El segle XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Download El  segle  XVIII:  LA CRISI DE  L’ANTIC  RÈGIM

Post on 24-Feb-2016

152 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El segle XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM. La Guerra de Successi espanyola (1702 1714). - La Guerra de Successi espanyola. Europa al segle XVIII. Arriben els Borb . - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

El segle XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM

El segle XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM- La Guerra de Successi espanyola

La Guerra de Successi espanyola (1702 1714)Europa al segle XVIII

Arriben els BorbEl segle XVIII europeu fou un perode de transici. Duna banda, es van mantenir les caracterstiques de lAntic Rgim i, de laltra, es va preparar el cam de les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar larribada de la dinastia dels Borb i laplicaci dels principis de labsolutisme monrquic.Esmenta algn Borb espanyol del segle XVIIIFes un esquema resum amb les explicacions daquest pptEXAMEN: 26 DE GENER i la fi de la independncia de la Corona dAragLa Guerra de Successi a la Corona Espanyola (per la mort sense fills al 1700 de Carles II, lltim rei de la Casa dustria) va significar el final de la Corona dArag com a instituci poltica independent de Castella ja que noms compartien la Monarquia (uni dinstica de Castella i Arag pel matrimoni dels Reis Catlics) perqu tenien lleis i institucions diferents.

LA GUERRA DE SUCCESSI: MORT DE CARLES IIQuadreCarles II estirat al llit signa la seva herncia mentre labraa el cardenal Portocarrero que aparta amb el seu bra a la seva muller i consort Marianna de Neuberg i al seu inseparable marqus de Legans, sota latenta mirada del duc Felip dAnjou en primer plnol, mentrestant al fons el seu avi el rei Llus XIV de Frana i el germ daquest, el duc Felip dOrleans sho miren atentament. Tamb hi sn presents, al fons, per aquest cop a la part esquerra, larxiduc Carles dustria i els Catalans que sn interceptats per lexrcit Francs.Introducci: un conflicte internacionalCarles II darrer monarca hispnic de la casa d'Austria va morir sense descendncia el 1700. Aix comporta buscar un nou successor.

Maria Teresa dustria, germana de Carles II i filla de Felip IV dEspanya i dIsabel de Frana, es va casar amb el seu cos el rei Llus XIV de Frana i per tant va renunciar als seus drets successoris espanyols.

Aix que per trobar un nou rei successor cal buscar-lo entre els seus parents ms propers, per resulta que no en te cap despanyol, Carles II s lltim dels Habsburgs Austracs dEspanya.

Aquest fet origina un conflice internacional al voltant de la successi a la monarquia hispnica.

EL PROBLEMA SUCCESSORIFrana i Austira optaven directament a la corona espanyola. Fills i marits de princeses espanyoles.

Candidat francs Felip de Borb, duc dAnjou, net de Llus de Frana. Fill de Candidat austrac Arxiduc Carles, segon fill de lemperador Leopold dAustria.

AntecedentsLherncia dels Reis Catlics havia recaigut en la dinastia dels Habsburgs (Casa dustria) del 1517 al 1700.

Al 1700 mor Carles II sense deixar hereu. Amb ell acaba la dinastia dels Habsburgs a Espanya.Els dos candidats

Felip, duc dAnjouArxiduc Carles dAustriaSituaci internacionalLa majoria destats europeus no volien una hemegonia incontestable de Frana. Volien garantir lequilibri europeu.

Anglaterra, Holanda i Portugal van donar suport a ustria. I entraren en guerra contra Espanya i Frana.

Conflicte internCastella recolzava Felip V.

La Corona dArag donava suport a lArxiduc Carles (per por de perdre el poder de les corts).El conflicte Carles II va deixar la Corona a Felip que va entrar a Madrid el 1701. Posteriorment es va fer reconixer en els estats de la Corona d'Arag. Felip va convocar Corts a Catalunya, va jurar les Constitucions i va ser proclamat Comte de Barcelona.

La guerra mundial va ser per, imparable. En la Gran Aliana de l'Haia s van aplegar les potncies partidries del manteniment dels Austries a Castella i Arag.

Anglaterra, Portugal, ustria, Holanda, Prssia, Hannover i Saboia, tement que Frana i Espanya acabessin a mans d'un mateix sobir van declarar la guerra al Borb de Frana i al d'Espanya, proclamant els drets de l'Arxiduc Carles.

