La crisi de l´antic règim

Download La crisi de l´antic règim

Post on 29-Jun-2015

2.264 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. TEMA 1: LA CRISI DE LANTIC RGIM
    Histria
    2n Batxillerat

2. El gronxador de J.H.Fragonard (1757)
3. Felip V i Isabel de Farnessio per Van LooFelip V va ser rei dEspanya entre 1700 i 1746
4. Vocabulari bsic
Antic Rgim: sistema social, poltic i econmic vigent a Europa durant lEdat Moderna (segles XVI, XVII i XVIII). Consistia en:
Estats amb una monarquia absoluta o autoritria.
Una societat estamental: la societat estava dividida en grups indivisibles. Els estaments privilegiats eren la noblesa (militars)i el clero (eclesistics); tenien privilegis poltics i les terres de conreu. El Tercer Estat no tenia cap poder, encara que una minoria podia ser rica (burgesia); la major part del Tercer Estat estava formada per pagesos.
Leconomia era agrria. Els propietaris de les terres tenien el poder jurisdiccional sobre els pagesos que les treballaven.
Absolutisme: sistema poltic propi dEuropa durant el segle XVIII i darreries del XVII. El rei tenia tots els poders.
5. Societat estamental
6. Vocabulari bsic
Il.lustraci: corrent filosfic que es va difondre a Europa durant el segle XVIII (el segle de les llums), especialment a Frana. Els il.lustrats volien donar llums a la societat amb ls de la ra (contra la superstici), amb leducaci (contra la ignorncia) i amb la llibertat individual (contra la tirania absolutista).
Despotisme il.lustrat: molts reis absolutistes es van deixar influenciar per les idees il.lustradesfomentant leducaci, el progrs i la investigaci cientfica. Es pot resumir amb la frase: tot per el poble, per sense el poble: el sistema poltic no va canviar.
Liberalisme poltic: sistema poltic que va sorgir a Europa durant el segle XIX desprs de les revolucions liberals, com la Revoluci Francesa. La burgesia pren el poder acabant amb labsolutisme. El poder est per servir al poble, i no al revs. Els liberals van propiciar la consolidaci de leconomia capitalista.
7. Voltaire (1664-1778), un dels grans filsofs francesos de la Il.lustraci
8. Antecedents
Espanya, durant el segle XVIII, tenia un sistema dAntic Rgim. La monarquia de la dinastia dels Borb practicava labsoltisme des del 1700.
Carles III va regnar des de1759 fins el 1788, quan va morir. La seva poltica shavia caracteritzat pel reformisme il.lustrat. El seu fill li va succeir amb el nom de Carles IV.
Un any ms tard, 1789, esclata la Revoluci Francesa que va fer caure el poder absolutista de Llus XVI, rei de Frana (tamb Borb). Carles IV soblida del reformisme il.lustrat del seu pare per lluitar per la defensa de labsolutisme (ministres il.lustrats, com Floridablanca o Jovellanosvan ser apartats).
9. Retrats dels reis dEspanya Carles III i del seu fill i successor, Carles IV el caador
10. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Lexecuci de Llus XVI a Frana lany1792 va propiciar que Carles IV prengus una srie de mesures antirevolucionries:
Va nomenar Primer Ministre a Manuel Godoy(amic de la reina Maria Llusa de Parma).
Va tancar la frontera amb Frana (per evitar el contagi revolucionari).
Finalment, va declarar la guerra a Frana.
La guerra no va anar gaire b. Desprs dels xits inicials, Frana va ocupar territoris espanyols (Vall dAran, Cerdanya, Alt Empord i zones del Pas Basc i Burgos). Lany1795 es va signar la Pau de Basilea on Espanya va admetre la superioritat de Frana. Aquesta primera guerra contra Frana rep el nom de La guerra gran (1793-1795).
11. Manuel de Godoy y lvarez de Faria (1767-1851)
12. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Desprs de la Guerra gran, Godoy va decidir aliar-se amb Frana (Tractat de Sant Ildefons, 1796) per lluitar contra els anglesos. Aix va provocar que Espanya perds gaireb tota la seva flota a la batalla de Trafalgar (1805) contra lalmirall Nelson.
