La crisi de lAntic Rgim(1788-1833)

2n de Batxillerat

Fets del 2 de maig de 1808

Invasi napolenicaCarles IV

Cronologia i etapes

17881788 18081808 18141814 18331833

Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francs

Cadis: primeraexperincia liberal

Despotismeillustrat

Absolutisme

1820-23Trienni liberal1820-23Trienni liberal

La famlia de Carles IV (Francisco Goya y Lucientes, 1800-1801).

1. El regnat de Carles IV (1788 - 1808)

Es caracteritzaper la presncia de

Els principals fets histricsDaquest perode

La Guerra Gran(1793-1795) contra Frana (pau Basilea)

Pau de Basilea (1795) i Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos (collaboraci armada contra Gran Bretanya).

Guerra contra Gran Bretanya iderrota de Trafalgar (1805)

provoca

Crisi econmicaMalestar social i rebuig a Godoy

Manuel de Godoy (1792 - 1807)

No dur a terme reformes illustrades (1789)

CausesManuel Godoy, cap del govern (impopular)T por a les idees revolucionries francesesPosa fre a les reformes anteriorsLexecuci de Llus XVI i els conflictes subsegents.

ConseqnciesPrdues materials i demogrfiquesEvidencia la crisi del model absolutistaPau de Basilea (1795)Subordinaci a Frana a partir daquest moment.

La Guerra Gran (1793-1795)

1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (I).Continua la tasca de Carles III (Despotisme Illustrat), per congela les reformes illustrades per lesclat de la Revoluci Francesa i la por a que arribi a Espanya

Entre 1792 i 1795 declara la guerra a Frana, amb derrotes constants (Pau Basilea 1795)

A partir de 1796, el primer ministre Godoy signa aliances amb Frana (Tractat de San Ildefonso), especialment amb Napole (1799), i ajuda a Frana contra Anglaterra,

amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la prdua del control de les colnies americanes

Godoy enceta una srie de reformes contrries a lesglsia i la noblesa: desamortitzaci, reducci del poder de la Inquisici, protecci dartistes i intellectuals,

intent de reforma fiscal,... es guanya forts enemics interns (esglsia, noblesa)

Espanya passa per una crisi econmica i financera molt greu pels deutes acumulats de governsi guerres anteriors, les despeses en les guerres que hem vist i la prdua del control del mercat

colonial americ, a ms de les males collites peridiques i el fracs de tota reforma fiscal

El deute cada vegada s major (prstecs i vals reials) i Godoy fa reformes encaminades a augmentar els ingressos (desamortitzaci de terres de lesglsia i augment dels

impostos), que provoquen el descontent de la noblesa i lesglsia per una part i del camperolat per laltra, produint-se motins i revoltes

1. EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) (II).El 1807 Godoy i Carles IV signen amb Napole el tractat de Fontainebleau:

els exrcits francesos poden travessar Espanya per envair Portugal a canvi de repartir-la en tres parts: una per a Frana, altra per a Espanya i altra per a Godoy

Procs dEl Escorial (1807): el prncep dAstries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesai el clergat, conspira per a treure a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, per s descobert

i delata als que havien conspirat junt amb ell per aconseguir el perd de son pare

Mot dAranjuez (mar de 1808): la presncia de tropes franceses, el temor a una invasi del pas i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un mot a Aranjuez (on es trobava

el rei al palau) que fora la sortida de Godoy del govern i labdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)

Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por ms tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima ms templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, despus de la mas seria deliberacin, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Prncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Seor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontnea abdicacin tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaris al consejo y dems a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

1.3. La monarquia de Josep I (1808-13). Carles IV demana ajuda a Napole, qui crida a Carles i Ferran a Baiona

A Baiona, Ferran torn a abdicar en favor del seu pare Carles i aquest en favor de Napole (Abdicacions de Baiona, 1808), qui nomena rei dEspanya al seu

germ Josep I Bonapart (Pepe Botella) i convoca Corts

Napole i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: lEstatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb lAntic Rgim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,

impostos per a tots, abolici de la Inquisici,...) i anava acompanyada de desamortitzaci, desvinculaci i fi del rgim senyorial

