Els Estudisde CiènciesPolítiquesPàgines 6 i 7

Un Campus Virtualfet a midaPàgines 8 i 9

Entrevista a...José Trinidad PadillaPàgina 16

Com són les trobadesper dinsPàgina 12

Parla un graduatde la UOCPàgina 15

Editorial

Un campus virtualper a facilitar la tasca

Continuant amb l’objectiu de laUOC de millora constant de laqualitat i la innovació, aquest

darrer any ens hem centrat en l’anàlisi ila millora del Campus Virtual de la UOC.Des d’aquell primer Campus amb què esva estrenar la Universitat, l’any 1995, laUOC ha anat evolucionant i creixent i,paral·lelament també ho ha fet el seuCampus Virtual. I aquest mes de setem-bre, després d’un laboriós, enriquidor iparticipatiu procés d’anàlisi crític, valora-ció i observació d’aquesta eina essencialde la vida acadèmica, tenim la satisfaccióde presentar-vos un campus més a midade les vostres necessitats, més ergonòmici més pensat per a dur a bon terme la vos-tra tasca, sigueu estudiants o professors,investigadors, personal de gestió...

La remodelació s’ha fet tenint en compteque el Campus Virtual ha de ser còmode,amable, transparent, sense voler lluir pre-tensions tecnològiques que compliquinla seva eficàcia de cara a l’usuari.

A més de respondre a les necessitats fona-mentals dels estudiants, aquest campusvirtual recull una voluntat institucionalque busca aprofitar l’aprenentatge, afa-vorir l’intercanvi de coneixements iincorporar estudiants i professors a larecerca i el tercer cicle.

Esperem que aquest redisseny i redefini-ció del Campus Virtual hagi servit per aaconseguir l’objectiu amb el qual ha estatfet, que no és sinó facilitar la tasca diàriaa la comunitat universitària. Per això vol-dríem donar les gràcies a totes les perso-nes que en els darrers mesos hancol·laborat amb les seves opinions i sug-geriments a fer que això fos possible, ialhora felicitar-les pelsresultats obtinguts.

Els representants decomissions de centresde suport, en marxaDes de fa un any, els represen-tants d’estudiants treballen per amillorar activitats i serveis delscentres de suport.

Pàgina 4

Col·laboracions ambel continent asiàticPàgina 5

Estudiants virtuals,professors presencialsPàgines 10 i 11

17Setembre de 2002

I a les pàgines centrals ...

Campus Virtual2

El futur de l’aprenentatgeen xarxa,a l’Online Educa

La UOC, conjuntament amb l’enti-tat alemanya ICWE GmbH, vaorganitzar els dies 27, 28 i 29 demaig, a Barcelona, el congrés Onli-ne Educa, en què es va debatre elfutur de l’aprenentatge en xarxa.Aquest fòrum internacional va reu-nir 450 professionals de 29 païsosdiferents, que van exposar els seusprojectes d’educació i formació vir-tual al segle XXI.Als debats es va discutir sobre l’es-tat de l’aprenentatge virtual en elsdiferents països, l’adaptació de l’e-ducació superior a les noves tecno-logies, les TIC i les transformacionsde les universitats i la creació i eldesenvolupament de contingutsd’alta qualitat. La conferència, cele-brada amb la col·laboració de laComissió Europea, va ser un puntde trobada d’experiències europeesi llatinoamericanes en matèriad’educació per mitjà d’Internet. Elsassistents al fòrum van conèixer,entre altres, el model innovador deformació en xarxa de jutges de laEscuela Nacional de la Judicaturade la República Dominicana, l’apre-nentatge mitjançant l’e-learningbasat en simuladors de les universi-tats de Harvard i Columbia o l’en-senyament de matemàtiques adistància a professors de secundàriadut a terme per la Universidad deChile.

La UOC dia a diaFrancesc Vendrell, convidatpels Estudis de Dret a la Universitat

El qui va ser representant personal delsecretari general de l’ONU a l’Afganistan,Francesc Vendrell, va visitar la UOC el 14de maig per impartir la conferència titu-lada “Prevenció i gestió dels conflictesinternacionals: el paper de l’ONU al segleXXI”. Convidat pels Estudis de Dret iCiències Polítiques de la UOC i pel grupd’Estudis Sociojurídics de la UAB, Ven-drell va parlar del paper de l’ONU en elsconflictes internacionals i es va centraren el cas de Timor Oriental i la sevarecent independència.

La UOC difon el seu model tecnològicper mitjà del seu portal

La UOC ha fet públic el seu model tec-nològic amb l’objectiu de divulgar la tec-nologia que utilitza. Aquest model s’hapublicat al portal, a la secció Universitat.Fent servir un to didàctic, amb més de300 pàgines html i en tres idiomes, s’ex-plica com funcionen els components tec-nològics que configuren el sistemainformàtic, des de la intranet educativafins a la gestió acadèmica, passant per lesxarxes d’accés. El model tecnològic de laUOC està format per diversos compo-nents, com ara el punt de treball -on esmostren les característiques bàsiques queha de tenir l’ordinador per a poder treba-llar a l’entorn de la Universitat Oberta- ola xarxa d’accés -on s’expliquen els avan-tatges i inconvenients dels diferents tipusde xarxes.

Nova col·lecció d’e-booksde l’Editorial UOC

La UOC ha començat la distribució ivenda en suport electrònic del seu fonsbibliogràfic, per tal de fer-lo mésaccessible al públic en general. Els títolss’agrupen en una nova col·leccióanomenada e-books i es poden adquirirper Internet, a l’adreçawww.editorialuoc.com. Tot i que elprojecte es va posar en marxa amb unaselecció dels 230 títols mésrepresentatius, està previst queprogressivament se n’arribin a oferir2.000. Els llibres es troben en format pdfi html i els preus oscil·len entre els 4,85 iels 5,85 euros. Els títols digitalitzatscorresponen al material didàctic delsdiversos estudis, dins dels àmbits deconeixement d’Economia i Empresa,Humanitats, Documentació i TIC,Informàtica, Dret, Psicologia i Pedagogia.

Novetats en formació de postgrau

La UOC engega noves propostes de for-mació de postgrau per a aquest curs. Entotal, al voltant de 20 novetats en àreescom les tecnologies de la informació i lacomunicació, aplicacions multimèdia,aplicacions de les ciències socials,informàtica, governabilitat, empresa,societat de la informació, desenvolupa-ment formatiu i tecnologia educativa isanitat. L’any 2001, la Universitat Ober-ta ha impartit 21 màsters, 258 postgraus,229 cursos d’especialització i 370 d’ac-tualització.

Els primers estudiants de Psicopedagogiaes retroben a la UOCL’any 1995, un grup de cent estudiants de Psicopedagogia iniciaven els seus estudisuniversitaris a la UOC. D’aquesta manera, començava a caminar la Universitat Ober-ta de Catalunya.A petició d’un grup format per alguns d’aquests primers d’estudiants de Psicopedago-gia, el dia 3 de maig es van reunir a la seu de la UOC unes seixanta persones, entreestudiants de la carrera i treballadors d’aquesta etapa inicial de la Universitat, perretrobar-se i recordar els seus anys a la UOC. Els va acompanyar el rector, GabrielFerraté, i el que era en aquella època el director dels Estudis de Psicopedagogia, Cli-ment Giné. A l’acte, que va acabar amb un sopar i una festa a la discoteca Rosebudde Barcelona, es van poder veure imatges i textos que feien referència als fets d’aque-lla primera etapa, com ara el primer Campus Virtual de la UOC o les primeres troba-des presencials que van viure els estudiants i professors.

La Universitat Oberta d’Estiu celebrala seva cinquena edicióLa Universitat Oberta d’Estiu (UOd’E) ha celebrat aquest any la seva cinquena edició.En aquesta ocasió s’han impartit 55 cursos en català, dividits en cinc àrees temàti-ques: Tecnologies i Ciències de la Informació; Multimèdia i Internet; Empresa, Eco-nomia i Dret; Psicopedagogia i Ciències de l’Educació i Humanitats. El fenomen deles comunitats virtuals, La violència en el jovent o El món simbòlic de Gaudí hanestat alguns dels cursos que la Universitat Oberta d’Estiu ha ofert durant el proppas-sat mes de juliol. Els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya han pogutobtenir dos crèdits de lliure elecció per cada curs. Aquests crèdits es poden incorporaral seu expedient acadèmic. Aquest estiu també s’ha celebrat la segona edició de LaUniversidad Virtual de Verano, on s’han impartit 24 cursos en espanyol sobre temescom el món funerari a l’Antic Egipte, gestió i creació d’una empresa digital, violènciai pantalles o fotografia digital.

Alguns dels participants al sopar, en un moment d l’acte.

La UOC vista per... PAÑELLA

Els debats del cicle CulturaXXI, a la web de la UOC

Des del mes de juliol es poden consultaral portal de la Universitat Oberta deCatalunya (www.uoc.edu/culturaXXI) lestranscripcions dels debats Cultura XXI:Nova economia? Nova societat?, que esvan dur a terme tots els dimecres delmes de maig al Palau de la Virreina, deBarcelona. En aquests debats, organit-zats per la UOC i l’Institut de Cultura deBarcelona, els experts van analitzar larelació que s’estableix entre cultura itecnologia a l’actual societat del conei-xement: la gestió de la propietatintel·lectual a l’era digital, la configura-ció de nous mercats o els canvis queexperimenta el fet creatiu, entre altrestemes. Tot el cicle de conferències va seremès per la cadena local de televisióBarcelona Televisió. Els debats també espoden escoltar a Ràdio UOC.

Nous serveis i continguts a la BibliotecaVirtual de la Universitat ObertaLa Biblioteca de la UOC ha posat en marxa dos nous serveis personalitzatsdisponibles per a tots els membres de la comunitat UOC. El servei e-conomiapermet rebre cada dia a la bústia personal els titulars dels principals diariseconòmics estatals i internacionals; també permet accedir a la informació borsària ia l’Observatori Econòmic. Creat amb la col·laboració dels Estudis d’Economia iEmpresa, resulta un bon complement al ja existent servei de notícies de Comerç

electrònic i Economia digital. Apart d’aquest servei de notícies,en trobareu vuit més quecobreixen diferents àrees deconeixement, com són: Dret iInternet, Informàtica itelecomunicacions,Multimèdia, Psicologia aInternet, Organitzacionsvirtuals, Gestió delconeixement, Web basedtraining i educació a distància iMàrqueting electrònic. Més de3.000 subscriptors gaudeixend’aquest servei.

L’altre nou servei de la Biblioteca s’anomena Publicacions oficials i posa diàriamenta l’abast de tots els seus subscriptors els butlletins oficials d’àmbit autonòmic, estatali europeu. L’hemeroteca de la col·lecció digital ofereix el text complet de més de2.500 títols de revistes electròniques especialitzades i acadèmiques. Provenen tantdel buidatge d’una selecció de les bases de dades de subscripció més importants anivell internacional com de la subscripció individual. Alhora a l’hemeroteca, nosolament s’ofereixen les subscripcions de la biblioteca, sinó que es fa una selecciódels millors i més interessants títols de revistes que la xarxa ofereix de maneragratuïta. També s’hi poden trobar els sumaris de revistes de la Universitat Oberta deCatalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Lasubscripció es pot fer per mitjà del servei de Distribució de sumaris.