Godoy tamb va deixar passar a les tropes franceses per Espanya (ja amb Napole Bonaparte com a emperador francs) per envair Portugal (Tractat de Fontainebleau, 1807). Godoyvoliar arribar a ser sobir duna part de Portugal.
La major part de la noblesa i el clero odiaven a Godoy, fins i tot el fill del rei, el prncep Ferran. Tenia massa poder, era dorigen humil, recolzava els francesos i va fer reformes que van perjudicar a lEsglsia. Lany1808 va esclatar el Mot dAranjuez (rebel.li de bona part de la noblesa en la localitat on estava el rei). El prncep Ferran estava implicat en el mot. Godoyva ser forat a dimitir i el rei Carles IV va abdicar a favor del seu fill, el nou rei Ferran VII.
13. Escena imaginada de la Batalla de Trafalgar (1805) i recreaci artstica del Mot dAranjuez (1808)
14. Ferran VII, rei dEspanya en 1808 i entre 1813 i 1833
15. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Carles IV va intentar recuperar el tro amb lajut de Napole i aquest va aprofitar la disputa entre pare i fill per envair Espanya. Napole va nomenar nou a rei dEspanya al seu germ, Josep Bonaparte (ms conegut com a Pepe Botella), 1808.
El nou rei va emprendre tot un seguit de mesures liberals a lEstatut de Baiona: igualtat davant la llei de tots els espanyols, pagament dimpostos pels privilegiats...
16. Caricatura de Josep Bonaparte, rei dEspanya entre 1808 i 1813 i germ de Napole. Conegut com Pepe Botella, lescena fa referncia a la seva afici per la beguda i el joc.
17. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alar contra els invasors francesos. La revolta antrifrancesa es va escampar per tota Espanya amb la constituci de Juntes dArmament i de Defensa. A ms, el mateix any els francesos van perdre la batalla de Bailn.
Lexrcit napolenic va ocupar tota Espanya i Catalunya va passar a formar part de Frana. Per el domini francs havia de lluitar contra la guerrilla de la resistncia.
18. Espanya (1814)
19. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Durant la guerra del Francs (1808-1814) es van enfrontar a Espanya els partidaris de la invasi francesa (els afrancesats), de caire liberal; i els contraris a Napole, els absolutistes, que recolzaven el retorn a la corona de Ferran VII.
Tamb cal destacar que molts liberals van oposar-se a la invasi estrangera. Fins i tot, les idees liberals franceses es van propagar entre els opositors a Frana.
Les derrotes de Napole a Rssia (a partir de 1812) van facilitar la retirada de tropes franceses dEspanya des de lany1813 (Tractat de Valenay).
20. Apartat 2: Les Corts de Cadis (1812)
Les Juntes dArmament i de Defensa es van agrupar a Aranjuez en una Junta Suprema Central lany1808. Aquesta junta va declarar com a legtim rei dEspanya a Ferran VII. Els francesos avanaven, i la Junta es va desplaar a Sevilla i, finalment, a Cadis.
A Cadis es va crear, lany1810, un parlament: les Corts. Formaven part daquestes corts il.lustrats com Floridablanca, Jovellanos o Antoni Capmany. Van decretar la sobirania nacional: el poder resideix en el conjunt dels ciutadans.
Les Corts de Cadis van promulgar la primera constituciliberal de la histria dEspanyalany1812. Una constituci s el recull de les lleis ms importants dun pas. Aquesta es va inspirar en la constituci francesa de 1791.
s a dir, guanys qui guanys la guerra (Ferran VII o els napolenics) Espanya shauria de convertir en un pas liberal, abandonant labsolutisme i lAntic Rgim. En la prctica, aquesta constituci no va tenir transcendncia.
21. Proclamaci de la Constituci de Cadis (1812) per Salvador Viniega
22. Apartat 2: Les Corts de Cadis (1812)
Les caracterstiques de la Constituci del 1812 sn:
Espanya s una monarquia, per amb el poder limitat. Sestableix la separaci de poders:

