La Il·lustració i la França de l’Antic Règim

Download La Il·lustració i la França de l’Antic Règim

Post on 17-Jan-2016

39 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Les revolucions burgeses. 1r crdit. ndex general. LAntic Rgim. Pgs. 38 a 53. La Illustraci i la Frana de lAntic Rgim. A PARTIR DE 1789. Lpoca de les revolucions. 1- La revoluci americana. 2- La revoluci francesa. 3- Lpoca napolenica. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

  • La Illustraci i la Frana de lAntic Rgim Les revolucions burgesesndex generalA PARTIR DE 1789Lpoca de les revolucions1LAntic Rgim1- La revoluci americana2- La revoluci francesa3- Lpoca napolenicaA PARTIR DE LA DERROTA DE NAPOLELa Restauraci Absolutista4- La Restauraci i les revolucions liberals5- Les revolucions liberals6- Els nacionalismes (Itlia i AlemanyaPgs. 38 a 537- Altres nacionalismes

  • - 1783Llibertat dexpressi, de premsa, de religi...Divisi de podersRepblicaFederaci dEstatsConstituciEls principals fets- 4 juliol de 1776Al segle XVIII les 13 colnies britniques dAmrica del NordInsurrecci colonialDeclaraci de la IndependnciaLabsolutisme de Jordi IIIprovoquenA causa de2Revoluci liberalQue es converteixLabs dels impostos anglesosPoca llibertat poltica1.- La Revoluci AmericanaDerrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)- 1787, construcci dun Estat liberalDeclaraci de dretsUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditVeure pgs. 52 - 53

  • 1. La revoluci americana textos 3"Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes* sn creats en la igualtat, i dotats pel Creador de certs drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders dels quals deriven del consentiment dels governats. Que qualsevol altra forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la per instituir un altre govern, que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders de tal forma que sembli ms segur d'assolir amb ella la seguretat i la felicitat. (...) Per quan un llarg seguit d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu, palesa un designi de reduir-la sota el despotisme ms absolut, s el seu dret, s el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se noves lleis per a la seva seguretat futura. Tal ha estat el sofriment pacient d'aquestes colnies, i tal s ara la necessitat que les obliga a alterar els seus vells sistemes de govern."

    Thomas Jefferson. Declaraci d'Independncia dels Estats Units. 1776.Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit* Cal entendre quin era el concepte dhomes: no s el mateix que entenem ara.

  • 1.- La Revoluci AmericanaA partir de la seva independncia els 13 Estats inicials es llanaren cap a la conquesta del territori de loest, amb guerres, compres de terrenys, genocidi indi, ...A Lincoln4

  • 1.- La Revoluci AmericanaEls nous Estats de la Uni sanaren agregant, segons consta en aquestes dades, sobre tot desprs de la Guerra de Secessi (1861 1865).5

  • La revolta del Tercer EstatEl 1789 comena la transformaci de les estructures de lAntic RgimReforma fiscalLa Monarquia vol fer pagar impostos a laristocrcia62.- La Revoluci Francesa IA causa deCrisi de subsistnciaDescontentament de burgesos i pagesosDifusi de les idees liberalsCrisi econmica de lEstatProvoca unaProvoca una tensi amb estament privilegiatsaquests demanenConvocatria dels ESTATS GENERALSNoblesaTercer EstatClergat-Vot per estament-Deliberaci per separatAquesta situaci permetAmb el Jurament de la Pilota es crea laLAssemblea Nacional ConstituentUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditDoc. 2Doc. 3Estudiar text complementari

  • Reformes econmiques i socialsConstituci de 1791Abolici delsdrets feudalsDeclaraci dels Drets de lHome i el CiutadConstrucci de lEstat LiberalAbolici duanes interiors, gremis, unificaci mesures...72.- La Revoluci Francesa IAmb el recolzament de les classes popularsLa Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)Lpoca de lAssemblea Nacional 1789 - 1792Comena laDivisi de podersDrets individualsSobirania nacionalMonarquia Constitucional (Llus XVI)Llibertat, igualtat, propietat...Per...Els problemes socials (crisi), poltics (Llus XVI), militars (guerra)Provoquen la radicalitzaci de la RevoluciUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditDoc. 4

  • 2. La revoluci francesa textos 8La Declaraci dels Drets de l'home i el ciutad.Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials noms poden fundar-se en la utilitat comuna.Article 2n. L'objecte de tota societat poltica s la conservaci dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia a l'opressi.Article 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci. Cap individu ni corporaci no pot exercitar autoritat que no emani expressament d'ella.Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot all que no perjudica d'altri (...).Article 6. La llei s l'expressi de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concrrer la llur formaci personalment o per representants.Article 10. Ning no ha d'sser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses...Article 11. La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions s un dret dels ms preuats de l'home.Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditUnitat 2

