2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14

Download 2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14

Post on 29-Jun-2015

882 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. 2. La crisi de lAntic Rgim (1788-1833)2

2. LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788-1833) 3. ANTIC RGIM ESTAT LIBERAL Segle XVIII Segle XIX POLTICA Monarquia absoluta Sbdits Sistema parlamentari o constitucional . Monarquia o repblica Ciutadans ECONOMIA Agrcola i ramadera Tcniques tradicionals De subsistncia Rgim senyorial Capitalista o de mercat Oferta i demanda Propietat privada SOCIETAT Estamental Privilegiats ( nobles i clergues) No privilegiats (burgesos, pagesos,.) Per naixement De classes Burgesia i proletariat Per poder econmic DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta mortalitat Poc creixement de la poblaci Transici demogrfica Creixement de la poblaci 4. ESTAT LIBERAL SOBIRANIA NACIONAL CONTITUCI DIVISI DE PODERS IGUALTAT DAVANT LA LLEI SUFRAGI DRETS INDIVIDUALS LLIBERTAT ECONMICA 5. Context internacional: 1783 Independncia Estats Units 1789 Revoluci Francesa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat 1789-1799 Procs Revolucionari 1799-1814 Etapa Napolenica 1815 Congrs de Viena : retorn a labsolutisme a Europa. 1820/1830/1848 Revolucions burgeses (onades revolucionries) Revoluci industrial 6. Independncia dels Estats Units 1783 7. Revoluci Francesa 1789-1799 8. La mort de Marat J.L. David 1793 9. LImperi Napolenic 1799-1814 10. Europa 1815: el retorn a labsolutisme 11. Les revolucions burgeses lluita de la burgesia, que tenia poder econmic, per obtenir poder poltic. 12. Revoluci industrial Conjunt de canvis econmics (capitalisme), socials (ordre burgs) i tecnolgics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenos tcnics, sobretot la mquina de vapor, l'explosi demogrfica que s'inici a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revoluci en l'mbit de la indstria, que encapalaren els sectors del txtil, el carb i el ferro. Aquest procs, iniciat a la Gran Bretanya, s'an imposant lentament a la resta de pasos europeus, entre els qual cal incloure Catalunya. 13. La Revoluci Industrial 14. Carles IV (1788-1808) Carles IV congela les reformes iniciades pel seu pare Carles III Causa: por a lexpansi de les idees revolucionries, contrries a labsolutisme. Godoy primer ministre 15. La famlia de Carles IV (Goya) 16. Carles IV: La Guerra Gran (1793-95) Causa (detonant): Execuci de Llus XVI Bndols: aliana de les monarquies europees absolutistes contra la Frana revolucionria. Conseqncies: derrota dEspanya 1795 Pau de Basilea: subordinaci dEspanya als interessos de Frana. Conflicte amb Gran Bretanya. 17. Carles IV: Batalla de Trafalgar (1805): Causes: inters de Gran Bretanya pel predomini martim. Bndols: Gran Bretanya contra Espanya i Frana. Conseqncies: destrucci de la flota espanyola. Paralitzaci del comer colonial Crisi de la hisenda Crisi en el txtil catal per la prdua dels mercats colonials. 18. Carles IV: Godoy Mesures de Godoy: Endeutament de lestat Augment de les contribucions Desamortitzaci i venda de terres de lesglsia. Conseqncies: Oposici de la noblesa i de lesglsia Animadversi del fill del rei (Ferran VII) Descontentament popular. Avalots i revoltes 19. La Guerra del Francs (1808-1814) Tractat de Fontainebleau : Espanya i Frana pacten repartir-se Portugal. Lexrcit francs entra a Espanya Mot dAranjuez: Ferran, fill de Carles IV, es revolta contra el seu pare i vol ocupar el tron. El rei Carles IV demana ajuda a Napole Napole ocupa el pas. Carles IV i Ferran VII abdiquen en Napole a Baiona. Napole nomena el seu germ Josep I rei dEspanya. 20. JOSEP I BONAPARTE (1808-1814) Convoca les Corts i promulga el Codi de Baiona, una mena de constituci liberal. La poblaci no accepta el rei estranger 21. La Guerra del Francs (1808-1814) Causes: invasi de lexrcit francs Segrestdel monarca espanyol Carles IV i del seu fill Ferran. Fets: 2 de maig de 1808 Aixecament popular a Madrid contra els francesos. Revolta a tot el pas. Inici de la guerra. 