1b-el regnat d'isabel ii

37
TEMA 1b: TEMA 1b: EL REGNAT EL REGNAT D’ISABEL II: LA D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL L’ESTAT LIBERAL (1833-1868) (1833-1868)

Upload: jcorbala

Post on 09-Jun-2015

3.357 views

Category:

Education


0 download

DESCRIPTION

Hola gent! Aquí teniu la presentació que hem fet servir aquests dies a classe. És un compendi de diversos powerspoints d'altres profes que es poden trobar per la xarxa. A aquestes persones els vull donar les gràcies. Si hi ha alguna part d'aquesta presentació, imatge, gràfic... que cal treure pels drets que siguin, que ho facin saber i els treuré.

TRANSCRIPT

Page 1: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

TEMA 1b: TEMA 1b: EL REGNAT EL REGNAT D’ISABEL II: LA D’ISABEL II: LA CONFIGURACIÓ DE CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)(1833-1868)

Page 2: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

QUÈ APRENDREM?QUÈ APRENDREM?

1.Quines van ser les motivacions carlistes?

2. Com es va desmantellar l’Antic Règim?

3. Quines són les característiques del liberalisme?

4. Per què els militars van tenir un paper tan actiu a la política espanyola del XIX (i també del 1/3 del XX)?

Page 3: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Entre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va implantar el liberalisme. Monarquia constitucional i parlamentària Propietat feudal propietat privada Llibertat d’indústria i comerç. Nova classe dirigent: burgesia agrària, sorgida de la vella noblesa terratinent i la burgesia financera.

Aquest procés a Espanya va ser llarg i complex.

Page 4: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

CRONOLOGIA REGANT ISABEL IICRONOLOGIA REGANT ISABEL II

Page 5: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)

Al 1833 el absolutistes més conservadors no van reconèixer Isabel II com a reina d’Espanya.

Guerra civil entre carlistes i Maria Cristina .

1.1 DUES OPCIONS ENFRONTADES.CARLISME: tradicionalista, absolutiisme i antiliberal.

part de noblesa rural.

majoria del clergat.

camperols del País Basc, Navarra, Catalunya,

València i Aragó.

Petits propietaris empobrits que desconfiaven de les reformes igualitàries dels liberals (venen les seves terres a grans propietaris).

Defensaven la monarquia absoluta, el domini de l’Església catòlica i del sistema foral.

Page 6: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Maria Cristina:

- part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris,

jerarquia eclesiàstica... (els fidels a FerranVII).

- Va pactar amb els liberals moderats que comptaven amb la

Corona per un trànsit pacífic al règim liberal.

- Per comptar amb el suport de les classes més populars es

va veure obligada a acceptar les demandes reformistes dels

més progressistes.

1.2 EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.

La guerra s’inicià al País Basc i Navarra, els carlistes dominaren el camp i els liberals les ciutats.

Els carlins no comptaven amb un exèrcit guerrilles que davant la poca resistència isabelina aconseguiren crear un exèrcit que avançà cap a Madrid. No aconseguiren prendre-la i retornaren al nord.

Page 7: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus.

Isabel II tingué el suport d’Anglaterra, França i Portugal.

Al 1835 ofensiva liberal (Espartero) per defensar Bilbao.

Al final de la 1ª Guerra Carlina els carlins no havien pogut aconseguir el tron amb les armes i es van dividir:

Intransigents més propers a Carles continuar guerra.

Transaccionistes volien arribar a un acord amb liberals.

El general Maroto, en nom d’una part dels carlins signà el

Conveni de Bergara amb Espartero (1839).

Cabrera va continuar resistint una guerra ja perduda

que va acabar al 1840.

Page 8: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

General Maroto

General espartero

Page 9: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843)

2.1 L’INICI DE LES REFORMES LIBERALS: L’ESTATUT REIAL DE 1834.

Entre 1833 i 1843 els progressistes van desmantellar el sistema de l’Antic Règim. La guerra carlina va propiciar la revolució liberal.

El bàndol isabelí havia de trobar una base social que reagrupés els absolutistes moderats amb els liberals.

Tasca confiada a Martínez de la Rosa, cap de govern:

Estatut Reial del 1834.

Reconèixer drets i llibertats polítiques però sense

acceptar la sobirania nacional ni la separació de

poders.

Liberalisme censatari: limitar el poder absolut amb un

parlament representatiu (classes benestants).

Reformes insuficients per una part dels isabelins, això va

acabar de consolidar els dos grups liberals:

Page 10: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Moderats: suport de la corona i antics privilegiats.

Progressistes: necessaris per Isabel reformes

2.2 L’ARRIBADA AL PODER DEL PROGRESSISME

Progressistes descontents en les tímides reformes tenien influència o domini sobre el moviment popular, Milícia Nacional i Juntes revolucionaries

Revoltes urbanes: (1835) Andalusia, Barcelona, Madrid

Petició a la regent: reunió de Corts, llibertat de premsa,

llei electoral, organització de la Milícia per fer front als

carlins.

