(1788 1833) (1833 1869) el sexenni democràtic la restauració ?· la crisi de l’antic règim...

Download (1788 1833) (1833 1869) El Sexenni democràtic La Restauració ?· La crisi de l’Antic Règim ...…

Post on 16-Feb-2019

214 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

1

2

ESPANYA AL SEGLE XIX

La crisi de lAntic Rgim

(1788 1833)

Lpoca isabelina

(1833 1869)

El Sexenni democrtic

(1869 1873)

La Restauraci

(1874 1902)

Professor.:J.A. Burguet

3 4

LA CRISI DE LANTIC RGIM (1788 1833)

Regnat de Carles IV (1788 1808)

Guerra i revoluci (1808 1814)

Regnat de Ferran VII (1814 1833)

Restauraci absolutista (1814 1820)

Trienni Liberal (1820 1823)

Dcada Ominosa (1823 1833)

Guerra dIndependncia (1808 1814)

Les Corts de Cadis (1810 1812)

Professor.:J.A. Burguet

2

5

Regnat de Carles IV

(1788 1808)

Coincideix amb la Revoluci Francesa

ETAPES

Hostilitat amb Frana

Aliats amb Frana

Tractats

Sant Ildefons (1800) Fontainebleau (1807)

Reacci contra Frana

Mot DAranjuez 17-3-1808

Renncies de Baiona

(maig 1808)

Professor.:J.A. Burguet

6

Guerra dIndependncia (1808 1814)

Maig 1808 novembre 1808

Alament poble

Junta Suprema Nacional

Setges, guerrilla, regular

Constituci de Baiona

Bruch, Bailn Torres Vedras,

Desembre 1808 juliol 1812

1. Control Andalusia

2. Saragossa i

Valncia (setges)

3. Junta Central a

Cadis

Ofensiva final

Rssia

Wellington

Los Arapiles, Vitria,

San Marcial

Professor.:J.A. Burguet

7

Significat de La guerra

Procs revolucioanri

Moviment dalliberament

s una guerra civil

s un desastre Econmic

Noves formes de combatre

Juntes de Defensa

Professor.:J.A. Burguet

8

Fase revolucionria

de la guerra

Les Corts

de Cadis

Professor.:J.A. Burguet

3

9

Fi

societat

estamental

Abolici primogenitures i senyorius

Desamortitzaci terres esglsia

Abolici Inquisici

Abolici dels gremis

Igualtat davant la llei

Privatitzaci terres de realenc

Contribuci nica i proporcional

Professor.:J.A. Burguet

10

Constituci

de 1812

Nacional

Unicamerals

Universal mascul indirecte

Monarquia moderada

Religi Catlica

Sobirania

Sufragi

Executiu Reiministres doble

confiana

Legislatiu Rei + Corts

Divisi poders

Corts

Declaraci de drets

Professor.:J.A. Burguet

11

Regnat de Ferran VII

1814 - 1833

Mar de 1814: Ferran VII torna a Espanya

Manifest dels Perses

Restauraci absolutista (1814 1820)

Deroga decrets Corts de Cadis

Persecuci liberals

Aproximaci pasos Santa Aliana

Pronunciaments

Liberals Militars

Professor.:J.A. Burguet

12

Regnat de Ferran VII

1814 - 1833

Trienni Liberal (1820 1823)

Ferran VII jura Constituci de 1812

Divisi dels liberals

Exaltats Moderats

Reformes

Decrets de Cadis

Partides realistes

P. Basc Navarra

Santa Aliana

Cent Mil Fills de

Sant Llus

Restauraci

absolutista

Professor.:J.A. Burguet

4

13

Regnat de Ferran VII

1814 - 1833

Dcada Ominosa (1823 1833)

Ferran VII deroga Constituci de 1812

Coincideix amb la prdua de les colnies dAmrica

Repressi

liberals

Exili Pronunciaments

Sunix a Carles M Isidre

1827: Revolta dels

Malcontents

Noblesa apartada del

poder

Descontenta

Professor.:J.A. Burguet

14

La qesti

successria

Felip V

1713 Llei Slica

Les dones no poden regnar

Ferran VII

Conficte dinstic:

