Introducció a l’Antic Règim

Download Introducció a l’Antic Règim

Post on 14-Feb-2017

174 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>INTRODUCCI A LANTIC RGIMHistria dEspanya. 2n de Batxillerat</p></li><li><p>TEMA 0 INTRODUCCI A LANTIC RGIM.1.- La societat estamental.2.- Economia de subsistncia. 3.- Labsolutisme monrquic. 4.- La Il.lustraci. </p></li><li><p>Definci.Qu s? Un sistema econmic, social i poltic.On es va produir? A Europa.Quan? Entre els segles XVI i fins 1789Caracterstiques:Economia:Economia de subsistncia.Societat: estamental.Poltica: absolutisme monrquic.</p></li><li><p>1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.1.1.- Caracterstiques.1.2.- Els privilegiats.1.3.- Els no privilegiats.</p></li><li><p>CaracterstiquesCaracterstiqesLa desigualtat jurdica segons lorigen, estava determinat pels Privilegis, dels quals gaudien noblesa i clergat Lescassa mobilitat social. A la noblesa i lesglsia saccedia per lorigen familiar i no per riquesa</p></li><li><p>Caracterstiques I) La desigualtat jurdica era un privilegi d`origen del qual gaudien la noblesa i el clergat. </p><p>Per exemple: *no pagaven impostos directes; *monopolitzaven les altes magistratures en la Cort; *posseen terres, moltes d`elles immobilitzades. </p><p>La noblesa, aix, podia vincular/immobilitzar una part/tot el seu patrimoni, sense que ning no el poguera comprar/vendre (vncles) i transmetia tots els seus bns al fill major (mayorazgo o heretatge). L`Esglsia possea terres immobilitzades o en mans mortes, que en principi no es podien comprar i vendre. </p></li><li><p>*A ms, nobles i ordres religioses, eren senyors feudals i com a tals cobraven rendes a tots els habitants d`un territori en espcie o en diners .</p><p> *L`Esglsia, daltra banda, cobrava el delme (diezmo) o 1/10 part de la collita que tots els habitants del poble havien d`entregar pel manteniment de la poblaci eclesistica.</p></li><li><p>CaracterstiquesII) L`escasa mobilitat social. A la noblesa i els alts crrecs de l`Esglsia s`accedia per l`origen familiar, per naixement i no per riquesa, encara que al llarg dels segles XV-XVIII, sectors de la burgesia ms enriquida compraven ttols i immobilitzaven els seus bns.</p><p> En conclusi, una minoria, el 10% de la poblaci, esdevenia el grup dirigent de la societat en funci d`un grapat de privilegis on es barrejava l`autoritat poltica i el poder econmic (De lautoritat se`n deduexen un grapat de beneficis econmics</p></li><li><p> Els estaments.Divisi terica en tres ordres o estaments:Clergat.Noblesa.Tercer Estat.</p><p>Divisi real en dos classes socials:Privilegiats.No privilegiats.</p></li><li><p>Els privilegiats.Gaudien de drets i privilegis propis de la seua condici. (per tant segons origen)Composici: noblesa i clergat.La noblesa:Eren el 2-3% de la poblaci.Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. la noblesa no pagava impostos directes (sobre la propietat); * podia immobilitzar una bona part del seu patrimoni; *noms podia ser jutjada per tribunals especials i tenien senyories.;*accs a les principals magistratures de lEstatDiferncies internes segons ttol i procedncia. (noblesa de Cort, dorigen burgs i rural)</p></li><li><p>El clergat:Eren menys de l1% de la poblaci.Es dividia en:</p><p>Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs.Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla.</p><p>LEsglsia possea terres (senyorius) i llauradors que les treballaven. No pagava impostos i cobrava el delme. </p><p>A ms, esdevenia un pilar fonamental de lAntic Rgim pel control de la moral i de lopini que realitzava a travs de la Inquisici, tribunal eclesistic que perseguia els delictes dopini, la bruixeria, els falsos conversos, ladulteri, etc. </p><p>Per ltim, organitzava la caritat al pobre a travs de lactuaci de les ordres religioses. </p></li><li><p>Els no privilegiats.Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraa el 90% de la poblaci.Composici: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.La burgesia:</p><p>Havia crescut de forma notable des de leixida de la crisi del segle XIV. </p><p>Les seues fonts eren el crdit, el comer, la terra, la compra-venda de crrecs urbans i algunes professions com ara les lleis (notaris, advocats, etc). </p><p>En altres casos, shavia pogut integrar en ladministraci de lEstat a partir dels seus coneixements (burocrcia). En Espanya, la burgesia creixia lentament i es localitzava en Catalunya, i algunes zones del Mediterrani aix com les grans ciutats. Tenia menys pes a Castella o Andalusia. </p></li><li><p>Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions .</p><p>El camperolat:Ms del 70% de la poblaci, vivint en pssimes condicions.Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs</p><p>La pagesia (llauradors) era la majoria de la poblaci, per convendria diferenciar una gran massa de petits i mitjans propietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunes regions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), dels arrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) i propietaris que orientaven el treball de la terra al mercat i utilitzaven m dobra assalariada. </p></li><li><p> Els artesans, treballaven als tallers gremials. Els gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacions d`artesans d`un mateix ofici que controlaven la producci d`un producte. Tanmateix el monopoli gremial es veia afectat per la competncia de les primeres fbriques, les manufactures rurals i el contraban.</p></li><li><p>Ordenances gremials</p></li><li><p>Leconomia de subsistnciaLa poblaciLagriculturaLartesanaEl comer</p></li><li><p> Una poblaci estancada.Escs creixement demogrfic El creixement de la poblaci (natalitat i mortalitat elevades, al voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrcola. Causes: *Les malalties catastrfiques; *les circumstncies meterolgiques adverses,*les guerres i altres calamitats determinaven la fam i un ascens de la mortalitat que superava la natalitat. Noms el treball de ms terres facilitava el creixement de la producci i per tant de la poblaci. Lesperana de vida se situava al voltant dels 40-45 anys. Sols en el nord dEuropa i algunes zones del Mediterrani (Catalunya), la rotaci de cultius i lorientaci de lagricultura cap el mercat iniciaven el cam cap a la transici demogrfica.</p></li><li><p>Segons la major part dels indicis , la poblaci espanyola va crixer al llarg del segle XVIII ,passant de 7,5/8 a 10/11 milions </p></li><li><p>2.- Economia de subsistnciaPredomini de lagricultura. (Principal font de riquesa)Economia dautoconsum (comer escs).Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.Des del segle XVI: desenvolupament del comer i les finances (apertura comer mundial) creixement de lartesania.</p></li><li><p>LagriculturaEs tractava d`una activitat molt endarrerida, primitiva (bsicament manual) i amb una productivitat molt baixa. Predominava una agricultura de subsistncia, dedicada al policonreu, bsicament ceralcola, sobretot a la Meseta. L`especialitzaci estava molt localitzada en algunes regions de la Mediterrnia i el comer era escs. </p></li><li><p>Peridicament es produen crisi de subsistncia: perodes de mancana dels productes bsics, ( blat), ja fora per circumstncies meterolgiques, per les guerres, o l`impacte de malalties catastrfiques, com ara la pesta (que al segle XVIII retrocedia a tot Europa). Aquestes crisi peridiques generaven fam, desnutrici, un augment de la mortalitat de la poblaci i un increment dels preus.