2 poders: monarquia bonapartista de Josep I i les juntes provincials. Guerrilles populars. Exrcit regular mal preparat. Junta Suprema Central: assumeix la sobirania en nom de Ferran VII. 1810 Consell de Regncia, establert a Cadis. Suport dels anglesos. Ofensiva de lexrcit angloespanyol contra els francesos (Wellington). Barcelona sota domini francs. 1812 Napole incorpora el principat a Frana. Derrotes dels francesos a Rssia i a tota Europa. Josep I abandona Espanya Tractat de pau de Valencay (1813): Ferran VII recupera el tron espanyol Juny 1814: les tropes franceses abandonen Espanya. Batalles importants: Bruc, Bailn, Arapiles, Somosierra 22. La Guerra del Francs (1808-1814) Impacte a la nostra comarca: forta resistncia a lArbo Curiositat: el gegant de lArbo es diu Chabran en record dun general de lexrcit napolenic. Aquest general es caracteritz per la seva crueltat envers la vila de l'Arbo a la qual va sotmetre a tota mena de vexacions: saquejos, incendis, etc. La poblaci arbocenca, profundament ressentida amb aquest personatge, no se li ocorregu millor dia que dedicar-li un gegant en senyal de mofa per fer-lo ballar al seu antull. Llegenda: el timbaler del Bruc Quadre fams: Els afusellaments del 3 de maig de Goya. 23. L incendi de lArbo(9 juny 1808) Tot anant cap a Tarragona, (Chabran) havia estat rebut pertot arreu amb la demostraci de lamistat que havia dinspirar la bona conducta daquestes tropes. Per durant la seva curta estada a Tarragona lescena havia canviat. Bandits reunits de totes parts de Catalunya havien envat el Vendrell, Arbs i Vilafranca i havien sollevat aquests pobles i tota la poblaci dels encontorns (.). El general Chabran havia desperar doncs grans obstacles per fer la conjunci (amb Duhesme, que lhavia reclamat). Efectivament va trobar lavantguarda dels rebels al Vendrell i la feu retrocedir, per llurs forces principals estaven a lArbs on la poblaci i la posici els eren molt favorables. Es defensaven amb grans peces de can: per els tiradors les van capturar aviat, i havent desembarassat lobertura, el General de cavalleria Bessires va travessar tota aquesta llarga vila al galop amb els seus cuirassers fins a laltre costat per treurels les esperances de retirada. Mentrestant el general Goullus feia envoltar el poble pels caadors a cavall i els tiradors. La intenci del general Chabran era destalviar els habitants tot fent justcia contra els bandits; per dones, nens, vells, tots shavien unit a ells i tots estaven possets del ms gran furor: una pluja de trets sortia de les cases, bigues i pedres eren llenades des de les finestres i des de les teulades sobre els nostres soldats que volien penetrar-hi, de manera que, per estalviar la vida dels nostres braus, va ser necessari calar-hi foc per tots costats i exterminar aix els rebels amb un incendi general. (Resum des Oprations militaires. Corps dArme des Pyrnes Orientales del general Porte, desembre de 1808. Archives Nationales, Paris. AF IV 1621. Original en francs). 24. Els afusellaments del 3 de maig (Goya) 25. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 La convocatria de les Corts: La Junta Suprema Central shavia dissolt el 1810 Substituda pel Consell de Regncia Dificultats per lelecci de diputats i per reunir-se, a causa de la guerra. La Junta Superior de Catalunya envia 20 diputats catalans (Antoni de Capmany). Assemblea amb representaci individual i no estamental. Tres tendncies poltiques: Absolutistes ( volen mantenir intacte lantic rgim) Reformistes ( poder important del rei ) Liberals ( sobirania nacional i formaci dun estat liberal). Els diputats reunits a Cadis representen una minoria illustrada i urbana. Simposen els criteris dels liberals. Sestableix la sobirania nacional i es posen les bases per la formaci dun estat liberal. La constituci de Cadis es considera la primera constituci contempornia de lEstat Espanyol. 