Dos frontsA Catalunya (burgesos i baixa noblesa) tenien simpatia per un altre candidat: Carles dAustria.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc ms tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la pennsula, es va convertir en guerra civil.

Canvi de terEL 1711, mor Josep I dustria i ocupa el tron lArxiduc Carles. Ara el perill el constituen els Habsburg, si aconseguien Espanya, tindrien dos grans regnes. Anglesos i Holandesos van voler acabar la guerra i reconixer Felip V com a rei dEspanya. Es sign el Tractat dUtrecht (1713). La resistncia catalana

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'ustria herets la corona de l'imperi austrac, van conduir les potncies europees a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successi espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya.

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.

La Guerra de successi va significar l'ocupaci de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparici de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.

No peace without Spain!La visi catalanaLa culpa de la derrota catalana a la Guerra de Successi s d'Anglaterra, que va trair els acords fets amb Catalunya i la va abandonar a la seva sort contra Espanya i Frana, doncs no volia que Carles fos a la vegada Emperador Austrac i rei d'Espanya.La visi anglesaEra impossible fer fora Felip V del tron espanyol, doncs Castella no volia Carles com a rei, igual que li va passar a Josep I durant la invasi napolenica. Aquest fet, reforat per la derrota d'Almansa (1707), va fer que fos qesti de temps que es perds la guerra.

El paper dAnglaterraAquestes dues lectures de la intervenci anglesa a la Guerra de Successi dins la Pennsula Ibrica sn, en general, les que veurem reflectides en la majoria d'obres publicades relacionades amb el perode, generalment escrites a partir del segle XIX. A primera vista podem observar que sn dues postures totalment irreconciliables.

Tractat dUtrechtLa Guerra de Successi va concloure amb la firma del Tractat dUtrecht al 1713 (ms endavant amb el tractat definitiu a Viena, 1725) que va marcar linici de lhegemonia britnica al mn (malgrat la victria del nt de Llus XIV) en estipular-se el segent: Felipe V era reconegut per les potncies europees com a Rei dEspanya, per renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa. Els Pasos Baixos espanyols i els territoris italians de Npols i Sardenya passaren a poder dustria, mentre el Regne de Savia sannexionava l'illa de Siclia. Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca (recuperada per Espanya el 1783), un vaixell de perms (dret limitat a comerciar amb les ndies espanyoles) i lassentament de negres (perms per a comerciar amb esclaus en Amrica).Labsolutisme borbnicEls primers Borb espanyols (Felip V i Ferran VI) van implantar el model dabsolutisme centralista francs. Tots els poders residien en el monarca i les Corts van quedar quasi anullades. Per a governar, el rei sajudava duns assessors o secretaris, i es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les Corts van desaparixer, excepte les castellanes, i la tasca legislativa depenia noms de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir.

Uniformisme territorialEls Borb van unificar tot el territori, imposant unes lleis niques, una idntica administraci i lhomogenetzaci de totes les seues institucions. Felip V va anullar tots els furs i institucions de la Corona dArag, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castell a les terres de la Corona. El territori va quedar dividit en provncies, al front de les quals el rei va collocar un capit general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. A cada provncia es van crear audincies per a ladministraci de justcia i es van implantar corregidors i intendents.Decrets de Nova PlantaFelip V, per mitj dels Decrets de Nova Planta, impos lorganitzaci politicoadministrativa als territoris de lantiga Corona dArag (no a Navarra i Pas Basc). Va abolir les Corts dArag i les integr a les Corts dEspanya, que estaven sotmeses al rei (tenien poc poder).Els Decrets de Nova Planta a Catalunya van suposar tamb la desaparaci del catal en lmbit pblic.Els Borbons a Espanya

ACTIVITATSPer qu es va iniciar la guerra de Successi a la corona espanyola i quins pasos shi van enfrontar?Escriu els noms dels monarques del segle XVIII i la seva cronologia.Llibre pgina 66. Activitat 3.1.Bibliografiahttp://www.guerradesuccessio.cathttp://bloc1714.wordpress.com/http://www.11setembre1714.org/http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/guerrasucce&CISOSTART=1,1http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/09/visita-al-museu-de-l-almodi-a-xativa-1368.php

CRONOLOGIAhttp://www.dipity.com/magdarf/Espanya-al-segle-XIX/#timeline