</p></li><li><p>Un exemple de les crisi de subsistncies</p></li><li><p>La propietat de la terraLa major part de les terres estaven immobilitzades i no es podia disposar lliurement d`elles. Destacaven, sobretot, els privilegis de nobles i l`Esglsia com araMayorazgo/HeretatgeVncles Mans mortes </p></li><li><p>La propietat (II)El conjunt de terres en mans d`un senyor, noble/ eclesistic, rebia el nom de senyoria, que constava de: *la reserva senyorial, que el noble explotava directament i on es localitzava la seua residncia, el mol, la forja, etc. Si el llaurador volia utilitzar-los havia de pagar una quantitat (normalment en diners). La resta del territori estava dividit en *parcel.les o masos, que el senyor cedia en arrendament a llauradors a canvi del pagament de diferents rendes, tant en diners, com en espcie. (Rendes territorials)</p></li><li><p>Per ltim, a ms, els privilegiats podien cobrar rendes als habitants dun territori del qual eren jutges/senyors. Es tractava de multes de justicia, drets de pas i circulaci com ara ls del forn, el mol, etc (rendes jurisdiccionals) . </p></li><li><p>La propietat de la terra (III)* A ms conv recordar altres situacions:els bns de propis (municipals i en teoria sols se cedien en arrendament) i comunals (de la comunitat rural s`utlitzaven com a sustent per a determinades poques) (En teoria no es podien vendre)</p></li><li><p>La propietat de la terra (IV)Altres situacions: *A Valncia, Catalunya, Galcia, Astries (emfiteusi i foros )Tamb cal considerar el patrimoni reial i els propietaris lliures. </p></li><li><p>Lartesanat L`artesanat. A banda de l`agricultura, el comer nacional i internacional s`havia desenvolupat dins del context de creixement del segle XVIII (veurem ms endavant) i l`artesanat cada cop tenia ms dificultats davant les manufactures (rurals) i les naixents indstries.</p></li><li><p> Comer interior i comer colonial.Comer interior limitat a les fires i mercats. En Catalunya i Mediterrani, creixia ms rpid. Noves rutes martimes (segle XVI) creixement del comer colonial acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres.Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).</p></li><li><p>3.- La monarquia absolutaEl rei tenia el poder absolut, provinent directament de Du i sense control. (per aix sen parla de Rei per la Grcia de Du)</p><p>Poders reials: *nomenament de ministres i autoritats principals; *capacitat legislativa; *era la principal autoritat judicial; *tenia capacitat per a recaptar impostos permanents als habitants del regne (per aix es parlava dimpostos nacionals) ; *podia organitzar un exrcit (permanent), finanat amb aquestos impostos; *formava una burocrcia o un primer aparell administratiu encarregat de recaptar els impostos i aplicar les lleis. </p><p>.Lmits terics del poder reial:La llei divina.El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).Els privilegis dels nobles i el clero. </p></li><li><p>Els Borbons sn lexemple espanyol de labsolutisme monrquic. </p></li><li><p> LAntic Rgim . ConclusiconceptesLAntic RgimPrivilegiatsNoblesa i clergatNo privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes- Concentraci de poder en el rei- Origen divNoblesaPropietat terraPoder econmicPoder poltic2</p></li><li><p>4.- La Illustraci.Ideologia crtica amb lAntic RgimPrecedents: Newton: mtode cientfic.Locke: crtica a lAntic Rgim, divisi de poders, igualtat legal i drets bsics individuals.Racionalisme i fe absoluta en la ra que porta a una societat millor. Confiana en leducaci i la cincia (atac al teocentrisme i la religi). </p></li><li><p>La Il.lustraci (II)Proposa un nou model poltic i social basat en la llibertat i la igualtat: crtica a labsolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat civil o legal).Montesquieu: divisi de poders.Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.Voltaire: tolerncia i llibertat de conscincia.</p></li><li><p>Sobirania NacionalDivisi de poders</p><p>ConstituciSufragi</p><p>Igualtat civilAlguns termes poltics difosos per la Il.lustraci. Sexplicarn entemes segents. </p></li><li><p>Conclusi sobre la Illustraci conceptesLiberalismeMontesquieu, Rousseau...ConstituciDrets i deuresdels ciutadansSobiraniaDivisi de podersAssemblea NacionalLliures i igualsEleccionsAquesta determina3</p></li><li><p> El despotisme illustrat.Tot per al poble, per sense el poble.Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III.Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de leducaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer).Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.</p></li></ul>