TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

Download TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

Post on 19-Mar-2016

84 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

TEMA 1.- LEUROPA DE LANTIC RGIM. Histria del Mn Contemporani 1r de Batxillerat. 0.- INTRODUCCI. Qu s? Un sistema econmic, social i poltic. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Caracterstiques: Economia: rgim senyorial (feudalisme tard). - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • TEMA 1.- LEUROPA DE LANTIC RGIM.

    Histria del Mn Contemporani1r de Batxillerat

  • 0.- INTRODUCCIQu s? Un sistema econmic, social i poltic.On es va produir? A Europa.Quan? Entre els segles XVI i XIX.Caracterstiques:Economia: rgim senyorial (feudalisme tard).Societat: estamental.Demografia: poblaci estancada.Poltica: absolutisme monrquic.

  • 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.1.0.- Introducci.1.1.- La propietat de la terra.1.2.- Els drets senyorials.1.3.- Lestancament agrcola.1.4.- Indstria tradicional i manufactures.1.5.- La insuficincia dels transports.1.6.- Comer interior i comer colonial.

  • 1.0.- Introducci.Economia rural: 80 % de la poblaci al camp.Economia dautoconsum (comer escs).Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.Des del segle XVI: desenvolupament del comer creixement de lartesania.

  • 1.1.- La propietat de la terra.Era la principal font de riquesa.Pertanyia majoritriament als senyors.No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).Divisi de la senyoria territorial en: Reserva senyorial.Masos.

  • 1.2.- Els drets senyorials.Definici.Procedncia:Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).Drets jurisdiccionals: ban, justcia, immunitat,Lesglsia, a ms, rebia el delme.

  • 1.3.- Lestancament agrcola.Agricultura endarrerida, de subsistncia i policonreu escs comer.Tipus dexplotacions:Camps oberts o openfields: rotaci triennal.Terres comunals.Insuficient producci ramadera.Conseqncies: crisis de subsistncia fam desnutrici mortalitat alta i menor natalitat.

    Pg. 7Doc. 4

  • 1.4.- Indstria tradicional i manufactures.Autosuficincia econmica al camp.Els gremis a les ciutats:Associacions dartesans del mateix ofici.Controlen la producci i venda dels productes.Eviten la competncia.Assistncia mtua dels seus associats.Per a evitar el control dels gremis:Domestic system o treball a domicili.Manufactures reials o privades.Pg. 9Doc. 5Imatge pg. 5

  • 1.5.- La insuficincia dels transports.Mitjans de transport rudimentaris dificulten el creixement del comer.Transport terrestre molt deficient desplaaments llargs i costosos.Navegaci martima lenta i limitada (crrega) dependncia dels vents.Navegaci fluvial ms fcil i barata dependncia de la hidrografia i els canals.

  • 1.6.- Comer interior i comer colonial.Comer interior limitat a les fires i mercats.Noves rutes martimes (segle XVI) creixement del comer colonial acumulaci de capital, nous mercats i matries primeres.Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir leconomia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

  • RUTES DEL COMER MARTIM DURANT EL SEGLE XVIII

  • 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.2.1.- Privilegiats i no privilegiats.2.2.- Una poblaci estancada.

  • 2.1.- Privilegiats i no privilegiats.Divisi terica en tres ordres o estaments:Clergat.Noblesa.Tercer Estat.

    Divisi real en dos classes socials:Privilegiats.No privilegiats.

  • ELS PRIVILEGIATSGaudien de drets i privilegis.Composici: noblesa i clergat.La noblesa:Eren el 2-3% de la poblaci.Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis.Diferncies internes segons ttol i procedncia.El clergat:Eren menys de l1% de la poblaci.Es dividia en:Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts crrecs.Baix clergat: origen modest i vida ms senzilla.

  • ELS NO PRIVILEGIATSGrup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa ms del 90% de la poblaci.Composici: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.La burgesia:Classe minoritria que senriqueix i aconsegueix ms poder (ennobliment).Divisi interna segons la riquesa i ocupaci.Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,).El camperolat:Ms del 80% de la poblaci, vivint en pssimes condicions.Diferncies internes segons la riquesa i si sn lliures o serfs.Pg. 11Doc. 12Pg. 11Doc. 11Imatge p.19ImatgePg. 19

  • 2.2.- Una poblaci estancada.Escs creixement demogrfic.

    Causes: pssimes condicions alimentries, sanitries, higiniques i de vida de la major part de la poblaci.Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperana de vida i alta mortalitat infantil.

  • 3.- LABSOLUTISME MONRQUIC.3.1.- La monarquia absoluta de dret div.3.2.- Els lmits de lautoritat reial: el model angls.

  • 3.1.- La monarquia absoluta de dret div.El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Du i sense control. Llus XIV.Lajuden en el govern els Consells i secretaris dEstat (nomenats pel rei), funcionaris i burcrates.Administraci local: governadors i intendents, tamb nomenats pel rei.Lmits terics del poder reial:La llei divina.El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).Les Corts o Parlaments (perden competncies i no les convoca).

    Pg. 12Doc. 13Pg. 13Doc. 14

  • 3.2.- Els lmits de lautoritat reial: el model angls.Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Pasos Baixos i repbliques italianes.El model angls:Revoluci de 1649: Repblica fins 1660.Es tracta duna monarquia parlamentria.LHabeas Corpus (1679).La Revoluci de 1689:Destronament de Jacob II (Guillem dOrange).Declaraci de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.Separaci de poders.Lmits del model angls: el rei t el poder executiu sense control i s un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).Influncia en el pensament illustrat.

    Pg. 12Doc. 13Pg. 13Doc. 15

  • 4.- LA CRISI DE LANTIC RGIM.4.0.- Introducci.4.1.- Lesperit de la Illustraci.4.2.- El despotisme illustrat.

  • 4.0.- Introducci.Causes de la crisi de lAntic Rgim:Expansi del comer.Noves formes de producci: domestic system i manufactures.Poder econmic de la burgesia demanar tindre privilegis i poder poltic.Construcci duna ideologia burgesa: la Illustraci.

  • 4.1.- Lesperit de la Illustraci.Ideologia al servei de la burgesia.Racionalisme (atac al teocentrisme).Llibertat de conscincia (Voltaire).Igualtat legal i doportunitats (atac a la societat estamental).Llibertat econmica: fisicrates i liberals.Crtica a labsolutisme:Locke: igualtat legal i drets bsics individuals.Montesquieu: divisi de poders.Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.Pg. 15Doc. 18Pg 17Doc. 7Pg. 15Doc. 19Pg. 15Doc. 20

  • 4.2.- El despotisme illustrat.Tot per al poble, per sense el poble.Exemples: Frederic II (Prssia), M Teresa (ustria), Caterina (Rssia), Carles III.Qu fan?: centralisme, reformes administratives, foment de leducaci i millores econmiques (agricultura, indstria i comer).Lmits: reformes econmiques, per no socials i poltiques de fons caiguda de lAntic Rgim.

    ***********************