La crisi de l'antic règim (1788 1833)

Download La crisi de l'antic règim (1788  1833)

Post on 12-Apr-2017

103 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

HISTRIA DESPANYA2 BATXLA CRISI DE LANTIC RGIM (1788 1833)

SUMARICrisi monarquia absoluta amb el regnat de Carles IV (1788-1808). Causes: impacte revoluci francesa, guerres exteriors i dificultats econmiques.Guerra del Francs (1808-1814).Promulgaci de la Constituci de 1812.Retorn de Ferran VII (1814-1833).Esfondrament definitiu de lAntic Rgim.

2

INTRODUCCIDurant el primer ter del segle XIX es va produir a Espanya el pas de lAntic Rgim al liberalisme. La crisi de lAntic Rgim sha demmarcar dins el context internacional del moment: la revoluci industrial a Gran Bretanya, la influncia de les idees illustrades i les revolucions poltiques en els Estats Units (1796) i en Frana (1789). A Espanya la substituci del vell ordre poltic no va ser sobtada, dins lenfrontament entre el liberalisme i labsolutisme es va mostrar clarament la fora de les tradicionals classes privilegiades i la feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1835, no shi va establir definitivament un rgim poltic liberal. De tota manera, el canvi poltic no va anar acompanyat dun autntic canvi social i econmic.

3

LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)El rei allunya del govern als ministres illustrats (Floridablanca, Jovellanos, ...) i tanca les fronteres amb Frana.El 1792 nomena primer ministre a Manuel Godoy.Lexecuci del rei Llus XVI desencadena la Guerra Gran (1793-1795):Afecta sobretot a Catalunya i el Pas Basc.Entre el mar del 1793 i el febrer del 1794 les tropes espanyoles avancen en territori francs. A mitjans de 1794 es capgira la situaci.Finalment derrota de les tropes espanyoles que porta a la Pau de Basilea (1795) que suposa la retirada dels francesos de Catalunya i la subordinaci dEspanya als interessos francesos.La monarquia de Carles IV: la Guerra Gran

Laliana amb els francesos, comporta un conflicte amb Gran Bretanya que volia el domini martim. Forts enfrontaments i derrota de larmada espanyola a la Batalla de Trafalgar (1805) i el conseqent desastre naval.Conseqncies:Paralitzaci del comer colonial.Agreujament de la crisi de la hisenda reial (no ingressos comer amb Amrica).Producci teixits afectada.Qu fa Godoy?Endeuta el pas.Augmenta les contribucions .Desamortitzaci i venda de les terres de lesglsia.Amplia oposici a Godoy:Noblesa.Esglsia.Classes baixes.

5

Lesfondrament de la monarquia borbnicaAl 1807 Godoy, amb el vist i plau de Carles IV sign amb Napole el Tractat de Fontainebleau, que autoritzava a lexrcit francs a entrar a Espanya per atacar Portugal. A canvi es repartien Portugal i se li donava un principat a Godoy.La presncia de les tropes va ser acceptades per les autoritats borbniques per va causar irritaci a la poblaci.El 18 de mar de 1808 esclat el Mot dAranjuez motivat per la por a que la presncia francesa acabs sent una invasi i per lactitud de Carles IV i de Godoy que volien marxar a Amrica.La revolta amb participaci popular, per dirigida per la noblesa palatina i el clero, pretenia aconseguir la destituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran.Els amotinats aconseguiren els seus objectius per evidencien la crisi profunda de la monarquia. Carles IV reclam a Napole el seu ajut per recuperar el tron, arrabassat pel seu fill.

6

La monarquia de Josep BonaparteCarles IV i Ferran VII sn convocats a Baiona per Napole. Abdiquen en la persona de Napole que nomena rei dEspanya al seu germ: Josep Bonaparte (Pepe Botella).Es convoquen corts per tal daprovar una constituci que acabs amb lAntic Rgim i ratifiqus el nomenament de Josep Bonaparte, la Carta de Baiona que declarava la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i laccs als crrecs pblics. Josep I la jur el 7 de juliol de 1808.

7

Va intentar una experincia reformista que ports a la liquidaci de lAntic Rgim:Abolici rgim senyorial.Desamortitzaci terres de lEsglsia.Desvinculaci de les primogenitures.Desvinculaci de les terres de mans mortes.Tanmateix, va ser una reforma que va tenir poc suport i que tampoc va ser compresa.