La UOC imparteix tres noves titulacions El nou curs de la UOC s’estrena amb tres noves titulacions: les llicenciatures deComunicació Audiovisual i Investigació i Tècniques de Mercat, ambdues de 2n.cicle, i la diplomatura de Turisme. La llicenciatura de Comunicació Audiovisualaspira a formar professionals per als nous mitjans digitals amb una visió interdisci-plinària, centrada en les tecnologies digitals i en els nous fenòmens comunicatius.Consta d’un pla d’estudis de 124 crèdits, i el professor Antoni Roig és el directorde programa. Els estudis d’Investigació i Tècniques de Mercat, que consten de 120crèdits, estan enfocats al màrqueting global i al comerç electrònic. La directora delprograma d’aquesta llicenciatura és la professora Inma Rodríguez. Per últim, ladiplomatura de Turisme es dirigeix a especialitzacions en activitats d’intermedia-ció, d’hosteleria i restauració i de destinacions turístiques. Té un pla d’estudis de180 crèdits, i la seva directora és Esther Pérez Martell. Amb aquestes tres titula-cions noves, la Universitat Oberta de Catalunya ofereix ja un total de 16 titula-cions universitàries homologades, un títol propi juntament amb la UPC (el Gra-duat Multimèdia a distància), 16 màsters, 43 postgraus, 43 cursos d’especialitzaciói 12 cursos d’actualització.

Barcelona acull la Junta Anual del CINDA

Els dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà, alCentre de Suport del Barcelonès, la JuntaAnual del Centro Universitario de Desa-rrollo (CINDA), del qual la UOC és mem-bre. El CINDA és una institució acadèmi-ca internacional formada per importantsuniversitats de l’Amèrica Llatina i d’Euro-pa. El seu objectiu és vincular les univer-sitats amb els problemes de desenvolupa-ment econòmic i social de l’Amèrica delSud. Durant la junta del CINDA, quecada any es celebra en la ciutat d’un delsseus membres, s’avaluarà el marc jurídicdel desenvolupament universitari,basant-se en el cas d’Espanya, i elfinançament universitari i la gestió cor-porativa durant els períodes de crisi, ana-litzant el cas de Colòmbia. A la reunió hiassistiran els representants de les dife-rents universitats que conformen aquestscentres de desenvolupament.

La revista cultural El Tacte que Té,guanyadora del segon premi Lletra

La revista cultural El Tacte que Té, obrad’un col·lectiu de catorce joves filòlegs,companys d’universitat, és la web guan-yadora del segon premi Lletra de litera-tura catalana a Internet, convocat per laUniversitat Oberta de Catalunya i laFundació Prudenci Bertrana. El jurat, for-mat en aquesta ocasió per Cristina Apa-ricio, Xavier Berenguer, Teresa Casals,Oriol Izquierdo i Francesc Ten, va valo-rar el seu atreviment conceptual i el seuatractiu visual. La novetat d’aquestasegona edició va ser la votació popularparal·lela, que ha recollit 2.786 votsd’internautes al llarg d’unes quantes set-manes. En total, es van presentar 28pàgines web en aquesta segona ediciód’aquest premi literari convocat a la xar-xa. Per visitar la web guanyadora:. www.eltactequete.com

Campus Virtual 3

Jordi Baucells, guanyador del concursmultimèdia sobre l’Afganistan

L’estudiant Jordi Baucells, de la titulacióGraduat Multimèdia, va ser el guanyadordel concurs multimèdia en Flash, orga-nitzat per la UOC per mitjà del Campusfor Peace i Metges Sense Fronteres (MSF).El treball de Baucells s’ha publicat a laweb de MSF, com a suport de l’exposiciófotogràfica “Afganistan, una guerra ocul-ta”, del periodista i fotògraf Juan CarlosTomasi. El jurat del concurs va concediruna menció d’honor a la presentaciófeta per la seva companya, Cristina Loza-no. En total, es van presentar a aquestaconvocatòria vint treballs. Per fer elmuntatge multimèdia, els concursantsvan emprar les imatges captades pelfotògraf Tomasi a l’Afganistan. Els tre-balls dels dos estudiants es poden con-sultar també a la web del Campus forPeace. www.campusforpeace.org

Projecte de formació de joves bosniansen noves tecnologies

La UOC, per mitjà del Campus for Pea-ce, col·labora amb la Jove Cambra d’I-gualada en el projecte Tecnologia Solidà-ria per a Travnik, que permetrà la forma-ció en línia de joves bosnians com afuturs formadors en TIC. Aquest projec-te, que es va iniciar l’any 2001 i ja estàformant un primer grup de 15 estudiantsd’entre 14 i 18 anys, té una durada dequatre anys. El projecte preveu duesfases més: la formació d’un grup de 150joves per part d’aquest primer grup i lacerca de sortides professionals –ja siguien empreses instal·lades a Bòsnia, tele-treballant per a empreses de l’estranger oconvertint-se en formadors en properesedicions del programa, que es desenvo-lupa al centre Creu Roja Anoia de la ciu-tat bosniana de Travnik. www.campus-forpeace.org

Més de mil estudiants col·laborenamb el Campus for Peace

Un total de 1.131 estudiants de la UOCha col·laborat amb el Campus for Peace,l’iniciativa de cooperació al desenvolupa-ment de la UOC, durant el primer semes-tre, aportant 6,01 euros a l’hora de matri-cular-se.D’aquestes col·laboracions, 858 es van fermitjançant la matrícula virtual i 273 permitjà de la presencial. Les aportacions esvan multiplicar per dos, ja que per cadaestudiant que hi va participar, la UOC hiva posar la mateixa quantitat. Els fonsrecollits han fet possible que el Campusfor Peace dugui a terme diferents projec-tes relacionats amb l’ús de les TIC en elcamp de la cooperació i la solidaritat.

El 98,4% dels estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya que segueixen l’ava-luació contínua com a sistema d’aprenentatge i es presenten a la prova de validaciósuperen l’assignatura, segons recull l’enquesta sobre rendiment acadèmic feta alsestudiants del primer semestre del curs 2001-2002. Cal assenyalar que, actualment,el 80% de les assignatures que s’imparteixen a la UOC ofereix l’avaluació contínua(amb una prova final de validació) com a model d’aprenentatge.D’aquest mateix estudi es desprèn que un alt percentatge dels estudiants de la Uni-versitat valoren de manera molt positiva el paper que juga l’avaluació contínua en elseu procés d’aprenentatge. Dels més de 3.000 estudiants que van respondre l’en-questa, més del 90% consideren que aquest sistema té una importància alta o moltalta. Més de la meitat d’aquests estudiants asseguren que la possibilitat de fer unaprova de validació els ha ajudat en el seguiment de l’avaluació contínua. Però la majoria encara van més lluny i reconeixen que la prova de validació ha res-post a les expectatives que en tenien.

Els estudiants aposten per l’avaluació contínua

32 1La xifra...

Per sexe:Homes . . . . . . . . . . . . . . . . 54Dones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Per edats:Júniors (menors 25 anys) . . 23Sèniors . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Per procedència:Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 37Resta de l’Estat espanyol . . . 12Resta del món . . . . . . . . . . 31

Del doctorat

Nous admesos curs 2002-2003: 80

Campus Virtual4

Participar en la UOCdes dels centres de suport

Des de llavors, els estudiants escollitshan començat a treballar. Hanmantingut les primeres reunions, hanfet les primeres demandes i organitzatels primers actes. “Al principi de cadasemestre tenim la nostra reunió, ja que ésquan tenim més energies. Nosaltres creiemque tothom hauria de saber què és lacomissió o com funciona un centre desuport, i fer propostes. Per això, hemcomençat per donar-nos a conèixer enviantun missatge als estudiants del nostrecentre, participant a les sessions d’acollidai organitzant un sopar, aquest estiu, pertrobar-nos amb consultors, personal delcentre i estudiants”, explica MontserratCarrillo, estudianta de FilologiaCatalana i secretària del Centre deSuport del Baix Camp. D’aquesta manera, esperen “trencar ambaquest individualisme que de vegades esrespira, ja que tots anem molt per ‘feina’.Quanta més gent ens faci arribar les seves

propostes, més vida ‘de campus’ podremfer. Els representants dels estudiants som elvehicle”, afegeix aquesta estudianta, quereconeix que no es penedeix d’haver-sepresentat a les eleccions. “El quebusquem es optimitzar els recursos queofereix el Centre de Suport i fer millores.Algunes de les nostres primeres demandes,com instal·lar una línia ADSL, unamàquina de begudes o marcar el preu deles impressions, ja s’han aconseguit. Elsestudiants han de saber que els nostresesforços serveixen!”

Una altra de les seves peticions ha estatun ‘racó virtual’ a l’espai Comissions delCampus Virtual, per tal de poderintercanviar experiències amb la restade comissions de centres de suport, oque al currículum es faci referència alterritori de cada estudiant.Però cada centre de suport ‘és un món’i, per tant, les seves demandes varien.Els representants del Centre de Suportdel Barcelonès són conscients de la sevasituació privilegiada, al cor de la ciutat.

Per això, com explica el CarlesHernández, secretari d’aquesta comissió,“volem obrir-nos al barri, el Raval, i veurede fer activitats conjuntes, conferències...Des de la comissió hem treballatprincipalment temes logístics -per exemple,hem demanat separació entre els espaisfísics de biblioteca i ordinadors- o altresrelacionats amb l’ecocampus: com pot laUOC aprofitar les tecnologies i no agredirel medi ambient”. Carles, que es vamatricular a la Universitat l’any 97, vadecidir participar en les eleccionsperquè “crec que, com a usuari, he departicipar-hi per ajudar en el procés demillora, a més, volia col·laborar amb unainstitució on m’he trobat ben acollit desdel principi”.

La UOC al territori

Des del segon semestre del curs

passat (2000-2001), la veu dels es-

tudiants de la Universitat Oberta se

sent encara amb més força. En

aquell moment es van convocar les

primeres eleccions per a escollir re-

presentants de comissions de cada

centre de suport. La seva tasca? Re-

collir la veu dels estudiants i propo-

sar activitats i millores per als seus

centres de suport.

Els representants de comissions de centres de suport, durant la seva visita a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya.

El vicepresident de Samsung,convidat a Tribuna Oberta deTerrassa

Alexandre Blasi, vicepresident de

Samsung, va ser el personatge

convidat al dinar-fòrum Tribuna

Oberta de Terrassa del mes de

maig passat. El rector de la Univer-

sitat Oberta de Catalunya, Gabriel

Ferraté, i l’alcalde de la ciutat de

Terrassa, Pere Navarro, també van

assistir a l’acte. Durant el dinar,

Alexandre Blasi, doctor en Engin-

yeria Industrial, va impartir la con-

ferència titulada “La convergència

digital a l’electrònica de consum”.

La propera edició se celebrarà al

mes d’octubre

La Tribuna Oberta de Terrassa con-

sisteix en uns dinars-conferència

amb assistència de personalitats

que exposen un tema d’actualitat

per tal que, cap al final del dinar,

sigui discutit entre els assistents. A

partir de novembre, s’ha previst la

inauguració d’una activitat sem-

blant a Vilafranca del Penedès.