"Espaoles: despus de una larga agona vuestra nacin iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mo. Vuestros prncipes me han cedido todossus derechos a la corona de Espaa. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarqua es vieja; mi misin es renovarla; mejorar vuestras instituciones, y os har gozar, si me ayudis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentis quebrantos, desrdenes y convulsiones. Espaoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quieroasegurarme por m mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondr todos mis derechos, y colocar vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizndoos al mismo tiempo una constitucinque concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Espaoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros ltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.Napolon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

Poble sense ideologia Lluiten contra linvasor estranger

Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal

Illustrats Volen Ferran VII, per amb unprograma de reformes

Noblesa, Esglsia Volen tornar a lAntic Rgim ambFerran VII

Les actituds davant locupacipatriotes

Afrancesats: Intellectuals Creien en les reformes liberals del nou rgimAlts funcionaris

Part de la noblesa

2. LA GUERRA DEL FRANCS (1808-1814).

2. La guerra del Francs (1808-14) (II).

Davant la nova situaci, la societat espanyola

es divideix en dos grups

Els afrancesats, una minoria dintellectuals illustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes

necessries per acabar amb lAntic Rgim i modernitzar el pas sense necessitat duna revoluci liberal

El front patritic, oposats a Josep I per diferents raons: noblesa i clergat, que reclamaven la tornada de Ferran VII i lAntic Rgim

amb els seus privilegis; illustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revoluci liberal parlamentria que acabs amb lAntic Rgim; i la majoria de la poblaci, que veia lexrcit francs com a invasor i cruel i reclamava la tornada de Ferran VII

2.2. El desenvolupament de la guerra (I): els orgens (maig, 1808).

Davant el caos i labsncia del rei en Madrid (estaven a Baiona), la poblaci de la capital es revolta contra lexrcit francs i el general Murat reacciona amb una violenta repressi

Les notcies daquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el pas i lorganitzaci duna resistncia popular, comenant la guerra

La poblaci sorganitza en Juntes Ciutadanes dArmament i Defensa que es declaren dipositries de la sobirania en absncia del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central ms tard

Amb un desavantatge militar clar front a lexrcit francs, els patritics utilitzen la resistncia en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten loponent) i la guerrilla (atacs espontanis i sorprenents amb retirada immediata)

Els patritics espanyols rebran lajuda de portuguesos i anglesos

2.2. El desenvolupament de la guerra (II): les fases.1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que lexrcit francs s incapa

davanar des de Barcelona cap al sud i linterior (Bruc), no pot arribar a Valncia des de Madrid i s derrotat a Bailn en el seu intent docupar Andalusia

replegament a la submeseta Nord i la vall de lEbre, abandonant Madrid

2a fase (novembre 1808 juny 1812): reacci francesa amb larribada de Napole amb noves tropes, avanant amb victries constants contra patritics i anglesos (Saragossa,

Tudela, Ucls, Talavera, Ocaa,...) lexrcit francs controla tota la pennsula, excepte Cadis, i els patritics es centren en els atacs de les guerrilles

3a fase (juny 1812 desembre 1813): les dificultats a Rssia obliguen Napole a desplaar all una part de lexrcit, situaci que aprofiten els patritics i anglesos (Wellington) per vncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de lexrcit francs, derrotat

novament a San Marcial (1813) Napole negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valenay, desembre 1813)

Mapa pgina 34.

Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

3. La formaci de les Corts. Les Juntes de Defensa trien els seus representants a les Juntes Provincials,

i aquestes trien una Junta Suprema Central que reconeix al rei Ferran VII per assumeix lautoritat en la seva absncia, fugint de Madrid a Sevilla i Cadis

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres

Lelecci dels diputats a Corts va ser difcil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent

substituts per persones que vivien a Cadis

Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria

El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposici per part dels liberals duna cambra nica i vot individual (front a la representaci estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la naci i elaboren lleis)

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres

Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria

El gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regncia de cinc membres

El setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposici per part dels liberals duna cambra nica i vot individual (front a la representaci estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la naci i elaboren lleis)

Composici de les Corts: predominen els eclesistics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritria

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (I).

