LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (2)

Download LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (2)

Post on 21-Jan-2016

66 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

LA CRISI DE LANTIC RGIM (2). Regnat de Carles IV (1788-1808) Regnat de Ferran VII (1808-1833). Carles IV i Ferran VII. Regnat de Carles IV (1788-1808). Impacte de la Revoluci Francesa Agreuja la crisi de la monarquia -Va condicionar la poltica interior i exterior de Carles IV - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • LA CRISI DE LANTIC RGIM (2)Regnat de Carles IV (1788-1808)Regnat de Ferran VII (1808-1833)

  • Carles IV i Ferran VII

  • Regnat de Carles IV (1788-1808)Impacte de la Revoluci Francesa Agreuja la crisi de la monarquia-Va condicionar la poltica interior i exterior de Carles IVPoltica interior:Paralitzaci de les reformes del despotisme illustrat i tancament de fronteresCanvis en el govern 1792 GODOYPoltica exterior:1r.Guerra contra Frana i aliana amb Gran Bretanya (1793-1795)2n.Guerra contra Gran Bretanya i aliana amb Frana (1796-1808): subordinaci de la poltica exterior dEspanya als interessos de Frana.Desastres militars navals (1797 cap de San Vicent; 1805 Trafalgar)Conseqncies:-prdues demogrfiques-reducci del trfic comercial reducci dingressos-sagreuja lendeutament de la monarquia augmenta la pressi fiscal sobre el tercer estat, per es mantenen els problemes de la Hisenda.-La soluci atacava els fonaments socials de lAntic Rgim:Desamortitzaci propietats de lEsglsia 1798 (Godoy)Estendre la fiscalitat als privilegiats

  • Regnat de Carles IV (1788-1808)Crisi poltica de la monarquiaLa incapacitat per a resoldre els problemes econmics provoc:Descontentament social (privilegiats, llauradors, classes populars urbanes avalots i revoltes)Prdua de credibilitat i legitimitat de la monarquiaEsdeveniments que precipitaren la crisi de la monarquia:-La signatura del Tractat de Fontainebleau, 1807 (estratgia napolenica de bloqueig continental a la Gran Bretanya) = entrada de tropes franceses a Espanya

    -El Mot dAranjuez (mar del 1808) destituci de Godoy i ABDICACI DE CARLES IV en el seu fill, Ferran VII Regnat de FERRAN VII

    -Les Abdicacions de Baiona (maig del 1808): Carles IV i Ferran VII cedeixen la corona a Napole Monarquia de Josep I Bonaparte: intent reformistaEstatut de Baiona (carta atorgada) desmantellament gradual de lAntic RgimSuport escs. Al mateix temps alaments populars contra lexrcit francs (2 de maig)

  • Moti dAranjuez (mar 1808) Abdicacions de Baiona (maig 1808)

    Detenci de Godoy

  • GUERRA DE LA INDEPENDNCIA (1808-1814)GUERRA I REVOLUCIs un procs militar (conflicte internacional entre Frana i Gran Bretanya i conflicte civil entre afrancesats i patriotes) i un procs poltic de transformaci de lAntic Rgim (revoluci)Fases de la guerra:1. Resistncia ciutats assetjades i derrota de lexrcit francs (primers mesos)2. Avan exrcit francs per tot el territori peninsular (novembre 1808-1812). Resistncia en forma de guerrilles.3. Retirada tropes franceses per la campanya de Rssia i victria espanyola amb ajuda britnica. Tractat de Valenay (desembre 1813) tornada de Ferran VIIPostures ideolgiquesAFRANCESATS (minoria illustrada) projecte reformista Josep I Estatut de Baiona

    noblesa i clero Antic Rgim monarquia absoluta de Ferran VIIPATRIOTES illustrats programa reformista despotisme illustrat amb Ferran VII liberals programa revolucionari sistema poltic liberal Corts de Cadis

  • GUERRA DE LA INDEPENDNCIA (1808-1814) Alament del 2 de maig (1808)

    Rendici desprs de la batalla de Bailn (1808)

  • INICI DE LA REVOLUCI LIBERAL: LES CORTS DE CADISAmb la guerra sorgeixen rgans de poder revolucionaris que, en absncia del rei, assumeixen la sobirania: JUNTES locals i provincials JUNTA SUPREMA CENTRAL (presidida per Floridablanca) dirigeix el pas 1810 convoca CORTS a Cadis.

    CORTS DE CADISCorts extraordinries o constituents (setembre 1810- setembre 1813)Cambra nica. Majoria de liberals entre els diputats.Liquidaci jurdica i poltica de lAntic Rgim i creaci del primer sistema poltic liberal espanyol.Obra legislativa:-Primer decret: proclamaci de la sobirania nacional.-La Constituci del 1812-Lleis i decrets que eliminen les bases socials i econmiques de lAntic Rgim.

  • LES CORTS DE CADISPrimera sessi de Corts (24-09-1810) Jurament de les Corts de Cadis 1810Teatre de lilla de San Ferran

    Jurament de la Constituci del 1812

  • LES CORTS DE CADISLa Constituci del 1812Molt estesa (384 articles)Cont:-Declaraci de drets dels ciutadans: igualtat davant la llei, llibertat civil,dret d e propietat, llibertat de pensament i dopini (no en matria religiosa), sufragi universal mascul indirecte.-Forma de govern: monarquia limitada (parlamentria), basada en la divisi de poders.-Confessionalitat catlica de lEstat (comproms entre liberals i absolutistes)-Altres:-Reforma dimpostos i dhisenda-Creaci dun exrcit nacional i del servei militar obligatori-Ajuntaments elegits pels ciutadans-Implantaci de lensenyana primria, pblica i obligatria.

