unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Download Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Post on 29-Jun-2015

515 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació per a l'alumnat de 4t d'ESO

TRANSCRIPT

  • 1. Unitat 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM JLIA LPEZ VALERA

2. ANTIC RGIM: Societats europees de lEdat Moderna, que havien superat letapa medieval i feudal, per que continuen mantenint un model de vida basat en:Societat EstamentalEconomia agrria de tipus senyorial AbsolutismeJlia Lpez Valera (Institut Bans) 3. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL1.1. LA PERVIVNCIA DE LECONOMIA AGRRIA Agricultura era lactivitat ms important. Agricultura de subsistncia Pocs rendiments, pocs intercanvis. Peridicament es produen les crisis de subsistncia (escassetat daliments i ala de preus). Generaven fam i misria i eren origen de les revoltes populars. La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans propietats). La majoria de la poblaci eren pagesos que treballaven les terres dels seus amos i pagaven impostos.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 4. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIALSISTEMA DE ROTACI TRIENNALJlia Lpez Valera (Institut Bans) 5. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIALCRISIS DE SUBSISTNCIA Eren crisis econmiques peridiques: males collites, guerra, gelades, sequera... Seguides de laugment dels preus dels aliments i dels productes artesanals, que portaven a la fam i a latur, i fins i tot a la mort. Era una agricultura de subsistncia dedicada al policonreu (cereals). La producci ramadera tamb era insuficient.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 6. 1. ECONOMIA AGRRIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRFIC I ECONMIC La firma del Tractat dUtrecht (1713) va donar pas a un perode de pau internacional. La poblaci va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800. Creixement demogrfic degut a : absncia de grans epidmies i a la introducci de conreus nou (patata, blat de moro...). Augment de la poblaci comport un augment de la demanda que va portar a un augment de la producci. Les monarquies van impulsar reformes en lagricultura. Installaci de manufactures i protecci de les companyies internacionals. Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de carreteres i canals. El comer colonial el ms important.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 7. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL Societat dividida en dos grans grups: privilegiats (noblesa i clero) no privilegiats (estat popular) Societat tancada, ascens social prcticament impossible.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 8. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTANOBLESA: Possea la major part de les terres. Concessions: Honorfiques: espasa, banc a lEsglsia, accs a alts crrecs... Econmiques: caa, exempci de treballar en obres pbliques... Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los. Judicials: desigual davant la llei. Hereu: bns familiars.CLERO: Gran riquesa patrimonial i rellevncia intellectual i espiritual; poltica. Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de lamortitzaci de terres. Aristocrcia: nivells superior de la noblesa (alts crrecs de ladministraci i lexrcit). Vida ociosa, plena de luxes. Jlia Lpez Valera (Institut Bans)Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris. Baix: sacerdots, rectors i monges. Vida modesta, sense luxes ni privilegis. 9. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTABURGESIA: Rendista, manufacturer, grans artesans, comeros... Actiu econmicament. Creixement econmic. Sense influncia poltica (marginada del poder).CLASSES POPULARS URBANES: Artesans, servents, soldats, obrers... Treballadors manuals agrupats.PAGESOS: Serfs, arrendataris, esclaus... 80% de poblaci. Condicions dures de vida, impostos...Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 10. 2. SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA2.2. LA MONARQUA ABSOLUTA El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditria i de dret div. Lautoritat del rei provenia de Du i era en nom de Du que exercia el seu poder. El rei era lexpressi de la llei, lautoritat mxima del govern, el cap de la justcia i dirigia la poltica interior i exterior.Ajudat per...Consells dEstat: institucions que l'assessoraven. Funcionaris: complien les seves ordres (burocrcia). Algunes qestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a lEdat Mitjana i integraven representants dels tres estaments. Els monarques van evitar la convocatria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 11. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATMoviment intellectual (filosfic, literari i cientfic) que es va desenvolupar a lEuropa del segle XVIII (segle de les Llums). Les idees illustrades van inspirar la independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa.PRECEDENTS: John Locke: -Divisi de poders. -Igualtats drets. -Pacte socialBASES DE LA ILLUSTRACI -Ra (entendre el mn). Oposat al principi dautoritat. -Coneixement comporta educaci i progrs. - Tolerncia. - Codis morals. - Llibertat i igualtat. - Mobilitat social i mrit. - Naturalesa com a font de justcia i bondat. - Felicitat.Isaac Newton: - Mtode cientficJlia Lpez Valera (Institut Bans) 12. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATPENSAMENT ECONMIC: - Mercantilisme: acumulaci de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.NOVES IDEES ECONMIQUES -Fisiocrcia: lagricultura era la base de riquesa (F. Quesnay). - Liberalisme: per als seus defensors, la riquesa de lEstat recau en la llibertat del mercat; aquest s regula per la llei doferta i demanda. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. L' ideleg fou Adam Smith.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 13. 3. EL PENSAMENT ILLUSTRATPENSAMENT POLTIC: LIBERALISME POLTICJlia Lpez Valera (Institut Bans) 14. VEHICLES DE DIFUSI DE LES NOVES IDEES: Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics. Les societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de provncia. Els Salons. Llocs de tertlies o reunions dillustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.3. EL PENSAMENT ILLUSTRAT LEnciclopdia: Diderot i dAlembert.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 15. 4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISME4.1. LA REVOLUCI ANGLESA Des de lEdat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues cambres del Parlament: nobles i clergues (Lords) i la dels burgesos, representants de la ciutat (Comuns). Necessitaven de l'autoritzaci del Parlament per aprovar impostos o per declarar la guerra. La Guerra Civil i la Repblica Al s.XVII, els Stuart volien regnar sense el control del Parlament i van eliminar tothom que shi va oposar. Guerra civil, entre els partidaris del Parlament i els de la monarquia absoluta. 1649, el rei Carles va ser ajusticiat i es proclam la Repblica Oliver Cromwell la transform en una dictadura militar. Lany 1660, desprs de la seva mort, es restabl la monarquia.La limitaci de poder del rei Carles II va haver dacceptar el control del Parlament. Habeas corpus: text que garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol decisi arbitrria. El 1869, Jacob II: la seva poltica absolutista i fe catlica van provocar una segona revoluci. El Parlament ofereix la corona a Guillem dOrange disposat a jurar la Declaraci de Drets que limitava els poders de la monarquia. Anglaterra esdevindr un pas amb una monarquia de poder limitat. Exemple per als filsofs francesos de la IllustraciJlia Lpez Valera (Institut Bans) 16. EL SISTEMA POLTIC ANGLS PODER LEGISLATIURei4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISMEPODER EXECUTIUParlamentnomena controlaCambra dels Lords Grans nobles i bisbesCambra dels Comuns 513 diputats de ciutats i poblesVota les lleis i els impostos Govern Fa aplicar la lleiescullenElectors: al voltant de 200.000 propietaris i burgesos. No electors: dones, petits propietaris, artesans assalariats, pobres.Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 17. 4.2 EL DESPOTISME ILLUSTRAT La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. Alguns (Frederic II de Prssia, Maria Teresa dustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis del absolutisme amb la idea de progrs, racionalitzaci i modernitat de la illustraci. Monarques illustrats4. LA FALLIDA DE LABSOLUTISME Van promoure un cert reformisme per reservant-se la capacitat de decisi. Lema: TOT PER AL POBLE, PER SENSE EL POBLE. Despotisme Illustrat. La seva poltica reformista es va caracteritzar per: 1. 2. 3. 4. 5.Racionalitzaci de l'administraci de lEstat. Reforma de lensenyament. Modernitzaci de lagricultura. Desenvolupament de les manufactures. Liberalitzaci parcial de la producci i el comer.No era possible reformar leconomia i mantenir la societat estamental i el poder absolut. GRANS REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX Jlia Lpez Valera (Institut Bans) 18. 5. LA REVOLUCI AMERICANA5.1.LA GUERRA DINDEPENDNCIA AMERICANA Les tretze colnies angleses de la costa est de l'Amrica del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera insurrecci colonial contra la metrpoli. Coneixedors del procs poltic de la Gran Bretanya i animats per les idees illustrades es van enfrontar amb la metrpoli en defensa dels seus interessos i drets. Soposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representaci al Parlament i per aix, no obeen lleis que no havien votat. El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colnies reunits a Filadlfia, van redactar la Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica.Jlia Lpez Valera (Institut Bans)DRET DE TOTES LES PERSONES A LA LLIBERTAT I A LA RECERCA DE LA FELICITAT DEURE DELS GOVERNANTS DE RESPECTAR ELS DRETS INALIENABLES DEL POBLE. 19. 5. LA REVOLUCI AMERICANA5.1. LA FORMACI DELS ESTATS UNITS La guerra va ser llarga. Van comptar amb lajuda de voluntaris europeus. La Gran Bretanya va reconixer la independncia el 1783, desprs de la derrota a la batalla de Yorktown. El nou estat va adoptar el nom dEstats Units dAmrica i George Washington va ser proclamat president. El 1787, es redact la primera Constituci escrita de la Histria.Separaci de poders (executiu,