la crisi de l’antic rgim (1788-1833) - blocs.xtec. . el regnat de carles iv (1788 - 1808) es...

Download La crisi de l’Antic Rgim (1788-1833) - blocs.xtec. . El regnat de Carles IV (1788 - 1808) Es caracteritza per la presncia de Els principals fets histrics D’aquest perode “La Guerra Gran”(1793-1795) contra

Post on 09-Feb-2018

217 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • La crisi de lAntic Rgim(1788-1833)

    2n de Batxillerat

  • Fets del 2 de maig de 1808

  • Invasi napolenicaCarles IV

    Cronologia i etapes

    17881788 18081808 18141814 18331833

    Carles III Ferran VII

    Josep Bonaparte

    La Guerra del Francs

    Cadis: primeraexperincia liberal

    Despotismeillustrat

    Absolutisme

    1820-23Trienni liberal1820-23Trienni liberal

  • La famlia de Carles IV (Francisco Goya y Lucientes, 1800-1801).

  • 1. El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

    Es caracteritzaper la presncia de

    Els principals fets histricsDaquest perode

    La Guerra Gran(1793-1795) contra Frana (pau Basilea)

    Pau de Basilea (1795) i Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos (collaboraci armada contra Gran Bretanya).

    Guerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)

    provoca

    Crisi econmicaMalestar social i rebuig a Godoy

    Manuel de Godoy (1792 - 1807)

    No dur a terme reformes illustrades (1789)

  • CausesManuel Godoy, cap del govern (impopular)T por a les idees revolucionries francesesPosa fre a les reformes anteriorsLexecuci de Llus XVI i els conflictes subsegents.

    ConseqnciesPrdues materials i demogrfiquesEvidencia la crisi del model absolutistaPau de Basilea (1795)Subordinaci a Frana a partir daquest moment.

    La Guerra Gran (1793-1795)

  • 1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (I).Continua la tasca de Carles III (Despotisme Illustrat), per congela les reformes illustrades per lesclat de la Revoluci Francesa i la por a que arribi a Espanya

    Entre 1792 i 1795 declara la guerra a Frana, amb derrotes constants (Pau Basilea 1795)

    A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb Frana (Tractat de San Ildefonso), especialment amb Napole (1799), i ajuda a Frana contra Anglaterra,

    amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la prdua del control de les colnies americanes

    Godoy enceta una srie de reformes contrries a lesglsia i la noblesa: desamortitzaci, reducci del poder de la Inquisici, protecci dartistes i intellectuals,

    intent de reforma fiscal,... es guanya forts enemics interns (esglsia, noblesa)

    Espanya passa per una crisi econmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governsi guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la prdua del control del mercat

    colonial americ, a ms de les males collites peridiques i el fracs de tota reforma fiscal

    El deute cada vegada s major (prstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminades a augmentar els ingressos (desamortitzaci de terres de lesglsia i augment dels

    impostos), que provoquen el descontent de la noblesa i lesglsia per una part i del camperolat per laltra, produint-se motins i revoltes

  • 1. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (II).El 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napole el tractat de Fontainebleau:

    els exrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi de repartir-la en tres parts: una per a Frana, altra per a Espanya i altra per a Godoy

    Procs dEl Escorial (1807): el prncep dAstries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesai el clergat, conspira per a treure a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, per s descobert

    i delata als que havien conspirat junt amb ell per aconseguir el perd de son pare

    Mot dAranjuez (mar de 1808): la presncia de tropes franceses, el temor a una invasi del pas i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un mot a Aranjuez (on es trobava

    el rei al palau) que fora la sortida de Godoy del govern i labdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)

    Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

  • 1.3. La monarquia de Josep I (1808-13). Carles IV demana ajuda a Napole, qui crida a Carles i Ferran a Baiona

    A Baiona, Ferran torn a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napole (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei dEspanya al seu

    germ Josep I Bonapart (Pepe Botella) i convoca Corts

    Napole i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: lEstatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb lAntic Rgim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,

    impostos per a tots, abolici de la Inquisici,...) i anava acompanyada de desamortitzaci, desvinculaci i fi del rgim senyorial

    "Espaoles: despus de una larga agona vuestra nacin iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mo. Vuestros prncipes me han cedido todossus derechos a la corona de Espaa. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarqua es vieja; mi misin es renovarla; mejorar vuestras instituciones, y os har gozar, si me ayudis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentis quebrantos, desrdenes y convulsiones. Espaoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quieroasegurarme por m mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondr todos mis derechos, y colocar vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizndoos al mismo tiempo una constitucinque concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Espaoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros ltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.Napolon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

  • Poble sense ideologia Lluiten contra linvasor estranger

    Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal

    Illustrats Volen Ferran VII, per amb unprograma de reformes

    Noblesa, Esglsia Volen tornar a lAntic Rgim ambFerran VII

    Les actituds davant locupacipatriotes

    Afrancesats: Intellectuals Creien en les reformes liberals del nou rgimAlts funcionaris

    Part de la noblesa

    2. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814).

  • 2. La guerra del Francs (1808-14) (II).

    Davant la nova situaci, la societat espanyola

    es divideix en dos grups

    Els afrancesats, una minoria dintellectuals illustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes

    necessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el pas sense necessitat duna revoluci liberal

    El front patritic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i lAntic Rgim

    amb els seus privilegis; illustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revoluci liberal parlamentria que acabs amb lAntic Rgim; i la majoria de la poblaci, que veia lexrcit francs com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII

  • 2.2. El desenvolupament de la guerra (I): els orgens (maig, 1808).

    Davant el caos i labsncia del rei en Madrid (estaven a Baiona), la poblaci de la capital es revolta contra lexrcit francs i el general Murat reacciona amb una violenta repressi

    Les notcies daquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el pas i lorganitzaci duna resistncia popular, comenant la guerra

    La poblaci sorganitza en Juntes Ciutadanes dArmament i Defensa que es declaren dipositries de la sobirania en absncia del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central ms tard

    Amb un desavantatge militar clar front a lexrcit francs, els patritics utilitzen la resistncia en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten loponent) i la guerrilla (atacs espontanis i sorprenents amb retirada immediata)

    Els patritics espanyols rebran lajuda de portuguesos i anglesos

  • 2.2. El desenvolupament de la guerra (II): les fases.1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que lexrcit francs s incapa

    davanar des de Barcelona cap al sud i linterior (Bruc), no pot arribar a Valncia des de Madrid i s derrotat a Bailn en el seu intent docupar Andalusia

    replegament a la submeseta Nord i la vall de lEbre, abandonant Madrid

    2a fase (novembre 1808 juny 1812): reacci francesa amb larribada de Napole amb noves tropes, avanant amb victries constants contra patritics i anglesos (Saragossa,

    Tudela, Ucls, Talavera, Ocaa,...) lexrcit francs controla tota la pennsula, excepte Cadis, i els patritics es centren en els atacs de les guerrilles

    3a fase (juny 1812 desembre 1813): les dificultats a Rssia obliguen Napole a desplaar all una part de lexrcit, situaci que aprofiten els patritics i anglesos (Wellington) per vncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de lexrcit francs, derrotat

    novament a San Marcial (1813) Napole negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valenay, desembre 1813)

  • Mapa pgina 34.

  • Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

  • 3. La formaci de les Corts. Les Juntes de