tema 1. la crisi de l'antic règim
TRANSCRIPT
TEMA 1
LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM
Salvador Vila Esteve
Història del Món Contemporani
1r Batxillerat
TEMA 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
0. INTRODUCCIÓ.
1. UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
3. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
4. LA IL·LUSTRACIÓ.
0. INTRODUCCIÓ.
Què és l’Antic Règim? Un sistema econòmic, social i polític
Característiques
Règim econòmic senyorial (feudalisme tardà)
Societat estamental
Població estancada: natalitat i mortalitat altes
Monarquia absoluta
On es va produir? A Europa
Quan es va produir? Entre els segles XVI i XIX (etapa final del feudalisme)
1. UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
1.0. Introducció.
1.1. La propietat de la terra.
1.2. Els drets senyorials.
1.3. Una producció insuficient.
1.4. Una població estancada.
1.5. Indústria tradicional i manufactures.
1.6. La insuficiència dels transports.
1.7. Comerç interior i comerç colonial.
1.0. Introducció.
Es tracta d’una economia rural (més del 80% de la població al camp) i d’autoconsum
(comerç escàs), on els privilegiats (noblesa i clergat) posseïen quasi tota la terra
A partir del segle XVI es produeix un creixement de l’artesania
com a conseqüència del desenvolupament del comerç ultramarí
1.1. La propietat de la terra.
La terra era la principal font de riquesa i pertanyia molt majoritàriament als senyors (rei,
noble o eclesiàstic) en forma de propietat vinculada (no la podien vendre ni perdre mai)
La senyoria territorial,
o conjunt de terres que
tenia un senyor, es
dividia en dos
La reserva senyorial: les terres més productives explotades
directament pel senyor (era cada vegada més reduïda)
Els masos: terres que el senyor cedia als camperols lliures o
als serfs a canvi d’un cens, de treball en la reserva o d’una
part de la collita (suposaven la major part de la senyoria)
1.2. Els drets senyorials.
Els drets senyorials eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors
La procedència dels
drets senyorials és doble
Drets territorials: censos i taxes que han de pagar els
camperols per cultivar les seues terres o utilitzar els
monopolis senyorials
Drets jurisdiccionals (senyoria jurisdiccional): de ban,
de fer justícia, d’immunitat,...
1.2. Els drets senyorials.En el cas de l’església hem d’afegir el delme: impost que havien de pagar tots
els no privilegiats a l’església i que consistia en la desena part de la collita
1.3. Una producció insuficient.
Es tractava d’un agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu, amb un escàs comerç
Dos tipus
d’explotacions
Els camps oberts o openfields, on es practicava una rotació
triennal que combinava el cultiu de cereals i el guaret
Les terres comunals, boscos i pastures aprofitats per tots
1.3. Una producció insuficient.
Producció ramadera insuficient: escassa presència de la carn i la llet en la dieta
Conseqüències: periòdiques crisis de subsistència → fam →
desnutrició → mortalitat alta i revoltes (revoltes del pa)
1.4. Una població estancada.
Escàs creixement demogràfic (règim demogràfic antic)
1.4. Una població estancada.
Causes: les pèssimes condicions alimentàries, sanitàries,
higièniques i de vida de la major part de la població
A finals del segle XVII, la vida d’un pare de família mitjà (...)
podia esquematitzar-se així: nascut en una família de cinc fills,
no havia vist més que a la meitat arribar a l’edat de 15 anys;
havia tingut, com son pare, altres cinc fills, dels quals sols en
vivien dos o tres en el moment de la seua mort. Aquest home,
vivint com a mitjana fins els 52 anys (...), havia vist morir en la
seua família directa una mitjana de nou persones, entre elles un
dels seus avis (...), els seus dos pares i tres dels seus fills.
Havia viscut dos o tres períodes de fam i tres o quatre de
carestia, lligats a les males collites, que es donaven com a
mitjana cada deu anys; havia conegut dues o tres epidèmies de
malalties infeccioses, sense parlar de les epidèmies quasi
permanents de rosa, escarlatina, diftèria,... Que es cobraven
víctimes cada any.