  • Execuci de Llus XVI (guerra) Grans reformes socials Exrcit nacional Aplicaci del TERRORSufragi universal mascul Constituci de 1793 Comit de Salvaci Pblica93.- La Revoluci Francesa IILpoca republicana democrtica CONVENCI JACOBINA (1792 - 1794)La radicalitzaci Sota la direcci de RobespierreSota la direcci dun DIRECTORIProvoca laparici Dirigida pelLa burgesia moderada recuperar el poder ambpoca republicana moderadaCONVENCI TERMIDORIANA (1794-1799)Cop dEstat Termidor Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditDoc. 5

  • Lpoca NAPOLENICA (1799-1814)Sufragi universal indirecteLa posterior derrota de Napole provocar el retorn de labsolutisme103.- La revoluci francesa IIEl 18 de Brumari es dna el cop dEstat de Napole-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol ms ordre i controlCONSOLAT (1799-1804)A causa deNova constituci Dna lloc a Es divideix en dues etapesIMPERI (1804-1814)Codi CivilConcordatSistema educatiu centralitzatReformesExpansi territorial Difusi del ideals liberalsMapa pg. 43Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit

  • 3. La revoluci francesa II NapoleUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit11Cop dEstat de Napole(18 de brumari, o 9-IX-1799)

    Acaba amb el DirectoriInaugura el Consolat

    Doc. 7LImperi (1804)

    Va refermar les conquestes revolucionries moderades.Consolid un estat francs centralitzat i slid.Reform ladministraci i promulg un codi civil avanat.Estengu el sistema educatiu.Consolid un camperolat de propietaris petits i mitajns.La burgesia financera i de negocis enfort el seu dominiLexpansi napolenicaFi de lImperiConquer una gran quantitat de territoris.Situ governs afins en els territoris conquerits.Estengu les conquestes revolucionries.

    Va sotmetre quasi tota Europa, menys Anglaterra.Va envair Espanya i Rssia.La derrota definitiva fou a Waterloo.

    Veure doc. 8

  • RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814-1848G.B, Prssia, Rssia, ustriaLa Santa Aliana12La derrota de Napole provova el retorn de les monarquies absolutistesDefensa del legitimismecaracterstiquesEs decideixen alPer tal de defensar aquests principis es crea la4.- La RestauraciDefensa de labsolutismeEquilibri territorialCongrs de VienaPer la Restauraci fou un perode inestable Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditDoc. 10Veure doc. 18

  • 4. La Restauraci. Textos13lobedincia al legtim sobir s un deure religis... Les constitucions sn obra dels homes, que han gosat rectificar els designis de Du...Mai no sha pogut imaginar que lhome pugui crear un arbre; com sha pogut imaginar ,doncs, que lhome tingus poder per a crear una constituci?.J. de MaistreUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit

  • 145.- Les revolucions liberalsLa Restauraci fou un perode inestable poca de cicles revolucionarisAmb uns trets generalsRevoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econmiques)Les revolucions liberalsDirigides per la burgesia (moderada)Contingut nacionalistaUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditEls liberals, davant la clandestinitat, formaren clubs i societats secretes.MaonsCarbonarisComunersSala duna lgia manicaSmbol de la gran Ordre dels Maons

  • 15 els cicles revolucionaris contra la Restauraci5. Les Revolucions LiberalsPoca participaci masses (Trienni Liberal a Espanya)Les revolucions liberalsDirigides per la burgesia (moderada)La Santa Aliana imposa lordre1820Comena la guerra dindependncia de Grcia i de les colnies llatinoamericanesParticipaci de les masses (crisi econmica i social)1830Comena a Frana_ revolta contra Carles XLes Tres Jornades GloriosesLlus Felip dOrleansIndependncia i liberalisme a BlgicaSimposa un nou reiSindependitza dHolandaUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit

  • 165. Les Revolucions LiberalsParticipaci masses i burgesia mitjanaComena a Frana_ Repblica democrtica1848Es donen revoltes nacionalistes i liberals a lImperi austrac i als Estats alemanys (fracassen)Reivindicacions igualtat social i sufragi universalDna lloc a lImperi de Napole IIIAl llarg de la Restauraci es desperten moviments nacionalistesUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditVeure doc. 14Desig dunificaci dAlemanya i ItliaDesig dindependncia dins lImperi Austrac.

