Índex1...la il·lustració i el liberalisme al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament que...

ÍNDEX

123

La fi de l’Antic Règim i les revolucions liberals · · · 81. L’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2. La Il ·lustració i el liberalisme . . . . . . . 12

3. Què són les revolucions burgeses? . . 16

4. Les revolucions burgeses (1789-1848) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

5. El nacionalisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

(o) 6. Comentari d’un text històric . . . . . 32

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Organitza els teus cOneixements. . . . . . 44

Espanya: de l’absolutisme a l’estat liberal · · · · · · · ·461. La guerra de Successió i l’11 de

setembre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

2. Felip V i Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3. De l’absolutisme al despotisme il ·lustrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

4. La guerra del Francès i la Constitució de 1812 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

5. Entre el liberalisme i l’absolutisme . . . . 56

6. La independència de l’Amèrica hispànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

7. L’estat liberal a Espanya (1833-1874). . . 60

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Organitza els teus cOneixements. . . . . . . . 72

La Revolució Industrial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 741. L’era de la indústria . . . . . . . . . . . . . . . . 76

2. Canvis en l’agricultura i en la població . . 78

3. El naixement de la indústria. . . . . . . . . . 80

4. L’augment dels intercanvis i la revolució dels transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

5. Un nou sistema econòmic i una nova societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

6. La industrialització a Catalunya i a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

7. La vida quotidiana de la classe obrera . . 90

8. La lluita de la classe obrera . . . . . . . . . . 92

9. El moviment obrer a Catalunya (1833-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

10. L’evolució de la ciència (1700-1800) . . 96

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Organitza els teus cOneixements. . . . . . . 106

4L’art dels segles xviii i xix · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1081. L’art rococó i el neoclassicisme . . . . . . 110

2. Goya, un testimoni del seu temps. . . . 112

3. L’arquitectura del segle xix (i): els edificis industrials i l’historicisme . . . . . . . . . . 116

4. L’arquitectura del segle xix (ii): el Modernisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

5. La pintura del segle xix (i): el Romanticisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

6. La pintura del segle xix (ii): el Realisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

7. La pintura del segle xix (iii): l’impressionisme i el postimpressionisme . . . . . . . . . . . . 124

8. L’escultura dels segles xviii i xix . . . . . . 126

9. El naixement de la fotografia . . . . . . . . 128

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130


Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse BallaróEdició: Xavier HernàndezCorrecció: M. Mercè EstévezDocumentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. DengraMaquetació: Mercedes Fernández BravoCoordinació tècnica digital: Montse CascalesEdició digital: Glòria Jodar Pubill

Il·lustracions: Xavier BouCartografia: MarcopoloArtFotografia de la coberta: 3355m/Shutterstock.com

Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album / akg-images / Archives CDA / André Held / Jason Hook / Sambraus / Bildarchiv Monheim; culture-images; Dea Picture Library; Documenta / Erich Lessing; Esta Vivo! Laboratorio de nuevos talentos / Estudios; Granger, NYC; Joseph Martin; Kurwenal / Prisma; Lucas Films / Bad Robot / Walt Disney Productions; Mondadori Portfolio; Musée du Lovre, París, França; Oronoz; quintlox; Rue des Archives / Bridgeman Images / Tallandier; sfgp; Sputnik; Universal Images Group; Warner Bros / DC Comics), ANC / Brangulí, (Fotògrafs) Brangulí, J.M. Barres, Contacto, Cordon Press / Corbis, Efe, Frederic Juandó Alegret Arxiu SPAL - Diputació de Barcelona, Fototeca.cat - Gabriel Casas / G. Serra, Fundació Utopia - Joan N. García-Nieto, Estudis Socials del Baix Llobregat (cortesía), Getty Images, Museu d’Història de Catalunya (cortesía), Photoaisa, Prisma, Ramon Manent, Arxiu Anaya / O. Boé / P. Cosano / Á. García Pelayo / J. Martín / M. Steel, Arxiu Barcanova

© 2020 dels continguts: Trepat S.C.P., Salvador Campamà, Margarida Cirach, Elvira Fernández, Jordi Vidal© 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 [email protected] www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2020 ISBN: 978-84-489-5145-0 DL B. 6768-2020Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

Aquest projecte editorial de l’àmbit de les ciències socials ha estat elaborat d’acord amb els continguts i les dimensions competencials descrites en el decret d’ordenació curricular que va publicar el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

5

8

69

7101112

De la Restauració a la República Espanyola · · · · 1761. El règim de la Restauració . . . . . . . . . . 178

2. El catalanisme polític entre 1874 i 1898 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

3. El moviment obrer entre 1874 i 1898. . 182

4. Societat i economia a Espanya al primer terç del segle xx . . . . . . . . . . 184

5. La crisi del sistema de la Restauració . . 186

6. La Dictadura de Primo de Rivera . . . . . 194

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196


El període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial · · · · · · · · · · · · · · · · · 2061. Expansió i depressió econòmica

(1918-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

2. L’URSS durant el període d’entreguerres (1921-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

3. El descrèdit de la llibertat: l’ascens dels totalitarismes . . . . . . . . . . . . . . . . 214

4. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228

Organitza els teus cOneixements . . . . . . 236

República, guerra i revolució (1931-1939) · · · · · · 2381. Fi de la Dictadura i inici de la

República. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240

2. La República d’esquerres (1931-1933) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242

3. La República en crisi (1933-1936) . . . . 246

4. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250

(o) 5. Anàlisi de cartells històrics . . . . . . . 260

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

Organitza els teus cOneixements . . . . . . 270

L’art del segle xx · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·2721. L’arquitectura (I): panoràmica general · 274

2. L’arquitectura (II): el racionalisme i l’organicisme · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 276

3. L’arquitectura (III): del brutalisme als nostres dies · · · · · · · · · · · · · · · · · · 278

4. La pintura (I): les avantguardes fins a la Segona Guerra Mundial · · · · · · 280

5. La pintura (II): les avantguardes després de la Segona Guerra Mundial · · · · · · · · 284

6. Pablo Ruiz Picasso · · · · · · · · · · · · · · · · 288

7. L’escultura del segle xx · · · · · · · · · · · · 290

(o) 8. Anàlisi i comentari d’un film o audiovisual · · · · · · · · · · · · · · · · · · 292

Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 294

Organitza els teus cOneixements · · · · · · · 302

El món entre dos blocs (1945-1991) · · · · · · · · · · ·3041. Un nou ordre mundial: la formació

de blocs · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 306

2. La guerra freda · · · · · · · · · · · · · · · · · · 308

3. La descolonització · · · · · · · · · · · · · · · 312

4. El bloc capitalista · · · · · · · · · · · · · · · · 316

5. El bloc socialista · · · · · · · · · · · · · · · · 320

6. La perestroika i la fi dels blocs · · · · · 322

Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 324

Organitza els teus cOneixements · · · · · · 330

El franquisme i la transició democràtica · · · · · · · ·3321. La dictadura franquista (1939-1975) · · 334

2. Suports i relacions internacionals · · · 336

3. La primera fase del franquisme: la llarga postguerra (1939-1959) · · · · · · · · · · · 338

4. La segona fase del franquisme: el creixement econòmic (1959-1973) · · 342

5. L’oposició al franquisme · · · · · · · · · · 346

6. La crisi del franquisme i la mort del dictador (1973-1975) · · · · · · · · · · · · · 348

7. Els inicis de la Transició democràtica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 350

8. La Constitució de 1978 i els obstacles per a la democràcia · · · · · · · · · · · · · · 352

9. L’establiment del model autonòmic · · 354

10. La consolidació de la democràcia · · 356

Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 358


El món actual · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·3681. Un nou ordre mundial · · · · · · · · · · · · 370

2. Àfrica i l’Amèrica Llatina: guerra i desigualtat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 376

3. El món: horitzó 2030 · · · · · · · · · · · · · 378

4. L’alternança democràtica a Espanya · · 380

5. Crisi econòmica i política · · · · · · · · · · 382

6. Espanya 2015-2019 · · · · · · · · · · · · · · 384

7. Catalunya: l’alternança en el poder autonòmic · · · · · · · · · · · · · · · · 386

8. La crisi de l’autonomisme a Catalunya · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 388

9. Catalunya: la incertesa política (I) · · · 390

10. Catalunya: la incertesa política (II) · · 392

11. L’evolució de la ciència i la tècnica (1900-2019) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 394

Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 396


L’època de l’imperialisme (1860-1918) · · · · · · · · ·1421. La Segona Revolució Industrial . . . . . . 144

2. L’imperialisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

3. La Primera Guerra Mundial . . . . . . . . . . 154

4. La Revolució Russa . . . . . . . . . . . . . . . . 160

5. El dret de vot de les dones . . . . . . . . . 162

6. L’evolució de la ciència (1800-1900) . . 164

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166


PRESENTACIÓ I ESTRUCTURAAquest projecte d’aprenentatge competencial s’estructura en 12 temes presentats amb criteris de connectivitat de la informació, abundants fonts textuals i gràfiques i una proposta d’activitats que té en compte l’estimulació d’intel·ligències múltiples.IM

472ESPANYA: DE L’ABSOLUTISME A L’ESTAT LIBERAL

1. La guerra de Successió i l’11 de setembre

2. Felip V i Catalunya3. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat4. La guerra del Francès i la Constitució de

18125. Entre el liberalisme i l’absolutisme

(1808-1833)6. La independència de l’Amèrica

hispànica7. L’estat liberal a Espanya (1833-1874)

46

TEMA 2

Revolta popular a Barcelona el 5 d’agost de 1835, segons una pin-tura de Josep Arrau.

11 de setembre. Barcelona cau en mans de Felip V

Decret de Nova Planta

Motí contra Esquilache

Constitució de Cadis

Proclamació de la I República

Cop d’Estat de Pavía

1702-1714 Guerra de Successió

1808-1824 Guerra del FrancèsIndependència de

l’Amèrica hispànica

1820-1823 Trienni Liberal

1833-1840 Guerra dels

Set Anys

1846-1849

Guerra dels

Matiners

1872-1876 Tercera

Carlinada

1870-1873 Regnat

d’Amadeu I

Felip V Ferran VI Carles III Carles IV Ferran VII Isabel II Sexenni Democràtic

12 13

TEMA

1

Il·lustració • liberalilsme

2. La Il·lustració i el liberalisme

Al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament

que van qüestionar l’Antic Règim: la Il·lustració i el

liberalisme.