Simposen les idees liberals per a acabar amb lAntic Rgim i es decreten la sobirania nacional, la llibertat dimpremta, la llibertat de contractaci i treball (supressi dels gremis), labolici de la Inquisici, linici de la desamortitzaci, la desvinculaci,...

Destaquen els dos decrets de dissoluci del feudalisme: el senyoriu jurisdiccional queda suprimit i el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en

virtut de la propietat privada capitalista (qui demostra la propietat?)

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (II).

La Constitucidel 1812

Coneguda com La Pepa, s la primera constituci espanyola i influir en totes les constitucions del segle XIX

Es tracta dun pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i de lAntic Rgim (reconeixement dels drets de lesglsia catlica)

Caracterstiques

Sobirania nacionalmplia declaraci de drets (igualtat legal, propietat

privada, de petici, llibertat civil, llibertat dimpremta, garanties processals,...)

Igualtat per als territoris americansDivisi de podersDret de vet del monarcaCorts unicameralsSufragi universal mascul i indirecte

Creaci dun exrcit nacional: servei militar obligatoriEnsenyament primari pblic i obligatoriConfessionalitat catlica de lEstat

3. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (III).

Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, per seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837Per tant, tota la legislaci de Cadis marca el cam del liberalisme que seguir Espanya durant

tot el segle, per en lluita amb un Antic Rgim que es resisteix a desaparixer i frena els canvis

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)El Manifest dels perses

Petici a Ferran VII (Retornar a lAntic Rgim)

Aixecaments militars liberals

Trienni liberal (1820 - 23)Trienni liberal (1820 - 23)

Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)

Retorn al constitucionalisme (Constituci de 1812)

Provoca

-Debilitat dels liberals-Oposici absolutista i dels pagesos-Intervenci de la Santa Aliana Els Cent Mil Fills de Sant Llus

(Duc dAngulema)

Retorn de lAbsolutismea tota Europa

10

Coincideix amb

Sinicia amb

Provoca la

Consisteix en unPer...

Dcada ominosa (1823 - 1833)Dcada ominosa (1823 - 1833)Retorn a labsolutisme

Com el del

Que dna lloc al

Ferran anulla la Constituci de 1812Ferran anulla la Constituci de 1812

4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

11

Dcada ominosa (1823 - 1833)Dcada ominosa (1823 - 1833)

Es caracteritza per Repressi i depuraci poltica contra els liberals(Riego, Mariana Pineda ...)

Tamb intenta Reformisme illustrat

La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)(Reialistes, absolutistes radicals)

provoca

Per...

Neix Isabeli

Ferran VII Pragmtica sanci Llei SlicaProclama la Que anulla la

A finals del seu regnat es passa de la repressi al pacte amb els liberals per trobar un suport poltic per a la seva filla Isabel en contra del seu germCarles (absolutista)

A finals del seu regnat es passa de la repressi al pacte amb els liberals per trobar un suport poltic per a la seva filla Isabel en contra del seu germCarles (absolutista)

Aquesta conscincia didentitat, lexemple de la independncia americana i lajudabritnica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824)

Les colnies americanesLes colnies americanes

Marginaci dels criollsCorrupci dels funcionaris espanyolsIntegraci dels criolls i indgenes a lexrcitMonopoli comercial espanyol

Marginaci dels criollsCorrupci dels funcionaris espanyolsIntegraci dels criolls i indgenes a lexrcitMonopoli comercial espanyol

A causa de

Conscincia didentitat prpiaConscincia didentitat prpiaVan prendre

Etapes de la independnciaEtapes de la independncia

Juntes de govern Insurreccions

Insurreccions ofegades per Ferran VII

(Jos de San Martn, Simn de Bolvar...)

Lany 1824 La batalla dAyacucho suposa la derrota definitiva dels espanyolsLany 1824 La batalla dAyacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols

12

1810 - 18141810 - 1814

1815 - 18181815 - 1818

Campanyes a gran escala1818 - 18241818 - 1824

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independncia de les colnies americanes (1810 - 1824)

Conseqncies per a la Corona Espanyola

Prdues econmiquesPrdues econmiques Mercats colonialsMatries primeres

Prdua de prestigi mundialPrdua de prestigi mundial Prdua dinfluncia internacional

13

5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)

La independncia de les colnies americanes(1810 - 1824)

Esquemes-resum

1. ANTIC RGIM I LIBERALISME (CAPITALISME).

- Activitat econmica lliure (oferta i demanda).- Desamortitzaci i desvinculaci de les propietats.- Abolici dels monopolis i supressidels gremis llibertat de producci, circulaci i contractaci.