J. FOURASTIE (1959).
1.4. Una població estancada.
Característiques: taxes elevades de mortalitat (35-40‰) i natalitat (30-40‰),
una baixa esperança de vida i una molt alta mortalitat infantil
Entre els dotze i els díhuit mesos després de la boda arribava el naixement del primer fill. Els següents
naixien, de mitjana, cada dos anys, la qual cosa assegurava a la família set o huit fills en el millor dels
casos, és a dir, si la unió no es trencava per la mort del marit o de la dona abans que aquesta arribés a
l’edat de la menopausa. El nombre mitjà de fills per família es situava entre quatre o cinc, el que equivalia a
una taxa de natalitat de l’ordre del 35 al 40‰ i fins i tot més, xifra important, però lluny dels naixements
anuals d’una fecunditat natural. Diversos factors donen compte d’aquesta xifra: l’edat tardana dels joves en
el primer matrimoni, la importància dels avortaments espontanis i de les esterilitats per parts difícils i,
sobretot, la pràctica de la lactància. Per molt important que puga semblar, la xifra de quatre o cinc parts
feliços per família era, no obstant, a causa de la mortalitat infantil, suficient per assegurar el relleu de les
generacions.
F. LEBRUN: Demografía: los tiempos difíciles (1980).
1.5. Indústria tradicional i manufactures.
La unitat bàsica de producció era la família camperola (autosuficiència econòmica)
La producció artesanal a les ciutats la controlaven els gremis: associacions
d’artesans d’un mateix ofici que regulaven i controlaven tots els aspectes de la
producció i venda dels productes i servien d’assistència mútua dels seus associats
1.5. Indústria tradicional i manufactures.Per a evitar el control dels gremis, a partir del segle XVI alguns comerciants-artesans
van estendre el domestic system o treball a domicili: el comerciant-artesà li donava als
camperols la matèria primera i ferramentes i els pagava a tant per peça fabricada
1.5. Indústria tradicional i manufactures.
Al segle XVIII es desenvoluparen les manufactures, reials o privades, que suposaven
un antecedent de les fàbriques modernes, però no utilitzaven encara màquines
1.6. La insuficiència dels transports.
Els mitjans de transport eren rudimentaris i dificultaven el creixement del comerç
Transport terrestre molt deficient: xarxa en molt mal estat, mitjans
rudimentaris, peatges,... → desplaçaments llargs i costosos
Navegació marítima lenta (dependència del vent) i limitada en quant
a càrrega, encara que més important que el transport terrestre
Navegació fluvial més fàcil i barata, però depenia de la hidrografia o els canals
1.7. Comerç interior i comerç colonial.
El comerç interior es limitava a les grans fires periòdiques i als mercats,
degut a l’escassetat d’excedents i demanda i al deficient transport
Gran creixement del comerç colonial a partir del segle XVI amb l’obertura de noves
rutes marítimes → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres barates
1.7. Comerç interior i comerç colonial.
Aquest nou capitalisme comercial enriqueix la nova burgesia comercial i financera
Fort creixement de les finances: crèdit, companyies comercials, borsa,...
1.7. Comerç interior i comerç colonial.
El mercantilisme dels segles XVII i XVIII: proteccionisme de l’economia del
país (s’evita l’entrada de productes de fora) per acumular metalls preciosos
La prosperidad del comercio depende de una profunda industria en dar valor a todos los frutos naturales del
Reino en todos los diferentes usos en que pueden ser empleados. Para lo cual es necesario tener anualmente
relaciones puntuales de todo lo que se produce en Francia, de lo que consume, de lo que envía a países
extranjeros y de lo que recibe, a fin de hacer un cómputo del valor de las mercancías o efectos de que se
descarga por su abundancia con el valor de los que recibe por necesidad. Es preciso también saber cuánto
ha de pagar en especies de oro y plata por los géneros que recibe a más de los equivalentes naturales que
entrega; porque no se puede dudar de que sus equivalentes no la compensan enteramente. La prueba es
evidente por el gran número de navíos extranjeros que entran en los puertos de Francia cargados en parte
con mercancías finas, y que se vuelven los unos con géneros de lana, los otros con efectos de mayor
volumen y por consiguiente de menos valor. Y como de esta falta de equivalencia resulta que los
extranjeros se enriquecen y el Reino se empobrece, es necesario sacar el desquite por los medios más
naturales.