2.1. La Il·lustracióLa Il·lustració va ser un corrent de pensament filosò-

fic i polític que es va difondre arreu d’Europa durant

el segle xviii. Els pensadors il·lustrats fonamentaven

els seus plantejaments en la raó. Així doncs, consi-

deraven que la raó era l’eina per mitjà de la qual se-

ria possible progressar i posar fi a una societat, la de

l’Antic Règim, basada en la tirania, la tradició i la

irracionalitat.

Els il·lustrats es mostraven optimistes davant la ca-

pacitat de l’ésser humà per canviar el món. Per fer-

ho possible, però, consideraven que calia potenciar

l’educació, perquè creien que una societat culta era

la millor arma per combatre contra l’Antic Règim.

[Font 6]

Els seguidors d’aquest corrent eren partidaris de

la tolerància i la diversitat d’idees davant la intransi-

gència de la religió. Per això defensaven la llibertat

religiosa. Fins i tot alguns pensadors il·lustrats eren

agnòstics o, directament, ateus.

En economia, els il·lustrats proposaven la llibertat

de producció i la supressió del feudalisme. Pel que fa

a la política, coincidien amb els plantejaments libe-

rals. Malgrat això, alguns monarques absoluts, cone-

guts com a dèspotes il·lustrats, van aplicar reformes

inspirades en la Il·lustració. Josep II d’Àustria (1765-

1790) i Caterina II de Rússia (1762-1796) són dos

dels exemples de dèspotes il·lustrats més destacats.

[Font 7]

2.2. El liberalismeMolts pensadors il·lustrats eren, alhora, liberals. El

liberalisme és una ideologia política sorgida al segle

xviii que encara continua vigent, ja que és la base

dels règims polítics dels països democràtics actuals.

El liberalisme polític es fonamenta en un seguit

de punts: sobirania nacional, separació de poders,

igualtat davant la llei, i drets i llibertats dels ciuta-

dans. L’aplicació del programa liberal era incompati-

ble amb el manteniment de l’Antic Règim.

La sobirania nacionalSegons aquesta idea, formulada per pensadors com

John Locke i Jean-Jacques Rousseau, tots els poders

de l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de prove-

nir dels ciutadans. Per això, quan en un país s’aplica

la sobirania nacional, els governants són elegits pel

poble mitjançant el vot o sufragi.

El concepte de sobirania nacional topava frontal-

ment amb la monarquia absoluta, ja que els reis ab-

soluts consideraven que no havien rebut el seu poder

del poble, sinó directament de Déu. [Font 8]

Font 6. Els plantejaments bàsics de la Il·lustració van quedar recollits en l’Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis . L’obra va ser dirigida per Denis Diderot i Jean D’Alembert, i els seus disset volums es van publicar entre 1751 i 1772. En·tre els seus redactors hi havia il·lustrats destacats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. L’Enciclopèdia di·fonia els coneixements assolits a l’època, i ho feia des d’una òptica raci·onalista i tolerant. Els autors van ha·ver de superar els nombrosos entre·bancs que els van posar tant l’Església com l’estat absolutista francès.

Font 7. Els dèspotes il·lustrats, com Frederic II de Prússia (1740·1786), van aplicar reformes encaminades a modernitzar l’economia, que es concretaren en l’ampliació de la xarxa de camins, la construcció de ports i la reducció dels impostos que requeien sobre els pagesos. L’oposició de la noblesa i el clergat, estaments que els reis necessi·taven per governar, va posar fi a aquesta política. En la imatge, La taula rodona de Frederic II de Prússia al palau de Sanssouci, d’Adolph von Menzel (1850).

·

.

Font 8. L’origen del govern

Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del con-junt d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.

John Locke: Assaig sobre el govern civil (text adaptat).

Vocabulariagnosticisme. Postulat segons el qual no és

possible demostrar ni negar l’existència de Déu.

ateisme. Postulat que nega l’existència de Déu.

Sabies que…?La frase «Tot per al poble però sense el poble»

sintetitza la política del despotisme il·lustrat. Fa

referència a l’aplicació de reformes encaminades

a millorar les condicions de vida dels súbdits,

però sense que el poble intervingués en les

decisions de govern.

John Locke (1632–1704) va ser un pensa·dor liberal anglès. Va justificar la Revolució Gloriosa de 1688·1689, que va posar fi al govern absolut de Jaume II i va instaurar una monarquia parlamentària a Anglater·ra. Locke sostenia que la sobirania resideix en el poble i afirmava que els éssers hu·mans tenim drets innats i inalienables, com el dret a la vida, a la llibertat i a la pro·pietat.

Frederic IIVoltaire

472ESPANYA: DE L’ABSOLUTISME A L’ESTAT LIBERAL

1. La guerra de Successió i l’11 de setembre

2. Felip V i Catalunya3. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat4. La guerra del Francès i la Constitució de

18125. Entre el liberalisme i l’absolutisme

(1808-1833)6. La independència de l’Amèrica

hispànica7. L’estat liberal a Espanya (1833-1874)

46

TEMA 2

Revolta popular a Barcelona el 5 d’agost de 1835, segons una pin-tura de Josep Arrau.