  • 5. Les revolucions liberals: els moviments nacionalistes Amb la Illustraci apareix un nou concepte de naciDrets dels ciutadans i de la naciLaparici del nacionalisme es veu influenciat perLimperialisme napolenicIdeals liberals (drets del ciutad)Romanticisme Durant la RestauraciEl nacionalisme es converteix en corrent ideolgicDret a constituir Estats que sidentifiquin amb nacions Llengua, histria, territori, arrels tniques...Dues tendnciesInspirades en ideals de la Revoluci francesaInspirades en els ideals conservadors del RomanticismeItlia de G. Mazzini Voluntat del pobleAlemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist17Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditVeure doc. 20

  • El nacionalisme dna lloc nous Estats6. Les revolucions liberals: els moviments nacionalistes. Itlia Procs de la unificaciPiemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Siclies, Vneto, Llombardia, Parma, Mdena i la ToscanaprotagonistesSuport de la burgesia del nord dItliaLa unificaci dItlia (1859 - 1870)Existien 8 Estats italiansEl Regne de PiemontLEstat unificador serAmb unsVctor Manuel II de SavoiaCavour, el primer ministreGaribaldi1859, aliana amb Napole III. Guerra contra ustriaAnnexi de la LlombardiaRevolta i annexi de Parma, Mdena i Toscana1860, campanya de Garibaldi Annexi de Siclia i Npols. Vctor Manuel Rei dItlia.18mapa1866, annexi de Vneto, 1870, annexi de Roma (capital)GaribaldiUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit

  • 191 Guerra contra ustria, 1859 Pau de ZrichAnnexi de la Llombardia, Parma, Mdena i Toscana2 La guerra contra Npols, Expedici dels mil (Garibaldi), 1860 Annexi de les Dues Siclies 3 Annexi de Vencia (durant la guerra austro - prussiana, 1866)4 Annexi dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)Etapesde la unificaciUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit6. Els nacionalismes: Alemanya i ItliaVeure doc. 21Rei Vctor Manuel de Savoia

  • textos: Restauraci20"No s en el liberalisme prussi, sin ms aviat en la fora i la potncia de Prssia on Alemanya t els ulls posats. Baviera, Wttemberg i Baden poden lliurar-se al liberalisme; per ning no els assignar el paper de Prssia; Prssia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oport. Les fronteres que el Congrs de Viena ens va donar no sn correctes. Aquest no s un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."Bismarck, Pensaments i records, 1899.Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit6. Els nacionalismes: Alemanya i Itlia

  • Existien 38 Estats que formaven la6. Els nacionalismes: Alemanya i Itlia Procs de la unificaciConfederaci GermnicaprotagonistesSuport de la burgesia del nord dAlemanya, els junkers...La unificaci dAlemanya (1860 - 1870)El Regne de PrssiaLEstat unificador serAmb unsprecedentsGuillem I HohenzollernOtto von Bismarck (canceller de ferro)Guerra contra DinamarcaAnnexi de Holstein, Lauenburg i Schelesvig1870, guerra contra FranaSedan. Creaci del II Reich, annexi dAlscia i Lorena, Pau de Versalles.21Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creaci del ZollvereinGuerra contra ustriaSadowa. Creaci Confederaci dAlemanya del Nord Veure mapa doc. 23Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit

  • 6. Els nacionalismes: Alemanya i ItliaUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit22

  • Amb inestabilitat poltica i territorial7. Altres nacionalismes De la desintegraci i debilitat de lImperi OtomInteressos de Rssia, ustria i AnglaterraNous EstatsBalcansApareixen nous Estats alsGrcia, 1830Romania i Srbia, 1878Bulgria i Albnia, 1913231853, EUA obre el mercat japons En el Jap del segle XIXApareixen nous canvisLa Revoluci Meiji (1868)1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional-Supressi del rgim feudal-Constituci-Monarquia autoritria-Modernitzaci i occidentalitzacimapaUna poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crditmapa

  • Una poca de revolucions: lorigen de lEstat Liberal 1r crdit7. Altres nacionalismes. XinaInici segle XIX:1 meitat segle1 guerra de lopi2 guerra de lopiXina era un pas amb prosperitat econmica (seda, cermica, t)Sinicien problemes nous: gran augment demogrfic, disparitats econmiques regionals,conflictes tnics i sobreexplotaci terres.Lincipient crisi sagreuja per la forta corrupci dels funcionaris.Els poders locals es reafirmen davant el poder central.En moments de debilitat, sha denfrontar amb limperialisme forani.Lopi comena a estendres, tot i estar prohibit. Comer britnic.Lin Zexu, comissari imperial, ordena la destrucci de 20.000 caixes.Anglaterra envia la flota que derrota els xinesos fcilment.Tractat de Nanqun: cessi dHong Kong, obertura de 5 ports xinesos al comer exterior, Anglaterra sassegura el predomini.

    El tractat supos un fort sentiment anti occidental i anti cristi. Els anglesos volen que es legalitzi el comer dopi, per guanyar ms.Guerra: tropes angleses i franceses entren a Pequin i el saquegen.Tractat de Tianjin: els estrangers dominen el comer xins.24

  • 7. Altres nacionalismes Treball voluntari25