Maria Cristina designà a Mendizábal per formar un govern liberal.

Reformes dins els límits de l’Estatut Reial:

Desamortització per aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme

Page 11: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destitució de Mendizábal (1836) revolta dels progressistes i militar alçament de La Granja la regent davant la necessitat d’un model social i econòmic liberal i un règim constitucional govern progressista i Constitució 1812

2.3 LES REFORMES PROGRESSISTES (1835-1837)

Els progressistes (Mendizábal) van encarregar-se de desmantellar l’Antic Règim i implantar règim liberal, constitucional i monarquia parlamentària.

Reforma agrària (drets de la propietat)

Dissolució del règim senyorial (iniciat a Cadis) perdia els

drets judicials, però es podia quedar amb les terres.

Desvinculació dels drets de les terres iniciat a Cadis

(mayorazgos)

Terres al lliure mercat.

Desamortització i dissolució ordres religiosos béns per

l’Estat recursos per lluitar contra els carlins i crear base

social de compradors que s’impliqués amb el triomf liberal.

Page 12: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Béns desamortitzats fins el 1845

Page 13: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Mendizábal

Page 14: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Altres reformes legals per liberalitzar l’economia:

Abolició privilegis de la Mesta (1836); lliure explotació

muntanya

llibertat arrendaments agraris

Abolició gremis; duanes interiors ; delmes; llibertat

d’indústria i comerç.

Implantació del liberalisme econòmic

Page 15: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

2.4. LA CONSTITUCIÓ DE 1837 El govern progressista del 1836 va convocar Corts extraordinàries i al 1837 van aprovar una nova Constitució.

Acceptaven el liberalisme conservador (la Corona: moderadora)

Sobirania nacional.

Àmplia declaració dels drets (premsa, associació, opinió...)

Divisió de poders.

Absència confessionalitat catòlica, però la manté (+progressista)

Introdueix el Senat, més conservador.

concedeixen més poders a la Corona (veto, dissolució del Parlament)

Sufragi censatari (2-4 % població)

Page 16: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Sistema político de 1837

Page 17: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO 2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843)(1841-1843)

Eleccions 1837 majoria pels moderats intentaren desvirtuar els elements més progressistes de la Constitució del 1837.

Lleis electoral més restrictiva.

Limitar llibertat de premsa.

Elecció dels batlles de capitals de província per part de la

Corona.

Legislació per reimplantar el delme i tornar béns a l’Església.

Suport de Maria Cristina enfrontament amb els progressistes

insurrecció

Maria Cristina dimiteix progressistes donen suport a Espartero

Page 18: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Regència autoritària (1841-1843)

Obre mercat al cotó anglès amenaça als catalans aixecament

burgesia i classes populars Espartero bombardeja Barcelona

part dels progressistes i catalans en contra

Moderats (Narváez i O’Donnell) aprofiten i conspiren contra Espartero que s’exilia .

Les Corts per evitar una altra regència avancen la majoria edat d’Isabel.

Page 19: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL

3.1 PARTITS POLÍTICS. MODERATS I PROGRESSISTES

Page 20: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL

3.2 EL PES DE L’EXÈRCITL’exèrcit va ajudar a guanyar les guerres carlines i també va ser qui va fer lliurar el poder de la Corona a les Corts.Els caps dels partits eren militars (prestigi i reconeixement No era un sistema militar però executava els canvis.

3.3 JUNTES I MILÍCIALes Juntes sorgien puntualment (per exemple el 1808) quan les expectatives de govern no responien als desitjos burgesos i populars. El sufragi censatari marginava a la majoria de la població.La Milícia també va sorgir al 1808 i a les Corts de Cadis la transformaren en força nacional, alternativa a l’exèrcit (lluita per implantar el liberalisme)

Page 21: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

4. ELS MODERATS AL PODER (1843-4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)1868)

Al 1843 Caiguda l’Espartero Isabel II reina moderats al poder amb el suport de la Corona (1843-1868).

4.1 LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT (1843-1854)

Eleccions 1844 sistema que afavoria els cacics i govern les Corts amb majoria moderada (Narváez).

Domini de la burgesia terratinent limiten les llibertats consolidar estat liberal conservador que afavorís les noves classes dominants .

Constitució 1845. (moderada conservadora)

Rebutja la sobirania nacional, vol sobirania del Rei amb

les Corts

+ poder a l’executiu i -poder de les corts en el legislatiu.

Religió catòlica únicament.

Restricció del dret a vot.

Senat nomenat per la reina.

Restricció dels drets de la Constitució del 1837

Page 22: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Els moderats van millorar la relació amb l’Església:

Supressió de venda de béns.

Finançament públic del culte i el clergat.

Concordat amb la Santa Seu

A partir d’aquest moment l’Església dóna suport a Isabel II (cop contra els carlins!!)