11 de setembre. Barcelona cau en mans de Felip V

Decret de Nova Planta

Motí contra Esquilache

Constitució de Cadis

Proclamació de la I República

Cop d’Estat de Pavía

1702-1714 Guerra de Successió

1808-1824 Guerra del FrancèsIndependència de

l’Amèrica hispànica

1820-1823 Trienni Liberal

1833-1840 Guerra dels

Set Anys

1846-1849

Guerra dels

Matiners

1872-1876 Tercera

Carlinada

1870-1873 Regnat

d’Amadeu I

Felip V Ferran VI Carles III Carles IV Ferran VII Isabel II Sexenni Democràtic

12 13

TEMA

1

Il·lustració • liberalilsme


Al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament

que van qüestionar l’Antic Règim: la Il·lustració i el

liberalisme.

2.1. La Il·lustracióLa Il·lustració va ser un corrent de pensament filosò-

fic i polític que es va difondre arreu d’Europa durant

el segle xviii. Els pensadors il·lustrats fonamentaven

els seus plantejaments en la raó. Així doncs, consi-

deraven que la raó era l’eina per mitjà de la qual se-

ria possible progressar i posar fi a una societat, la de

l’Antic Règim, basada en la tirania, la tradició i la

irracionalitat.

Els il·lustrats es mostraven optimistes davant la ca-

pacitat de l’ésser humà per canviar el món. Per fer-

ho possible, però, consideraven que calia potenciar

l’educació, perquè creien que una societat culta era

la millor arma per combatre contra l’Antic Règim.

[Font 6]

Els seguidors d’aquest corrent eren partidaris de

la tolerància i la diversitat d’idees davant la intransi-

gència de la religió. Per això defensaven la llibertat

religiosa. Fins i tot alguns pensadors il·lustrats eren

agnòstics o, directament, ateus.

En economia, els il·lustrats proposaven la llibertat

de producció i la supressió del feudalisme. Pel que fa

a la política, coincidien amb els plantejaments libe-

rals. Malgrat això, alguns monarques absoluts, cone-

guts com a dèspotes il·lustrats, van aplicar reformes

inspirades en la Il·lustració. Josep II d’Àustria (1765-

1790) i Caterina II de Rússia (1762-1796) són dos

dels exemples de dèspotes il·lustrats més destacats.

[Font 7]

2.2. El liberalismeMolts pensadors il·lustrats eren, alhora, liberals. El

liberalisme és una ideologia política sorgida al segle

xviii que encara continua vigent, ja que és la base

dels règims polítics dels països democràtics actuals.

El liberalisme polític es fonamenta en un seguit

de punts: sobirania nacional, separació de poders,

igualtat davant la llei, i drets i llibertats dels ciuta-

dans. L’aplicació del programa liberal era incompati-

ble amb el manteniment de l’Antic Règim.

La sobirania nacionalSegons aquesta idea, formulada per pensadors com

John Locke i Jean-Jacques Rousseau, tots els poders

de l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de prove-

nir dels ciutadans. Per això, quan en un país s’aplica

la sobirania nacional, els governants són elegits pel

poble mitjançant el vot o sufragi.

El concepte de sobirania nacional topava frontal-

ment amb la monarquia absoluta, ja que els reis ab-

soluts consideraven que no havien rebut el seu poder

del poble, sinó directament de Déu. [Font 8]

Font 6. Els plantejaments bàsics de la Il·lustració van quedar recollits en l’Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis . L’obra va ser dirigida per Denis Diderot i Jean D’Alembert, i els seus disset volums es van publicar entre 1751 i 1772. En·tre els seus redactors hi havia il·lustrats destacats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. L’Enciclopèdia di·fonia els coneixements assolits a l’època, i ho feia des d’una òptica raci·onalista i tolerant. Els autors van ha·ver de superar els nombrosos entre·bancs que els van posar tant l’Església com l’estat absolutista francès.

Font 7. Els dèspotes il·lustrats, com Frederic II de Prússia (1740·1786), van aplicar reformes encaminades a modernitzar l’economia, que es concretaren en l’ampliació de la xarxa de camins, la construcció de ports i la reducció dels impostos que requeien sobre els pagesos. L’oposició de la noblesa i el clergat, estaments que els reis necessi·taven per governar, va posar fi a aquesta política. En la imatge, La taula rodona de Frederic II de Prússia al palau de Sanssouci, d’Adolph von Menzel (1850).

·

.

Font 8. L’origen del govern

Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del con-junt d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.

John Locke: Assaig sobre el govern civil (text adaptat).

Vocabulariagnosticisme. Postulat segons el qual no és

possible demostrar ni negar l’existència de Déu.

ateisme. Postulat que nega l’existència de Déu.

Sabies que…?La frase «Tot per al poble però sense el poble»

sintetitza la política del despotisme il·lustrat. Fa

referència a l’aplicació de reformes encaminades

a millorar les condicions de vida dels súbdits,

però sense que el poble intervingués en les

decisions de govern.

