LIBERALISME I LIBERALISME I NACIONALISMENACIONALISME

ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESAESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA

1. Crisi econòmica i social- Males collites ( 1760) preus malestar social

2. Burgesia marginada- poder econòmic. NO PODER POLÍTIC- influència Il·lustració

3. Crisi financera- despeses elevades (Estat i Cort)- deute guerra americana

SOLUCIÓ: reforma fiscal problemes amb privilegiats (suport monarquia ab) negativa aristocràcia. Volen Estats Generals

CA

USE

S

Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?)

ESC

LAT

14 juliol 1789: Presa de la Bastilla- antiga presó + arsenal- poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat

- revolta antisenyorial al camp (la Gran Por)

4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent- abolició privilegis feudals- promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà

ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent

inici procés transformació del paísoposició de Rei + privilegiats

-Etapes:1.Monarquia constitucional (1789 – 1792)2.República democràtica (1792 – 1974)3.República burgesa ( 1794 – 1799)

1.1. Monarquia constitucional (1789 – 1792)Monarquia constitucional (1789 – 1792)- burgesia conservadora acord Rei + nobles- objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme

- 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders- sobirania nacional- igualtat legal- Rei dret de veto- sufragi indirecte i censatari (actius i passius)

ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans- prohibir tortura - abolir gremis- nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional

Ideals liberalisme polític

Crisi financera SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església- vendre les propietats: diners per l’Estat

Estat manté el culte. Separació Església - Estat

Opcions polítiques:- grups burgesos (monarq constitucionalistes)

drets polítics i llibertat econòmica

- oposició:

- sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida

- noblesa. Recuperar privilegis- clero. Contra desamortitzacions- monarquia. Fora Assemblea

-Girondins- Jacobins- Cordeliers SANS - CULOTTES

Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.

Monarquia Lluís XVI oposició- demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)

invasió- juny 1791: fugida nocturna a Varennes

ENXAMPAT

Abril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta)-Guerra + revoltes al camp

assalt al palau reial reis a la PRESÓ REPÚBLICA (agost 1792) (setembre 1792)

2. República democràtica (1792-1794)2. República democràtica (1792-1794)

Girondins. Grup polític que forma part de l’Assemblea Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb grans ports costaners).Són burgesos rics del món dels negocis.Dominen els primers mesos de la Convenció Nacional.Defensa llibertat i dre a la propietat.

JacobinsGrup polític radical. Aliat de les classes populars (sans culottes)Defensa el dret a la igualtat.Personatge: Maximilien de RobespierreParaula jacobí radicalisme

Set. 1792. República-Girondins tenen el poder- convocatòria eleccions

Sufragi universal masc.- Creació Convenció Nacional

- Judici als reis. Mort gener 1793

-Reacció:- països europeus: GUERRA- interior: CONTRAREVOLUCIÓ

Primavera 1793

Juny 1793. Jacobins al poder

- Detenció girondins guillotina-Nova constitucío base: democràcia social:

- sobirania popular- sufragi universal directe - dret a la igualtat

-Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre) fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror

- suspensió llibertats- tribunals revolucionaris (penes de mort)- llei de sospitosos (contrarevolucionaris)

Aprovació de lleis socials:- Llei de Maximum (control preus i salaris)- distribució béns de contrarevolucionaris- venda terres Església- instrucció obligatòria (guerra)- tancament esglésies nou culte: deesa Raó + nou calendari

Nou calendari republicà

-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 data proclamació REP + equinocci de tardor.

- Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806.

- els anys del calendari s’escrivien en números romans.

- 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies.

- els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions.

- Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura.Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada)Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent)Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat)Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita)

-Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal:Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi

Estiu 1794. Millora la situació:- revoltes interiors sufocades- exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera

-Continua el terror i la dictadura de RobespierreOposició part població

Juliol 1794: cop d’estat de Termidor

- fi dels jacobins. Guillotina

3. República burgesa (1794 1799) 3. República burgesa (1794 1799) DIRECTORI DIRECTORI

-Burgesia conservadora al poder NOVA CONSTITUCIÓ (1795)

- poder executiu: govern col·legiat (Directori)- format per 5 directors

- poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians)- sufragi censatari

Retorn CONS 1791

- Persecució jacobins.- Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobines

OPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars

Context de crisi social i econòmica- oposició aristocràcia per pèrdua de poder- oposició classes populars per preus- guerra exterior

Institució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional)

1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte- fi Directori- inici Consolat (1799 – 1804)

- format per 3 cònsols

IMPERI NAPOLEÒNIC1799. Nomenat cònsol. -objectiu: - consolidar revolució burgesa

- evitar retorn absolutisme- allunyar els radicals

-Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació- concordat Església - reforma administrativa de caràcter centralista prefectes (govern províncies)- promulga Codi Civil unifica lleis anteriors - reforma hisenda i sistema ensenyament

1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici1804: EMPERADOR -conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus.- 1811: grans conquestes (mapa)

- familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits- imposició idees revolucionàries:

- supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris- consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!)- llibertat econòmica - dret a la propietat- llibertat religiosa

GUERRA INDEPENDÈNCIA – GUERRA DEL FRANCÈS (pàg. 66)

-Espanya. Carles IV, fill Ferran (VII)- excusa de Napoleó: travessar península per atacar Portugal (aliat de GB). - objectiu: invadir Espanya. Les tropes es queden.- 3 setges a la ciutat de Girona. General Alvarez de Castro- nou rei: José Bonaparte (Pepe Botella)- anècdota: timbaler del Bruc- guerra 1808 - 1814

Conquestes de Napoleó GUERRES NAPOLEÒNIQUES

Conseqüències ocupació de diferents territoris (nacions) afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa

Sentiments nacionals en els territoris ocupats reclamen LLIBERTAT

1814: derrota a Rússia (llibre Guerra i Pau. Lleó Tolstoi- Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida a

Napoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marina anglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia.

-Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII

1815: retorn de Napoleó derrota a Waterloo (Welliington, tropes angloprussianes)- Zona Brabant (Bèlgica)-desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oest d’Àfrica). Propietat anglesa 1821: mort Napoleó

Retorn Antic Règim?

RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME1814 – 1815: Congrés de Viena

- reunió de països vencedors de Napoleó- objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic- grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA- es reparteixen imperi napoleònic

França torna a les fronteres de 1792

1815: tractat de la SANTA ALIANÇA- ajuda mútua amb dret a intervenció militar- objectiu: mantenir orde absolutista

Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus

LIBERALISME I NACIONALISME

Conseqüències del Congrès de Viena. 1815

- Es crea un estat nou: Polònia.

- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia.

- Àustria s’annexiona la regió dels Balcans.

- Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap.

- control rutes marítimes.

- Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud-

oriental.

- Suècia es queda amb Noruega.

- Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les províncies

del Rin.

- Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats.

- Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regne

dels Països Baixos.

- Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.

LIBERALISME

-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones.- Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació SOBIRANIA

-Sistema representatiu:- poder legislatiu: Parlament- sufragi universal- Constitució DIVISIÓ DE PODERS (tirania)

- Dret de la propietat llibertat fonamental + economia basada en el mercat- Estat NO intervé aspectes econòmics

NACIONALISME

- Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania.- NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat…) i que volen viure en comunitat.- expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes- nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres una comunitat nacional.- naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès.- unificació ITÀLIA i ALEMANYA

LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALSREVOLUCIONS DE 1820

-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego. Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís. Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68)

- GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà1822. Proclamació independència1829. Fi guerra. Independència

- AMÈRICA LLATINA independència colònies espanyoles (pàg. 70 – 71)1808 – 1825. colònies s’enfronten a la metròpoli. Règims liberals i noves repúbliques