8

LA GUERRA DEL FRANCS (1808 1814)Les tropes franceses entren a Barcelona el 13 de febrer de 1808, controlen la ciutat i es despleguen pel territori.Les notcies de laixecament de la poblaci de Madrid contra els francesos (2 de maig de 1808) i la repressi exercida pel General Murat contra els revoltats, encoratja laixecament.Hi ha dues raons per a la mobilitzaci: resposta popular contra la presncia francesa i rebuig cap a les autoritats borbniques tolerants amb linvasor. La resistncia contra la invasi

La poblaci sorganitz en juntes darmament i defensa ( a la prctica, organismes de govern alternatiu). Van ser en primer lloc locals i van estar dirigides per partidaris de Ferran VII. Ben aviat es va formar la Junta de Catalunya, per tal de coordinar les actuacions. Fou una de les 18 que es crearen a tot Espanya i que van fer assumir la sobirania en absncia del rei, van declarar la guerra a Napole i van cercar el suport de la Gran Bretanya.Al setembre de 1808, les juntes envien representants a Aranjuez per formar la Junta Suprema Central, amb lobjectiu de coordinar la lluita i dirigir el pas. Aix supos una forma de govern nova que culminava un trencament amb les institucions de la monarquia. Floridablanca i Jovellanos van ser els membres ms illustres de la Junta que va reconixer Ferran VII com a rei legtim.Davant el progrs francs, la Junta va fugir a Sevilla, i el 1810, a Cadis.

10

La lluita armadaSemblava que la invasi havia de ser rpida i fcil per la resistncia de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van immobilitzar part de lexrcit i va impedir el progrs cap al Sud.Lorganitzaci de tropes de voluntaris van aconseguir xit al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808. Poc desprs les tropes espanyoles aconsegueixen la victria a Bailn. Lexrcit francs es repleg al nord de lEbre i fora a Josep I a abandonar Madrid.Al novembre Napole es desplaa a Espanya amb un exrcit de 250.000 homes. El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid.La resistncia a la invasi es va portar a terme amb partides de guerrillers que eren escamots locals de 30-50 persones: artesans, pagesos, estudiants, advocats... Els dirigents eren militars o clergues. Lluitaven en petits grups sobre el terreny conegut i amb recolzament de la poblaci.

11

Catalunya: de locupaci a lannexiEntre el 1809 i el 1810 les principals ciutats catalanes cauen en mans de linvasor. Aquesta aparent situaci destabilitat, fa que els francesos intentin una aproximaci als catalans. Es va fer oficial ls del catal i al gener del 1812 s'annexiona Catalunya a lImperi.Es van traslladar funcionaris que volien impulsar reformes i millores en el camp fiscal, jurdic i administratiu. Forta resistncia popular i de la guerrilla.Mitjans del 1812 la guerra s desfavorable a Napole, perqu havia desplaat part de les tropes a Rssia. Les forces espanyoles, amb el suport de la guerrilla i de lexrcit britnic (Wellington), aconsegueixen la victria dArapiles (Salamanca, juliol de 1812).Josep I abandona furtivament Madrid. Napole pact la fi del conflicte amb el Tractat de Valenay (1813), que reconeix Ferran VII com a rei i lexrcit francs abandona la Pennsula.

12

Les actituds davant la invasiDavant locupaci militar i la nova monarquia napolenica els diferents corrents ideolgics es van veure obligats a prendre partit:Els afrancesats, una minoria dintellectuals illustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes necessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el pas sense necessitat duna revoluci liberal.El front patritic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i lAntic Rgim amb els seus privilegis, defensaven la tradici i la religi catlica i rebutjaven canvis socials; illustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revoluci liberal parlamentria que acabs amb lAntic Rgim; i la majoria de la poblaci, que encaren la guerra com un moviment de defensa i resistncia contra linvasor i en defensa de la tornada de Ferran VII i de les prerrogatives de lEsglsia Catlica.

13

LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DEL 1812La Junta Suprema Central, incapa de dirigir la guerra, es va dissoldre el gener de 1810. Havia iniciat un procs de convocatria de corts (per decidir sobre lorganitzaci i el dest de la naci). Es va crear una regncia formada per 5 membres i es fan consultes sobre les reformes que shavien de fer.El procs delecci de diputats i la reuni de les Corts a Cadis va ser difcil a causa de la guerra. Malgrat tot, la Junta Superior de Catalunya, envi 20 diputats que no formaven un grup homogeni. Destac, Antoni de Capmany, defensor duna Espanya modernitzada.La convocatria de les corts

La Constituci del 1812Les corts sobren el setembre de 1810. Es form una cambra nica i saconsegu el principi de sobirania nacional.Una comissi sencarreg de preparar un projecte de constituci, que es va promulgar, desprs dintensos debats entre liberals i absolutistes, el 19 de mar de 1812 (Sant Josep), motiu pel que es coneixer popularment com La Pepa.

15

16

Altres articles de la constituci plantejaven la reforma dels impostos i de la hisenda, la creaci dun exrcit nacional, el servei militar obligatori i la implantaci de lensenyament primari, pblic i obligatori.El territori es dividia en provncies, per al seu govern es crearen diputacions provincials i en els mbits local i provincial es cre la Milcia Nacional. El text constitucional tamb recollia el comproms de mantenir la confessionalitat catlica de lEstat.El sistema electoral fou establert per sufragi universal mascul indirecte. Tenien dret de vot tots els homes majors de 25 anys, que triaven a uns compromissaris que al seu torn triaven als diputats. Per ser elegit calia posseir rendes anuals procedents dingressos propis.