John Locke (1632–1704) va ser un pensa·dor liberal anglès. Va justificar la Revolució Gloriosa de 1688·1689, que va posar fi al govern absolut de Jaume II i va instaurar una monarquia parlamentària a Anglater·ra. Locke sostenia que la sobirania resideix en el poble i afirmava que els éssers hu·mans tenim drets innats i inalienables, com el dret a la vida, a la llibertat i a la pro·pietat.

Frederic IIVoltaire

Fotografies que situen el contingut que s’exposa-rà en les pàgines següents.

Una línia del temps situa temporalment l’època que s’estudia.Índex dels apartats en

què es divideix el tema.

Un mapa de situació de-limita localment la zona que s’estudia.

Per afavorir l’ordre i la claredat en la presentació, totes les fonts es troben diferenciades de l’ex-posició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.

Paraules clau: conceptes principals que has d’apren-dre i recordar.

Les fonts il·lustren, con-textualitzen o complemen-ten el contingut del text.

33

TEMA

1

Els textos són una de les fonts que ens proporcionen informació sobre el passat. Tal com succeeix amb qual-

sevol altra font històrica, cal saber llegir bé els textos per poder-ne treure el màxim profit. Per això et proposem

aquest guió per comentar-los.

6.1 Abans de començar a escriureAbans d’elaborar el comentari, cal seguir els passos següents:

A continuació, ja podem començar el comentari

d’acord amb aquesta estructura: introducció, anàlisi

i interpretació i conclusions.

Cal recordar que el comentari s’ha de presentar

en forma de redacció, sense reproduir els títols ni les

lletres dels apartats que conformen les pautes que

exposem tot seguit.

6.2. IntroduccióEs tracta de fer una presentació breu que situï el

text temàticament i cronològicament. Cal fer refe-

rència a les qüestions següents:

• Naturalesa del text. Generalment, es determina

a partir del contingut i, per tant, pot ser política, eco-

nòmica, social, jurídica (lleis, normatives...), literària

(novel·la, poesia...), periodística...

• Tema de què tracta el text. Cal explicar en po-

ques paraules de què tracta el text.

• Cronologia. Si el text està datat, cal situar-lo en

el període històric que li correspongui.

• Autor, destinatari... S’ha de proporcionar una

breu informació sobre l’autor del text, el destinatari i

les circumstàncies en què es va escriure. Cal tenir

cura de no repetir aspectes que ja s’han fet constar

en la cronologia.

6.3. Anàlisi i interpretacióEn primer lloc, cal extreure les idees principals del

text, ordenar-les segons un ordre lògic –que no sem-

pre coincideix amb l’ordre del text– i exposar-les

amb paraules pròpies.

En segon lloc, cal analitzar les idees principals tot

explicant a què responen i com s’han d’interpretar.

És el punt més important del comentari, ja que s’ha

de relacionar el contingut del text amb els coneixe-

ments que es tenen sobre el tema amb una exposició

de les qüestions i dels fets que hi estan relacionats.

6.4. ConclusionsPer tancar el comentari de text, tornarem a remarcar

molt breument els aspectes més importants del text.

Si el text admet polèmica, podem donar les raons

per les quals hi estem d’acord o en desacord.

6. Comentari d'un text històric

LLEGIR ATENTAMENT EL TEXT

BUSCAR EN EL DICCIONARI LES PARAULES

DESCONEGUDES

SUBRATLLAR LES IDEES PRINCIPALS

RecordaNomés podem incloure frases literals del text en

el cas que vulguem exemplificar algun aspecte

del comentari.

6.5. Exemple de comentari d’un text històric

Font 49. La Llei del maximum general

Art. 1r.- Els productes que la Convenció creu que són de pri-mera necessitat i dels quals s’ha de fixar un preu màxim de venda són els següents: pa, carn fresca, carn salada, porc, mantega, oli, peix salat, vi, vinagre, cervesa, llenya, carbó, es-pelmes, sal, sabó, sucre, mel, paper, llana, sabates. [...]

Art. 4t.- Totes les persones que comprin o venguin productes fixats en l’article 1 a un preu més elevat hauran de pagar una multa del doble del seu valor i se les inclourà a la llista de persones sospitoses i tractades com a tals.

29 de setembre de 1793

COMENTARI

La Llei del maximum general és un text de naturalesa jurídica, ja que es tracta d’una llei referida als proveïments que va promulgar la Convenció Nacional el setembre de 1793. La seva autoria s’ha d’atribuir als diputats de la Convenció o Parlament francès, que, des d’uns tres mesos abans, es trobava sota control dels jacobins. El context històric és l’etapa de la Revolució Francesa en què Robespierre exercia el poder.

La idea principal del text fa referència a l’establiment de preus màxims de venda dels productes de primera necessitat. En el primer article s’enumeren quins són els productes afectats per l’aplicació de la llei, i en l’article 4 es concreten les mesures sancionadores que s’aplicaran als possibles infractors.

L’objectiu de la llei era garantir el proveïment als sectors populars de la França de la Re-volució i, concretament, als sans-culottes, el suport dels quals era fonamental per als jaco-bins. Cal destacar la ferma voluntat dissuasiva que conté el fet d’incloure els infractors en les llistes de sospitosos, atès que el text va ser elaborat en plena època del Terror, i ser con-siderat sospitós de contrarevolucionari podia fàcilment conduir a la mort.