El primer medio: aumentar todas las producciones del Reino, buscando la naturaleza donde ha sido
menospreciada, y ayudarla con arte según el ingenio y habilidad particular de cada provincia.
Segundo medio: descargar el Reino de todas las especies que produce y fabrica con superabundancia.
Tercer medio: hacer que tomen los extranjeros estos sobrantes por su más subido precio.
Cuarto medio: no recibir las mercancías extranjeras sino al más bajo precio posible y a cambio de estos
sobrantes.
Quinto medio: impedir la mala costumbre de la extracción de las especies de oro y plata fuera del Reino.
Sexto medio: hacer volver y sostener los cambios extranjeros a un curso proporcionado al valor intrínseco
de las monedas de oro y plata del Reino.
Proyecto de Monsieur Colbert al rey Luis XIV de Francia sobre el comercio
1.7. Comerç interior i comerç colonial.
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
2.1. Els estaments.
2.2. Els privilegiats.
2.3. Els no privilegiats.
2.1. Els estaments.
La societat estamental és l’organització social tancada típica del feudalisme i l’Antic Règim
Es tracta d’un societat dividida, teòricament, en tres ordres o
estaments (grups socials tancats): clergat, noblesa i Tercer Estat
Realment la societat de l’Antic Règim es dividia en
dues classes socials: privilegiats i no privilegiats
2.2. Els privilegiats.
Gaudien de drets i privilegis: no pagar impostos, lleis pròpies,...
Aquesta classe social la composaven la noblesa i el clergat
La noblesa
Suposaven el 2-3% de la població
La seua riquesa procedeix de les seues propietats territorials
i els seus privilegis fiscals, econòmics, jurídics i honorífics
Dins de la noblesa trobem diferències internes:
noblesa de cort, de toga, de províncies,...
Las Amistades
Peligrosas / Dangerous
Liaisons. 1988.
Escenas.
2.2. Els privilegiats.
El clergat
Eren menys de l’1% de la població
La seua riquesa procedeix del seu patrimoni (terres i edificis) i del delme
Es dividia en:
Alt clergat: procedien de la nobles i vivien com
a nobles, ocupant els alts càrrecs de l’església
(papa, cardenals, bisbes, abats)
Baix clergat: d’origen modest i vida més
senzilla (frares, monjos, sacerdots,...)
ALT CLERGAT
BAIX CLERGAT
2.3. Els no privilegiats.
Eren més del 90% de la població formant un grup molt heterogeni
que mantenia el sistema amb el seu treball i els impostos
La burgesia
Classe minoritària, però dominant i creixent per la seua
riquesa (en alguns casos compren títols de noblesa als
reis o es casen amb nobles i passen a ser nobles)
Divisió interna: burgesia comercial, rendista,
financera, manufacturera i xicoteta burgesia
2.3. Els no privilegiats.
Les classes populars urbanes: artesans, obrers i
servents que vivien a les ciutats en males condicions
2.3. Els no privilegiats.
El camperolat
Eren més del 80% de la població
Dures condicions de vida: impostos, difícil subsistència, males collites,...
