Tema 1. La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII)

Download Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII)

Post on 21-Jun-2015

788 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Primer tema d'Histria de 4t d'ESO dedicat a l'Antic Rgim.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. TEMA 1LA CRISI DE LANTICRGIM (SEGLE XVIII)Salvador Vila EsteveHistria4t dESO</li></ul><p> 2. TEMA 1. LA CRISI DE LANTIC RGIM (segle XVIII).0. Introducci.1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.2. Societat estamental i absolutisme.3. La Illustraci.4. La revoluci anglesa i el despotisme illustrat.5. La revoluci americana.6. El segle XVIII a Espanya i el Regne de Valncia. 3. 0. Introducci.El concepte Antic Rgim: sistema econmic, social i poltic present a Europa entre els seglesXVI i XIX (etapa final del feudalisme) i que es caracteritza pel rgim econmic senyorialamb una agricultura de subsistncia, una societat estamental i labsolutisme monrquicCaracterstiquesRgim econmic senyorial (naixent ja el capitalisme comercial)Societat estamentalPoblaci estancada: natalitat i mortalitat altesMonarquia absoluta 4. 1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.Lagricultura era lactivitat principal: una agricultura de subsistncia (autoconsum)basada en la rotaci triennal (guaret) i amb rendiments baixos (escs comer)La terra era la principal font de riquesa i els privilegiats (noblesa i clero) selhavien apropiada: la cedien als camperols per a que la treballaren a canviduna renda (normalment ja en diners), a ms dhaver de pagar-los impostos 5. 1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.Sovint es produen males collites que provocaven fam i misria entreel camperolat i eren la causa de les revoltes populars (revoltes del pa)Entre 1650 i 1800 la poblaci europea es va duplicar per la disminuci de la mortalitatcatastrfica provocada per guerres i epidmies i la introducci de nous cultius (crella, dacsa) 6. 1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.Laugment de la poblaci va incrementar la demanda de productes, que va fer pujarels preus i que augmentara la inversi i la producci: millora lagricultura, es creenles manufactures i el putting out system (indstria a domicili) i creix el comerEl comer amb les colnies creix espectacularment i deixa molts guanys,especialment el comer triangular entre Europa (ixen manufactures),frica (ixen esclaus) i Amrica (ixen matries primeres) 7. Exercicis punt 1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.1.- Qu s lAntic Rgim? Quines sn les seues caracterstiques principals?2.- A partir de la imatge i amb les teues paraules, explica el funcionament de la rotacitriennal. 8. Exercicis punt 1. Creixement i canvis econmics i demogrfics.3.- A partir dels documents, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema de cada document.c) Quina va ser levoluci general de la poblaci europea al segle XVIII? Posa exemples concrets.d) Quins productes exportava Europa al segle XVIII? Cap a on?e) Qu sexportava des dfrica a Amrica? Per a qu sutilitzaria aquest producte en Amrica?f) Qu sexportava dAmrica a Europa?g) Per qu sanomena triangular a aquest comer?h) Explica, en forma de redacci, tot el que spigues sobre leconomia i la demografia al segleXVIII. 9. 2. Societat estamental i absolutisme.La societat de lAntic Rgim s una societat estamental tancada dividida enprivilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats segons naixement (excepte el clero) 10. 2. Societat estamental i absolutisme.Els privilegiatsEren la noblesa i el clergat, no arribaven al 5% de la poblaci i gaudiende drets i privilegis com no pagar impostos, lleis prpies,...La noblesa es dedicava tericament a les armes i la seuariquesa procedia de les terres que possea i dels seusprivilegis fiscals, jurdics, econmics i honorficsEl clero es dedicava tericament a loraci i predicaci, la seuariquesa procedia de les seues terres i patrimoni i del cobramentdel delme i es dividia entre alt clero (procedent de la noblesa)i baix clero (procedent dels no privilegiats) 11. 2. Societat estamental i absolutisme.Els noprivilegiatsEren ms del 90% de la poblaci i un grup amb persones molt diferents(camperols, classes populars urbanes, burgesia), unides per ser els quetreballaven i pagaven impostos (no tenien cap privilegi)Els camperols eren la majoria (80%), es dedicaven a treballar la terra iestaven sotmesos a dures condicions de vida (impostos, males collites,...)Les classes populars urbanes eren artesans, obrers, servents ipidolaires que vivien a les ciutats, normalment en males condicionsLa burgesia era minoritria, per estava creixent en nombre i, sobretot,en riquesa, grcies al comer, les finances i lartesania, i volia tindrepoder poltic i deixar de ser no privilegiada 12. 2. Societat estamental i absolutisme.Labsolutisme o monarquia absoluta s el sistema poltic propi de lAntic Rgimen qu el rei tenia tot el poder dins duna monarquia hereditria de dret div(el seu poder venia directament de Du) i governava ajudat per institucionsque lassessoraven (parlaments o corts) i funcionaris 13. Exercicis punt 2. Societat estamental i absolutisme.1.