  • Executiu (direcci del govern): en mans del rei, encara que les Corts controlen el seu poder. 23. Legislatiu (elabora les lleis): correspon a les Corts. 24. Judicial: els tribunals de justcia sn independents dels altres dos poders.

Es basa en la sobirania nacional: el poder est per representar al poble. Els espanyols deixen de ser sbdits per ser ciutadans (tenen drets i deures). Aquests drets es recullen en una Declaraci de Drets del Ciutad: igualtat davant la llei, dret de propietat...
Es planteja reformes en la recaptaci dimpostos (ms igualitria), implantaci de lensenyament pblic i servei militar obligatori.
25. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes (1814-1833)
Ferran VII el desitjat va tornar al tro lany1814 amb la retirada dels francesos. Quan va marxar era un rei absolutista i retornava amb la Constituci liberal de Cadis. Per a Espanya existien pocs liberals i Ferran VII tampoc o era.
Per tant, va declarar la constituci nula i va retornar a labsolutisme (Restauraci). Els dirigents liberals van ser detinguts o assassinats.
Per la crisi econmica va fer que la ideologia liberal tingus cada cop ms partidaris a Espanya. La burgesia volia accedir al poder i desitjava poltiques favorables al capitalisme; a ms, els pagesos no volien pagar tants impostos. Fins lany1820 es van succeir tot un seguit de cops militars (grup de militars que volen prendre el poder per la fora) liberals que van fracassar.
26. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes (1814-1833)
Lany1820 va triomfar el pronunciament militar del coronel Rafael Riego. Aquest va forar al rei a acceptar la constituci.
Comena lanomenat Trienni liberal (1820-1823).
Els objectius principals del nou govern liberal van ser:
Abolir els residus de feudalisme que hi havia al camp: la terra no ha de ser de lEsglsia o dun senyor amb ttol nobiliari, sin del propietari que la pugui comprar.
Recolzar la indstria i el comer permetent la lliure circulaci de mercaderies.
27. El coronel Rafael del Riego: va liderar el pronunciament militar que va donar lloc al Trienni liberal en 1820. Va ser executat per ordre del rei en 1823. Va decretar com a himne nacional aquesta tonada que avui dia es considera lhimne dels republicans espanyols.http://www.youtube.com/watch?v=vFYgsaf-xYc
28. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes (1814-1833)
Ferran VII volia recuperar el poder absolut i va demanar ajut a les potncies europees absolutistes.
A ms, el nou govern tenia problemes interns:
Els pagesos es van desencantar del liberalisme perqu continuaven treballant una terra que no era seva (el senyor la havia comprat a lestat o shavia venut a un burgs) i els impostos encara augmentaren.
Bona part de la noblesa i el clero es van veure perjudicats per la reforma (ara pagaven impostos i no en recaptaven). Els antics privilegiats van fomentar els aixecaments de pagesos.
Els mateixos liberals van enfrontar-se entre ells (moderats contra exaltats).
29. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes (1814-1833)
Frana (ara un estat absolutista) va escoltar la petici de Ferran VII i va restaurar labsolutisme a Espanya amb la intervenci militar dels Cent Mil Fills de Sant Llus (1823) comandats pel duc dAngulema.
Va comenar una greu repressi contra tot aquell que fos partidari del liberalisme (2.044 assassinats a Catalunya lany 1824).
Per els nobles i clergues ms conservadors (partidaris de lAntic Rgim) encara volien una posici ms clara del rei en contra de les poltiques liberals. Aquest sector va iniciar una guerra amb el recolzament de la pagesia catalana: Guerra dels Agraviats (1827), que no va tenir gaires conseqncies poltiques.
30. Ferran VII agraint larribada del Duc dAngulema i els Cent Mil Fills de Sant Llus
31. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes (1814-1833)
Ferran VII no tenia encara descendncia i, per tant, el seu germ CarlesMaria Isidre era el successor al tro. Lany1830 va nixer la nica filla del rei, Isabel, per la Llei Slica que va promulgar Carles V impedia regnar a les dones.
La reina Maria Cristina va a empnyer al seu marit a decretar la Pragmtica Sanci (1832) per derogar la Llei Slica. Carles va fer-se amb el recolzament del partidaris ms conservadors de labsolutisme i de lAntic Rgim: neix el moviment carl.
Lany1833 mor Ferran VII que deixa com a hereva a Isabel, de tres anys dedat, i a la seva esposa Maria Cristina com a reina regent. Maria Cristina temia un aixecament carl i va buscar el recolzament dels liberals.
La dcada 1823-1833 s coneguda com a Dcada Ominosa (que vol dir abominable, desastrosa), degut a la manca de direcci en la poltica de Ferran VII.
32. A la primera imatge veiem els retrats de la reina Maria Cristina, esposa del rei Ferran VII (en mig); a la dreta, Carles Maria Isidro, germ del rei i aspirant al tro. La segona imatge s de la infanta Isabel, filla dels reis i futura reina Isabel II.
33. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Arran el descobriment dAmrica per part de Cristfor Colom, bona part del continent era part del territori espanyol.
Els reis borbons del segle XVIII havien afavorit el comer americ grcies a les plantacions de caf, sucre o tabac amb m dobra esclava dorigen afric. Aquest creixement econmic va afavorir els blancs, nascuts a Amrica per descendents despanyols, que eren els propietaris de les plantacions. Aquest grup rebia el nom de criolls.
Els alts impostos que havien de pagar a la corona espanyola, el control del comer transatlntic per part dEspanya i el recolzament dels britnics van afavorir laparicidunmoviment independentista a Amrica dirigit pels criolls, imitant la Revoluci Nord-americana del 1776.
34. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Amb la guerra del Francs (1808-1814) Espanya no podia mantenir el control de les colnies americanes, fet que va permetre els moviments dindependncia.
Un cop acabada la guerra, Ferran VII no va voler acontentar els criolls i va optar per enviar homes armats per esclafar les revoltes.
Aquesta poltica va ser un desastre i va propiciar la independncia de tota la Amrica espanyola (exceptuant Cuba i Puerto Rico) entre 1811 i 1824.
35. 36. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Els pasos sorgits i els lders independentistes van ser:

  • Virregnat del Riu de la Plata (Jos de San Martn): Paraguai(1811), Argentina (1816), Bolvia (1824) i Uruguai (1830). 37. Capitania de Xile (tamb San Martn): Xile (1818). 38. Virregnat de Nova Granada (Simn Bolvar): Gran Colmbia (1821). Daqu van sortir: Veneuela, Colmbia, Equador i Panam. 39. Virregnat de Nova Espanya (Hidalgo i Morelos): Mxic (1821). Ms tard es van independitzar els pasos de listmedAmrica central. 40. Virregnat del Per (San Martn): Per (1824).

Les conseqncies econmiques a Espanya i Catalunya de la prdua de les colnies van ser greus. El comer exterior catal es va centrar a lilla de Cuba. Tamb va ser favorable el retorn a Catalunya de molts burgesos que vivien a Amrica i que van impulsar el naixement de la indstria txtil catalana.
41. Jos de San Martn i Simn Bolvar, llibertadors dAmrica del Sud