crisi de la restauració: el regnat d'alfons xiii
TRANSCRIPT
Alumnes: Grup: -2º BHCS
-Ana Hernández
-Kike Martínez
-Iris Ferrer
-Jorge Muñoz
-Javi Casañ
Alfons XIII : la crisi de la
Restauració (1902-1931)
Índex
1-. Els intents de regeneració interna del
sistema
1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs
1.1.1-. El protagonisme polític d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
1.2-. La qüestió de Marroc
1.3-. La setmana tràgica de Barcelona
1.4-. Oposició política al règim: republicans i
nacionalistes
1.4.1-. Els nacionalismes
2-. La fallida del Sistema polític
2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial
2.2-. La crisi general de 1917
2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa
2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris
2.2.3-. Esclat de la vaga general
2.3-. Els governs de concentració i la incapacitat de
renovació interna
2.4-. L’agitació social i els efectes de la revolució russa
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
2.5-. Fracàs militar en Marroc: Desastre d’Annual
(1921)
1-. Els intents de regeneració
interna del sistema
Reinat d’Alfons
XIII
Marcat
per
Esperit
regeneracionista
Denomin
at
Revisionis
me
Revisar
sistema
Adaptar-lo al les noves
demandes socials i
polítiques
1.1-. El revisionisme polític i el seu
fracàs
Alfons
XIII
Va unir la seua persona en velles concepcions
decimonòniques
Esperit europeista i
modernitzador
Estava convençut que la Constitució moderada de
1876 li atorgava
No estava disposat a renunciar la sobirania compartida
amb les Corts
Defecte
polític
Esperit
castrense
Afavoria
l’exèrcit
Responsabilitat
política
Acaba amb la pròpia
institució monàrquica
1.1.1. El protagonisme polític
d’Alfons XIII
1.1.2-. Els intents de “revolució des de
dalt”
S.X
X
Intents de reforma del sistema polític de la
Restauració
Cánovas
(1897)
Sagasta
(1903)
More
n
Comença l’etapa
del revisionisme
polític
Protagonit
zat
per
Maur
a
Canalej
as
Partit
Conserva
dor
Partit
Libera
l
Governs
conservadors
Reform
es
Fer la “Revolució des de
dalt”
Aspiren a un
sanejament de la
vida política sense
alterar les bases de
funcionament del
sistema
Legislació
laboral1908 Institut
nacional de
Previsió
Sistema de
Seguritat
Social
Objectiu
Promoure i
facilitar els
segurs socials
col·lectius
Resoldre la
lamentable
situació del
treballadors
Major mesura per
a la “revolució des
de dalt”
Eliminar el
frau i garantir
la neteja
d’eleccions
Llei de
Reforma
Electoral
(1907)
Article
29“els escons
electorals pels
quals tan sols hi
hagués un
candidat es van
adjudicar
directament
sense procés
electoral”
Es va facilitar
encara més la
manipulació
191
0
Liberal
s
“Revolució des de
dalt”
Suport
popular amb
lleis de
contingut
social
Jornada de 9 h. en les
minesRegulació del treball de les
donesAbolició definitiva de l’impost del
consum
Llei de
Reclutament
Servici
militar
obligatori
Mesura
més
il·lustrativa
Canalej
as
1912 Mor
assassinat
per un
anarquista
Final d’esta
inicial
etapa de
reformes
1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder
Clau de l’èxit Estabilitat política
sustentada en dos
pilars
Dos partits
principals
Alternança
pacífica en el
govern de la
nació
Crisi interna dels
dos partits
dinàstics
Explica el protagonisme
polític que va asumir el
monarca
Pràctica del
torn
Confiança
entre els dos
partits
Pacte
entre
caballers
1912
Maura
proclama la
impossibilitat
de mantindre
aquesta
pràctica amb
un partit
liberal
No
aconsegueix
renovar el
sistema polític
Comença
l’enfrontame
nt real entre
ells
1.2-. La qüestió del Marroc
Espanya participa
en el repart d’Àfrica
Nou objectiu
colonial
d’Espanya és el
Marroc
1904
Reconeixia els
interessos
espanyols a la
costa
mediterrània
de Marroc
Conferència
Internacional
d’Algesires
1906
Espanya obté els
drets del nord
d’Àfrica
Ocupació
militar 1909
Governaven
els
conservadors
“Maura”
1.3-. La setmana tràgica de
Barcelona
Marroc Desconte
nt popular
Causa
Reclutament
forçòs de
tropes per a la
guerra
Dos
grups
socials
minoritari
s
El exèrcitObjectiu:
recuperar el
prestigi
professional
perdut en el
desastre del 90
Mitja d’ascens en
el escalafó i de
protagonisme
politic
Els
capitalistes
Explotació de
les mines de
ferro de Rif
Movilització de
reservistes
Vaga
general
convocada
Socialistes
Anarquistes
Govern
Respon
Detenció dels
caps socialistes
i prohibint la
seua premsa31 de
juliol
Insurrecció
liquida
emprendioDura
repress
ió
Mor
Ferrer
Guardia
Anarquist
a
Fundador de
l’escola
moderna
Setman
a
tràgica
Explosió passional
de unes masses
descontentes per les
seues condiciones
de vida
Desencad
ena
Protesta contra el
reclutament per les
guerres del Marroc
1.4-. Oposició política al règim:
republicans i nacionalistesEls partits
republicans
Republica
ns
Principal força
d’oposició
política al règim En l’àmbit
extraparlamentar
i
Dins de les Corts
Intelectuals de
prestigi
Galdós
Ortega i
Gasset
Ramon i
CajalDos grans
partits
republicans
El partit radical
Reformistes
Català
Principal
representant
1.4.1-. Els nacionalismes
Lliga
Regionalista
1906 es va
fundar
Solidaritat
catalana
La esquerra
catalanista no va
tindre un paper
destacat fins a
1922
Fundació de l’Estat
català
Gallec
1918 va sorgir la primera reivindicació
nacionalista
Assemblea de
les Irmandades
de Fala
De la
Es transformen
en
Partido Nazonalista
Galego
Basc
Diferent al
català
PN
V
Recolzat
en el
Ultraconservad
ora xicoteta
burgesia
bilbaïna
recelosa del
progrés i la
industrialització
2-. La fallida del Sistema políticSegona etapa del regnat d’Alfons
XIII
I Guerra
MundialUn declivi
progressiu del
sistema
Convulsio
ns de 1917
Per a
entrar
en
Se inicia
ambVa
aconseguir
el seu punt
més crític
Es va resoldre mitjançant la sortida
autoritària de la dictadura.