En conclusió, el text constitueix una font històrica útil per conèixer una de les mesures decretades pels jacobins per tal de satisfer els sans-culottes.

(o)

32

Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna cu-riositat que convé conèixer.

317

TEMA

10

Font 25. La influència dels Estats Units al món.

Font 29. Evolució del preu del petroli, 1960-1990

Font 27. Percentatge de creixement anual de la producció industrial en alguns països, 1958-1974

Alemanya (RFA) 5,4

Estats Units 4,9

França 5,5

Japó 12,6

Regne Unit 2,9

Font 28. La societat de l’abundància

Nosaltres vam veure proliferar els automò-bils, instal·lar la televisió, néixer els hiper-mercats, difondre’s la píndola, enlairar-se el Concorde. Vam néixer a l’època de l’estufa de carbó i ara ens il·luminem amb energia nuclear. Cap generació abans de nosaltres, potser cap després de nosaltres, no haurà vist tantes innovacions.

Jean Boissonnat: Cita amb la història (text traduït i adaptat).

100

80

60

40

20

01938 1950 1960

Font 26. Percentatge dels Estats Units en la producció industrial mundial.

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990

500

400

300

200

100

0

Índex = 100 (1960)

Facilita la comprensió de paraules que poden pre-sentar alguna dificultat.

Definició d’algun con-cepte important que és convenient retenir.

TEMA

8

•

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

3.1. La Ilíada i l’Odissea

[Font 7]

herois

[Fonts 8 i 9]

3.2. La societat grega

[Font 10]

Vocabulari

Sabies que…?

Font 7.

Font 8.

Font 9.

Font 10.

Recorda

[Font 22]

[Font 23]

8. Lectura i comentari d’un mapa

Font 22.

Xarxa viària

Ports i aeroports

Límits administratius

Aglomeracions urbanes

AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel

Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants

Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal

Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya

Capital d’EstatCiutat important

Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200







































































































Recorda

(o)

TEMA

8

•

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea

3.1. La Ilíada i l’Odissea

[Font 7]

herois

[Fonts 8 i 9]

3.2. La societat grega

[Font 10]

Vocabulari

Sabies que…?

Font 7.

Font 8.

Font 9.

Font 10.

Recorda

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

(1860-1918)

Etapa de creixement econòmic intens que va tenir lloc a l’Europa occidental, els Estats Units i el Japó entre el 1860 i el 1914.

Revolta de la pagesia, el proletariat i soldats de l’exèrcit que va tenir lloc el 1917 a Rússia i que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II. Després de l’establiment d’un govern provisional, els bolxevics, liderats per Lenin, el van enderrocar i van instaurar el primer govern comunista de la història.

Moviment a favor del reconeixe-ment del dret de la dona que té l’origen en la Revolució Francesa i que va tenir la seva màxima ex-pressió al Regne Unit i als Estats Units al segle xix.

Unió de diverses empreses per formar-ne una de nova. Escas-sos però molt poderosos, els trust es podien posar d’acord per fixar els preus o repartir-se el mercat mundial.

Empresa que inverteix fora del país d’origen amb l’objectiu de reduir els costos de producció. El seu poder és enorme, fins al punt d’arribar a pressionar els governs per fer-los adoptar polítiques que con-venen als seus interessos.

Acords de pau que es van signar en acabar la Primera Guerra Mundial, el 29 de juny de 1919, segons els quals Alemanya era considerada l’única responsable de la guerra i, per tant, se li van imposar unes duríssimes condicions de pau. Aquest tractat va fer que el mapa d’Europa canviés.

Conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre el 1914 i el 1918 amb setze estats contendents i vint milions de combatents.

Revolucionari i teòric mar-xista rus (1870-1924) que va liderar la Revolució Russa.

Espoliació de recursos, ex-plotació econòmica i domini polític de gairebé tot Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals.

Territori d’Àfrica, Àsia o Oceania conquerit per un país europeu al llarg del segle xix i la primera meitat del segle xx per raons eco-nòmiques i polítiques.

trust

multinacional / multinational

tractat de Versalles Treaty of Versailles

Primera Guerra Mundial o Gran Guerra The Great War (First World War)

Lenin

imperialisme imperialism

colònia / colony

Alemanya és considerada responsable de la guerra

Pèrdua de tot el seu imperi

colonial

Reducció del seu exèrcit

Pagament dels costos de la

guerra

Pèrdua de territoris a

Europa

174 175

Al web www.espaibarcanova.cat

trobaràs l’apartat Organise your

Knowledge per conèixer les

paraules clau i el seu significat

en anglès.

Segona Revolució Industrial Second Industrial Revolution

Revolució Russa Russian Revolution

sufragisme suffragism



(1860-1918)

Etapa de creixement econòmic intens que va tenir lloc a l’Europa occidental, els Estats Units i el Japó entre el 1860 i el 1914.

Revolta de la pagesia, el proletariat i soldats de l’exèrcit que va tenir lloc el 1917 a Rússia i que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II. Després de l’establiment d’un govern provisional, els bolxevics, liderats per Lenin, el van enderrocar i van instaurar el primer govern comunista de la història.