Nous centres de suport a Vici Vilafranca

Aquest mes de setembre, el Punt de

Suport de Vic es converteix en Cen-

tre de Suport; igual que va passar

amb el Punt de Vilafranca del

Penedès el juliol passat. S’inaugura

així un nou model de centre, que

permetrà als estudiants d’aquestes

zones disposar d’àmplies instal.la-

cions amb accés a Internet, sales

per a estudiar i una sèrie de serveis

de què ara no gaudien. El nou cen-

tre de suport de Vic donarà servei

als 300 estudiants d’Osona i als 50

del Ripollès.

Vilanova i Montblancacullen punts de suport

La localitat de Montblanc acull,

des d’aquest estiu, el Punt de

Suport de la Conca de Barberà,

que depèn del Centre de Suport

del Baix Camp. Juntament amb

l’inaugurat a Vilanova i la Geltrú el

proppassat juny, depenent del

Centre de Suport del Baix Llobre-

gat, són les dues darreres incorpo-

racions a la xarxa territorial de la

Universitat Oberta de Catalunya.

Els punts de suport ofereixen ser-

veis d’informació i assessorament

sobre la Universitat als ciutadans,

una sala de reunió i ordinadors

connectats al Campus Virtual. Així

mateix, s’hi programen activitats

culturals i d’extensió universitària.

La creació d’un aparcament de bicicletes, que les dates de les proves de validació

no coincideixin amb les festes locals, una bibliografia bàsica a totes les bibliote-

ques o una màquina de cafè de comerç just són algunes de les primeres peticions

que els representants de les comissions d’estudiants de centres de suport han for-

mulat al llarg dels primers mesos de funcionament. Algunes ja són una realitat.

Qui forma aquestes comissions? Estudiants que representen cadascun dels estu-

dis que s’imparteixen a la UOC, en qualitat de vocals, i, com a president, el cap

del centre de suport. Els vocals -que han de ser persones matriculades als estu-

dis que vulguin representar- són triats en votació directa entre la comunitat elec-

tora. Entre els seus drets i deures, destaquen els de formular precs i preguntes

en les reunions, obtenir la informació necessària per a poder acomplir les seves

funcions i mantenir en secret les deliberacions i acords fins que el president

autoritzi fer-los públics. Les eleccions es celebraran durant el segon semestre

dels anys senars. Per tant, les properes seran al 2003.

Les comissions, vistes per dins

S’inicia la col·laboracióamb països asiàtics

Actualment la UOC coopera amb laXina i també, entre altres, amb païsoscom Tailàndia, Indonèsia o Brunei, queconformen el SEAMEO (South East AsianMinisters of Education Organisation). Elprimer objectiu és analitzar els modelsde formació oberta (ensenyament nopresencial o semipresencial) ques’utilitzen en aquests països.

El projecte amb la Xina, anomenat“Developing EU-China e-LearningModels and Capacities”, és coordinat perl’International Council for Open andDistance Education (ICDE) i està previstque finalitzi el juny de 2003. La ideaamb què es treballa és la de compartir elconeixement i l’experiència europea ene-learning i obrir nous camins per a lacol·laboració entre les dues parts enaspectes educatius i comercials. És elprimer pas d’un projecte a gran escalaque aspira a implantar l’e-learning a laXina.

També formen part del projecte laNational Education ExaminationAuthority, NEEA, de la Xina -queplanificarà i integrarà el model d’e-learning en el sistema educatiu xinès-,i la Universitat de Sao Paulo (Brasil) -queactua com a assessora-. La NEEA és lainstitució dependent del Ministerid'Educació que imparteix formació adistància de grau superior i gestiona elsexàmens, peça fonamental del sistemaeducatiu xinés, i integrarà el modeld'aprenentatge virtual per donar suportals estudiants que vulguin superaraquests exàmens.

Aquest projecte pilot és la primera fased’un programa per a redissenyar unmodel d’autoaprenentatge virtual a la

Campus Virtual 5

La Universitat Oberta ha fet un

primer pas cap a l’Àsia. Està

duent a terme projectes de

cooperació internacional amb

països del continent asiàtic,

promuguts per la Unió Europea, i

en l’àmbit de l’e-learning.

La UOC al món

Xina i inclou el desenvolupament d’unaplataforma virtual que, promovent lescomunitats d’aprenentatge i proveintestàndards de qualitat, milloraràl’accessibilitat a la formació, i la sevaqualitat, al llarg de la vida. Pel que fa als països del sud-est asiàtic, laUOC ha proposat el projecte“Connecting South East Asia and Europee-Learning Models”, amb el suport de laUnió Europea i amb la participaciód’altres universitats europees i de l’ICDE. L’activitat principal, que es pretén dur aterme durant els propers dos anys, ésestablir una cooperació efectiva entreEuropa i la regió del sud-est asiàtic -unazona emergent pel que fa a l’economia ia l’apropament a la societat delconeixement- per a desenvolupar unmodel d’aprenentatge virtual basat enles necessitats, prioritats i requerimentsdels països asiàtics involucrats.

El disseny d’aquest model pedagògic técom una de les premisses aconseguir queels ciutadans superin les barreres detemps i espai en l’aprenentatge i, alhora,fer que aquest aprenentatge siguipossible al llarg de tota la vida.

La UOC ha establert també contactesamb la recentment constituïda Casad’Àsia, amb seu a Barcelona, per dur aterme projectes en comú en l’àmbit del’educació i de les TIC.Aquests projectes suposen un primer pasde la Universitat Oberta, com auniversitat global, a la regió asiàtica. Desde la Unió Europea hi ha un gran interèsper a liderar aquesta immersió de l’Àsiacap a la societat del coneixement, ambla finalitat que es puguin reforçar lesrelacions culturals, polítiques ieconòmiques entre tots dos continents.

Acords amb la Universitatde Guadalajara (Mèxic)

La UOC i la Universitat de Guada-

lajara (Mèxic) han signat un con-

veni estratègic que permetrà que

imparteixin una doble titulació,

Enginyeria Tècnica Informàtica de

Gestió, a partir del curs 2002-03.

L’acord també possibilitarà que

els estudiants mexicans puguin fer

mobilitat virtual i matricular-se a

diferents assignatures de lliure

elecció dels estudis de la UOC per

a cursar-les mitjançant el Campus

Virtual. També s’iniciaran dife-

rents cursos de postgrau i màster

de manera conjunta entre les dues

universitats.

Formació de professors a laUniversitat Austral de Xile

Un grup de 40 professors de la

Universitat Austral de Xile han

estat formats per la UOC amb

l’objectiu de capacitar-los en l’ús

de les TIC per a les seves aules

presencials. El vicerector de Rela-

cions Internacionals, Francisco

Rubio, va lliurar els certificats d’a-

profitament del curs a la quaran-

tena de docents el mes d’abril

passat, coincidint amb una visita

que va fer a aquesta universitat

xilena.

La UOC i la British Columbia University (UBC) cooperaran en recerca en temes

d’e-learning, d’acord amb el conveni signat en una recent visita d’un equip de la

UOC -encapçalat pel rector Gabriel Ferraté- a la seu de la universitat canadenca a

Vancouver.

Així, entre altres aspectes, cooperaran en el disseny de materials didàctics, en les

estratègies pedagògiques per a millorar la qualitat de l’ensenyament en línia i en

l’intercanvi de recursos d’aprenentatge en xarxa.

També impartiran conjuntament un màster en gestió del coneixement que trac-

tarà temes com l’e-commerce o l’e-learning i anirà adreçat a estudiants de tot el

món. Aquest postgrau s’oferirà, a partir del 2003, mitjançant el Campus Virtual

de la UOC.

Aquest conveni repercutirà també en els estudiants i professors dels esmentats

centres universitaris. La UBC facilitarà la participació del seu personal acadèmic

en activitats i programes de la Universitat Oberta, especialment en el doctorat

sobre la societat de la informació i el coneixement que aquesta universitat impar-

teix. Els estudiants canadencs podran seguir aquests estudis de tercer cicle o par-

ticipar en programes de recerca de la UOC, i a l’inrevés. D’altra banda, les dues

institucions organitzaran seminaris i consultories a universitats llatinoamericanes

sobre la introducció de les TIC en l’ensenyament universitari a distància.

Paral·lelament a aquest conveni, s’ha acordat que el professor de la UBC, Anthony

Bates, s’incorpori com a col·laborador de la Universitat Oberta. Aquest expert en

educació a distància i tecnologia col·laborarà amb la Universitat realitzant-hi esta-

des periòdiques per a fer recerca sobre l’aprenentatge en xarxa i l’ensenyament

no presencial. Alhora, hi col·laborarà en l’estratègia d’internacionalització de la

UOC.

Bates, director del Departament d’Educació a Distància i Tecnologia de la UBC, és

membre fundador de l’Open University (Gran Bretanya). Ha treballat com a

assessor en la seva especialitat per al Banc Mundial, la UNESCO i les comissions

d’ensenyament universitari públic dels Estats Units, així com també per a univer-

sitats i ministeris d’educació de més de 30 països.

Cooperació entre la UOC i la Bristish Columbia University del Canadà

Ningú no pot viure ja d’esquena a

la realitat: tant el que passa a la

nostra ciutat com a qualsevol altre

punt del planeta ens afecta. Els

més de 150 estudiants de Ciències

Polítiques de la Universitat Oberta

de Catalunya adquireixen, gràcies

a les diferents assignatures que

cursen en aquesta llicenciatura de

segon cicle, eines que els ajuden a

enfrontar-se amb aquesta

actualitat que ens envolta i a

analitzar-la.

Tot just fa un any, el mes de setem-bre passat, prop de 50 estudiantses matriculaven a la nostra uni-

versitat d'assignatures com Història con-temporània, Sociologia o Ciència políti-ca, que formaven part dels plans d'estu-dis de diferents carreres que la Universi-tat Oberta de Catalunya ja tenia en mar-xa. Eren el primer grup de futurs llicen-ciats en Ciències Polítiques per la nostrauniversitat i, amb aquests complementsde formació, es pretenien garantir unsconeixements comuns a gent de pro-cedència molt diferent. D'aquesta mane-ra, tots ells podien 'enfrontar-se' enigualtat de condicions a assignaturescom Teoria política, Política comparada,Sistema constitucional espanyol o Par-tits polítics i sistemes electorals. Aquestcurs ja seran més de 150 els que seguei-xin aquest segon cicle a la UOC i prove-nen de carreres com Dret, Sociologia iGestió i Administració Pública, o delsprimers cicles de Ciències Polítiquesd'altres universitats.

“El nostre objectiu és posar en marxa unacarrera amb forts continguts analítics. Tot-hom té, o pot tenir, opinió sobre l’actualitatpolítica. Nosaltres no volem fer tertúlies decafè, però sí donar eines als estudiants pera analitzar els fenòmens col·lectius. Peraixò, s’estudien assignatures amb un fort

contingut metodològic, com per exempletècniques d’investigació, mètode estadístic,política comparada i teoria política”, expli-ca l’Anna Sofia Cardenal, directora d’a-quests estudis.

