Transformacions de l'antic règim el segle xviii

Download Transformacions de l'antic règim el segle xviii

Post on 02-Aug-2015

433 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1. TRANSFORMACIONS DE LANTIC RGIMSEGLE XVIII 2. EL SEGLE XVIIIs un segle de transici:Edat Moderna Edat Contempornia Sestableixen les bases per a la caiguda de lAntic Rgim:Pensament il.lustratCrtica de lAntic RgimTRANSFORMACIONS 3. TRANSFORMACIONSDespotisme il.lustrat: alguns monarques apliquen reformes per no comparteixen el govern amb ningExpansi econmica: lartesania i el comer sn cada vegada ms importants en leconomia dels pasosAuge de la burgesia: aspira a tenir poder poltic ara que ja en t deconmicNeoclassicisme: estil artstic que expresa les preferncies esttiques de la noblesa i lalta burgesia 4. LA IL.LUSTRACIVa ser un moviment intellectual (filosfic, literari i cientfic) que esva desenvolupar a lEuropa del segle XVIII (segle de les Llums).Va suposar una important modernitzaci cultural i lintent de transformar les caduques estructures de lAntic RgimLa influncia de la Il.lustraci es va concretar en dues fases:1er: la via reformista ,que don lloc al Despotisme il.lustrat2 n: la via revolucionria, que va inspirar la independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa 5. PRINCIPIS DE LA IL.LUSTRACILa RaLa intelligncia humana s lnic mitj per entendre i explicar el mn. Ni lautoritat, ni la tradici, ni la revelaci no podien substituir la ra.El ProgrsSaconsegueix a travs de la cincia, i aquesta en combinaci amb la tcnica, permeten lavan de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de leducaci i del progrs.La NaturalesaCreien que la naturalesa era una font de justcia i de bondat. La societat s la que falseja i corromp l home, el qual s bo en estat natural.La TolernciaVan defensar la tolerncia en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religi sobre les altres i condemnaven la intolerncia religiosaLa Felicitat s lobjectiu ltim de la vida humana. Tothom hi t dret. 6. LA CRTICA DELS IL.LUSTRATSCriticaven lAntic Rgim i proposaven: Front a la monarquia absoluta defensaven la limitaci del poder dels reis ( separaci de poders, sobirania nacional) Rebutjaven el mercantilisme i defensaven la fisiocrcia, la llibertat econmica i la no intervenci de lestat.Criticaven les desigualtats de la societat estamental i proposaven la desaparici dels privilegisMontesquieuRousseau 7. LA IL.LUSTRACI A ESPANYALes idees il.lustrades es van difondre grcies a un grup de pensadors i poltics a travs de la creaci de: centres densenyament acadmies (Real Acadmia ) Societats econmiques damics del pas, revistes,construcci despais dinters pblic (jardins, observatoris astronmics, museus) 8. LA IL.LUSTRACI A ESPANYAEstaven preocupats per la decadncia del pas i volien aconseguir el seu desenvolupament econmic, cientfic i culturalLes seues idees foren rebutjades per:- La noblesa i el clero qu veien perillar els seus privilegis-El poble que pensava que les seues idees anaven en contra de les tradicionsDestaquen:JovellanosFloridablancaOlvide 9. EL DESPOTISME IL.LUSTRATForma de govern que es va imposar en alguns pasos europeus en la segona meitat del segle XVIIICombinava la monarquia absoluta (despotisme) amb mesures refomistes inspirades en les idees de la iIl.lustraci (modernitzaci, afavoriment del benestar del poble)Els dspotes il.lustrats:- mantenien el poder absolut grcies a una administraci centralitzada- es servien de persones il.lustrades que des dels alts crrecs de ladministraci promovien les reformes- els canvis shavien de fer de forma pacfica per evitar una revoluci 10. EL DESPOTISME IL.LUSTRATDspotes il.lustrats foren:Caterina II de RssiaFederic II de PrssiaJosep II dustria 11. EL DESPOTISME IL.LUSTRATPrincipals reformes:- unificaci de les lleis- modernitzaci de lexrcit- foment de lagricultura i de les manufactures- foment de leducaciEs considera un fracs de les idees il.lustrades perqu mai es varen fer reformes poltiques ni socials per acabar amb els privilegis de la societat estamental i aix no es podia avanar amb les reformes econmiques 12. EL TRIOMF DE LES IDEES IL.LUSTRADES: LA REVOLUCI AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITSLes Tretze Colnies americanes es varen enfrontar a Gran Bretanya per aconseguir la seua Independncia a causa de:1. Les idees digualtat i llibertat que difonien els il.lustrats i que els colons coneixien2. Les colnies no tenien representaci en el Parlament malgrat que all es decidien els impostos que havien de pagar3. La negativa a pagar limpost sobre el te que el Parlament britnichavia aprovat (mot del te de Boston) 13. LA REVOLUCI AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITSGran Bretanya envi lexrcit i comena la guerra (1776-1783)4 de juliol de 1776: els colons proclamen la Declaraci dIndependncia, en el text de la qual la influncia de les idees il.lustrades s ben evident:- igualtat - drets naturals - sobirania nacionalCuando en el curso de los acontecimientos humanos se hace necesario para un pueblo disolver los vnculos polticos que lo han ligado a otro y tomar entre las naciones de la tierra el puesto separado e igual , un justo respeto al juicio de la humanidad exige que declare las causas que lo impulsan a la separacin.Sostenemos que estas verdades son evidentes en s mismas: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre stos estn la vida, la libertad y la bsqueda de la felicidad; que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos, que derivan sus poderes legtimos del consentimiento de los gobernados; que cuando quiera que una forma de gobierno se haga destructora de estos principios, el pueblo tiene el derecho a reformarla o abolirla e instituir un nuevo gobierno que se funde en dichos principios, y a organizar sus poderes en la forma que a su juicio ofrecer las mayores probabilidades de alcanzar su seguridad y felicidad. 