- Economia fonamentalment agrria.- Obstacles al comer i circulaci de bns immobles (propietat vinculada o amortitzada).- Economia i monopolis senyorials.- Els gremis controlen la producciartesanal.

ECONOMIA

- Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat.

- Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).

SOCIETAT

- Sobirania nacional (sufragi).- Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans.- El rei ha de jurar la Constituci (no estper damunt della).- Divisi de poders.

-Monarquia absoluta.-Sobirania reial: el rei t els tres poders.-Estat patrimonial i propietat de la Corona (sbdits).

POLTICA

LIBERALISME (CAPITALISME)ANTIC RGIM

Esquema- resum La crisi de lAntic Rgim (1788-1833)1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra dIndependncia o del Francs (1788-1814)

La Guerra del Francs (de la Independencia) (1808-14)

precedida per

la Guerra Gran (de la Convencin) (1793-95)

declarada per

labsolutista Carles IV davantel radicalisme de la R. F

acaba amb

Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francs

laliana amb F contra A: Tractat de Sant

Ildefons (1796)porta a

la derrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807)acorda

-consentiment per a qu les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada dA)

-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)

mot a Aranjuez (III-1808)seguit de

-destituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en Ferran-queixa a Napole, anada a Baiona i abdicaci dambds en lEmp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

destaca

-2-V-1808: alament del poble de Madrid, que sescampa per tot el pas

-constituci de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victries (Bruc, Bailn), per arriba N i

estabilitza la presncia francesa-resistncia popular: guerrilles i setges (Girona,

Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexi de Catalunya a lImperi francs (I-1812)

-canvi del curs de la guerra amb lajut dAnglaterra-XII-1813: Tractat de Valenay; V-1814: aband total

dEspanya per part dels francesos

divideix

la poblaciespanyola

segons

afrancesats (altsfuncionaris, intellectuals,

part noblesa)

patriotes tradicionals(part clergat i noblesa)

patriotes liberals(burgesia, intellectuals

illustrats, sectorsliberals)

pretenen

aprofitar les possibilitatsreformistes del nou

rgim

tornar a la vellamonarquia, defendre la

tradici i la religi

aprofitar la situacirevolucionria per

transformar Espanya en un rgim liberal-

parlamentari

agreujament crisi econmica i hisendstica

3. Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

Corts a Cadis (sobren el IX-1810)

aproven

Constituci(19-III-1812)

formades per

diputats de tots els territorisespanyols (una 20 de catalans, tant

de liberals com dabsolutistes; Antoni de Capmany)

La Junta Suprema Central

convoca

altres: reorganitzaci de ladministraci(provncies i Diput. provincials), reforma

dels impostos, creaci dun exrcitnacional, obligatorietat del servei militar, creaci Milcia Nacional, implantaci dun ensenyament primari pblic i obligatori, confessionalitat catlica de lEstat, etc.

diverses lleispretenen

eliminar les traves de lAntic Rgim i ordenar lEstat com un rgim liberal:-supressi senyories jurisdiccionals

-llibertat de treball-anullaci dels gremis-unificaci del mercat

-abolici de la Inquisici-inici de la reforma agrria i la

desamortitzaci de terres comunals

destaca

drets del ciutad: llibertatsdimpremta, pensament i opini,

igualtat davant la llei, inviolabilitatdel domicili, dret de petici,

llibertat civil, dret de propietatorganitzaci del poder: monarquia limitada

basada en la divisi de poders:-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboraci

de lleis, tractats internacionals, aprovaci de pressupostos, comandament de lexrcit)

-poder executiu: monarca (direcci del govern, vetsuspensiu durant dos anys)

-poder judicial: administraci de justcia (codisnics en matria civil, criminal i comercial,

garanties en els processos, ...)

unitat jurddica del pas i sobiranianacional exercida mitjanant sufragi

universal, mascul (>25anys) i indirecte(elegits: segons renda)

