UNITAT 1: L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIMUNITAT 1: L EUROPA DE L ANTIC RÈGIM

Contesteu les següents preguntes :Contesteu les següents preguntes :http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/revfran/actividades/antiregimentest.htm

Eix cronològic:

UNITAT 1. L’EUROPA A L’ANTIC RÈGIM

È- BASES DE L’ANTIC RÈGIM- UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

DEMOGRAFIA UNA POBLACIÓ ESTANCADA- DEMOGRAFIA: UNA POBLACIÓ ESTANCADA- INDÚSTRIA ARTESANAL I TRADICIONAL

EL COMERÇ- EL COMERÇ- LA SOCIETAT ESTAMENTAL

L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC- L ABSOLUTISME MONÀRQUIC- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

BASES DE L’ANTIC RÈGIM

L’expressió Antic Règim va ser utilitzada pelsrevolucionaris francesos del 1790 per designar la societat

li i Ai í d dó l j dque volien canviar. Així doncs, dóna nom al conjunt denormes, estructures socials i formes de govern i propietatque es van donar a Europa fins a les revolucions liberalsiniciades a finals del segle XVIIIiniciades a finals del segle XVIII.

La societat de l’A.R. es basava en la desigualtat. Divididaen tres estaments.El è i d àfi t it t d El règim demogràfic es caracteritzava per unes taxes denatalitat i mortalitat molt elevades, i un creixementvegetatiu molt lentL’ i d b à i L’economia era de base agrària

El sistema polític predominant era la monarquiaabsoluta.

1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

E i bà i lEconomia bàsicament ruralEntre el 80 i 90 % de la població es

d di l t í l i t dedicava a les tasques agrícoles, i aquesta activitat proporcionava gairebé el 75% de la producció global de bésla producció global de bés.

Una agricultura molt poc productiva (insuficient)= agricultura de (insuficient)= agricultura de subsistència.

No hi havia especialització i el comerç era No hi havia especialització i el comerç era escàs= autoconsum

UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

El l i i it ió d’ t t fi i t t d Els camperols vivien en situació d’escassetat, fins i tot de veritable misèria. CRISIS DE SUBSISTÈNCIA.

L’escassa productivitat de l’agricultura es devia a l’endarreriment tecnològic i el predomini de la propietat senyorial de la terra= règim senyorial.

ELS DRETS SENYORIALS: eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors en virtut del seu domini sobre la terra.sobre la terra.- senyoria territorial (conjunt de terres en mans d’un senyor). Aquesta constava: - reserva senyorial

- la resta, dividia en masos - senyoria jurisdiccional

La terra era la font de riquesa més important La terra era la font de riquesa més important.

UNA POBLACIÓ ESTANCADA

U bl ió t d l di t i lt Una població estancada vol dir que augmentava poc i molt lentament:

taxes de natalitat(entre el 35 i un 40%0) i mortalitat molt elevades (entre el 35 i 40%0) (mortalitat catastròfica). Ïndex de fecunditat alt: 5xdona

Una esperança de vida baixa: aprox. 28 anysp ç p y L’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques Una mortalitat infantil molt elevada

C i t t l t ti b i l Creixement natural o vegetatiu baix o nul Aquestes característiques corresponen a l’anomenat: Cicle

demogràfic antic Causes de les taxes de natalitat i mortalitat tant

elevades

EL COMERÇEL COMERÇ La insuficiència dels transports: tipus de

transport i de caminsHi ha un comerç interior i un comerç colonial.Comerç interior: solia tenir un abast local o

comarcal, i fires periòdiquesComerç colonial: es van obrir noves rutes

íti i l l i l ti marítimes i el comerç colonial es va convertir en un estímul per les economies europees

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

Societat dividida en tres estaments o grups socials, amb escassa mobilitat entre ells: la socials, amb escassa mobilitat entre ells: la noblesa, el clergat (PRIVILEGIATS) i el tercer estat (NO PRIVILEGIATS).

Societat basada en la desigualtat d’origen, perquè el naixement determinava la pertinença a perquè el naixement determinava la pertinença a un grup o altre i era molt difícil canviar de posició social.