14. LA REVOLUCI AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITSAl Tractat de Pars (1783), Gran Bretanya reconegu la independncia de les colnies1787: saprova la Constituci ( la ms antiga del mn)El nou pas tri com a forma de govern la repblica federal 15. LA REVOLUCI AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITSEs considera un triomf de les idees il.lustrades perque per primera vegada:- saprov una Constituci- es reconeixia la igualtat i la llibertat dels ciutadans- saplicava la separaci de poders i es posava en prctica la sobirania de la naci mitjanant el dret al vot dels homes que tingueren recursos econmics- sincloa un ample apartat de drets per als ciutadans: de reuni, dexpressi ..George Washington, qui havia tingut un paper destacat durant la guerra, fou el primer president. 16. REFORMES ECONMIQUESTots els sectors econmics experimentaren canvis a causa de les reformes dels monarques il.lustratsAGRICULTURA: les collites comenaren a ser ms abundants a causa de:- Aplicaci de noves tcniques de cultiu ( rotaci), millora de linstrumental agrcola i posada en explotaci de noves terres (roturaci)- Introducci de nous cultius que proporcionen alts rendiments com la crella i la dacsa 17. REFORMES ECONMIQUESARTESANIA: va augmentar la demanda degut al creixement de la poblaciEls gremis deixen de controlar la producci i han de competir amb:- Treball a domicili- Manufactures reials dedicades a la producci dobjectes de luxe 18. REFORMES ECONMIQUESCOMERInterior: va caldre renovar i construir nous camins, canals i ports per facilitar els intercanvisExterior: el comer amb les colnies americanes origin el comer triangular, controlat per Gran Bretanya 19. REFORMES ECONMIQUES A ESPANYAEl desenvolupament del segle XVIII es va deure a les reformes de Felip V i Carles IIILes Societats Econmiques dAmics del Pas van elaborar i divulgar estudis cientfics, econmics i tcnics que avalaven la necessitat de fer reformes 20. REFORMES ECONMIQUES A ESPANYAAlgunes reformes:- Es va fomentar el regadiu, la colonitzaci de terres despoblades (Serra Morena) i la construcci de canals (Canal de Castella)- Es varen crear manufactures reials de productes de luxe ( Real Fbrica de vidre de La Granja, de tapissos a Madrid)- Supressi de duanes interiors i del monopoli de Cdis amb el comer amb Amrica ( llibertat de comer) 21. POBLACI I SOCIETATPOBLACI: va crixer degut a:-Millores en lalimentaci (en relaci amb les reformes de lagricultura) i la higiene- Menor incidncia de les epidmiesA Europa es passa de 95 milions habitants en 1700 a 146 en 1800A Espanya comena la concentraci de la poblaci en la perifria i el despoblament de linterior peninsular, a excepci de Madrid 22. POBLACI I SOCIETATSOCIETAT: continua sent estamental i per tant, els il.lustrats criticaren la desigualtat i els privilegis de la noblesa i el clero i la seua ociositat.Els monarques prengueren mesures per a limitar el poder de lesglsia:- Confiscaci dels bns (desamortitzaci)- Reducci del nombre de convents- Expulsi dels jesuites ( Espanya 1767)La situaci dels llauradors , en general, no va millorar malgrat les reformesA Espanya, Carles III va decretar lanul.laci de la deshonra legal del treball que animava a la noblesa a fer activitats productives, per no satrev a tocar els seus privilegis ni la seua economia 23. NEOCLASSICISME El Neoclassicisme s un estil artstic inspirat en lart clssic (el grecorom) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacci a les exageracions del Barroc i el Rococ. S'adopta un llenguatge artstic clar i ordenat.El rapte de les sabines. DavidAmor i psique. David 24. ARQUITECTURACaracterstiques:Puresa en ls de les formes clssiquesA Frana destaquen els arcs de triomf i importants temples.La Madalena. SouflotArc de triomf. Carpeaux 25. ARQUITECTURALa Madeleine. P. Vignon. 26. ARQUITECTURAArc del Carrusel. Percier i Fontaine 27. ARQUITECTURAMuseu del Prado. Juan de Villanueva 28. ESCULTURADestaca:La senzillesa de les formesGust per ls del marbre blancSuperfcies molt polidesGran idealismeLescultor ms important va ser litali Antonio Canova, es va inspirar en models romans.Paulina BonaparteAmor i Psique 29. PINTURAEs va caracteritzar per:El predomini del dibuix sobre el colorRepresentacions idealitzadesLautor ms representatiu va ser Jacques-Louis David, pintor de la RevoluciFrancesa i de Napole BonaparteEl jurament dels Horacis. David 30. PINTURALa mort de Marat. DavidNapole creuant els Alps. David