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)

El regnat de Ferran VII

degut a

trienni liberal (1820-23)

es divideix en

anulla la Constituci i tota la legislaciliberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes(Manifest dels Perses)sexenni absolutista (1814-20)

representa linici dun llarg perodedenfrontament entre la defensa de

labsolutisme i la del liberalisme

restauraci de lAR gaireb del tot aprofita

la situaci internacional: derrota de N, Congrs de Viena, Sta Aliana

-dura repressi contra els dirigents liberals-inicis de loposici: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la

pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)

pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit daldarulls populars i

liberals a les principals ciutatsporta a

-nou govern, amnistia, eleccions-acceptaci Constituci per part

del rei

destaca

-restaura Constituci de 1812 i bona part de la legislaci: llibertatdindstria, abolici gremis, supressi rgim senyorial

-noves normes: desamortitzaci terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de lexrcit, disminuci delme-modernitzaci administrativa (provncies), creaci Milcia Nacional

destaca

pateix dificultats

monarquia: veta lleis, cerca alianaamb potncies europees absolutistes

noblesa tradicional i Esglsia (supressirendes senyorials i delme i venda de bns

monacals): organitzen partides absolutistesi una regncia absoluitsta a la Seupagesia (el final del rgim senyorial els convertia en

arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments

armats contra el liberalismeentre liberals: moderats i exaltats

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)

El regnat de Ferran VIIes divideix en

dcada ominosa (1823-33)

comenaamb

intervenci de la Santa Aliana(IV-1823: entrada dels Cent Mil

Fills de Sant Llus)

comporta

restauraci de labsolutisme, repressi contra els liberals, depuraci de ladministraci i

lexrcitpateix

divisionspoltiques

absolutistesmoderats

intransigentso apostlics

entre

problemeseconmics

tant

camp (progressiva introduccidel capitalisme, baixos preus

dels productes agraris)

hisenda (despesesmonarquia, prdua colnies)

afavoreix

apropament al sector moderatde la burgesia financera i

industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel

proteccionista)

acceptat per

rebutjat per

agrupats al voltant de

Carles Maria Isidre, germ del rei i

previsible successor

organitzenGuerra dels Malcontents o

Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)

descontentsper

restauraci insuficient de labsolutisme (no sha reposat la

Inquisici, shan dissolt els voluntarisreialistes, es permet la presncia

dalguns liberals a ladministraci, ...)

es complica amb

la qestisuccessria

-casament amb Maria Cristina-Pragmtica Sanci (1830):

deroga Llei Slica-neix Isabel

porta

MC (regent) a apropar-se als sectors moderats

(absolutistes i liberals): nougovern reformista, amnistia

destaca

1833: mor FerranVII i reafirma el

testament

no acceptat per

recolzen

inicia

aixecament absolutista (primera guerra

carlina) i proclamacicom a rei

contra

5. La independncia de lAmrica hispnica

El regnat de Ferran VII

viu

el procs dindependncia de lAmrica espanyola (1810-24)motivat per

desenvolupament duna burgesia criolla degut al creixement econmic del s. XVIII

(reactivaci del comer, explotaci de nombroses plantacions, ...)

-lexemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercatameric i pensava que li seria ms fcil un

cop independents

coneix

les idees de la

Illustraci

critica

-discriminaci respecte als crrecs-impostos i crregues-control del comer

aprofita

-lesfondrament de laparellpoltic espanyol degut a la

invasi francesa-la crisi poltica produda pel

retorn a labsolutisme-la manca de diners i tropes

de la monarquia

destaca

-primers focus: virregnat de la Plata (Jos de San Martn: ind. dArgentina, 1810), virregnat de Nova Granada

(Simn Bolvar), Mxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyac (1819) i Carabobo

(1821), Ayacucho (1824)

produeix

-nombroses guerres entre els nouspasos degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials

-aparici de cabdills militars i reforament dels exrcits

-prdua de pes poltic internacional-prdues econmiques per a la

monarquia i la burgesia espanyola

-parlisi del moviment comercial catal(destinat desprs a les Antilles)

-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econmic (inversionsen indstria i terres desamortitzades)