l’antic règim
DESCRIPTION
L’Antic Règim. Concepte. Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
L’Antic Règim
Concepte
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX).
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna
amb un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista.
L’Antic Règim
El terme
Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.
Característiques
L’Antic Règim
Model demogràfic antic
Model demogràfic anticEstancament demogràfic
Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques.
Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos
Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies.
Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l’escàs creixement de la població.
L’Antic Règim
Una economia agrícola i senyorial
L’Antic Règim
Una economia de subsistència
La terra era la principal font de riquesa. La major part de la gent treballava al camp. La propietat de la terra estava
vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona.
Senyoria territorial:
La propietat de la terra
Reserva senyorial
Masos
Els drets senyorials
Senyoria jurisdiccional (drets senyorials):― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials.
― jurisdiccionals: dret de ban, impartir justícia, dret d’immunitat
Una economia de subsistència
Crisis des subsistència
• Es tractava de crisis econòmiques periòdiques, de les societats de l’Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.• Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).• I una producció ramadera també insuficient.
LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS..
MALES COLLITES
AUGMENT DEL PREU DEL BLAT
FAM
DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS
REDUCCIÓ DE LA VENDA DE
PRODUCTES ARTESANALS
ATUR
DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS
(dèficit pressupostari))
Una economia de subsistència
Indústria tradicional i manufactures
Món rural
(artesanal)
Món rural
(artesanal)
Món urbà
(artesanal i industrial)
Món urbà
(artesanal i industrial)
Família pagesaFamília pagesa
GremisGremis
Unitat de producció bàsica
Treball domèstic
Gremis (treball artesanal)
Manufactures (industrial)FàbriquesFàbriques
domestic systemdomestic system factory system - manufacturesfactory system - manufactures
Una economia de subsistència
Comerç i transports
Comerç interiorComerç interior
Comerç colonialComerç colonial
local i comarcal
−Escassos excedents
−Baix nivell d’especialització
−Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres
−Els intercanvis a les fires
−Noves rutes comercials, colònies ultramarines
−Proporcionava matèries primeres a les industries
−Permetia vendre objectes manufacturats
−Grans beneficis a les companyies comercials
−Desenvolupament del capitalisme comercial
−Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes
−La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat
L’Antic Règim
Una estructura social estamental
Una estructura social estamental Què són els estaments?
Un estament es correspon amb un grup de social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil, gairebé impermeable.
Cada membre de la societat pertany a un estamentTradicionalment hi ha tres estaments: el clergat, la noblesa i l’estat pla.La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals.A l’estament privilegiat de la noblesa s’hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca.
La rígida societat estamental entra en crisisArrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), s’obrirà pas la societat capitalista.
Una estructura social estamental
L’Antic Règim
Un sistema polític absolutista
Un sistema polític absolutistaFonamentat ideològicament en la fórmula
“Monarquia de dret diví”. L’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial).
BossuetBossuet
El monarcaEl monarca
Poder absolut
−Nomenava els magistrats
−Administrava justícia
−Dirigia la política exterior
−Cap de l’exèrcit
Un sistema polític absolutista
Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:
El Consell d’Estat i els secretaris d’Estat (ministres). L’administració local en mans de governadors o intendents La Burocràcia (funcionaris encarregats d’executar les ordres
reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs).
L’exèrcit.
Instruments de govern
Un sistema polític absolutista
Aquesta fórmula de govern va trobar resistència
D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.
I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.
Resistències i oposició
Un sistema polític absolutista
Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern:
Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES.
Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES
Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL
El paradigma de monarquia absolutaLa francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.
Model absolutista i alternatives
Un sistema polític absolutista
Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.
La fi de l’absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848).
El seu màxim esplendor
L’Antic Règim
La Il·lustració
La Il·lustració
Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim.
La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases: un primer moment, la via reformista, dóna lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat, i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa.
Concepte de Il·lustració
La Il·lustració
La RaóLa intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó.
El ProgrésS’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés.
La NaturalesaCreien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural.
La TolerànciaVan defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa
La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.
L’esperit de la Il·lustració
La Il·lustració
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.
Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.
Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.
L’Enciclopèdia.
Vehicles de difusió de les noves idees
Precedents
Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII
La Il·lustració
El pensament il·lustrat
John LockeJohn Locke
Isaac NewtonIsaac Newton
Va criticar obertament el poder absolut i va propugna la separació de poders
Introductor del mètode científic, basat en l’observació i la posterior comprovació
J. L. LockeJ. L. Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals-L’Estat garantia de les llibertats individuals
Cal destacar
VoltaireVoltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa-Llibertat de pensament i tolerància religiosa
MontesquieuMontesquieu
-Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748.-Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748.
Crea les bases del liberalisme políticCrea les bases del liberalisme polític
El pensament il·lustrat
RousseauRousseau-”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)
-”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)
Montesquieu VoltaireRousseau
La Il·lustració
La Il·lustració
El pensament il·lustrat
En el terreny econòmic
Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme, es van oposar al mercantilisme
FisiocràciaFisiocràcia
LiberalismeLiberalisme
Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L’ideòleg fou Quesnay
MercantilismeMercantilisme Defensava la idea econòmica de l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la.
Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith.
QuesnayQuesnay Adam SmithAdam Smith