Dins del camperolat hi ha diferències segons
la riquesa (o la major o menor pobresa)
El podem dividir en camperols lliures (arrendataris o propietaris) i serfs
(no podien abandonar la senyoria si el senyor no els donava permís)
La sociedad
del Antiguo
Régimen
3. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
3.1. La monarquia absoluta de dret diví.
3.2. Els inicis del parlamentarisme.
3.3. La independència dels Estats Units.
3.1. La monarquia absoluta de dret diví.El sistema polític característic de l’Antic Règim va ser la monarquia
absoluta de dret diví: el rei era el cim de la societat, amb una autoritat
absoluta (té tots els poders) que feia procedir directament de Déu
El rei tenia el poder absolut, sense cap control: l’exemple de Lluís XIV a França
La persona dels reis és sagrada, i
cometre atemptats contra ella és un
sacrilegi. Déu els ha fet ungir pels seus
profetes amb un ungüent sagrat, de la
mateixa manera que fa ungir els
pontífexs i fa consagrar els altars (...).
Convé, doncs, respectar els reis com a
coses sagrades, i qui no els vulga
protegir ni respectar és digne de mort
(...).
J.B.BOSSUET: Política deduïda de les
paraules de la Sagrada Escriptura,
París, 1709.
El poder sobirà només resideix en la meua persona; és només
per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i
com que ells exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot
tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense
cap dependència ni partició (...); l’ordre públic complet
emana de mi, i els drets i els interessos de la meua nació (...)
reposen a les meues mans.
Discurs de Lluís XV pronunciat davant del Parlament de
París, 1661.
Els reis han estat anomenats déus perquè ells són, gràcies al seu poder, la
imatge de Déu i uns mestres a l’hora d’obeir el seu dret. També són senyors i
propietaris dels béns i de les vides dels homes. Sobirans sense tenir cap
persona per damunt d’ells, i protectors perquè són escut i muralla (...).
Sense els reis, la vida humana seria només desordre i confusió. El món no
podria existir sense els reis. Són una segona ànima de l’univers, un contrafort
que aguanta el món (...).
H. DUBOYS: De l’origine et autorité des rois, París, 1604.
3.1. La monarquia absoluta de dret diví.
Al rei l’auxiliaven en el govern institucions com Consells, negociats o
secretaris d’estat, tots nomenats pel rei, a més de funcionaris i buròcrates
L’administració local estava en mans de governadors i intendents, nomenats pel rei
Els límits del poder reial sols eren la llei divina, el dret natural (costums i tradició) i
lleis fonamentals de cada regne i les Corts o Parlaments (que estaven formats pels tres
estaments, però cada vegada tenien menys competències i no eren a penes convocades)
Sergei
Eisenstein: Ivan
the Terrible
(1944). Part 1.
3.2. Els inicis del parlamentarisme.
Al segle XVIII la monarquia absoluta no existia ni a Anglaterra ni als Països Baixos
GUILLEM D’ORANGE
DELS PAÏSOS BAIXOS
3.2. Els inicis del parlamentarisme.
A Anglaterra el poder del rei estava limitat pel Parlament, però en el
segle XVII els reis Jacob I i Carles I van intentar imposar l’absolutisme
Abans que hi haguera Estat, hi
havia reis; d’on es segueix que
són els reis qui han fer les lleis i
no les lleis les que han fet els
reis. És evident que el rei és
amo de tots els béns. El seu dret
li ve de Déu i sols a Ell ha de
rendir comptes. Tots els poders
de l’Estat deriven del seu poder
i tots li deuen la més completa
obediència.
JACOB I, La veritable llei de
les monarquies lliures, 1598
En 1642 el Parlament, amb el recolzament de la burgesia, la xicoteta noblesa i el poble,
li declara la guerra al rei Carles I i comença una guerra civil de set anys (1642-49)
3.2. Els inicis del parlamentarisme.
En 1649, els defensors del parlament, amb Cromwell al cap,
s’imposaren, ajusticiaren Carles I i proclamaren una República
Execution of
king Charles I.