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, data i lloc don sha tret el document.b) Tema.c) Quins tres ordres hi havia a Frana segons lautor? A qu es dedicava cadascun dells?d) Explica, amb les teues paraules, els motius que dna lautor per a justificar les desigualtats.e) Explica, en forma de redacci, tot el que spigues sobre la societat estamental. 14. Exercicis punt 2. Societat estamental i absolutisme.2.- A partir dels documents, respon:a) Tipus, autor i data de cada document i llibre don sha tret el primer.b) Tema conjunt als dos documents.c) Quin argument utilitza Bossuet per a defensar la monarquia absoluta? Qu sha de fer a totaquell que lataque? Per qu?d) Qui era Llus XV? Quins poders diu que t en el text? Quin tipus de monarquia seria? 15. 3. La Illustraci.La Illustraci s un pensament al servei de la burgesia que es basa en el racionalisme (la racom a nic mitj dentendre el mn), el coneixement (educaci) i la recerca de la felicitatAtaquen les bases de lAntic Rgim: absolutisme, desigualtat legal, teocentrisme i religi 16. 3. La Illustraci.PrecedentsNewton (mtode cientfic)Locke (crtica a lAntic Rgim i demanda de diviside poders, igualtat legal i drets bsics de lindividu) 17. 3. La Illustraci.Econmicament afirmen que lagricultura (fisicrates francesos) i les activitatsproductives (liberals anglesos) sn les principals fonts de riquesa i cal deixarllibertat econmica basada en la propietat privada (fi dels comunals i terresamortitzades) i la lliure iniciativa dels propietarisPolticament proposen un nou model poltic i social basat en la llibertati la igualtat legal: crtica a labsolutisme i la societat estamental,posant les bases del liberalisme (igualtat legal i doportunitats) 18. 3. La Illustraci.PrincipalspensadorsillustratsMontesquieu demanda la divisi de poders front al poder absolut del monarcaRousseau reclama llibertat, igualtat i sobirania nacionalVoltaire propugna la tolerncia i la llibertatde conscincia i que tots paguen impostosDiderot i DAlembert publiquen LEnciclopdia, gran obraque pretenia reunir tots els coneixements de lpoca basatsen la ra i lobservaci de la naturalesaEn un Estat en qu un home sols o una sola corporaci de prcers, de nobles, o de poble, administrara els tres poders itinguera la facultat de fer les lleis, dexecutar les resolucions pbliques i de jutjar els crims i les disputes dels particulars,tot es perdria completament. (...) Els prnceps que volen ser dspotes sempre comencen reunint totes les magistratures enells mateixos: alguns reis dEuropa acaparen tots els grans crrecs de lEstat.MONTESQUIEU: Lesperit de les lleis, 1748. 19. Exercicis punt 3. La Illustraci.1.- Qu s la Illustraci? Quins es consideren els seus precedents? Per qu?2.- Quins tres poders hi ha? Com han destar i quina ha de ser la funci de cadascun dellssegons els illustrats? En qui recau cada poder?3.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, informaci de lautor, data i lloc don sha tret el document.b) Tema.c) Quines dues coses sn les ms importants per a un home segons lautor? Quina relaciguarden entre elles?d) Qu s per a lautor la veritable igualtat? Com es pot aconseguir?e) Explica, en forma de redacci, quins van ser els principals illustrats i les seues idees. 20. 4. La revoluci anglesa i el despotisme illustrat:la revoluci anglesa.A Anglaterra el poder del rei estava limitat pel Parlament, per en el segle XVIIels reis van intentat imposar labsolutisme, provocant una guerra civilEn 1649, els defensors del parlament, amb Cromwell al cap, simposaren,ajusticiaren Carles I i proclamaren una Repblica 21. 4. La revoluci anglesa i el despotisme illustrat:la revoluci anglesa.Per Cromwell es va comportar com un dictador i, desprs de la seua mort,el parlament va restaurar la monarquia (Carles II) controlada pel parlament(habeas corpus: llibertats individuals i garanties legals per als detinguts)Jacob II va intentar novament instaurar labsolutisme i una nova revoluci (1689)el va deposar i buscaren un nou rei (Guillem dOrange) que va jurar el Bill ofRights i va acceptar una monarquia parlamentria amb separaci de poders 22. 4. La revoluci anglesa i el despotisme illustrat:el despotisme illustrat.Davant laugment de les protestes i lexpansi de les idees illustrades, algunsmonarques absoluts europeus van introduir algunes idees de la Illustracigovernant amb un nou lema: Tot per al poble, per sense el pobleExemples: Frederic II de Prssia, Caterina de Rssia,Maria Teresa dustria, Carles III dEspanyaActuacions: absolutisme centralitzador; millores administratives; foment de leducaci,lagricultura i la indstria i modernitzaci econmica (llibertat comercial)Lmits: sols accepten algunes reformes econmiques, per sense canvis socialsi poltics de fons fracs: el canvi econmic far caure tot lAntic Rgim 23. Exercicis punt 4. La revoluci anglesai el despotisme illustrat.1.- A partir del document, respon:a) Explica, en forma de redacci, lesquema de funcionament de la monarquia parlamentriaanglesa desprs de les revolucions.b) Com es va arribar a aquest sistema?c) Creus que s un sistema democrtic? Justifica la resposta. 