Però si aquesta pot ser una característicacompartida amb els estudis de CiènciesPolítiques d’altres universitats catalaneso espanyoles, des d’un bon comença-ment els professors de la UOC han vol-gut posar un segell propi en aquestacarrera. “L’enfocament econòmic que utilit-zem en una bona part de les nostres assig-natures ens distingeix de la resta d’ofertaque es pot trobar en aquest camp. Fem ser-vir els supòsits que s’utilitzen a l’economia(com l’individualisme metodològic o laracionalitat individual, per exemple) per aanalitzar la política”, assegura l’AnnaSofia, la qual afegeix que “la ciència polí-tica va per aquests camins. Als EstatsUnits, país que lidera la recerca en aquestàmbit, l’enfoc econòmic de la política jaestà transformant la disciplina”.

Però el pla d’estudis de la UOC també faèmfasi en “l’estudi de com afecta la políti-ca el canvi de la societat industrial a la

Campus Virtual6

Ciències Polítiques, unvinculats a la realitat

L’Anna Sofia Cardenal i l’Albert Batlle són doctors en Cièn-

cies Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ambdós tenen en el seu currículum, abans d’arribar a la Uni-

versitat Oberta de Catalunya, dos anys passats als Estats

Units (l’Anna Sofia a Standford i l’Albert a Chicago) i expe-

riència com a docents universitaris. L’Anna Sofia Cardenal,

actualment directora del programa, va ser professora asso-

ciada durant quatre anys al campus de Bellaterra, d’on va

marxar cap a Guatemala. Durant dos anys, va residir en

aquest país centreamericà i va treballar com a consultora del

Banc Interamericà de Desenvolupament, amb seu a Was-

hington. Aquesta experta en política comparada aplicada als

processos de canvi de règim a l’Amèrica Central i en econo-

mia política de les reformes econòmiques a l’Amèrica Llati-

na, assegura que la possibilitat de cre-

ar aquests estudis des de zero la va

engrescar tant que la va fer tornar a

casa. Per la seva banda, l’Albert, espe-

cialitzat en teoria política positiva i

enfocament econòmic aplicat a la

ciència política, va iniciar la seva

carrera com a professor a la Universi-

tat Ramon Llull, d’on va passar a la

Universitat Oberta de Catalunya.

A l’altra banda de l’ordinador

Campus Virtual 7

Actualment, són consultors d’aquestsestudis els investigadors sèniors de l’Ins-titut Internacional de GovernabilitatMikel Barreda (que imparteix l’assigna-tura Sistema polític espanyol) i J.O.Prats (encarregat de Democràcia, teoria ianàlisi), el professor de la UniversitatAutònoma de Barcelona Francesc Vallès(Sistema constitucional espanyol) iGemma Sala (Tècniques d’investigacióaplicades a la ciència política), queactualment es troba cursant el seu doc-torat als Estats Units.

Per l’Anna Sofia Cardenal, “aquestsestudis són interessants per a totes aque-lles persones que participen en movi-ments associatius de caràcter social:militants de partits polítics, ciutadansinteressats per estar informats... Dónaeines per a analitzar i entendre millorcom funciona el món, un món a més quees transforma molt ràpidament i és cadavegada més complex. Però a més, nosolament analitza la ciència política,sinó qualsevol forma de comportamentcol·lectiu o agregat i el seu impacte en lavida social i política”.

Així, elements socials com els movi-ments antiglobalitzadors o els partitssón estudiats en profunditat en aquestsegon cicle. Per això, entre els actualsestudiants de Ciències Polítiques, hi hagent que treballa a diferents nivells del’Administració Pública i membres d’or-ganitzacions no governamentals.

Malgrat el que pensen algunes personeso el que es diu als mitjans de comunica-ció, l’Anna Sofia creu que “com sempre,hi ha gent que s’interessa pel tema col·lec-tiu i altra gent que no. El bon ciutadà hade tenir informació d’allò que passa al seuvoltant. Per exemple, les decisions degovern ens afecten a nivell individual. Calestar informat per a escollir millor elsrepresentants i poder exigir. Actualment, elciutadà té més temps i pot dedicar-se acoses més llunyanes. Les dimensions localsi internacionals interactuen”.

Però, des dels Estudis de Ciències Políti-ques, es té un objectiu encara mésampli, que no passa només per la for-mació. “La Universitat Oberta de Catalu-nya té una important missió de difusió. Enaquest camp també tenim feina. Els nostresestudis poden ajudar a difondre una majorsensibilitat per temes socials i polítics queens afecten a tots.”

Francesc Vallès VivesFrancesc Vallès Vives és consultor de Dret Consti-tucional i professor d’aquesta especialitat a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciarl’any 94 i doctorar aquest 2002. Durant la sevacarrera acadèmica i professional, ha estat professorvisitant a la Boston College Law School i la Univer-sité de Montreal i consultor del Banc Interamericàde Desenvolupament.

La seva tasca“La tasca de consultoria en els Estudis de CiènciesPolítiques de la UOC és molt atractiva per diversos motius. És evident que, comes tracta d’una llicenciatura de segon cicle, els estudiants tenen un back-ground molt més ric i ampli que el que es pot donar en altres estudis i això evi-dentment es tradueix en la qualitat dels treballs, els debats, els comentaris iles observacions que es van produint al llarg del curs.

La maduresa dels alumnes, sumada a l’interès intel·lectual que suposa matri-cular-se a uns estudis de segon cicle -una vegada obtinguda una llicenciaturao una diplomatura prèvia-, comporta un binomi molt suggerent que incita iestimula a involucrar-se molt més intensament en el desenvolupament de l’as-signatura. Les classes es converteixen en un veritable fòrum on es complemen-ten les ganes d’aprendre i les de discutir.”

Millora constant“Potser caldria només fer un esforç per a incrementar aquells mètodes pedagò-gics que permetessin un major grau de participació i interacció per part delsestudiants, que els satisfés aquesta imperiosa (i suposo que innata) necessitatde discutir, de qüestionar, en definitiva, de ‘parlar’.

I és precisament en aquest terreny on el consultor ha de desenvolupar el seuveritable protagonisme, en tant que la seva missió hauria d’orientar-se agarantir el necessari equilibri que hi ha d’haver entre la política i la ciència,entre la fonamentació científica i jurídica del discurs i la simple tertúlia o opi-nió (més o menys reflexionada), provocada moltes vegades per la immediatesadels esdeveniments que la intensa actualitat política ens va oferint. És potseraquesta funció moderadora i de reconducció de les possibles extralimitacionsdiscursives la que caldria potenciar; l’interès per aprendre ja es dóna per des-comptat!”

Mikel BarredaMikel Barreda, consultor de Sistema polític espanyol a la UOC, es va doctorar enCiències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Deusto. Va ser professor aju-dant a la Universitat Pompeu Fabra i, actualment, és investigador sènior de l’Ins-titut Internacional de Governabilitat.

Perfil propi dels estudis“Els darrers anys ha tingut lloc una destacada introducció dels estudis de cièn-cia política a les universitats espanyoles. La UOC s’ha sumat al creixentinterès social i acadèmic per aquesta disciplina, però sense que per aquestmotiu hagi caigut –com passa freqüentement- en una reproducció de planteja-ments i continguts d’altres universitats. La UOC ha sabut, segons la meva opi-nió, presentar uns estudis amb un perfil propi i diferenciat respecte a altresuniversitats. Al marge de la metodologia virtual, jo destacaria dues caracte-rístiques bàsiques que identifiquen els estudis de ciència política oferts per laUOC. En primer lloc, la rellevància concedida a l’institucionalisme i l’econo-mia política dins dels continguts i les orientacions de les assignatures ofertes.Es dedica una especial atenció a l’anàlisis de la política des d’enfocaments ins-titucionalistes i econòmics. La segona característica té que veure amb l’interésgeneral de la UOC per la societat de la informació i del coneixement.”

El paper dels alumnes“Pel que fa a la meva experiència com a consultor, voldria destacar la mevasorpresa pel bon funcionament del curs i la resposta dels estudiants. Ha estatla meva primera experiència com a consultor virtual i he de dir que, abans delcomençament de curs, tenia certs dubtes sobre l’interès i implicació dels estu-diants amb un curs d’aquest tipus. Malgrat això, l’interès i participació quehan demostrat els alumnes en les activitats proposades ha estat alt (fins i tot,en les voluntàries), superior al d’altres assignatures presencials que he impar-tit. La raó principal és, segons em comenten alguns alumnes, que l’assignatu-ra –com la majoria del pla d’estudis- té una clara orientació pràctica: preténoferir eines teòriques i d’anàlisi bàsiques per a interpretar la realitat política.”

Què n’opinen els consultors?ns estudis

Els estudis volen donareines per a analitzar elsfenòmens polítics

societat del coneixement, com s’està trans-formant. Tenim assignatures que busquenconnectar canvis en la nostra societat”.

En total es cursen 120 crèdits, i la llicen-ciatura, que depèn dels Estudis de Dretde la UOC, té una durada mínima dedos anys.

L’equip docent el forma, juntamentamb l’Anna Sofia Cardenal, el professorAlbert Batlle. La seva tasca es veureforçada pel treball de quatre consul-tors, tots ells doctorands o doctorats enCiències Polítiques.

El Campus Virtual és el centre de

la vida acadèmica de la Universitat

Oberta de Catalunya. Estudiants,

professors i personal de gestió

treballen, es comuniquen i estudien

per mitjà seu. Des d’aquest mes de

setembre, tots els membres de la

comunitat hi descobriran una sèrie

de canvis molt importants, pensats

per a facilitar la seva tasca.

Campus Virtual8

factors crítics d’èxit, és a dir aquellspunts sobre els quals havíem de treballar,i que s’han agrupat en àrees com aula,comunitat, facilitat d’ús o eines per aconsulta, entre d’altres. A partir d’aquí,quatre equips de treball han realitzatl’anàlisi funcional”, explica Magí Almi-rall, cap del grup operatiu Desenvolupa-ment d’Intranets.

L’equip encarregat d’aquest projecte vadesenvolupar una metodologia de facili-tat d’ús: per tal de fer-ho, van portar a

terme 60 tests a usuaris –que van ser gra-vats en vídeo i posteriorment analitzatsper psicòlegs, tècnics i experts en temesd’Internet–. “No partíem de zero, perquè

el que fins ara teníem estava ben valorat.Vam escollir 10 estudiants que no conei-xien el Campus Virtual, 10 que feia dosanys que eren a la UOC i uns altres 10que en feia quatre que estudiaven a laUniversitat. Amb els resultats es va dur aterme una primera interfície, que unsaltres 30 usuaris van validar. Un test

El Campus Virtual, un de la comunitat univer

Els canvis són fruitd’un important estudide facilitat d’ús

Pàgina principalEl menú recursiu presenta, a primera línia,aspectes vinculats amb la UOC: Directori, accésa Atenció a l’Estudiant o Ajuda, per exemple.A segona línia, espais personals com Bústia,Agenda, Preferits o el disc personal. Després,l’usuari es troba el que s’anomena un espaiamable, una foto d’algun tema vinculat amb lacomunitat o la frase del dia, i també lasalutació.En aquesta primera pàgina també repinformació sobre l’estat de la seva bústia–quants missatges li queden per llegir-,l’agenda –amb les cites- i les aules-des d’aquí japot saber quants correus té per llegir a Tauler oFòrum-. Finalment, hi ha un espai per a notíciesi novetats.

