La crisi de l’Antic Rgim (1788-1833) - blocs.xtec. . El regnat de Carles IV (1788 - 1808) Es caracteritza per la presncia de Els principals fets histrics D’aquest perode “La Guerra Gran”(1793-1795) contra

Download La crisi de l’Antic Rgim (1788-1833) - blocs.xtec. . El regnat de Carles IV (1788 - 1808) Es caracteritza per la presncia de Els principals fets histrics D’aquest perode “La Guerra Gran”(1793-1795) contra

Post on 09-Feb-2018

215 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>La crisi de lAntic Rgim(1788-1833)</p><p>2n de Batxillerat</p></li><li><p>Fets del 2 de maig de 1808</p></li><li><p>Invasi napolenicaCarles IV</p><p>Cronologia i etapes</p><p>17881788 18081808 18141814 18331833</p><p>Carles III Ferran VII</p><p>Josep Bonaparte</p><p>La Guerra del Francs</p><p>Cadis: primeraexperincia liberal</p><p>Despotismeillustrat</p><p>Absolutisme</p><p>1820-23Trienni liberal1820-23Trienni liberal</p></li><li><p>La famlia de Carles IV (Francisco Goya y Lucientes, 1800-1801). </p></li><li><p>1. El regnat de Carles IV (1788 - 1808)</p><p>Es caracteritzaper la presncia de</p><p>Els principals fets histricsDaquest perode</p><p>La Guerra Gran(1793-1795) contra Frana (pau Basilea)</p><p>Pau de Basilea (1795) i Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos (collaboraci armada contra Gran Bretanya). </p><p>Guerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)</p><p>provoca</p><p>Crisi econmicaMalestar social i rebuig a Godoy</p><p>Manuel de Godoy (1792 - 1807)</p><p>No dur a terme reformes illustrades (1789)</p></li><li><p>CausesManuel Godoy, cap del govern (impopular)T por a les idees revolucionries francesesPosa fre a les reformes anteriorsLexecuci de Llus XVI i els conflictes subsegents.</p><p>ConseqnciesPrdues materials i demogrfiquesEvidencia la crisi del model absolutistaPau de Basilea (1795)Subordinaci a Frana a partir daquest moment.</p><p>La Guerra Gran (1793-1795)</p></li><li><p>1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (I).Continua la tasca de Carles III (Despotisme Illustrat), per congela les reformes illustrades per lesclat de la Revoluci Francesa i la por a que arribi a Espanya</p><p>Entre 1792 i 1795 declara la guerra a Frana, amb derrotes constants (Pau Basilea 1795)</p><p>A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb Frana (Tractat de San Ildefonso), especialment amb Napole (1799), i ajuda a Frana contra Anglaterra, </p><p>amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la prdua del control de les colnies americanes</p><p>Godoy enceta una srie de reformes contrries a lesglsia i la noblesa: desamortitzaci, reducci del poder de la Inquisici, protecci dartistes i intellectuals, </p><p>intent de reforma fiscal,... es guanya forts enemics interns (esglsia, noblesa)</p><p>Espanya passa per una crisi econmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governsi guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la prdua del control del mercat </p><p>colonial americ, a ms de les males collites peridiques i el fracs de tota reforma fiscal</p><p>El deute cada vegada s major (prstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminades a augmentar els ingressos (desamortitzaci de terres de lesglsia i augment dels </p><p>impostos), que provoquen el descontent de la noblesa i lesglsia per una part i del camperolat per laltra, produint-se motins i revoltes</p></li><li><p>1. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (II).El 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napole el tractat de Fontainebleau: </p><p>els exrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi de repartir-la en tres parts: una per a Frana, altra per a Espanya i altra per a Godoy</p><p>Procs dEl Escorial (1807): el prncep dAstries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesai el clergat, conspira per a treure a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, per s descobert</p><p>i delata als que havien conspirat junt amb ell per aconseguir el perd de son pare</p><p>Mot dAranjuez (mar de 1808): la presncia de tropes franceses, el temor a una invasi del pas i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un mot a Aranjuez (on es trobava </p><p>el rei al palau) que fora la sortida de Godoy del govern i labdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)</p><p>Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.</p></li><li><p>1.3. La monarquia de Josep I (1808-13). Carles IV demana ajuda a Napole, qui crida a Carles i Ferran a Baiona</p><p>A Baiona, Ferran torn a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napole (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei dEspanya al seu </p><p>germ Josep I Bonapart (Pepe Botella) i convoca Corts</p><p>Napole i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: lEstatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb lAntic Rgim (igualtat de tots els espanyols davant la llei, </p><p>impostos per a tots, abolici de la Inquisici,...) i anava acompanyada de desamortitzaci, desvinculaci i fi del rgim senyorial</p><p>"Espaoles: despus de una larga agona vuestra nacin iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mo. Vuestros prncipes me han cedido todossus derechos a la corona de Espaa. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarqua es vieja; mi misin es renovarla; mejorar vuestras instituciones, y os har gozar, si me ayudis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentis quebrantos, desrdenes y convulsiones. Espaoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quieroasegurarme por m mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondr todos mis derechos, y colocar vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizndoos al mismo tiempo una constitucinque concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Espaoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros ltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.Napolon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808. </p></li><li><p> Poble sense ideologia Lluiten contra linvasor estranger</p><p> Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal</p><p> Illustrats Volen Ferran VII, per amb unprograma de reformes</p><p> Noblesa, Esglsia Volen tornar a lAntic Rgim ambFerran VII</p><p>Les actituds davant locupacipatriotes</p><p>Afrancesats: Intellectuals Creien en les reformes liberals del nou rgimAlts funcionaris</p><p>Part de la noblesa</p><p>2. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814). </p></li><li><p>2. La guerra del Francs (1808-14) (II). </p><p>Davant la nova situaci, la societat espanyola </p><p>es divideix en dos grups</p><p>Els afrancesats, una minoria dintellectuals illustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes </p><p>necessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el pas sense necessitat duna revoluci liberal</p><p>El front patritic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i lAntic Rgim </p><p>amb els seus privilegis; illustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revoluci liberal parlamentria que acabs amb lAntic Rgim; i la majoria de la poblaci, que veia lexrcit francs com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII</p></li><li><p>2.2. El desenvolupament de la guerra (I): els orgens (maig, 1808).</p><p>Davant el caos i labsncia del rei en Madrid (estaven a Baiona), la poblaci de la capital es revolta contra lexrcit francs i el general Murat reacciona amb una violenta repressi</p><p>Les notcies daquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el pas i lorganitzaci duna resistncia popular, comenant la guerra</p><p>La poblaci sorganitza en Juntes Ciutadanes dArmament i Defensa que es declaren dipositries de la sobirania en absncia del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central ms tard</p><p>Amb un desavantatge militar clar front a lexrcit francs, els patritics utilitzen la resistncia en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten loponent) i la guerrilla (atacs espontanis i sorprenents amb retirada immediata)</p><p>Els patritics espanyols rebran lajuda de portuguesos i anglesos</p></li><li><p>2.2. El desenvolupament de la guerra (II): les fases.1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que lexrcit francs s incapa</p><p>davanar des de Barcelona cap al sud i linterior (Bruc), no pot arribar a Valncia des de Madrid i s derrotat a Bailn en el seu intent docupar Andalusia </p><p> replegament a la submeseta Nord i la vall de lEbre, abandonant Madrid</p><p>2a fase (novembre 1808 juny 1812): reacci francesa amb larribada de Napole amb noves tropes, avanant amb victries constants contra patritics i anglesos (Saragossa, </p><p>Tudela, Ucls, Talavera, Ocaa,...) lexrcit francs controla tota la pennsula, excepte Cadis, i els patritics es centren en els atacs de les guerrilles</p><p>3a fase (juny 1812 desembre 1813): les dificultats a Rssia obliguen Napole a desplaar all una part de lexrcit, situaci que aprofiten els patritics i anglesos (Wellington) per vncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de lexrcit francs, derrotat </p><p>novament a San Marcial (1813) Napole negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valenay, desembre 1813)</p></li><li><p>Mapa pgina 34.