L’antic egipte

Download L’antic egipte

Post on 10-Aug-2015

26 views

Category:

Social Media

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ol><li> 1. L ANTIC EGIPTEL ANTIC EGIPTE </li><li> 2. Egipte, el pas del NilEgipte, el pas del Nil La civilitzaci egipcia sorg fa ms de 5000 anys a la voraLa civilitzaci egipcia sorg fa ms de 5000 anys a la vora del riu Nil.del riu Nil. La poblaci es concentrava majoritriament a la riba del NilLa poblaci es concentrava majoritriament a la riba del Nil (terres negres) i no al desert (terres vermelles).(terres negres) i no al desert (terres vermelles). El Nil tamb es molt important pels egipics ja que el feienEl Nil tamb es molt important pels egipics ja que el feien servir com a: - Font daiguaservir com a: - Font daigua - Font de comunicaci- Font de comunicaci - Font de regadiu pels camps (crescudes)- Font de regadiu pels camps (crescudes) Podem dir que sense el Nil l Antic Egipte no hauria existit.Podem dir que sense el Nil l Antic Egipte no hauria existit. Fins i tot tenien un Du, Hapi, que el representava.Fins i tot tenien un Du, Hapi, que el representava. </li><li> 3. Els faraonsEls faraons Perode faranic: 3100 a.C. 31 a.C.Perode faranic: 3100 a.C. 31 a.C. Poder absolut: governaven el pas, dictaven lleis, poseenPoder absolut: governaven el pas, dictaven lleis, poseen moltes terres, controlaven el comer i manaven lexrcit.moltes terres, controlaven el comer i manaven lexrcit. Van haver 21 dinasties (el tron sheretava).Van haver 21 dinasties (el tron sheretava). Els egipcis creien que els faraons eren dus i que tenienEls egipcis creien que els faraons eren dus i que tenien poders mgics. A ms, vivien envoltats de riqueses.poders mgics. A ms, vivien envoltats de riqueses. Faraons famosos: Keops, Kefren y Micer (les tresFaraons famosos: Keops, Kefren y Micer (les tres pirmides de Gizeh); Tuthmosis I, Ramss II, Tutankamon,pirmides de Gizeh); Tuthmosis I, Ramss II, Tutankamon, Cleopatra. Tamb van haver grans reines, com NefertitiCleopatra. Tamb van haver grans reines, com Nefertiti (dona dAkenaton).(dona dAkenaton). </li><li> 4. Etapes de lAntic EgipteEtapes de lAntic Egipte Imperi Antic (3100- 2200 a.C.)Imperi Antic (3100- 2200 a.C.) - Sestabliren les beses de lestat egipci.Sestabliren les beses de lestat egipci. - El fara ja era considerat un du.El fara ja era considerat un du. Imperi Mitj (2050 1800 a.C.)Imperi Mitj (2050 1800 a.C.) - Capital a Tebes.Capital a Tebes. - Augment del poder dels faraons: es van crear noves ciutats i es van dur aAugment del poder dels faraons: es van crear noves ciutats i es van dur a terme grans obres pbliques.terme grans obres pbliques. - Limperi es va expandir cap al sud (Conquesta de Nbia).Limperi es va expandir cap al sud (Conquesta de Nbia). - 1800 a.C: invasions estrangeres i crisi.1800 a.C: invasions estrangeres i crisi. Imperi Nou (1580 31 a.C.)Imperi Nou (1580 31 a.C.) - Nova poca desplendor, amb grans governants.Nova poca desplendor, amb grans governants. - Conquesta de Lbia y Siria.Conquesta de Lbia y Siria. - Construcci de grans temples i palaus.Construcci de grans temples i palaus. - Des del 1100 a.C. trobem dominaci estrangera. Es creen dinastiesDes del 1100 a.C. trobem dominaci estrangera. Es creen dinasties dorigen foraster, com els Ptolemaics (grecs, creadors de la Pedradorigen foraster, com els Ptolemaics (grecs, creadors de la Pedra Rosseta).Rosseta). </li><li> 5. La societat egpciaLa societat egpcia Estava formada per diversos grups, molt diferenciada i estratificada.Estava formada per diversos grups, molt diferenciada i estratificada. Privilegiats: - NoblesPrivilegiats: - Nobles - Sacerdots- Sacerdots - Funcionaris (escribes)- Funcionaris (escribes) No privilegiats: - AgricultorsNo privilegiats: - Agricultors - Artesans- Artesans - Comerciants- Comerciants - Servents- Servents - Esclaus- Esclaus Les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien en altres pobles deLes dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien en altres pobles de lantiguitat, com poder heretar i tenir propietats, vendre i comprar bns olantiguitat, com poder heretar i tenir propietats, vendre i comprar bns o divorciar-se. Bsicament, per, es dedicaven a feines domstiques o a ferdivorciar-se. Bsicament, per, es dedicaven a feines domstiques o a fer de serventes. Algunes van arribar a faraones, com Hatsepsut o Cleopatra.de serventes. Algunes van arribar a faraones, com Hatsepsut o Cleopatra. </li><li> 6. La vida quotidianaLa vida quotidiana Vida al camp:Vida al camp: - Al camp vivien 9 de cada 10 egipcis.Al camp vivien 9 de cada 10 egipcis. - Vida humil, en cases de tova amb pocs mobles.Vida humil, en cases de tova amb pocs mobles. - Treballava tota la famlia en unes condicions dures.Treballava tota la famlia en unes condicions dures. - Menjaven dall que conreaven (cereals, hortalisses,Menjaven dall que conreaven (cereals, hortalisses, verdures i fruites).verdures i fruites). - Podien participar en la construcci de grans obres pbliquesPodien participar en la construcci de grans obres pbliques durant la crescuda del Nil.durant la crescuda del Nil. </li><li> 7. La vida quotidianaLa vida quotidiana Vida a les ciutats:Vida a les ciutats: - Hi vivia el fara i els nobles, els sacerdots, els escribes, elsHi vivia el fara i els nobles, els sacerdots, els escribes, els soldats, els artesans i els comerciants.soldats, els artesans i els comerciants. - Habitatges tamb de tova, mentre que les obres pbliquesHabitatges tamb de tova, mentre que les obres pbliques (temples i palaus) i les cases dels rics eren de pedra.(temples i palaus) i les cases dels rics eren de pedra. - Ciutats situades a la vora dels rius, amb ports i mercatsCiutats situades a la vora dels rius, amb ports i mercats (importncia del comer).(importncia del comer). - Utilitzaven la permuta (intercanvi), sense moneda.Utilitzaven la permuta (intercanvi), sense moneda. </li><li> 8. Religi i creenesReligi i creenes Eren politeistes: Ra, Isis, Osiris, HorusEren politeistes: Ra, Isis, Osiris, Horus Celebraven ritus alsCelebraven ritus als templestemples duts a terme perduts a terme per part dels sacerdots, que feien ofrenes per tal depart dels sacerdots, que feien ofrenes per tal de mantenir lequilibiri de lunivers.mantenir lequilibiri de lunivers. Els temples eren de grans dimensions, estavenEls temples eren de grans dimensions, estaven fets de pedra i tenien un santuari amb unafets de pedra i tenien un santuari amb una imatge del du. Els ms importants sn el deimatge del du. Els ms importants sn el de Karnak i el dAbu Simbel.Karnak i el dAbu Simbel. </li><li> 9. Religi i creenesReligi i creenes Creien en la vida desprs de la mort, i per aixCreien en la vida desprs de la mort, i per aix momificaven els cosos i els guardaven enmomificaven els cosos i els guardaven en sarcfegs dins de les tombes (amb moltessarcfegs dins de les tombes (amb moltes riqueses i objectes tils per a la nova vida).riqueses i objectes tils per a la nova vida). Noms els personatges importants es podienNoms els personatges importants es podien permetre la momificaci.permetre la momificaci. Les tombes eren de tres tipus: mastabes,Les tombes eren de tres tipus: mastabes, pirmides i hipogeus. Les ms famoses sn lespirmides i hipogeus. Les ms famoses sn les pirmides de Gizeh i les de la Vall dels Reis.pirmides de Gizeh i les de la Vall dels Reis. </li><li> 10. ArtArt Molt influenciat per la religi i per la poltica.Molt influenciat per la religi i per la poltica. Els artistes es consideraven funcionaris del fara.Els artistes es consideraven funcionaris del fara. Principis bsics:Principis bsics: - Falta de perspectivaFalta de perspectiva - Frontalitat (sempre de cara)Frontalitat (sempre de cara) - IdealitzaciIdealitzaci - RigidesaRigidesa </li></ol>