To kill a king
(2001)
3.2. Els inicis del parlamentarisme.Però Cromwell va governar com un dictador i, després de la seua mort (1660),
el parlament va restaurar la monarquia (Carles II), però controlada pel parlament:
l’habeas corpus (1679) dóna llibertats individuals i garanties legals per als detinguts
Jacob II va intentar novament instaurar l’absolutisme i una nova revolució (1689) el va
deposar i buscaren un nou rei (Guillem d’Orange) que va jurar el Bill of Rights i va acceptar
una monarquia parlamentària (major poder del parlament) amb separació de poders
Els Lords i els Comuns declaren, en primer lloc, tal com van fer els seus antecessors en casos
semblants per assegurar els seus antics drets i llibertats:
1r Que el presumpte poder de l’autoritat reial per a suspendre les lleis, o l’execució de les lleis sense
el consentiment del parlament, és il·legal (...).
2n Que el pretès poder de l’autoritat reial de concedir les lleis i d’executar-les, com ha estat usurpat i
exercit en el passat, és il·legal (...).
4t Que la recaptació de diners per a la corona o per al seu ús per a un període de temps més llarg i de
manera diferent a la que autoritza el parlament, és il·legal (...).
6é Que el reclutament i manteniment d’un exèrcit al regne en temps de pau, sense el consentiment
del parlament, és il·legal (...).
8é Que les eleccions del membres del parlament han de ser lliures.
9é Que les llibertats d’expressió, discussió i actuació al parlament no poden ser jutjades ni
investigades per cap més tribunal que el Parlament.
The Bill of Rights (1689).
3.2. Els inicis del parlamentarisme.
Limitacions del model anglès: el rei no és controlat com a cap de l’executiu (govern) i es
tracta d’un pacte entre la noblesa i la burgesia (sols el 15% de la població té dret a vot)
Aquest model influeix en el pensament il·lustrat
3.3. La independència dels Estats Units.
Situació: Gran Bretanya tenia a la costa est dels Estats Units tretze colònies,
independents entre elles, governades per un governador enviat pel govern britànic
3.3. La independència dels Estats Units.
Causes
El govern britànic tenia el monopoli comercial:
no podien comerciar amb ningú més
Havien de pagar els impostos aprovats pel govern i parlament britànics
No els deixen elegir representants al Parlament britànic
Arriben a les colònies americanes les idees
il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància
El precedent de la revolta del té (1773): la decisió britànica d’atorgar el monopoli de la
venda del té a una companyia anglesa provocà la primera revolta, en què colons americans
van atacar un vaixell d’aquesta companyia a Boston i tirar el carregament a la mar
3.3. La independència dels Estats Units.
El 4 de juliol del 1776 els americans aproven la Declaració d’Independència
i comença una llarga guerra entre els independentistes americans, dirigits per
George Washington, i el govern britànic
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain
unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure these rights,
Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --That whenever
any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to
institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them
shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. (…) But when a long train of abuses and usurpations,
pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their
duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security.(…)
We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the
Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of
these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and
Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown.
Declaration of Independence (Philadelphia, 4th of July 1776).
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu
Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que
per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del
consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes
finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats
principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats
d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. (...) Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al
mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure,
derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. (...)
Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant
al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes
Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i
Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica.
Declaració d’Independència dels Estats Units (Filadèlfia, 4 de juliol de 1776).
John Adams.
Declaración de
Independencia.
El Regne Unit no va poder prescindir de les colònies, perquè
sense colònies no hi ha marina i sense marina el Regne Unit no
seria a Europa més que una potència de tercer ordre. És aquesta
necessitat imperativa d’obtenir colònies immenses que
depenguen de la metròpoli, que n’absorbeisquen els productes
manufacturats i que donen faena a un planter immens de
mariners, el que ha obligat al govern anglès a adoptar, fins ara,
aquesta posició tan cegament obstinada de tenir sotmesos, coste
el que coste, els insurrectes.Memòria del comte de Broglie al rei Lluís XVI de França, 1776
3.3. La independència dels Estats Units.
En 1783 Gran Bretanya reconeix la derrota i, amb ella, la independència
dels EUA, que tindran com a primer president a George Washington
3.3. La independència dels Estats Units.
En 1787 els EUA aproven la primera constitució escrita de la història,
amb forma de govern republicana, separació i equilibri de poders,
amplis poders per al president i estructura federal del nou estat
3.3. La independència dels Estats Units.
La Constitució va ser completada amb una àmplia Declaració de
Drets: propietat privada, habeas corpus, dret a la vida i la llibertat,
llibertats d’impremta, expressió, reunió i religió, jurats,...