24. Exercicis punt 4. La revoluci anglesai el despotisme illustrat.2.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, informaci de lautor i data.b) Tema.c) Quins poders havia de tindre el rei segons el text? Qui lils donava? Per a qu? Com es diuaquesta manera de governar?d) Qu era el despotisme illustrat? Quins monarques el van posar en prctica? Que feien? Perqu no va aconseguir perdurar en el temps? 25. 5. La revoluci americana.A la costa est dels actuals Estats Units hi havia 13 colnies angleses que, fartes dels impostos i elmonopoli comercial dAnglaterra i de no tindre representaci poltica, es van revoltar contra ella ivan proclamar la seua independncia en 1776 seguint les idees illustrades (llibertat i igualtat legal)Sostenim We hold these com truths a evidents to be per self-si evident, mateixes that les all segent men are veritats, created que equal, tots els that homes they are sn endowed creats iguals, by their que Creator sn dotats with pel certainseuunalienable Creador de certs Rights, Drets that inalienables, among these entre are Life, els quals Liberty hi ha and el the dret pursuit a la Vida, of Happiness.--a la Llibertat That i a la to recerca secure these de la Felicitat. rights,QueGovernments per garantir aquests are instituted drets, s'institueixen among Men, els deriving Governs their entre just els powers Homes, from els the quals consent obtenen of the els governed, seus poders --That legtims wheneverdelany consentiment Form of Government dels governats, becomes Que quan destructive s'esdevingui of these que ends, qualsevol it is the Forma Right de of Govern the People es faci to alter destructora or to abolish d'aquestesit, and toinstitute finalitats, new s el Government, Dret del Poble laying reformar-its foundation la o abolir-on la, such i instituir principles un nou and Govern organizing que its es powers fonamenti in such en els form, esmentatsas to themshall principis, seem tot most organitzant likely to els effect seus their poders Safety de la and forma Happiness. que segons () el But seu when judici a long ofereixi train les of ms abuses grans and possibilitatsusurpations,pursuing d'aconseguir invariably la seva the Seguretat same Object i Felicitat. evinces (...) a Per design quan to una reduce llarga them srie under d'abusos absolute i usurpacions, Despotism, dirigida it is their invariablement right, it is theiralmateix duty, to Objectiu, throw off demostra such Government, el designi and de sotmetre to provide al poble new Guards a un Despotisme for their future absolut, security.()s el seu dret, s el seu deure,We, derrocar therefore, aquest the Govern Representatives i establir nous of the Resguards united States per la of seva America, futura in seguretat. General (...)Congress, Assembled, appealing to thePer Supreme tant, els Judge Representants of the world dels for Estats the rectitude Units d'Amrica, of our intentions, convocats do, en in the Congrs Name, General, and by Authority Reunits en of Assemblea, the good People apellantofal these Jutge Colonies, Suprem solemnly del mn per publish la rectitud and declare, de les nostres That these intencions, United Colonies en Nom i are, per and l'Autoritat of Right del ought bon to Poble be Free d'aquestesandIndependent Colnies, solemnement States; that fem they pblic are Absolved i declarem: from Que all Allegiance aquestes Colnies to the British Unides Crown.sn, i han de ser per Dret, Estats Lliures iIndependents; Declaration of que Independence queden Absoltes (Philadelphia, de tota Lleialtat 4th of July a la 1776).Corona Britnica.Declaraci dIndependncia dels Estats Units (Filadlfia, 4 de juliol de 1776). 26. 5. La revoluci americana.Aix, es va iniciar una llarga guerra dIndependncia que va acabar quanGran Bretanya va reconixer la independncia dels Estats Units (1783),amb George Washington com a primer presidentEls Estats Units van elaborar la primera Constituci escrita (1787): repblicafederal, separaci de poders i mplia declaraci de drets (propietat privada,habeas corpus, jurats, llibertats de premsa, reuni, expressi,...) 27. Exercicis punt 5. La revoluci americana.1.- Qu eren les tretze colnies? Per qu i quan van proclamar la seua independncia?2.- Quan van aconseguir els Estats Units la seua independncia? Com? Qui va ser el seuprimer president?3.- Per qu afirmem que la independncia dels Estats Units s un exemple de revoluciliberal? Vol dir aix que era un estat democrtic? Raona la resposta en els dos casos. 28. 6. El segle XVIII a Espanya i el regne de Valncia:la Guerra de Successi (1701-14).Quan Carles II mor sense descendncia aspiren al tron espanyol Felip de Borb(nomenat hereu per Carles II i que ser el rei Felip V) i larxiduc Carles dustria 29. 6. El segle XVIII a Espanya i el regne de Valncia:la Guerra de Successi (1701-14).TripleconflicteA Europa, quasi tots els pasos recolzen Carles dustria i li declaren la guerraals borbons (Frana i Espanya) per a evitar que tinguen un poder excessiuA Espanya, la por al centralisme dels borbons i a perdre els furs i lleisprpies fa que els regnes de la Corona...</p>