Carlistes Isabelins

1830 Pragmtica Sanci //

Professor.:J.A. Burguet

15 16

2. - LPOCA ISABELINA,

1833-1868

El liberalisme

Les Regncies,

1833-1843

M Cristina de Borb, 1833-1839

Espartero, 1840-1843

Regnat dIsabel II,

1844-1868

Primer govern moderat, 1844-1854

El Bienni democrtic, 1854-1856

La Uni Liberal i la crisi del govern moderat, 1856-1868

Implantaci del liberalisme

Professor.:J.A. Burguet

5

17

Grups

pltics

Absolutistes +

Carlistes

Liberals

Progressistes Moderats

Professor.:J.A. Burguet

18

2.1. El liberalisme

1833-1843 Saconseguixen reformes iniciades en

1810-1814 / 1820-1823

1843-1868 Consolidaci de les reformes

Reformes

Forces socials

Burgesia Moderats Sobirania Rei + Corts

Progressistes Sobirania popular Radicals

Classes mitges Intellectuals, professions liberals

Camperols Carlisme i anarquisme

Proletariat Republicanisme i anarquisme

Exrcit Arriba a governar amb colps dEstat

Absolutistes i carlistes Noblesa i esglsia

INESTABILITAT SOCIAL

PRONUNCIAMENTS MILITARS

Professor.:J.A. Burguet

19

Regncia de M Cristina de Borb

1833 - 1840

Primera guerra carlina

Conflicte dinstic

Isabel II Carles M Isidre

Conflicte poltic

Liberals Absolutistes

Pas Basc, Navarra, Arag, Catalunya i Valncia

Du, Ptria i

Furs

Derrotats en 1839 per Espartero

Pau de Vergara

Professor.:J.A. Burguet

20

Regncia de M Cristina de Borb

1833 - 1840 Aliana amb els liberals

Cea Bermdez

Martnez de La Rosa

1834 Estatut

Real

Revoltes populars generalitzades

Mendizbal

Govern

1836 Sargents de la Granja

Constituci 1837

Professor.:J.A. Burguet

6

21

Reformes progressistes

Desamortitzaci bns de lesglsia

Dissoluci definitiva del rgim senyorial:

camperols sense terra

Desvinculaci de les terres:

es poden vendre lliurement

Abolici privilegis de la Mesta

Professor.:J.A. Burguet

22

TERRES AMORTITZADES O VINCULADES

PROPIETAT DE LA TERRA EN LANTIC RGIM

En mans de

NOBLESA ESGLSIA MUNICIPIS

SENYORIUS

Justcia

Governadors i

autoritats

municipals

administra

nomena

propietats

urbanes rstiques

Bns

comunals

Bns de

propis

Prats i

boscos

Camps

arrendats

s com

Camperols cultiven cultiven

Desvincular Desamortitzar

cultiven

Professor.:J.A. Burguet

23

OB

JE

CT

IU

S

DE

SA

MO

RT

IT

ZA

CIO

NS

Amortitzar deute pblic

Finanar guerra contra carlistes

Millorar lexplotaci agrria

Implantar propietat privada plena

Contribuir desenvolupament

industrial i comercial

Financiar ferrocarril (Madoz)

Crear classe xicotets i mitjans

propietaris agraris

Aconseguir recolzament al liberalisme

i per a Isabel

ECONMICS

SOCIALS

POLTICS

Professor.:J.A. Burguet

24

CO

NS

EQ

NC

IE

S

DE

SA

MO

RT

IT

ZA

CIO

NS

(I)

Lliure, individual, plena

Xicoteta i mitjana nord

Gran propietat sud

La producci en augmentar la

superfcie cultivada

No millora productivitat ni es

modernitzen sistemes cultiu

Canvia paisatge agrari per roturacions

Monocultiu cereal, vinya i olivera

RGIM PROPIETAT

AGRICULTURA

ESTRUCTURA PROPIETAT

Professor.:J.A. Burguet

7

25 25 25

CO

NS

EQ

NC

IE

S

DE

SA

MO

RT

IT

ZA

CIO

NS

(II)

No sinverteix en indstria

No ressol problema deute

Benefici noblesa i burgesia

Concentren la major part de la propietat agrria

Perjudic a lesglsia, municipis i camperols

Augment nombre de jornalers sense terra

SOCIALS

ECONMIQUES

URBANES

Allibera sl per a construir i modernitzar les ciutats (eixamples, places, carrers rectes)

Professor.:J.A. Burguet

26

Constituci

De 1837

Sobirania

nacional

Moderada

Corts

bicamerals

La reina elegeix el Senat

Sufragi

censatari

Lleis:

Rei + Corts

Separaci

de poders

Professor.:J.A. Burguet

27

Regncia dEspartero

1840 - 1844

Lexrcit pren el poder per primera vegada

Divisi progressistes

Conspiracions des de lexili

Revolta Barcelona de 1842

Purs

Esparteristes

Provoca dictadura personal

P