BústiaBústia, un dels espais més utilitzats, canviagràficament i aporta noves possibilitats. Araofereix una agenda de contactes i permetrà lacerca immediata de missatges i la possibilitatd’ordenar-los. A més a més, es pot saber elnúmero de missatges que hi ha a cada una deles carpetes (la de rebuts, enviats, pendents,plantilles i caducats).

MissatgesA partir d’ara, les icones –amb les accions deretransmissió, supressió, historial o resposta-portaran especificada la seva utilitat.

El Campus Virtual permet estudiarsense desplaçar-se i sense estarsotmès a un horari. Aquest entorn

cobreix totes les necessitats d’oci, admi-nistració -des de la matrícula a qualsevolgestió- i formació dels estudiants. Fran-cesc Vallverdú, vicerector de Metodologiai Innovació Acadèmica, recorda que“quan la Universitat Oberta de Catalun-ya es va posar en marxa, el Campus Vir-tual era un entorn pioner, gairebé artesa-nal. Però la Universitat ha evolucionat enaquests anys i, per tant, també ho ha fetara el Campus. Hem fet una importantanàlisi de facilitat d’ús per adequar-nos ales necessitats que tenen els estudiants”.

Així, s’ha fet un estudi qualitatiu amb150 persones dels diferents perfils queformen la comunitat UOC -personal degestió, docents i estudiants-, selecciona-des a l’atzar. “Es van dur a terme 22entrevistes en profunditat i es van orga-nitzar 14 focus-grup de discussió. D’aquesta anàlisi, se n’han extret els 25

Campus Virtual 9

d’usuaris d’aquest volum no es fa habi-tualment a Espanya!”, explica Magí Almi-rall.

Com afegeix el vicerector Francesc Vall-verdú, “a més de respondre a les neces-sitats fonamentals dels estudiants, elCampus Virtual també recull unavoluntat institucional que busca aprofi-

analitzar VirtualProfe, Qs-Media, Virtual-U, Net Campus o Learning Space, perexempleA més d’aquesta anàlisi comparativa esva dur a terme una anàlisi d’estàndardsdel món de la formació, com són IMS iSCORM. Com a metodologia de desenvo-lupament es va utilitzar UML, Java com allenguatge i J2EE i CORBA com a plata-

forma d’aplicacions.CaracterístiquesL’objectiu era no perdre mai de vista queel Campus Virtual “ha de ser còmode pera treballar, amable, transparent -sense

pretensions de disseny o tecnològiquesque compliquin la seva eficàcia”-, explicaMagí Almirall. En aquesta línia, com

reconeix el vicerector Francesc Vallver-dú, “s’ha fet un important esforç perquèsigui accessible per a tothom, tenint encompte criteris ja marcats d’accessibilitat.Però, a més, s’ha treballat per a persona-litzar el servei tant com fos possible”.D’aquesta manera es pretén també ajudarels estudiants de la UOC que tenen unperfil especial i per als quals el factor

temps és molt important. Segons MagíAlmirall, s’ha anat més lluny que enaltres ocasions: “No pretenem un entornpersonalitzable -és a dir, que l’usuaripugui personalitzar- sinó personalitzatper a cada tipus d’usuari.”

Com s’aconsegueix això? El nou CampusVirtual, per exemple, permet la planifica-ció de l’aprenentatge de manera que aju-di a enfocar la feina: el pla d’aprenentat-ge s’informatitza i l’agenda de l’estudiantsumarà automàticament la planificacióde les seves assignatures. Però aquesta noés l’única novetat que els estudiants iprofessors trobaran respecte a l’agenda: apartir d’ara també es pot fer la sincronit-zació de l’agenda docent amb l’agendaelectrònica des de qualsevol PC ambaccés al Campus Virtual.

Així mateix, s’ha treballat per fer possibleel reaprofitament del coneixement provi-nent de les aules, de les intervencions afòrums i debats, del treball de grups o dela comunicació entre consultors, tutors iestudiants. D’aquesta manera, tota lainformació que es genera en aquestsespais es podrà fer servir a totes les aulesd’una mateixa assignatura, però tambéentre assignatures diferents, programes iestudis. En aquesta tasca, els consultors iprofessors hi jugaran un importantpaper.

El correu també té noves funcions, compermetre fer servir els correus de win-

tar l’aprenentatge, afavorir l’intercanvide coneixements i incorporar estu-diants i professors en els temes derecerca i tercer cicle”. I és que no s’haoblidat el ‘toc universitari’ d’aquestentorn, que potencia per exemple l’ac-cés a recursos de la UOC, com ara a labiblioteca des de les mateixes aules, ointegra els projectes de recerca que esporten des de la Universitat.

A partir de les necessitats detectades,també es va fer durant quatre mesos unestudi per avaluar com funcionaven 13plataformes d’e-learning existents al mer-cat i com solucionaven els diferents pro-blemes que patien; entre aquestes, es van

entorn a midasitària

S’ha treballat en lapersonalització d’aquestentorn de formació icomunicació

AgendaL’Agenda s’integra en l’entorn i permet la sevasincronització amb l’agenda electrònica des dequalsevol PC amb connexió al Campus Virtualde la Universitat Oberta de Catalunya. Elsusuaris podran visualitzar les cites del dia, lasetmana, el mes i, fins i tot, l’any.

Aula: espai de comunicacióDes d’aquest espai, l’estudiant té accés altauler, debats, fòrums i àrees de fitxers; i tambéa la llista de companys -a la completa o a ladels connectats en aquell moment al CampusVirtual-. A cada una de les bústies apareixindicat el número de missatges que quedenpendents de llegir. La zona d’avaluació és onl’estudiant ha de lliurar les activitatsencarregades. Així mateix, des d’aquest espaipot consultar el reglament de l’avaluaciócontínua.

Aula: espai de planificacióEl primer que l’estudiant troba quan entra al’Aula és el pla docent i la possibilitat d’enviar elcorreu al consultor –es crea una bústia enaquest espai per establir aquesta comunicació-.Actualment, l’aula de cada estudiant es divideixen quatre zones: planificació, comunicació,documentació i avaluació. A l’espai de planificació es recull, en formatagenda, tot allò que s’ha de fer en unaassignatura. Al de documentació, l’estudiantpot localitzar tots els materials de lesassignatures, la biblioteca, l’espai de discussió,etc.

Encara que el David Atzet és professor de pràctiques d'electricitat a la branca deTecnologia de l'ESO, les matèries relacionades amb la història sempre l'hanapassionat. Fa un temps, el David va fer primer de Teologia. "Era la formació

relacionada amb les humanitats que tenia més a l'abast, perquè es fa a Manresa, a propd'on visc". Quan va aparèixer la carrera d'Humanitats, al David li feia dentetes. Peròper a ell era impossible compaginar la seva feina de professor amb la d'alumne a unauniversitat presencial. "I quan la UOC va començar a impartir aquesta carrera, vaig pen-sar que era la meva oportunitat i de seguida m’hi vaig apuntar". Encara que això trenquialguns tòpics, les matèries que estudia el David li són molt útils a l'hora de fer classesde tecnologia. "Sóc del parer que la tecnologia té el seu vessant humà. Sempre m'ha preocu-pat la història de la tecnologia. Ara, incorporo a les meves explicacions coneixements deprehistòria que he après a la UOC, per exemple."

El David considera que no va ser gaire dur tornar a estudiar. "Si ets ‘profe’ mantens lesneurones sempre vives, perquè has de preparar les classes i reciclar-te constantment. No emva costar tornar a estudiar, però això no significa que ser alumne de la UOC sigui molt fàcili tranquil. Al contrari: t'has de posar les piles. És un sistema d'ensenyament que em resultanou i diferent. Per una banda és solitari, i requereix un major esforç de disciplina a l'hora deposar-te a treballar. Després hi ha el tema de l'avaluació contínua, que t'obliga a seguirestrictament un pla de treball. Encara que, per molt que et planifiquis, de vegades, com alsmeus alumnes, t'agafa el toro". El David considera que només així és possible que nohi hagi interferències entre la feina i els estudis. "Quan sé que s'apropa l'època en quèhauré de corregir exàmens, avanço feina de la UOC perquè no em coincideixin les duescoses."

Alguns alumnes coneixen la faceta d'estudiant del David. "Em pregunten si trec bonesnotes. I els explico que de vegades també suspenc i que per a aprovar es necessita esforç imolt de treball; que s'ha d'intentar planificar la feina i no estudiar en el darrer moment. I laveritat és que alguns ho posen en pràctica."

La Maria Concepció Sagrera és professora d'anglès des de fa 25 anys i, des d’en faun, és també estudianta de Psicologia a la UOC. Posant en comú les dues expe-riències, la Maria Concepció s'ha sorprès de les diferències entre la seva forma

d'aprendre i la dels seus alumnes. "El sistema de la UOC t'obliga a espavilar-te. Has de fermolts treballs i buscar molta informació pel teu compte. El cas dels meus alumnes és tot elcontrari: els has de donar les matèries totalment mastegades."

La Maria Concepció no ha deixat mai d'aprendre. Però fa uns anys va descobrir laUOC pel diari i, encara que el tema de les noves tecnologies li semblava una barrera,es va llançar a l'experiència de fer una segona carrera, "ara que els fills ja són grans itinc més temps lliure", diu. Li ha costat menys del que esperava adaptar-se a l'ensenyamentvirtual, si bé "em sento rara, per exemple, enviant un treball des d'un cibercafè perquè el meuordinador s'ha espatllat. Em pensava que tothom em mirava".

Com a bona estudianta de Psicologia, allò que aprèn a la Universitat l'ajuda a inter-pretar la manera d'actuar de les persones que l'envolten i en especial dels seus alum-nes. "Com a estudianta, allò que busco a la UOC són coneixements, continguts. Allò quemés interessa als meus alumnes de batxillerat és saber si aprovaran o no. De tota manera noes pot generalitzar i dir que els estudiants de secundària són dolents. N'hi ha de molt bons ide molt madurs. Però els negatius arrosseguen els altres."

En alguna cosa sí que s’assembla als seus alumnes. "Jo també deixo els tre-balls per a l'últim moment. Alguna vegada m'he trobat fent feina en un avió,tornant d'un viatge, amb tota la paperassa damunt meu, com si fos una exe-cutiva agressiva". Com a professora, la Maria Concepció Sagrera reconeix queés molt dura i rígida amb els seus alumnes. “La UOC és una universitat flexi-ble, conscient que la majoria d'estudiants treballem, i et poden arribar a dei-xar ajornar algun treball."

Són professors. Però no en tenen prou amb preparar exàmens, donar notes

i viure envoltats d’estudiants. A ells també els agrada ser estudiants i ara

compaginen la docència amb l’estudi d’una segona carrera universitària a

la UOC. No els és fàcil, però a tots els resulta molt satisfactori. Són

professors presencials que han decidit formar part del món dels

estudiants virtuals.