REVOLUCIONS DE 1830

- Tenen més ressó que les de 1820.- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers → important suport popular-Europa central i occidental. 1829 – 1835- important suport popular.- Triomf sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder

- liberalisme conservador - sufragi censatari- llibertats públiques limitades

PAÍS FETS

França - epicentre del movimentJuliol 1830. Fora monarca absolut Carles X monarquia liberal amb sufragi censatari: Lluís Felip d’Orleans

Bèlgica Triomf revolució. Sistema liberal. Independència d’Holanda.- Monarquia constitucional: Leopold I

Gran Bretanya Amplicació drets polítics

Espanya 1833 – 1839: 1ª guerra carlina (pàg. 72)Sistema liberal polític

Polònia 1831. No triomf forta repressió tsar Rússia

Itàlia Forta repressió Àustria

Alemanya Forta repressió Prússia

REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES

- NOVETAT: ideals democràtics.- sufragi universal- sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització)- igualtat social

-FRANÇA-Aixecament popular. Causes:

- crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer. Augment de l’atur.- negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta burgesia.

-Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans-República social drets treballadors + sufragi universal- Napoleó III (Segon Imperi)

- EUROPA ORIENTAL-Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca- VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich- revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓ GERMÀNICA- moltes revoltes sufocades2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.

ITÀLIA- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.- Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme- Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república.- Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria.- Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitat italiana.

ALEMANYA-Signe nacionalista. - Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.

CAP A UNA EUROPA DE NACIONS

UNIFICACIONS- 2/2 s. XIX- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats- unificació després d’anys de conflictes- classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiats

UNIFICACIÓ D’ITÀLIA

- Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena- Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió- Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs)- Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació- Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons)- Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria)

-1859. Guerra entre Piemont i Àustria. annexió Llombardia- aixecament popular GARIBALDI enderroca monarq centre i sud

1861. 1r parlament italià proclama rei Victor Manuel II.1866. Àustria abandona el Vèneto.1870. Annexió Estats Pontificis. Roma nova capital del regne

Risorgimiento (reunificació italiana)

El 1815, al Congrés de Viena, Itàlia quedava dividida en vuit Estats diferents. El nord comprenia el Regne Llombardo-Vèneto, annexionat per l’Imperi Austríac, i el Regne de Piemont-Sardenya que, ocupat pels francesos durant la Revolució, tenia una important indústria, una burgesia oberta a les idees liberals i una monarquia (la Casa de Savoia) que havia iniciat el desmantellament de l’Antic Règim. Al centre de la península hi havia quatre petits ducats independents (Parma, Mòdena, Lucca, i Toscana), satèl·lits de la política austríaca. Al sud es trobava el Regne de Nàpols (Dues Sicílies) que, en mans dels Borbons mantenia una monarquia absoluta. Finalment, trobem els Estats Pontificis, governats pel papat i contraris a la difusió dels principis liberals.

Victor Manel II Garibaldi

- zona nord. Indústria- zona sud: camperolat depenents d’1 aristocràcia enclada en el passat.- moviment romanticisme. Risorgimiento (músics Verdi i Rossini)

UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

- Alemanya = 36 estats.- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA- PRÚSSIA:

- lidera unificació- potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria

-Esdeveniment dels fets:- revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia

NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)GUERRA

-personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia)

- dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870)- 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)

- proclama II imperi (Reich) alemany- Guillem I proclamat kàiser (emperador)

EUROPA FINALS S. XIX-Finals s. XIX: Europa té estabilitat política i de fronteres.- PROBLEMA. Continuen alguns problemes:

- Imperi Austríac i Imperi Turc estats absolutistes+ problemes nacionals greus (I GM)

-Europa occidental liberalisme- lluita política: avenç de la democràcia (sufragi universal+ ampliació llibertats individuals)- reconeixement drets socials (educació, salut, treball…)