17

Lacci legislativa de les cortsVan aprovar unes lleis i decrets destinats a eliminar legalment lAntic Rgim: Supressi senyories jurisdiccionals. Eliminaci de les primogenitures i la desamortitzaci de les terres comunals. Abolici de la Inquisici. Llibertat d'impremta, condicionada per unes juntes de censura. Llibertat de contractaci, anullaci dels gremis i unificaci del mercat.Els legisladors van aprofitar la situaci per crear un marc legislatiu molt ms avanat per no va tenir gaire incidncia prctica per la situaci de guerra i per la tornada de Ferran VII.

18

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)El 22 de mar de 1814 Ferran VII torn a Espanya. La regncia i les Corts ordinries eren les mximes autoritats del pas i la seva intenci era fer jurar immediatament al rei la Constituci. Per Ferran VII, rep mostres dun enorme fervor popular. Igualment els sectors ms conservadors sapressaren a donar-li mostres del seu desig de derogar la legislaci liberal i restaurar el poder absolut (Manifest dels Perses, signat per un centenar de diputats). Aprofitant-se daquesta conjuntura, el general Elo es pronuncia a prop de Valncia. La restauraci de labsolutisme (1814-1820)

El rei es decideix a proclamar el decret del 4 de maig de 1814 mitjanant el qual abol la Constituci de Cadis i tota lobra legislativa de les Corts. Els dies segents es va restaurar tota la legislaci anterior a 1808, la Inquisici i els senyorius. Aquestes decisions foren acompanyades duna dura repressi contra els liberals, forats a la clandestinitat o a lexili. Lambient a Europa facilit el retorn a labsolutisme desprs de la derrota de Napole i linici de la Restauraci, Congrs de Viena (1815) i la Santa Aliana (Acord internacional: Rssia, Prssia i Astria, que varen prometre ajudar-se en cas de revolucions liberals).

20

Les conseqncies de la guerra a Espanya van ser molt greus: Entre 255.000 i 375.000 morts, destrosses i prdues al camp (runa pagesia, parlisi comer i parlisi producci manufacturera) A ms, a les colnies els moviments dindependncia acabaran esfondrant el sistema colonial espanyol.Del procs demancipaci de les colnies americanes es deriv un enfonsament de la hisenda espanyola ja debilitada per la guerra i pel restabliment dels privilegis del clergat i la noblesa. La crrega fiscal va recaure exclusivament en els sectors populars (sobretot el camperolat), per la qual cosa sinici un creixent descontent contra la poltica absolutista. Els sectors burgesos que havien gaudit de la llibertat de fabricaci i de mercat qestionaven la tornada a lantiga i rgida reglamentaci gremial.

21

Malgrat la repressi implantada pel rgim de Ferran VII, loposici liberal es reorganitz a travs de societats secretes com la maoneria i, sobretot, de lexrcit: un ampli sector de militars, influts pel contacte amb anglesos i francesos durant la Guerra del Francs, sidentificaven amb el liberalisme i se sentien atrets per la possibilitat de tornar al rgim constitucional mitjanant un pronunciament. Aix, entre 1814 i 1820 hi hagu diversos pronunciaments fracassats, com el de lantic capit general Lacy, que el 1817 saixec a Catalunya. Finalment, el 1820, va triomfar un pronunciament militar liberal.

22

El Trienni Liberal (1820-1823)L1 de gener de 1820 el coronel Rafael de Riego es va revoltar a Sevilla i va recrrer Andalusia proclamant la Constituci del 1812.La passivitat de lexrcit, lacci dels liberals i la neutralitat dels pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constituci (10 de mar).Es form un nou govern que proclam una amnistia i convoc eleccions a corts.Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals que comenaren una important obra legislativa:

23

Restaura llibertat dindstria, liberalitzaci dels intercanvis comercials, abolici dels gremis, supressi de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures i la venda de terres dels monestirs.Van establir la disminuci del delme i reformes en el sistema fiscal, el codi penal i lexrcit.Van iniciar la modernitzaci poltica i administrativa: ajuntaments i diputacions electius, es desenvolup la Milcia Nacional com a cos armat de voluntaris (classes mitjanes urbanes). Finalitat: garantir lordre i defensar les reformes constitucionals.

24

Les dificultats del TrienniLes reformes van suscitar loposici. Ferran VII utilitz el dret de vet, conspir contra el govern i cerc de recuperar el poder per mitj de la intervenci de les potncies absolutistes.Tanmateix les noves mesures liberals van provocar el descontentament dels pagesos, especialment a Catalunya, perqu labolici de les senyories jurisdiccionals no facilitava laccs a la terra. Els antics senyors, sn els nous propietaris i els pagesos convertits en arrendataris i podien ser expulsats si no pagaven. El pagament de les rendes shavia de fer en metllic. Els pagesos ms pobres i ms indefensos donaren suport a lagitaci antiliberal.AnysMilions de rals1785-1790783,141791-17981114,281798-18071439,061814-18196581824-1823751,74(Mitjana dingressos totals)

25

La noblesa i l' esglsia van impulsar la revolta contra els governants. Lany 1822 saixequen partides absolutistes a diferents llocs.P...