26. La Constituci de Cadis (1812) Sobirania Nacional Monarquia liberal i parlamentaria Declaraci dels drets del ciutad: Igualtat de tots els ciutadans davant la llei... Divisi de poders: legislatiu (corts i rei) executiu ( rei ) judicial ( jutges i magistrats ) Una sola cambra legislativa Sufragi mascul indirecte Llibertats individuals ( expressi, impremta, associaci...) Concepte de propietat privada Abolici del rgim senyorial ( privilegis de la noblesa i lesglsia ) La noblesa mant la propietat de la terra Desamortitzaci de les propietats eclesistiques Abolici de la Inquisici Religi catlica oficial Abolici dels gremis Llibertat de comer Llibertat de producci agrcola i industrial Eliminaci de duanes Llibertat de preus 27. FERRAN VII (1814-1833) Etapa Absolutista (1814-1820) Trienni Liberal (1820-1823) Dcada Ominosa (1823-1833) 28. Ferran VII (Goya) 29. Ferran VII : Etapa absolutista: (1814-1820) Manifest dels Perses Restableix lAntic Rgim Reprimeix els afrancesats i els liberals Crisi econmica Moviments independentistes a Amrica Afecten el comer i la hisenda. Pronunciamientos de lexrcit (Riego) Oficials liberals defensors del liberalisme. 30. Manifest dels Perses 31. Ferran VII: Trienni liberal (1820-1823) Pronunciamiento de Riego Constituci de 1812 Suport de la burgesia comercial Mesures: eliminaci de duanes llibertat dindstria impostos a la noblesa i lesglsia desamortitzaci bns eclesistics Partides reialistes Liberals: moderats i exaltats Santa Aliana ( 100 mil fills de Sant Llus ) 32. Ferran VII : Dcada Ominosa (1823-1833) Repressi: exili liberals Lesglsia recupera els seus bns La Inquisici no va ser restaurada. Aranzel proteccionista (manufactures catalanes) Descontentament sectors reialistes (apostlics) Proposen Carles Maria Isidre com a rei Insurrecci dels Malcontents (1827) a Catalunya Problema successori Llei Slica: llei vigent que no permet que les dones ocupin el tron dEspanya. 1830 Neix Isabel II Pragmtica sanci que anulla la llei Slica Carles Maria Isidre excls dels seus drets a la corona Amnistia poltica En morir Ferran VII inici de la Primera Guerra Carlina Bndols: Carlins (absolutistes) contra Isabelins (liberals) 33. LA INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPNICA: LAmrica Espanyola a finals del segle XVIII Etapa de prosperitat Reactivaci del comer Explotaci de plantacions de caf, sucre, tabac... M dobra esclava Burgesia criolla (de raa blanca per nascuda a Amrica). Discriminaci dels criolls en els crrecs colonials Forts impostos Control de leconomia i el comer per part del govern dEspanya Influncia de les idees liberals Independncia dels Estats Units (1783) Suport de la Gran Bretanya als moviments secessionistes. 34. LA INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPNICA: El procs dIndependncia: Intransigncia de la monarquia Expansi del moviment dalliberament. Creaci de repbliques americanes independents: Paraguai (1811), Argentina(1816), Veneuela, Colmbia, Mxic (1821), Uruguai, Xile (1818), Bolvia (1824) , Equador, Per (1824). Governs de criolls que marginen la majoria indgena Fracs dels estats liberals a Amrica Rgims unipersonals i desptics ( cabdillisme ) Manca duna classe mitjana mplia Economies agrries Dependncia colonial. Darreres colnies: Cuba, Puerto Rico i Filipines (fins 1898) Conseqncies a Catalunya: Prdua de mercats colonials Repatriaci de capitals (indians) Impuls a la industrialitzaci catalana 35. Vocabulari: Afrancesats: espanyols partidaris dels francesos. Eren liberals illustrats que preferien les idees poltiques dels francesos a labsolutisme dels borbons espanyols. Estat liberal: Milcia nacional Sometent: Maoneria Pronunciament Criolls Indians Llei Slica Carlins Isabelins 36. Cronologia: 1793-95 Guerra Gran 1795 Pau de Basilea 1805 Batalla de Trafalgar 1807 Tractat de Fontainebleau 1808 Mot dAranjuez 1808-1814 Guerra del francs 1808 Codi de Baiona 1812 Constituci de Cadis 1813 Tractat de Valenay 1814 Manifest dels Perses 1815 Congrs de Viena 1827 Insurrecci dels Malcontents 1830 Pragmtica Sanci 1833 Primera Guerra Carlina 37. Personatges: Godoy Wellington Jos San Martn Simn Bolvar Napole Bonaparte Jos Bonaparte Carles IV Ferran VII Carles Maria Isidre Riego