2.1-. Espanya davant la I Guerra
Mundial
El Govern
Neutralit
at
Que va augmentar la
demanda exterior dels
seus bensProcés
inflacionistaEscassetat d’alguns
productesBeneficis
empresarialsEmpobriment dels treballadors
Repercussió de la 1
GM
La opinió pública
Dividid
a
en
Aliadòfils Germanòfils
Intelectuals i
simpatitzants
d’esquerra.
Simpatitzants de
dreta.
2.2-. La crisi general de 19172.2.1-. Rebel·lió de les Juntes
Militars de DefensaResaltem els
següents fets
Sorgides per
La pérdua de poder adquisitiu
dels sous a causa de la inflació.
El favoritisme del Ministeri de
Guerra en la seua política de
ascensos.
La propensió del
monarca a
inclinar a favor
dels militars en
els conflictes
entre poder civil i
militar
La revitalització
del protagonisme
militar fora de les
casernes i
camps de batalla
Inici de la crisi de
1917
Cambó va convocar als
parlamentaris catalans a
una assemblea il·legal el
5 de juliol, a Barcelona.
En la segona convocatòria es van
ratificar els acords de l'anterior reunió
en una moció signada per catalans,
republicans i socialistes.
2.2.2-. Assemblea de
Parlamentaris
La Assemblea es va desarticular pels
següents motius
La negativa de la Junta Militar de
Defensa
Les divergències i
desconfiances entre els
propis assembleistes
La participació dels
catalanistes de Cambó en el
nou Govern de coalició que
es va formar l'1 de
novembre.
2.2.3-. Esclat de la vaga general
Després de l’ Assemblea
de Parlamentaris es varen
formar dos comitès de
vaga
Es va convocar abans del
previst (per al 13 d'agost),
per una vaga ferroviària a
València que va precipitar
els esdeveniments
Barcelon
a
Madrid Amb
representants de
UGT i PSOE
Integrada per la CNT
Davant la vaga el Govern va actuar
de manera molt enèrgica
Va detindre el
comitè de vaga
Va traure les tropes
al carrer
2.3-. Els governs de concentració i
la incapacitat de renovació interna
Alfons XIIIForma dos
governs de
concentració
Liberals
Conservadors
Presidits per un
membre dels partits
del sistema liberal
Procés de
descomposic
ió
RAONS
Vells partits dividits en últiples
faccions
Sistema incapaç de renovar-se i de
integrar a les noves forces socials i
polítiques
El rei es mostrava cada
vegada més reaci i recolçava
als militars
2.4-. L’agitació social i els efectes de
la revolució russa
Necessitat de
mantindre la
producció
Satisfer
la
demand
a
exterior
Patrons més propensos a la
negociació que a l’enfrontament
amb els obrers
Triomf de la
revolució
bolxevic de
1917
Rússia es
va
convertir
en un mite
Paradís dels
treballadors
El Govern adopta
mesuresJornada de 8 hores en la indústria
(1919)
2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia
Andalusi
a
Entre
1918 y
1920
Fase
d’activitat
revolucionàri
a
Trienni bolxevic
Provocat per
múltiples factors
La revolució
socialAcabà al 1920 Conseqüència de
la declaració de
l’estat de guerra i
la consegüent
repressió.
2.4.2-. La violència creixent en Catalunya
Cataluny
a
Corrent
majoritària
Anarcosindicali
sta
Sindicalista
Més violenta i
partidaria de l’acció
directa.
Moderada i
pragmàtica.
Resposta de la
patronal catalana
Davant la vaga
obrera, el lock out.
Davant l’acció directa, el
terrorisme blanc.
Tancament
temporal de
l’empresa.
Contratació de
bandes armades per
a assassinar a
dirigents obresr i
sindicals.
2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del
socialisme
Triomf de la
Revolució
rusa en 1917
Nova difusió
ideològica del
moviment
obrer
191
9
Moscou Tercera
Internacio
nal
Va
pretendre
Agrupar a totes les
organitzacions
obreres per a
estendre
l’experiència
revolucionaria rusa a
tot el món
En 1920 el grup de
Juventuts va
decidir
Transformar-
se en el Partit
Comunista
de Espanya
(PCE)
Un grup minoritari Fundà
Partit
Comunista
Obrer
Espanyol
Se unificà amb
el Partit
Comunista
d’Espanya.
2.5-. Fracàs militar en Marroc:
Desastre d’Annual (1921)Conveni
entre
França i
Espanya
(1912)
convertei
x
Les zones de influència dels dos
països en el Marroc en un Protectorat
compartit.
Zona més xicoteta i
pobra que la del
francésInconvenients
1. Territori molt
muntanyòs.
2. Vies de
comunicació
escasses.3. Riquesa en les
mines.4. Població
fragmentada en
tribus.