    Significat:-Referent per el liberalisme espanyol.-Exemple per altres constitucions europees i americanes.

    Vigncia:-La guerra imped la seua aplicaci prctica.-1812-1814/ 1820-1823/ 1835-1836

  • LES CORTS DE CADISLLEIS I DECRETS QUE DESMANTELLEN LANTIC RGIM

    Supressi dels senyorius jurisdiccionals i transformaci dels senyorius territorials en propietat privadaEliminaci de primogenitures.Desamortitzaci de propietats eclesistiques i de bens comunals.Llibertat de treball, de comer i dindstria supressi dels gremis.Supressi de les duanes interiors.Abolici de la Inquisici.Llibertat dimpremta, amb censura, i prohibida en matria religiosa.

  • Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalismeTRES ETAPES:Restauraci de labsolutisme: Sexenni Absolutista (1814-1820)Revoluci Liberal: Trienni Liberal (1820-1823)Restabliment de labsolutisme: Dcada Ominosa (1823-1833)

    SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820)-Colp destat i decret de 4 de maig del 1814 (Valncia)Dissol les Corts i anulla lobra legislativa de les Corts de Cadis tornada a labsolutisme i a lAntic Rgim.-Factors favorables:-conjuntura internacional: Restauraci / Congrs de Viena i Santa Aliana / Legitimisme.-Situaci interna: recolzament popular (el desitjat) i dels diputats absolutistes (Manifest dels perses)-Problemes:-Crisi agrria, industrial, comercial i financera (guerra i emancipaci de les colnies)-Persecuci dels afrancesats (exili) i dels liberals (societats secretes, maoneria) forta repressi-Descontentament social:Avalots de llauradors (soposen al restabliment del impostos senyorials)Burgesia i classes mitjanes (desitgen tornar al rgim liberal)Sector liberal de lexrcit pronunciaments que fracassen per la repressi.

  • Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalismeTRIENNI LIBERAL (1820-1823)-Pronunciament de Riego (gener 1820) Ferran VII accepta la Constituci del 1812 restabliment del rgim liberal.-Obra legislativa del govern liberal:-supressi del rgim senyorial-desamortitzaci eclesistica-llibertat dindstria i comer-supressi de la Inquisici-Problemes:-oposici de la monarquia: abs del dret avet/ conspiraci amb la Santa Aliana-oposici de la noblesa i del clero alament de partides realistes- absolutistes (Regncia Seo dUrgell, 1823)-descontentament dels llauradors (pressi fiscal, legislaci liberal sobre la terra)-divisi dels liberals: moderats i exaltats

    -Intervenci de la Santa Aliana a petici de Ferran VII Exrcit dels Cent Mil Fills de San Llus (abril 1823) posa fi al trienni liberal.

  • Trienni LiberalPronunciament de Riego (1 de gener del 1820)

  • Intervenci de la Santa Aliana. ConseqnciesArribada de lexrcit francs Riego condemnat a mort

    Execuci de Riego en la plaa de la Cebada

  • Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalismeDCADA OMINOSA (1823-1833)Restauraci de lAR (menys la Inquisici) i tornada al absolutismePersecuci dels liberals forta repressiGreus problemes econmics:-augmenten les dificultats de la hisenda per la prdua definitiva de les colnies americanes

    -des del 1825 necessitat de trobar la collaboraci de la burgesia industrial i financera

    Desconfiana dels realistes (absolutistes ms radicals) que sagrupen al voltant de Carles Maria Isidre: 1827 sorganitzen partides realistes per Catalunya (guerra dels malcontents)

    Problema dinstic (successori):-La Pragmtica Sanci (1829) anulla la Llei Slica (1713) oposici dels carlins aconsegueixen reposici Llei Slica (setembre 1832)

    Ferran VII restableix definitivament la Pragmtica Sanci (desembre del 1832)Mort de Ferran VII (1833): Isabel II hereta el tron i Maria Cristina regent oposici de Carles Maria Isidre

  • Dcada OminosaAfusellament de Torrijos i altres companys (1831) Mort de Ferran VII

    Carles Maria Isidre

  • Emancipaci de les colnies americanes (1808-1824)Causes:-la crisi de la monarquia borbnica i la seua desastrosa poltica colonial-el creixement econmic de la burgesia criolla i el seu descontentament: administraci i comer de les colnies en mans despanyols; forts impostos-influncia de la independncia dels EUA i suport de la Gran Bretanya

    Desenvolupament del procs:1r. 1808 creaci de Juntes que assumeixen el poder, algunes es declaren autnomes.2n. 1814 expansi del moviment independentista per la intransigncia de Ferran VII. Actuaci de Jos San Martin (Argentina, Xile, Uruguai) i Simn Bolvar (projecte de Gran Colmbia: de Panam a Equador)3r. 1824 derrota espanyola d Ayacucho i fi de la presncia espanyola en lAmrica continental.

    Conseqncies:-Agreuj els problemes poltics i fiscals de la monarquia espanyola-Fracassa el somni dels llibertadors (una Amrica unida) divisi en noves repbliques per interessos dels cabdills locals (terratinents) i de la burgesia comercial.-Abandonament de la poblaci indgena i negra convulsions socials-Dependncia econmica de Gran Bretanya i EUA.

  • Emancipaci de les colnies americanes (1808-1824)Simon Bolvar

    Jos San Martn