Page 23: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

4.2 LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

Liberalisme moderat construcció d’una estructura liberal basada en el centralisme i la uniformització.

Reforma fiscal i d’Hisenda del 1845 centralitzar impostos.

Unificació del Codi Penal (1851).

Reorganització administrativa en províncies (1833) reforçà

l’estructura centralista amb els governs civils i militars

provincials.

Estructura jeràrquica piramidal:

Ministeri de Govern governadors alcaldes

(Madrid) (províncies) (+2000 Rei)

Dissolució Milícia Nacional Guàrdia Civil (1844)(-2000

governador)

Page 24: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Divisió provincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

Page 25: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

4.3 LES ALTERNATIVES AL MODERANTISMEAmb els moderats les Corts perderen personalitat control electoral El carlisme continua amb una forta oposició:

Segona guerra carlina (Catalunya 1848-1849) El Partit Demòcrata crític amb els moderats i la monarquia d’Isabel II 1854 intent de reforma Constitució per llevar poder al Parlament

Cop progressistes i una part de moderats, encapçalat per O’Donnell.

Manifest de Manzanares on es demana el compliment de

la Constitució, reforma Llei electoral, impostos, restauració Milícia Nacional.

Isabel II cridà a Espartero per formar govern i O’Donnell ministre de guerra.

Page 26: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

OPCIONS POLÍTIQUES

Partits polítics Monarquia constitucional

• Classes populars urbanes

• Oficials de baixa graduació

• Terratinents• Burgesia comercial

• Vella noblesa• Alt clergat• Alts càrrecs militars

MODERATS

defensen

PROGRESSISTES

són

• Propiedad privada

• Ordre• Soberania compartida

• Restricció de drets

• Catolicisme

defensen

Sufragi molt censatari

utilitzen

els recolzen

• Narváez• Bravo Murillo

• Soberania nacional• Hegemonia de les Corts• Poders locals/provincials• Drets col·lectius i individuals

• Sufragi censatari una mica més ampli

• Reforma agrària• Límits a l’Església

defensen

• Mendizábal• Espartero• Prim

com

• Sectors de la burgesia industrial i financera• Mitjana i petita burgesia

Escisió de

DEMÓCRATES

defensen• Sobirania popular• Sufragi universal• Drets socials• Paper de l’EstatREPUBLICANS

són

Unión Liberal

Escisió de

escisions

com

O’Donell

No volen monarquia

Page 27: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Principals punts dels diferents partits polítics

Page 28: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

4.4 EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) Van intentar restaurar els principis del 1837 elaborant una nova constitució (1856) que no va arribar a ser promulgada.Reformes per defensar interessos de la burgesia urbana i classes mitjanes,

Desamortització Madoz (1855): Església, Estat, Ajuntaments...

Recursos per modernitzar el país:

Llei de ferrocarrils (1855)

Legislació sobre: reforestació, telègraf, carreteres...

Legislació sobre sobre: desenvolupament bancari, miner i de les societats per accions.

Page 29: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Les reformes no van millorar la situació ni la demanda de les classes populars clima de conflictivitat social.

La crisi econòmica provoca revoltes obreres a Barcelona (1855), demanen:

reducció impostos.

Llei del treball abolició quintes.

millores salarials i reducció jornada

algunes millores i permetia sindicats obrers.

Tot i així al 1856, la greu crisi provoca alçaments populars

Espartero dimiteix:

Isabell II confia el govern a O’Donnell que reprimeix durament les protestes populars.

Page 30: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

La desamortització de Madoz (1855)

Page 31: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868)

O’Donnell (Unionista) reinstaurà (1856) els principis dels moderats reflectits en la constitució del 1845 però no la legislació econòmica.

Un mes després Isabel II posa al govern a Narváez que reinstaura

totalment la Constitució de 1845.

Al 1858 Narváez (moderat) dimiteix perquè no vol ascendir qui

seria el pare d’Alfons XII

O’Donnell (unionista) torna (1858-1863): conservadorisme, estabilitat política.

Page 32: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

Política exterior activa per desviar l’atenció dels problemes interns. Al 1863 els Unionistes són incapaços de fer front a l’oposició progressista, demòcrata i republicana, ni a la situació econòmica del país.

O’Donnell dimiteix la reina dóna el poder als moderats (1863-68)

Govern autoritari al marge de les Corts i no millora l’economia.

Molts sectors de la societat volen capgirar la situació.

No basta un canvi de govern.

Implicava fer caure la monarquia d’Isabel II

Revolució del 1868

Page 33: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

La descomposición del sistema isabelino

La nit de Sant Daniel (1865)

Sublevació del quarter de San Gil i afusellament del amotinados (1866)

La inestabilitat del regnat d’Isabel II (1833-1868)

Page 34: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

La política exterior espanyola a mitjans del segle XIX

Page 35: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II

5. LES CONSTITUCIONS...5. LES CONSTITUCIONS...

Page 36: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II
Page 37: 1b-EL REGNAT D'ISABEL II