Campus Virtual10

Professor presencial,

David AtzetEstudiant d’Humanitatsi professor de tecnologiaen un institutde Santpedor

Maria ConcepcióSagrera.Estudianta dePsicologia i professorad’anglès en un institutde Barcelona

Les noves tecnologies no són una barrera

Un tècnic en el país de les humanitats

Antibiòtics, antiestamínics, coagulants, antiinflamatoris... La Montserrat Gri-foll prepara cada dia les medicines que es necessiten a l'Hospital Mare de Déude la Cinta de Tortosa. Com que encara no en té prou amb aquesta relació

amb les substàncies químiques curatives, la Montserrat és també professora de Far-macologia a l'Escola d'Infermeria que es troba al mateix hospital i que depèn de laUniversitat Rovira i Virgili. Però un bon dia, aquesta farmacèutica que viu a Tortosava decidir buscar una carrera que li donés una formació totalment diferent a la seva."Sempre he pensat que a la gent de ciències ens falta bagatge humanístic i quel'hem d'anar desenvolupant per nosaltres mateixos. És molt trist que ens encaixoninen un determinat tipus de coneixements i que no puguis sortir d’aquí un cop hasdecidit el que vols estudiar". Aquesta filosofia va portar la Montserrat Grifoll amatricular-se a la UOC per a cursar Humanitats. "Sempre m'han agradat l'art i la histò-ria, però si ho has de fer tu mateix, per plaer, ho vas deixant. La possibilitat d'estudiar almeu ritme i des d'un lloc tan allunyat de l'ambient universitari em va animar. Fins i tot,no descarto treballar del que estic estudiant actualment, malgrat que sé que en aquest país,quan arribes a certa edat, és molt difícil sortir del rol que ja tens adjudicat."

La Montserrat reconeix que, des que és de nou estudiant, ha intentat transmetre alsseus alumnes alguns aspectes del sistema pedagògic de la UOC que tants bons resul-tats li està donant a ella mateixa. "La veritat és que també em vaig interessar per laUOC per veure com s'estudiava ara, amb tot el tema de les noves tecnologies. I volia queels meus alumnes també en gaudissin. Però a l'hora de la veritat, i em fa una mica de ver-gonya reconèixer-ho, haig d'admetre que no he canviat gaire en la manera de fer docència.Les meves classes presencials s’assemblen molt a les que em van fer a mi. Encara no sécom aplicar les noves tecnologies a una clàssica lliçó magistral."

El que sí que ha aconseguit la Montserrat Grifoll és evitar vicis típics dels estudiants,com són deixar els treballs i l'estudi per a l'últim moment. "De fet, el sistema d’ava-luació contínua que segueixo a la UOC no em permet deixar-ho tot per a l'últim dia. Amés quan agafes una segona carrera, i per plaer, et sents més responsable a l'hora de donarcomptes i vols fer-ho el millor possible."

De tota manera, no sempre és fàcil compaginar feina i estudis. "Vaig molt de bòlit. Amés, tractant-se de dos temes que no tenen res a veure, encara és més difícil. O, potser aixòés el que em salva d’acabar boja...!Àngel Muñoz i Sílvia Lag tenen moltes coses en comú, a banda de ser parella i

tenir dos fills. Tots dos són professors d'institut (ella d'anglès i ell de geografiai història). Tots dos van començar una segona carrera perquè volien conti-

nuar estudiant i, com que no podien fer-ho de forma presencial, van triar un segoncicle, Documentació, que els podia servir per a la seva feina, i la UOC, per a poderfer-ho a distància. Consideren que compaginar institut, universitat ifamília és molt complicat, però també són tots dos del parer quecap altra feina els agradaria tant com la seva: són professors de capa peus.

Consideren que no té res a veure l'ensenyament a adolescents "moltsdels quals són a classe per força", amb l'ensenyament universitari vir-tual "que un ha triat perquè li agrada i vol aprendre. Els nostres estudiantstroben estrany que vulguis estudiar sense que sigui una obligació o sensenecessitar-ho per al futur", diu la Sílvia, que afegeix que si hi ha algunacosa que ara l'apropa més als estudiants és que ha tornat a la pràctica,tan habitual entre els alumnes, de deixar la feina per a l'últim moment. "Jo els recoma-no que no estudiïn l'últim dia, encara que jo ho faci. La diferència entre ells i nosaltres és queells no fan res més que estudiar i nosaltres compaginem feina i estudis."

El que més els agrada de la UOC és el model pedagògic i les possibilitats de compagi-nar l'aprenentatge amb les altres facetes de les seves vides. "Quan vam començar a estu-diar a la UOC no teníem cap fill. Però quan va néixer el primer i, després, quan va néixer elsegon, vam haver de deixar de matricular-nos d'un semestre perquè era impossible fer-ho tot.D'altra banda, el nostre horari com a professors és molt flexible. Cada dia de la setmana ésdiferent i de vegades no saps quan sortiràs perquè tens entrevistes o reunions. Seria impensa-ble per a nosaltres fer un curs presencial", afirma la Sílvia, que es considera plenamentuna estudianta de nit i, fins i tot, de matinada.També han tret profit de la seva carrera per a qüestions laborals. "Els coneixements quehem après a Documentació ens estan servint per a gestionar tota la informació i documenta-ció que generem com a ‘profes’", diu l’Àngel. La Sílvia afegeix que la carrera també l'haengrescada a aprendre més coses de noves tecnologies, com per exemple de disseny depàgines web. Tots dos consideren, però, que la carrera és massa teòrica i que, de vega-des, troben a faltar coincidir amb professors o companys pels passadissos.

Campus Virtual 11

estudiant virtual

Montserrat GrifollEstudianta d’Humanitatsi professora deFarmacologia a l’Escolad’Infermeria Marede Déu de la Cintade Tortosa

De la farmàcia a les lletres

Sílvia Lag i ÀngelMuñozEstudiantsde Documentació.Professors d’anglès ide geografia i història,respectivament, en uninstitut de secundària

Professors de cap a peus

Campus Virtual 12

Què hi ha darrere...d’una trobada?

La Marta s’ha apuntat al taller deCerca d’informació per Internet, téuna consultoria de poesia catalana

actual a les dues i, a la tarda, vol anaramb el seu marit a veure una de lespel·lícules del cicle de cinema queorganitza la UOC. Durant la trobada hihaurà més de 130 activitats, des de les 9del matí fins a les 8 del vespre. Per poderfer tot el que té previst, la Marta deixaràla nena a la ludoteca. Cada trobada, elpersonal de la ludoteca té cura dels mésde 100 nens que deixen a les seves mans.Tot és a punt perquè la Marta aprofiti lajornada, però... què hi ha darrere d’unatrobada de la UOC?

L’organització d’una trobada presencialcomença un mes i mig abans. Elsdepartaments d’Activitats i Territori,Acadèmica i Professorat són els mésimplicats. Però també hi col·laborenmolts altres grups, com Atenció al’Estudiant o Infraestructures Tècniques.En total, hi treballen més de 100persones. Segons explica GuillemLozano, del departament d’Activitats iTerritori, “el programa acadèmic de latrobada és el que més feina ens dóna”.Durant tres setmanes, els responsablesdel programa fan quadrar assignatures,hores i tutories. A la trobada de síntesicelebrada el proppassat 15 de juny es

van dur a terme 223 tutories i 844consultories. Paral·lelament al’organització del programa acadèmic, escomença a treballar la planificació delstallers i les activitats, s’inicia la creacióde la pàgina web i s’enceta la feina de larevista La Trobada.

La tria dels tallers té molt en comptel’èxit que han tingut en les edicionsanteriors. Alguns, com el de Preparaciód’exàmens, estan molt sol·licitats. Espoden arribar a fer gairebé 300 sessionsde diferents tallers en una sola trobada.D’altra banda, les activitats es decideixenentre tots els departamentsorganitzadors, tenint en compte lessuggerències dels estudiants. Les sessionsde cinema i les presentacions de llibressolen tenir molt d’èxit entre elsassistents.

Un cop fet el programa acadèmic, estriga una setmana i mitja a introduir-lo ala web. Abans de la trobada presencialpoden sorgir molts imprevistos que elmodifiquin, com ara que variï molt elnombre d’estudiants que s’hi matriculen,o bé que algun del tutors o consultorsno pugui assistir a la trobada en l’horarique se li ha assignat. El dia mateix de la trobada, moltsestudiants de la UOC ho aprofiten per a

tornar-se a fer la foto del Campus. Tot ique a l’última trobada de síntesi es vanfer un total de dues-centes fotografies, ales trobades de presentació es pot arribara les tres-centes. A més, tothom queassisteix a la trobada pot dinar allàmateix. Al migdia es poden arribar aservir més de dos mil dinars. I tothomtindrà l’oportunitat de llegir la revista LaTrobada, de la qual s’editen 10.000exemplars cada jornada. Però lesdificultats de l’organització de la trobadaarriben fins al mateix divendres. Des defa uns anys, la Universitat Autònoma deBarcelona és l’escenari d’aquestesreunions. Fins que no s’acaben les classesal Campus de Bellaterra, no es potcomençar a senyalitzar i muntar latrobada a l’Autònoma que l’endemàacollirà els estudiants de la UOC. L’equip de la trobada estarà alerta duranttota la jornada per tal de resoldrequalsevol dificultat que pugui sorgir. Enl’última trobada de síntesi, celebrada el15 de juny passat, només hi van haver26 incidències.

És dissabte al matí. La Marta, estu-

dianta d’Humanitats de la UOC, el

seu marit i la seva filla van cap a

Bellaterra, a la trobada. Entre 8.000

i 10.000 persones s’hi reuniran per

resoldre els seus dubtes abans dels

exàmens, preparar el nou curs,

conèixer els seus consultors o retro-

bar-se amb els companys.

Les trobades presencials tenen lloc

al Campus de Bellaterra de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona

(UAB) de manera permanent des

del mes de setembre de 1999, des-

prés del conveni de col·laboració

signat entre la UOC i la UAB per

aquest motiu.

Fins al setembre de 1999, la cele-

bració de les trobades havia com-

binat espais diversos, com l’Escola

Universitària del Maresme a Mata-

ró -on es va celebrar la primera tro-

bada presencial, celebrada el

setembre de 1995-, l’Escola Joviat I

de Manresa, el Campus de la Vall

d’Hebron de la Universitat de Bar-

celona o el Campus Nord de la Uni-

versitat Politècnica de Catalunya,

entre altres ubicacions.

El Campus de Bellaterra ofereix

serveis que s’adeqüen a les necessi-

tats de l’estudiant i a la dimensió

que ha adquirit la UOC: un aparca-

ment ampli, una variada oferta de

restauració, prou aules per a acollir

les consultories i tutories,

instal·lacions esportives, etc.

El Campus de Bellaterra,espai per ala presencialitat

Campus Virtual 13

GECSA, tecnologia a midade les persones

GECSA va néixer el 1996 seguintel model de treball desenvolupatper la UOC i que tan bons

resultats havia donat. El seu objectiu eraportar a diferents entorns (ja fossincorporacions, empreses privades oinstitucions públiques) el modelpedagògic, organitzatiu i tecnològic dela UOC. L’empresa, fundada per la UOCi Telefónica i participada actualment perla Universitat Oberta (76%) i “la Caixa”(24%), abasta tot el procés dedesenvolupament de les comunitatsvirtuals: estudia el públic a qui s’adreça,quina és la millor manera d’arribar-hi,quin producte vol i quins serveisnecessita. Posteriorment, desenvolupaels continguts i els adapta a lestecnologies de comunicació digital.Finalment, fa el seguiment i elmanteniment del servei.