</p></li><li><p>Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812</p></li><li><p>3. La formaci de les Corts. Les Juntes de Defensa trien els seus representants a les Juntes Provincials, </p><p>i aquestes trien una Junta Suprema Central que reconeix al rei Ferran VII per assumeix lautoritat en la seva absncia, fugint de Madrid a Sevilla i Cadis</p><p>El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres</p><p>Lelecci dels diputats a Corts va ser difcil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent </p><p>substituts per persones que vivien a Cadis</p><p>Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria</p><p>El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposici per part dels liberals duna cambra nica i vot individual (front a la representaci estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la naci i elaboren lleis)</p><p>El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres</p><p>El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres</p><p>Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria</p><p>El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres</p><p>El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposici per part dels liberals duna cambra nica i vot individual (front a la representaci estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la naci i elaboren lleis)</p><p>Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria</p></li><li><p>3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (I). </p><p>Simposen les idees liberals per a acabar amb lAntic Rgim i es decreten la sobirania nacional, la llibertat dimpremta, la llibertat de contractaci i treball (supressi dels gremis), labolici de la Inquisici, linici de la desamortitzaci, la desvinculaci,...</p><p>Destaquen els dos decrets de dissoluci del feudalisme: el senyoriu jurisdiccional queda suprimit i el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en </p><p>virtut de la propietat privada capitalista (qui demostra la propietat?)</p></li><li><p>3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (II). </p><p>La Constitucidel 1812</p><p>Coneguda com La Pepa, s la primera constituci espanyola i influir en totes les constitucions del segle XIX</p><p>Es tracta dun pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i de lAntic Rgim (reconeixement dels drets de lesglsia catlica)</p><p>Caracterstiques</p><p>Sobirania nacionalmplia declaraci de drets (igualtat legal, propietat </p><p>privada, de petici, llibertat civil, llibertat dimpremta, garanties processals,...)</p><p>Igualtat per als territoris americansDivisi de podersDret de vet del monarcaCorts unicameralsSufragi universal mascul i indirecte</p><p>Creaci dun exrcit nacional: servei militar obligatoriEnsenyament primari pblic i obligatoriConfessionalitat catlica de lEstat</p></li><li><p>3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (III). </p><p>Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, per seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837Per tant, tota la legislaci de Cadis marca el cam del liberalisme que seguir Espanya durant </p><p>tot el segle, per en lluita amb un Antic Rgim que es resisteix a desaparixer i frena els canvis</p></li><li><p>El regnat de Ferran VII (1814-1833)</p></li><li><p>4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)El Manifest dels perses</p><p>Petici a Ferran VII (Retornar a lAntic Rgim)</p><p>Aixecaments militars liberals</p><p>Trienni liberal (1820 - 23)Trienni liberal (1820 - 23)</p><p>Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)</p><p>Retorn al constitucionalisme (Constituci de 1812)</p><p>Provoca</p><p>-Debilitat dels liberals-Oposici absolutista i dels pagesos-Intervenci de la Santa Aliana Els Cent Mil Fills de Sant Llus</p><p>(Duc dAngulema)</p><p>Retorn de lAbsolutismea tota Europa</p><p>10</p><p>Coincideix amb</p><p>Sinicia amb</p><p>Provoca la</p><p>Consisteix en unPer...</p><p>Dcada ominosa (1823 - 1833)Dcada ominosa (1823 - 1833)Retorn a labsolutisme</p><p>Com el del</p><p>Que dna lloc al</p><p>Ferran anulla la Constituci de 1812Ferran anulla la Constituci de 1812</p></li><li><p>4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)</p><p>11</p><p>Dcada ominosa (1823 - 1833)Dcada ominosa (1823 - 1833)</p><p>Es caracteritza per Repressi i depuraci poltica contra els liberals(Riego, Mariana Pineda ...)</p><p>Tamb intenta Reformisme illustrat</p><p>La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)(Reialistes, absolutistes radicals)</p><p>provoca</p><p>Per...</p><p>Neix Isabeli</p><p>Ferran VII Pragmtica sanci Llei SlicaProclama la Que anulla la </p><p>A finals del seu regnat es passa de la repressi al pacte amb els liberals per trobar un suport poltic per a la seva filla Isabel en contra del seu germCarles (absolutista)</p><p>A finals del seu regnat es passa de la repressi al pacte amb els liberals per trobar un suport poltic per a la seva filla Isabel en contra del seu germCarles (absolutista)</p></li><li><p>Aquesta conscincia didentitat, lexemple de la independncia americana i lajudabritnica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions</p><p>5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824)</p><p>Les colnies americanesLes colnies americanes</p><p>Marginaci dels criollsCorrupci dels funcionaris espanyolsIntegraci dels criolls i indgenes a lexrcitMonopoli comercial espanyol</p><p>Marginaci dels criollsCorrupci dels funcionaris espanyolsIntegraci dels criolls i indgenes a lexrcitMonopoli comercial espanyol</p><p>A causa de</p><p>Conscincia...</p></li></ul>