Moviment a favor del reconeixe-ment del dret de la dona que té l’origen en la Revolució Francesa i que va tenir la seva màxima ex-pressió al Regne Unit i als Estats Units al segle xix.

Unió de diverses empreses per formar-ne una de nova. Escas-sos però molt poderosos, els trust es podien posar d’acord per fixar els preus o repartir-se el mercat mundial.

Empresa que inverteix fora del país d’origen amb l’objectiu de reduir els costos de producció. El seu poder és enorme, fins al punt d’arribar a pressionar els governs per fer-los adoptar polítiques que con-venen als seus interessos.

Acords de pau que es van signar en acabar la Primera Guerra Mundial, el 29 de juny de 1919, segons els quals Alemanya era considerada l’única responsable de la guerra i, per tant, se li van imposar unes duríssimes condicions de pau. Aquest tractat va fer que el mapa d’Europa canviés.

Conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre el 1914 i el 1918 amb setze estats contendents i vint milions de combatents.

Revolucionari i teòric mar-xista rus (1870-1924) que va liderar la Revolució Russa.

Espoliació de recursos, ex-plotació econòmica i domini polític de gairebé tot Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals.

Territori d’Àfrica, Àsia o Oceania conquerit per un país europeu al llarg del segle xix i la primera meitat del segle xx per raons eco-nòmiques i polítiques.

trust




Lenin


colònia / colony

Alemanya és considerada responsable de la guerra

Pèrdua de tot el seu imperi

colonial

Reducció del seu exèrcit

Pagament dels costos de la

guerra

Pèrdua de territoris a

Europa

174 175

Al web www.espaibarcanova.cat

trobaràs l’apartat Organise your

Knowledge per conèixer les

paraules clau i el seu significat

en anglès.




Totes les paraules clau que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema estan traduïdes a l’ anglès.

262

ACTIVITATSFi de la Dictadura i inici de la República

8.1. Llegeix aquest text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

El significat de les eleccions del 12 d’abril de 1931

El poble no anava a les eleccions amb el propò-sit de constituir uns ajuntaments, sinó que es po-sava en marxa contra el rei. Per conduir el poble no calien, doncs, programes de política munici-pal, sinó un cabdill que oferís garanties mínimes d’acció. Francesc Macià va tirar el guant contra el rei i el poble el va seguir.

Pere Coromines: La República i la guerra civil.

a) Si les eleccions del 12 d’abril eren municipals, com és que l’autor afirma que el poble no hi par-ticipava amb el propòsit de constituir ajunta-ments?

b) Quin és el significat de la darrera frase del text?c) Quina imatge de Francesc Macià dóna el text?

8.2. Elabora una fitxa biogràfica de Francesc Ma-cià. Cal que inclogui els punts següents: – data i lloc de naixement i de mort– estudis; professió i categoria màxima assolida; mo-

tius pels quals deixà la seva professió– partits polítics en què milità– fets principals que protagonitzà– càrrecs que ocupà

8.3. A partir de les dades de la taula amb els re-sultats de les eleccions municipals d’abril de 1931 (pàg. 241), respon aquestes preguntes:a) Si els monàrquics van obtenir més regidors que els

republicans, com és que es considera que aquests darrers van guanyar les eleccions?

b) Quines conseqüències van tenir aquests resultats electorals?

8.4. Observa aquesta representació al·legòrica de la Segona República i fes les activitats següents:

a) Què és una al·legoria?b) Quins símbols republicans hi ha en la imatge?c) Busca en la il·lustració els símbols de la justícia, el

treball industrial, el treball agrícola, la cultura i el pensament i el progrés.

d) Busca a internet la música de l’himne de la Repú-blica Espanyola i escriu-ne el títol.

8.5. Llegeix el text de la proclamació de la Repú-blica Catalana per Francesc Macià i respon:

Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbò-nica que hem abatut.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles. Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

RACTIVITATSFi de la Dictadura i inici de la República

8.1.

a)

b) c)

8.2.

8.3.

a)

b)

8.4.

a) b) c)

d)

8.5.

R

403403

TEMA

12

a) Identifiqueu el tipus de font i situeu-la en el seu context històric.

b) A què es refereix el text quan diu «el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya»?

c) Quan es va aprovar la Llei de transitorietat jurídica i fundacional? Es va aprovar per unanimitat?

d) Quina voluntat manifesta el text quant a les rela-cions amb l’estat espanyol?

e) La República catalana, va obtenir reconeixement internacional?

f) Catalunya va poder construir un estat indepen-dent? Justifiqueu la resposta.

L’evolució de la ciència (1900-2019)

12.38. Busca a internet informació sobre la na-notecnologia i la bionanotecnologia i esmenta’n al-gunes de les aplicacions actuals o futures. En quin sentit creus que poden millorar la vida humana? 12.39. Rosalyn Yalow, Jocelyn Bell Burnell i Barbara McClintock són tres científiques prestigioses del segle xx. Elabora una fitxa biogràfica per a cada una indicant l’any de naixement i, si s’escau, el de defunció, el lloc de naixement i les investigacions principals dutes a terme. Per acabar, explica breu-ment per què han estat tan rellevants.