És així com ha creat Educ@lia, Ruralcat,el Club Estrella, Virt@ula Caixa,Intranova (de Novartis), Vitàgora (deCaixa de Sabadell), e-Cifo o Gedas-academy. Educ@lia, per exemple, lacomunitat educativa de la Fundació “laCaixa”, compta a tot Espanya amb mésde 3.000 escoles adherides i s’hancomptabilitzat 1,9 milions de pàginesvisitades i 131.839 usuaris. O Gedas-academy, que s’ha convertit en unentorn virtual de formació per alstreballadors del Grup Volkswagen en quèintervenen participants de diferents

països del món. “Si dones a cada públic elque vol i necessita aconsegueixes fidelitzar-lo. La gent gran del Club Estrella és unpúblic molt fidel. Però, per a aconseguir-ho,cal fer abans un treball intens per a conèixerles seves necessitats. Per exemple, no és elmateix oferir un curs de Word per a gentgran que per a un col·lectiu de persones al’atur. Als primers, els ensenyes a fer unacarta. Als segons, a fer un currículum. Hi hapúblics als quals és més difícil d’arribar. Ésel cas de l’alta direcció”, explica RamonPuente, director general de GECSA.

Una altra mostra d’aquesta manera detreballar és Ruralcat, una comunitatvirtual del sector agrícola i ramader deCatalunya impulsada per la Conselleriad’Agricultura de la Generalitat. “Vamestar prop d’un any mantenint reunionsamb col·lectius de pagesos per conèixer quinprofit podien treure d’una comunitat virtual.La nostra teoria és fer una tecnologia molthumana. La tecnologia és una eina”,afegeix Ramon Puente. La tipologia detreballadors de GECSA corrobora aquestaafirmació: hi treballen 30 tècnics i 60persones encarregades de continguts(relacionades amb el món de la

comunicació, de la pedagogia, delperiodisme, etc.). Els projectes s’abordende forma global. Es creen equipsespecífics, amb experts en cada àread’intervenció.

La clau és, per a GECSA, detectar,fomentar i consolidar relacions d’interèsi d’afinitat entre els usuaris d’un entornvirtual. S’analitza la forma de vida delclient i les seves necessitats, actituds,motivacions, aficions i problemes.

I és així com GECSA s’ha anatposicionant en el mercat, i s’haexpandint per Espanya i també per Sud-amèrica. L’empresa té seus a Barcelona,Madrid, Sevilla, Santiago de Xile i, en unfutur pròxim, també a Uruguai. “Hemdoblat el personal i la facturació” -diuRamon Puente-, “si bé encara hi ha moltde camí per fer.”

Catalunya és la comunitat autònomad’Espanya on més s’utilitza Internet i escalcula que els usuaris es troben alvoltant del 25% de la població. “No s’hade tenir pressa a Internet. Cal pair lavorágine tecnològica. Hi ha moltesempreses que fan el mateix que GECSA.Però moltes es queden en màrqueting.No tenen un bon know how darrere. Enaquests moments s’està patint una petitacrisi al sector i només les empreses mésserioses sobreviuran”, sentencia RamonPuente.

La tecnologia com a mitjà i no com

a finalitat última. Aquesta és la pre-

missa amb què treballa GECSA,

empresa que desenvolupa comuni-

tats virtuals i e-learning, Aquesta

empresa, participada majoritària-

ment per la UOC, té en marxa, en-

tre altres, projectes com Educ@lia,

Ruralcat, Club Estrella i e-Cifo.

“No cal tenir pressaa Internet. Cal pair lavorágine tecnològica”

GECSA: Gestión del Conocimiento, SA

Any de creació: 1996

76% UOC, 24% “la Caixa”

President: Xavier Aragay

Director general: Ramon Puente

Nombre de treballadors: 90

Facturació: 7 milions d’euros

Projectes creats: Educ@lia, Ruralcat,

Club Estrella, Virt@ula Caixa, Intranova

(Novartis), Vitàgora (Caixa Sabadell),

e-Cifo, Gedas-academy

Ramon Puente, director general de GECSA, a les instal·lacions de l’empresa a Barcelona

Campus Virtual 14

Un club a midadels antics estudiants

Mantenir aquests vincles, que elspermetin crear una xarxa de contactes icooperació, no és l’única finalitat delClub de Graduats i Antics Estudiants.Un altre objectiu de la seva actuació ésdonar suport al desenvolupament iprojecció professional de l’anticestudiant, constituint una plataformaper a prestigiar-lo davant la societat i elmón empresarial a fi que pugui gaudirde les millors oportunitats laborals. Pertal de reforçar aquesta aposta, s’ofereix laBorsa Virtual de Treball, entre altreseines dissenyades per a donar suport a laprogressió personal i professional delsassociats al llarg de la vida.

“Des del Club, es fa una important apostaper l’aprenentatge al llarg de la vida. Peraixò, facilita l’actualització delsconeixements adquirits pels seus membresdurant els estudis en àmbits relacionatsamb la seva professió, la societat de lainformació i el coneixement i la cultura engeneral”, explica Ricard Giménez, cap deServeis i Dinamització de la Comunitat ial capdavant del Club UOC. A més, elsassociats podran desenvolupar les seveshabilitats personals, emocionals ocomunicatives, que són molt importantsen una carrera professional. En cas quel’associat decidís tornar a estudiar a laUniversitat, obtindria importantsdescomptes en formació continuada.

Com ha fet amb el seu model pedagògicdurant la vida acadèmica delsestudiants, la UOC facilita als associatsla combinació d’aquesta nova activitatamb la vida professional i familiar. Elscursos i activitats que s’ofereixen des delClub es fan majoritàriament de maneravirtual, en petits formats i en funció deles possibilitats de dedicació de cadapersona. “Per a completar aquesta

formació, els associats podran gaudir derecursos docents com la biblioteca o elscentres de suport que tenien mentre erenestudiants en actiu”, afegeix RicardGiménez. Des del Club es potenciaranles relacions i els intercanvisd’experiències i coneixements, i tambéla participació en comunitats deprofessionals relacionades amb lestecnologies de la informació i lacomunicació que facilitin contactesútils.

Ara, els graduats associats també podranadquirir el compromís de participar en elfuncionament de la UOC o bé decol·laborar en projectes socials, per tal decontribuir, amb la seva experiència i

coneixements, a la millora de laUniversitat i, perquè no, de la societatdel futur. Però a més, el Club té laintenció de facilitar l’accés i laparticipació en la vida cultural i artística.

En aquesta nova etapa, el Club UOCofereix serveis més específics per als seusassociats (socis i graduats) i es crea lafigura de simpatitzant del Club UOC:aquella persona que al llarg de la sevavida s’ha vinculat a la UOC en un o altremoment. El simpatitzant mantindràl’accés al Campus Virtual, l’adreça decorreu electrònic UOC i les eines decorreu. A més, rebrà tota la informaciósobre la UOC que pugui ser del seuinterès.

Estudiar a la Universitat Oberta de

Catalunya imprimeix caràcter. I si

no, que els ho preguntin als gaire-

bé 800 graduats per la Universitat

o als antics estudiants que es tro-

ben per tot Catalunya, la resta de

l’Estat i, fins i tot, per tot el món.

Perquè tots puguin continuar en

contacte i sentir-se part de la co-

munitat UOC compten ja amb el

Club de Graduats i Antics Estu-

diants de la UOC.

Novetats editorials www.editorialuoc.com

Títol: Psicologia del desenvolupament. Del naixement al final de l’adolescència

Col·lecció: Biblioteca MultimèdiaAutors: Adolfo Perinat PVP: 59,50 euros

Amb aquesta obra, el seu autor, Adolfo Perinat, exposa co-neixements, idees i suggerències que serveixin a pares i edu-cadors com a indagació, reflexió i ajuda a l’hora de participaren el desenvolupament del nens, futurs adults. D’aquesta ma-nera, els infants i adolescents podran “fer-se un lloc” dins lasocietat i les persones encarregades d’educar-los podran en-

caminar-los perquè puguin aconseguir una personalitat equilibrada. Tal i com afirma el seu autor al llibre, l’obra -formada per un CD-ROM i un llibre idisponible també en castellà- és “una invitació a confrontar opinions, a dialogar. Ini-ciem, doncs, el diàleg...”

Títol: Els càtarsCol·lecció: Biblioteca MultimèdiaAutors Antoni DalmauPVP: 59,50 euros

El catarisme va ser un moviment cristià dissident de la bai-xa edat mitjana que es va estendre arreu d’Europa, espe-cialment a la zona del Llenguadoc. Aquesta obra, Els càtars,dóna a conèixer què va ser exactament el catarisme i qui-na va ser la seva trajectòria. A més a més, exposa quineseren la doctrina religiosa, la litúrgia i els ritus d’aquestaEsglèsia, considerada herètica i perseguida durant molt

temps pels catòlics.Els càtars està fet amb una metodologia innovadora i s’hi poden trobar 22 mapesinteractius, 670 fotografies i il·lustracions, 98 biografies i innumerables enllaços,entre altre material , cosa que permet aconseguir una àmplia visió.

A dalt: la Comunitat de Teatre visita el Teatre Nacional de Catalunya.A baix: els associats van visitar les instal.lacions del Port de Barcelona.

Campus Virtual 15

“Una de les claus del meu èxitha estat l’avaluació contínua”

Ricard Jordà ho reconeix: després decinc semestres estudiantAdministració i Direcció

d’Empreses, des que es va graduar algener de 2001, té mono de la UOC. Perposar-hi remei? No passen tres dies senseque es connecti al Campus Virtual. Amés, continua com a vicepresidentd’Atletiuoc, associació que va crear ambaltres estudiants fa un parell d’anys.Malgrat les hores robades al son i a lafamília, aquest professor de secundària esplanteja començar una altra carrera, oqui sap si el doctorat, d’aquí a un temps.“Cal estar al dia: els coneixements avancen,canvien i, alguns, en quatre anys, quedendesfasats. Si no continués formant-me, crecque estaria enganyant els meus alumnes.”Ricard Jordà és diplomat en CiènciesEmpresarials i exerceix com a professord’Economia en un institut de secundària

de la Garriga. Li agrada tant estudiar queassegura que “els meus fills (de nou anys,sis i un i mig) sempre m’han vistestudiant”. Havia cursat la diplomaturad’Empresarials, però “volia aprofundir-himés i vaig fer un parell d’intents (en unauniversitat presencial i a la UNED) per acursar la llicenciatura. Però treballant ivivint fora de Barcelona, no van acabar defuncionar. Estava esperant que laUniversitat Oberta de Catalunya proposésaquesta carrera: de seguida que ho va fer,m’hi vaig matricular. Sóc de la primerapromoció d’Administració i Direcciód’Empreses! En cinc semestres, em vaigllicenciar”, explica.

