corona dAstria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el suport. Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 24. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA El Tractat dUtrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V com a rei dEspanya a canvi de la renncia dunir les corones de Frana i Espanya. MILANESSAT NPOLS FLANDES SARDENYAGIBRALTAR MENORCAUSTRIAGRAN BRETANYA Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbniques. La resistncia es va allargar fins a l11 de setembre de 1714 en qu Felip V va ocupar BarcelonaJlia Lpez Valera (Institut Bans) 25. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA6.2. LES CONSEQUNCIES DE LA DERROTA Com a cstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment, diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver dexiliar-se. Lany 1716 es public el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castell com a idioma oficial. Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals. Simposava una nova estructura de govern: CAPIT GENERALSUPERINTENDNCIA DE CATALUNYAMxima autoritat, actuava en nom del rei. Presidia la reial audincia (rgan assessor amb funcions judicials i de govern). Territori dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i els regidors dels municipis.Tenia cura de la recaptaci de totes les contribucions. Es va crear el cadastre, un impost directe que gravava els bns immobles, les rendes derivades del treball i els beneficis del comer i la indstria. 26. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA 27. 6. LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA6.3. LABSOLUTISME BORBNIC Felip V i Ferran VI van implantar a Espanya el model dabsolutisme centralista francs. Els regnes de la corona espanyola van quedar unificats sota les lleis, les institucions i ladministraci del regne de Castella. Tots els poders es van concentrar en mans del monarca. Les corts dels diferents regnes es va anullar, excepte les castellanes que noms es reunien a petici del monarca o per jurar l'hereu de la corona. Els consells es van mantenir, per amb una funci consultiva. El rei nomenava secretaris, que es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. 28. 7. EL REFORMISME ILLUSTRAT DE CARLES III7.1. LA INFLUNCIA DE LA ILLUSTRACI A ESPANYA A Espanya tamb va sorgir un grup de pensadors illustrats preocupats per la decadncia dEspanya. Es van fixar uns objectius: Creixement econmic Reforma de la societat Millora de lensenyament Modernitzaci de la cultura Protagonistes: Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de Floridablanca, el comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el marqus de lEnsenada i el comte dAranda. Labsncia a Espanya de grups burgesos amplis, el conservadorisme dels mitjans intellectuals i el pes enorme de lEsglsia catlica van fer fracassar. Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 29. 7. EL REFORMISME ILLUSTRAT DE CARLES III7.2. EL DESPOTISME ILLUSTRAT El monarca Carles III (1759-1788) va escollir illustrats com a consellers i va posar una srie de reformes caracterstiques del Despotisme Illustrat. Les...