4. LA IL·LUSTRACIÓ.
4.0. Introducció.
4.1. L’esperit de la Il·lustració.
4.2. La crítica a l’Antic Règim.
4.3. El despotisme il·lustrat.
4.0. Introducció.
L’Antic Règim entra en crisi a finals del segle XVIII per l’expansió del comerç, les
noves formes de producció (domestic system i manufactures) i el poder de la burgesia
Es construeix una ideologia burgesa que ataca l’Antic Règim: la Il·lustració
4.1. L’esperit de la Il·lustració.
La Il·lustració és una ideologia al servei del poder de la burgesia
PrecedentsNewton: el mètode científic
Locke: crítica a l’Antic Règim i demanda de divisió
de poders, igualtat legal i drets bàsics de l’individu
4.1. L’esperit de la Il·lustració.
Racionalisme (fe absoluta en la raó): atac al teocentrisme i la religió
La Il·lustració és l’eixida de l’home de la seua minoria d’edat. (…)
La majoria dels homes, malgrat que la seua naturalesa els ha lliurar des de temps enrere de conducció aliena,
romanen amb gust baix ella al llarg de la vida, degut a la peresa i la covardia. Per això els és més fàcil als altres
erigir-se en tutors. És tan còmode ser menor d’edat! (...)
Però, en canvi, és possible que el públic s’il·lustre a ell mateix, sempre que se’l deixe en llibertat; fins i tot, és
quasi inevitable. En efecte, sempre es trobaran alguns homes que pensen per ells mateixos, fins i tot entre els
tutors instituïts per la confosa massa (...).
Tot i això, per a eixa Il·lustració sols s’exigeix llibertat i, per cert, la més inofensiva de totes les que porten tal
nom, a saber, la llibertat de fer un ús públic de la pròpia raó, en qualsevol domini. Però escolte exclamar per tot
arreu: Raons no! L’oficial diu: raons no, ensinistrat! El prestamista: raons no, paga! El pastor: raons no, tin fe!
I. KANT: Què és la Il·lustració (1784).
4.2. La crítica a l’Antic Règim.
Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a
l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats)
Montesquieu demanda la divisió de poders
4.2. La crítica a l’Antic Règim.
Rousseau reclama llibertat, igualtat i sobirania nacional
Voltaire propugna la tolerància i la llibertat de consciència
Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix
a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir.
Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i deures de la humanitat.
La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa siga absolutament la mateixa per a tots, sinó que cap ciutadà siga
tan ric com per a poder comprar a altre i que no siga tan pobre com per a veure’s forçat a vendre’s. Aquesta igualtat, es
diu, no pot existir en la pràctica. Però si l’abús és inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo?
Com, precisament, la força de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeisca
sempre a mantindre-la.
J. J. ROUSSEAU: El Contracte Social (1762).
4.2. La crítica a l’Antic Règim.
Afirmen que l’agricultura (fisiòcrates francesos) i les activitats productives (liberals
anglesos) són les principals fonts de riquesa → llibertat econòmica front al mercantilisme
4.3. El despotisme il·lustrat.
Alguns monarques absoluts van introduir algunes idees de
progrés il·lustrades: “Tot per al poble, però sense el poble”
Monarques il·lustrats: Frederic II de Prússia, Mª Teresa
d’Àustria, Caterina de Rússia, Carles III d’Espanya
4.3. El despotisme il·lustrat.
Actuacions: absolutisme centralitzador; millores administratives; foment de l’educació,
l’agricultura i la indústria i modernització econòmica (llibertat comercial)
Els límits: sols accepten algunes
reformes econòmiques, però sense
canvis socials i polítics de fons
FRACÀS: el canvi econòmic farà
caure tot l’Antic Règim