tema 1. la crisi de l'antic règim (1788-1833)

Download Tema 1.  la crisi de l'antic règim (1788-1833)

Post on 21-Jun-2015

3.333 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. TEMA 1.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833) Salvador Vila Esteve Histria dEspanya 2n de Batxillerat

2. TEMA 1.- LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833)

  • 1.ANTIC RGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) .
  • 2.EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) .
  • 3.LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1813) .
  • 4.LA REVOLUCI LIBERAL: LOBRA DE LES CORTS DE CADIS (1810-13) .
  • 5.EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-33) .
  • 6.LA INDEPENDNCIA DELAMRICAHISPANA .

3. 1. ANTIC RGIM I LIBERALISME (CAPITALISME). - Activitat econmica lliure (oferta i demanda). - Desamortitzaci i desvinculaci de les propietats. - Abolici dels monopolis i supressi dels gremis -> llibertat de producci, circulaci i contractaci. - Economia fonametalment agrria. - Obstacles al comer i circulaci de bns immobles (propietat vinculada o amortitzada). - Economia i monopolis senyorials. - Els gremis controlen la producci artesanal. ECONOMIA - Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat. - Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...). SOCIETAT - Sobirania nacional (sufragi). - Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans. - El rei ha de jurar la Constituci (no est per damunt della). - Divisi de poders.

  • Monarquia absoluta.
  • Sobirania reial: el rei t els tres poders.
  • Estat patrimonial i propietat de la Corona (sbdits).

POLTICA LIBERALISME (CAPITALISME) ANTIC RGIM 4. 2. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (I). Continua la tasca de Carles III (Despotisme Illustrat), per congela les reformesillustrades per lesclat de la Revoluci Francesa i la por a que arribe a Espanya Entre 1792 i 1795 declara la guerra a Frana, amb derrotes constants A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb Frana (Tractat de SanIldefonso), especialment amb Napole, i ajuda a Frana contra Anglaterra, amb derrotesimportants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la prduadel control de les colnies americanes Godoy enceta una srie de reformes contrries a lesglsia i la noblesa: desamortitzaci,reducci del poder de la Inquisici, protecci dartistes i intellectuals,intent de reforma fiscal,... -> es guanya forts enemics interns (esglsia, noblesa) Espanya passa per una crisi econmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governs i guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la prdua del control del mercatcolonial americ, a ms de les males collites peridiques i el fracs de tota reforma fiscal El deute cada vegada s major (prstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminadesa augmentar els ingressos (desamortitzaci de terres de lesglsia i augment delsimpostos), que provoquen el descontent de la noblesa i lesglsiaper una part i del camperolat per laltra, produint-se motins i revoltes 5. 2. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (II). En 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napole el tractat de Fontainebleau:els exrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi derepartir-la en tres parts: una per a Frana, altra per a Espanya i altra per a Godoy Procs dEl Escorial (1807): el prncep dAstries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a tirar a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, per s descobert i delata als que havien conspirat junt a ell per aconseguir el perd de son pare Mot dAranjuez (mar de 1808): la presncia de tropes franceses, el temor a una invasi delpas i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un mot a Aranjuez (on es trobavael rei al palau) que fora leixida de Godoy del govern i labdicaci de Carles IVen el seu fill Ferran (Ferran VII) Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado,despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido yobedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto ydebido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda.Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808. 6. 3. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-13).

  • 3.1.La monarquia de Josep I (1808-13) .
  • 3.2.Les noves forces poltiques .
  • 3.3.El desenvolupament de la guerra .

7. 3.1.La monarquia de Josep I (1808-13) .Carles IV demana ajuda a Napole, qui crida a Carles i Ferran a Baiona A Baiona, Ferran torn a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favorde Napole (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei dEspanya al seugerm Josep I Bonapart (Pepe Botella) i convoca Corts Napole i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: lEstatut de Baiona (1808),que pretenia acabar amb lAntic Rgim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,impostos per a tots, abolici de la Inquisici,...) i anava acompanyada dedesamortitzaci, desvinculaci i fi del rgim senyorial Art. 1: S.M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sinoun manantial de disensiones, tanto ms funestas cuanto las desavenenciashan dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por la presente,todos sus derechos al trono de las Espaas y de las Indias a S.M. el emperadorNapolen, como el nico que, en el estado a que han llegado las cosas,puede restablecer el orden...... Abdicacin de Carlos IV en Napolen (Bayona, 5 de mayo de 1808) Mi venerado padre y seor: Para dar a V.M. una prueba de mi amor, de miobediencia y de mi sumisin, y para acceder a los deseos que V.M. me hamanifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favor de V.M.deseando que pueda gozarla muchos aos. Abdicacin de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 6 de mayo de 1808) Art. 1: S.A.R. el prncipe de Asturias se adhiere a la cesin hecha por el rey Carlosde sus derechos al trono de Espaa y de las Indias en favor de S.M. el emperadorde los franceses....y renuncia, en cuanto sea menester, a los derechos que tiene comoprncipe de Asturias a la corona de Espaa y de las Indias. Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napolen (Bayona,10 de mayo de 1808) "Espaoles: despus de una larga agona vuestra nacin iba a perecer. He visto vuestros males y voy aremediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mo. Vuestros prncipes me han cedido todossus derechos a la corona de Espaa. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarqua es vieja; mi misin esrenovarla; mejorar vuestras instituciones, y os har gozar, si me ayudis, de los beneficios de una reforma,sin que experimentis quebrantos, desrdenes y convulsiones.Espaoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quieroasegurarme por m mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondr todos mis derechos, ycolocar vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizndoos al mismo tiempo una constitucin que concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Espaoles:recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del malgobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mimemoria llegue hasta vuestros ltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria. Napolon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808. 8. 3.2.Les noves forces poltiques .Davant la nova situaci,la societat espanyolaes divideix en dos grups Els afrancesats, una minoria dintellectuals illustrats que veienen Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformesnecessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el passense necessitat duna revoluci liberal El front patritic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesai clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i lAntic Rgimamb els seus privilegis; illustrats i burgesos liberals que volienaprofitar per a fer una revoluci liberal parlamentria que acabaraamb lAntic Rgim; i la majoria de la poblaci, que veia lexrcitfrancs com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII

  • Digues, fill: qu ets tu?
  • Sc espanyol per la grcia de Du.
  • Quines obligacions t un espanyol?
  • Tres: ser cristi, i defensar la ptria i el rei.
  • Qui s el nostre rei?
  • Ferran VII.
  • Qui s lenemic de la nostra felicitat?
  • Lemperador dels francesos.
  • Qui s aquest home?
  • s un malvat, un ambicis, el principi de tots els
  • mals i el final de tots els bns i el resum i dipsit
  • de tots els vicis.
  • s pecat assassinar un francs?
  • No, pare: s una obra meritria alliberar la ptria
  • daquests violents opressors.
  • Catecisme espanyol del 1808 .

9. 3.3.El desenvolupament de la guerra (I):els orgens (maig, 1808) . Davant el caos i labsncia del rei en Madrid (estaven a Baiona), la poblaci de la capitales revolta contra lexrcit francs i el general Murat reacciona amb una violenta repressi Les notcies daquest fet provoquen revoltes populars semblants per totel pas i lorganitzaci duna resistncia popular, comenant la guerra La poblaci sorganitza en Juntes Ciutadanes dArmament i Defensa quees declaren dipositries de la sobirania en absncia del rei i es reuniranen Junte