Reconeix que ha perdut hores de son ide caps de setmana, però “cal estar al dia,sobretot si et dediques a determinadesfeines. Un ha de continuar formant-se totala vida”. Malgrat això, quan un veu elsresultats, sembla que per a ell, treballar iestudiar alhora no va suposar capdificultat. “Sempre he estudiat treballant.La gent que estudiem a la UOC tenim moltclar on volem anar i per què ho estem fent, iaixò ens beneficia. No ho fas al ritme quevoldries, però ho fas.”La clau del seu particular èxit?“L’avaluació continuada. Sóc un grandefensor d’aquesta eina. Crec que és unamanera magnífica d’aprendre i de marcar-teel ritme. Les he fetes totes”. D’igualmanera, reconeix no haver faltat a captrobada per tal de “tenir contactepresencial amb els professors i companys. Éscuriós com he establert més relació amb els

docents en una universitat virtual que en laconvencional”.

Ricard assegura que els nousconeixements en la seva àrea no sónl’únic que ha guanyat en aquestssemestres. “Encara que els ordinadors noeren desconeguts per a mi, no coneixiaInternet ni el correu electrònic. Amb laformació prèvia, de seguida em vaig posar aldia. Ara, veig companys de feina ambveritables dificultats amb les tecnologies.Com pot ser? Els ordinadors són eines alnostre abast que cal aprofitar; si no, et potsquedar al marge en la teva vidaprofessional”.

Connexió al Campuscada tres diesEls especialistes avisen: tanteshores connectats al CampusVirtual creen addicció. I si no, queli ho preguntin a Ricard Jordà. Ara,cada tres dies, “dono una volta pelClub del Graduat, per veure lesnovetats... Trobo que hi ha algunsserveis i activitats que estaria bémantenir per a nosaltres”. Però a més, aquest aficionat a l’a-tletisme, ha trobat una altramanera de continuar sentint-seuna mica UOC: “Continuo com avicepresident d’Atletiuoc, associa-ció que vam crear un grup d’estu-diants fa un parell d’anys i que jacompta amb més de 70 socis. Nopuc representar la Universitat encampionats esportius, però puc feraltres tasques relacionades ambaquest camp.”

La borsa virtual de treball amplia serveisLa Borsa de Treball de la Universitat Oberta de Catalunya afegeix nous serveisper tal de contribuir al desenvolupament dels membres de la nostra comunitaten el mercat de treball actual. Per millorar aquesta tasca, la UOC va signantacords amb borses virtuals que estan demostrant que són les millors a la xarxa.De moment, Servijob i Cybersearch ja fan una selecció de les seves ofertes detreball adaptades a les àrees de coneixement de la Universitat, per tal d’oferir-les per mitjà del portal. Aquesta no serà l’única manera que tindran les empre-ses per a seleccionar entre els estudiants i graduats UOC els seus nous treballa-dors, ja que també podran penjar directament les seves ofertes. Però la Borsa de Treball pretén encara donar altres possibilitats, ja que el seuobjectiu no és tant que l’estudiant trobi feina com oferir un termòmetre perquèvalori si està adaptat a les demandes de la societat de la informació. Per això,inclou un servei d’orientació professional virtual coordinat per experts i, entrealtres aspectes, recull les preguntes més usuals i ofereix un observatori del mer-cat i un formulari personalitzat de preguntes. Així mateix, permet als usuaris ferun test en línia per tal d’avaluar el seu perfil i la seva remuneració.

Augmenta la família de graduats UOC El proper 5 d’octubre, 500 estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya esgraduaran en un acte organitzat a la ciutat de Lleida. Amb aquest nou grup, laUOC comptarà ja amb 812 graduats al món professional, des que el juliol del 99es va celebrar el primer acte de graduació al Museu de la Tècnica de Manresa. Llavors van ser els 9 estudiants d’Empresarials i els 20 de Psicopedagogia els que,juntament amb els 12 del grup pilot d’aquest segon cicle, van convertir-se en elsprimers graduats de la Universitat. Des d’aquell primer acte, cada curs s’escull unaciutat diferent de la geografia catalana perquè aculli els membres de la comunitatuniversitària i les seves famílies, i es celebren allí l’acte acadèmic i una sèried’activitats lúdiques i culturals. La segona ciutat que va acollir, l’estiu de 2000, els 60 nous graduats va ser Salt,on l’alcalde de Girona, Josep Maria Nadal, va actuar com a padrí de la promoció.La tercera edició, i fins ara l’última que s’havia organitzat, es va celebrar alTeatre Bartrina de Reus, on 211 estudiants de la Universitat Oberta deCatalunya van celebrar la seva graduació apadrinats per Joan Pi, vicepresidentd’IBM de Serveis Financers d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica.

Ricard JordàLlicenciat en Administraciói Direcció d’Empresesper la UOC

El graduat en Administració i Direcció d’Empreses Ricard Jordà és un gran aficionat a l’atletisme.

Els graduats

“Un ha de continuarformant-se tota la vida.Cal estar al dia”

Entre

vista

a...

José Trinidad PadillaRector de la Universidad de Guadalajara (Mèxic)

El sociòleg José Trinidad Padilla López és rector de la Universidad de Guadalajara,la segona més gran de Mèxic amb 75.000 estudiants universitaris i 105.000 de bat-xillerat a les seves aules. Després de més de 70 anys d’història, aquesta institucióacadèmica presencial s’enfronta a un procés de reforma interna, que passa per laconsolidació d’una xarxa d’onze centres universitaris distribuïts per 80.000 quilò-metres quadrats i per l’adaptació a les TIC. Aquest darrer repte l’ha portat a signarun acord estratègic amb la Universitat Oberta de Catalunya, on des de fa un tempsja estudien el doctorat alguns dels seus professors i vicerectors.

Com s’enfronta una universitat com la seva al’arribada de les tecnologies de la informació i lacomunicació?Estem creant nínxols de desenvolupa-ment que impliquin no solament laincorporació de tecnologia punta a pro-cessos acadèmics, sinó també una verita-ble revolució cultural que estableixi can-vis en el model pedagògic. D’una educa-ció centrada en l’ensenyament més queen l’aprenentatge, en què el professor ésun transmissor de veritats, hem de pas-sar a un esquema centrat en l’estudiant,que es construeix a si mateix amb l’as-sessorament de qualitat dels professors.Això implica un canvi de paradigma queno es pot fer d’un dia per l’altre: bus-quem formar actors actius que compren-guin aquest nou model i que es conver-teixin en detonadors d’un procés ampli.Aquests canvis són generacionals, més omenys lents.

Per on ha començat la Universidad de Guada-lajara aquesta revolució?Hem impulsat biblioteques digitalitza-des, impartim cursos presencials recol-zats amb eines com plataformes a Inter-net per aconseguir la familiarització ambaquesta tecnologia i treballem en lacapacitació dels nostres professors. Hand’entendre que aquest canvi no consis-teix a utilitzar un vehicle diferent per afer el mateix tipus de construcció deconeixements que feien fins ara.

En aquesta línia, arriba l’acord estratègic ambla UOC. Què comporta, exactament, aquest nouacord per a les dues institucions?D’una banda, la creació d’un programade mobilitat virtual d’estudiants, quepermeti la introducció en el currículumd’algunes de les nostres titulacions del’obligatorietat de fer una assignatura delliure elecció de la UOC, en especialitatscom el Dret o la Psicologia. Però tambévolem treballar en programes acadèmicsconjunts i en la capacitació i intercanvide professors. Així mateix, estem treba-

llant la possibilitat de fer publicacionsconjuntes.

Després de conèixer la Universitat Oberta deCatalunya de prop, quina opinió li mereix?Creiem que té una estructura molt inte-ressant: per nosaltres és un exemple exi-tós d’administració del coneixementàgil. Té un important saber fer (know-how) en aquest camp. De fet, hi hamembres del nostre equip directiu quesegueixen el doctorat interdisciplinarisobre Societat de la Informació i elConeixement des d’abans que signéssimaquest acord. La Universitat Oberta hafet grans coses en poc temps.

Quina és la situació de l’ensenyament universitarivirtual a Mèxic?Aquesta alternativa educativa despertainterès, però les nostres universitats sóninstitucions –malgrat les reformes enge-gades– amb un model de gestió burocrà-tic. Existeixen limitacions d’agilitat per aimplementar novetats, com per exemplealguns elements normatius o l’existènciad’estructures rígides laborals. Tanmateix,hi ha universitats que tenen en marxaprocessos molt importants per a la vir-tualització de programes acadèmics: laUniversidad Nacional Autónoma –lamés gran del nostre país–, la Universi-dad de Veracruz i privades com l’Institu-to Tecnológico de Monterrey han impul-sat iniciatives interessants, si bé el gruixdels seus programes és encara presencial.

Una revolució tecnològica com aquesta, en unpaís com el seu, deu trobar també obstacles anivell social...El problema de les tecnologies és que, demoment, no tothom hi té accés: sensdubte, aguditzen el fenomen de l’exclusiósocial. Actualment, les diferències esmesuren entre els que estan inclosos i elsque estan exclosos dels processos deconeixement, i els que no tinguin accés ales tecnologies poden quedar fora d’a-quest aprenentatge. Però això no pot serun fre per a l’impuls: les noves tecnolo-

gies han arribat per quedar-se. Ara perara, a Mèxic, és un sector petit de lapoblació el que hi té accés, però hi ha sig-nes que les coses es mouen. En un termi-ni mitjà de temps la situació canviarà.

A nivell universitari, creu que l’ús de les tec-nologies de la informació i la comunicació ésun procés imparable?Les universitats tradicionals hem d’en-tendre que no podem competir en lesnoves condicions mantenint la visiód’una universitat del segle XIX. Mésencara, una visió medieval. Abans, elconeixement es trobava en llocs especí-fics, estava reservat per a determinatssectors, i aquell que volia aprendre haviad’anar-hi. El gran canvi del nostre tempsés que el coneixement pot anar fins al’usuari –que ja no té un perfil únic, jaque s’aposta per l’aprenentatge al llargde la vida–, s’hi pot accedir des de casa,la feina o un cibercafè i s’ha d’actualitzarconstantment. Abans, el problema erabuscar informació. Ara, és discriminar-la.La tasca de les universitats és, avui endia, més qualitativa: orientar amb meto-dologies adequades per a la construccióde coneixements que siguin significa-tius, que capacitin... La informació ja esgenera a altres bandes.

Què pot aportar l’ús de les TIC en aquest noupaper de les universitats?Les universitats, ara i sempre, han degenerar professionals i ciutadans compe-tents, però que reforcin també els seusvalors socialment positius (la justícia, latolerància...) L’estudiant ha de ser elprincipal protagonista del seu aprenen-tatge, n’ha d’asumir la responsabilitat i ellideratge. Tot això és important tambéper al reforçament dels seus valors com aciutadà. L’ensenyament virtual represen-ta a la perfecció aquest canvi: l’estudiantno necessita càstigs, té una gran autodis-ciplina, estudia perquè vol i personalitzael seu procés. A més, ofereix una riquesamés gran d’opcions per a la construcciód’ambients d’aprenentatge.

“Les universitats tradicionals hem d’entendre que no podemcompetir mantenint la visió d’una universitat del segle XIX”

Edició: Gabinet de Premsa UOCRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: Disseny visual, slFotografies: D. Campos, S. BallestéIl·lustracions: M. Ginesta, M. AndreuImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-12.158-95

Campus Virtual16