12.40. El mes de febrer de 2016 un grup de cien-tífics de diversos països va anunciar que, tal com ha-via previst Albert Einstein el 1916, havien detectat ones gravitacionals. Consulta els enllaços que hi ha al web www.espaibarcanova.cat i explica en què consisteixen les ones gravitacionals, com es produei-xen i com es detecten. Indica també si confirmen o no la teoria de la relativitat d’Einstein. Explica, a tra-vés d’aquest exemple, en què consisteix el mètode científic.

Activitats +12.41. Sovint tenim coneixement de no-tícies relacionades amb la manca d’igualtat entre do-nes i homes i amb la violència de gènere. També és ben sabut que en alguns països les dones continuen estant sotmeses a tradicions i costums ancestrals que els impedeixen gaudir dels mateixos drets i de les mateixes llibertats que els homes.

Per parelles, preferentment formades per un noi i una noia, elaboreu un vídeo sobre la situació actual de la dona al món occidental i al Tercer Món. No oblideu proposar solucions per millorar la seva situació.

El vídeo ha de respondre al guió següent:

1. Els problemes de la dona al món occidental1.1. La dona en el món laboral (estudis, sous, llocs

de responsabilitat…)1.2. La dona i la família (conciliació laboral i fami

liar, violència de gènere…)1.3. La dona i la política (paritat, càrrecs…)

2. La dona al Tercer Món2.1. L’escolarització (dades, diferències entre nens i

nenes…)2.2. La discriminació de la dona (xaria o llei islàmi

ca…)2.3. L’explotació laboral (maquiles…)2.4. La violència contra la dona (mutilació genital,

turisme sexual, violacions…)3. Cap a un futur millor

3.1. Els principis de l’ONU3.2. Arguments contra la discriminació i la violèn

cia de gènere3.3. Cap a la igualtat real

4. Un record anual: Dia Internacional de la Dona

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol. […] Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat in-ternacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana. […]APEL·LEM als estats i a les organitzacions inter-nacionals a reconèixer la República catalana com a estat independent i sobirà.FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a cons-truir un estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

ACTIVITATSFi de la Dictadura i inici de la República

8.1.

a)

b) c)

8.2.

8.3.

a)

b)

8.4.

a) b) c)

d)

8.5.

RACTIVITATSFi de la Dictadura i inici de la República

8.1.

a)

b) c)

8.2.

8.3.

a)

b)

8.4.

a) b) c)

d)

8.5.

R

Numeració: cada ac-tivitat està identificada amb el número del tema i el número correla-tiu de l’activitat.

Rúbrica: activitat se-leccionada per a l’ava-luació competencial.

CONTINGUTS CLAUAquesta distribució del con-tingut i de les activitats afa-voreix l’adquisició dels con-tinguts clau.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to-tes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lu- siva per fixar el contingut bà-sic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

Abans de tancar el tema, presentem una bateria d’activitats per aplicar els continguts i per treba-llar les competències bàsiques.

Treballs de recerca amb recursos web per a l’adquisició de les compe-tències digitals.

PROJECTES 3.0

Paraules clau i les seves definicions i un dels pro-jectes 3.0 en anglès.

ANGLÈS

Enllaços per resoldre determinades activitats.

Faig balanç: activitats d’autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit bé els coneixements.

AUTOAVALUACIÓ

www.espaibarcanova.cat

Referència a les fonts: indi-ca quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

Fonts gràfiques.

Fonts textuals.

Per afavorir l’estudi.

Apartat metodològic:amb aquest símbol s’indi-quen els continguts me-todològics i procedimen-tals específics de l’àrea de ciències socials.

Cartografia clara i entenedora.



(1860-1918)

trust




Lenin


colònia / colony

174 175





TEMA

1

•


2.1. La Il·lustració

[Font 6]

agnòstics ateus

[Font 7]

2.2. El liberalisme

La sobirania nacional

[Font 8]

Font 6.

Font 7.

·

Vocabulari

Sabies que…?

TEMA

1

6.1 Abans de començar a escriure

6.2. Introducció

6.3. Anàlisi i interpretació

6.4. Conclusions

6. Comentari d'un text històric

Recorda

6.5. Exemple de comentari d’un text històric(o)

Per a cada una de les activitats indicades amb aquest símbol, oferim una rúbrica per a l’avaluació competencial.

RRÚBRICA

TEMA

12

a)

b)

c)

d)

e)

f)

L’evolució de la ciència (1900-2019)

12.38.

12.39.

12.40.


Activitats +12.41.

1.1.1

1.2.

1.3.2.

2.1.

2.2.

2.3.2.4.

3. 3.1.3.2.

3.3.4.

Activitats + : aquest apartat té com a ob-jectiu oferir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat la resta, d’una banda, i pro-posar-te un tipus d’activitats que tenen una mica més de dificultat que la resta, de l’altra.

Activitats que treballen els Objectius de Desenvo-lupament Sostenible (ODS) aprovats per l’ONU.

Activitats per avaluar per dimensions i competències en l’aplicació Avaluapp.

Índex1...la il·lustració i el liberalisme al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament que...

Documents