Societat basada en la Desigualtat civil: ladivisió social es basava en el privilegi jurídic

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

P i il i i i é d l Privilegiats: eren una minoria, només un 2% de la població:- NOBLESANOBLESA- CLERGAT

No privilegiats: comprenia la majoria de la població, grups de condició molt diversa que només compartien una característica: no tenien privilegis jurídics ni econòmics:- BURGESIABURGESIA- CLASSES POPULARS URBANES- PAGESIA

(Mirar piràmide de societat de l’AR, pàg. 8)

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS APODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS AL’EUROPA DEL SEGLE XVIII ABSOLUTISME: forma de govern en què el poder

suprem està en mans d’una sola personaanomenada rei sobirà emperador monarcaanomenada rei, sobirà, emperador, monarca.

El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres estamentsels altres estaments

Dret diví Poder absolut:característiques Ex més complet: la Poder absolut:característiques. Ex. més complet: la

monarquia francesa dels Borbó, sobretot la de Lluís XIV (“rei Sol”)( )

La pràctica del govern absolut: institucions que l’assessoraven i executaven els seus mandats:

C ll d’E t t- Consell d’Estat- Secretaris d’Estat

G d i d- Governadors o intendents- Funcionaris o buròcrates

Els límits de la monarquia absoluta: llei divina, dret natural i lleis fonamentals de cada regne

É"És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l'esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus ; qcortesans la seva existència i la seva autoritat; la plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai contra mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la me a a to itat q e els oficials del me meva autoritat que els oficials del meu Tall procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l'execució de la llei; l'ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la Nació, dels quals se sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que a les meves qmans."

Discurs de Luis XV al Parlament de París el 3 de març de 1766el 3 de març de 1766.

2.2.- LA CONTESTACIÓ A L’ABSOLUTISME

Els inicis del parlamentarisme (certa separació dels poders)

Però no a tot Europa hi havia monarquies absolutes. Al llarg del segle XVII,a Anglaterra i Holanda es van imposar règims parlamentarisHolanda es van imposar règims parlamentarisen què les classes mitjanes van aconseguir participar en el poder polític.

“Habeas corpus”, 1679 (Carles II)

Tractat d’Utrecht i Rasttat, 1713-1715, fi del d lí i l i è i poder polític espanyol i pactes entre potències

europees, beneficiari: Anglaterra

Conformació de grans potències com: França, À i i Rú i E P ú iÀustria i Rússia, Estat en ascens Prússia.

Política d’equilibri europeu: política de pactes, permetint un creixement Econòmic gràcies a l’expansió colonialEconòmic gràcies a l’expansió colonial.

També van haver conflictes pel control de colònies i del comerç: Guerra delsSet Anys Doc 5Set Anys. Doc 5

4.- Transformacions econòmiques i socials en el segleq gXVIII

4.1.- El creixement de la poblacióLa introducció de nous conreus vinguts d’Amèrica i detècniques agrícoles noves va permetre un augment de laproducció agrícolaproducció agrícola.L’augment de producció agrícola, juntament amb la manca degrans epidèmies i de guerres, portarà a un augment de lapoblació a alguns països d’Europa.

4.2.- L’augment de la producció: les manufactures L’augment de la població el creixement de la necessitat de productes manufacturats

demanda a les colòniesDoc. 2

controls pels gremiscontrols pels gremis

Era necessari per a crèixer, lliurar-se treball industrial domèstic

Van augmentar les manufactures a partir del segle XVIII, unsestabliments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada,que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,és a dir, el precedent de les fàbriques modernes.

4.3.- Comerç colonialçImportant creixement per: productes valorats (cacau,

tabac, café, sucre, cotó…Colònies com a mercats importants, manufactures Noves rutes marítimesGran importància del comerç d’esclaus

4.4.- L’ascens de la burgesiagEl grup més dinàmic econòmic i culturalment.Però, dificultat per accedir al poder polític, reservat a laPerò, dificultat per accedir al poder polític, reservat a la

noblesa.Activitats:

- burgesia rendista: ingressos que li proporcionavenles seves propietats (urbanes i/o rurals).- La burgesia financera: banquers o cobradorsd’impostos.- La burgesia manufacturera es dedicava a laindústria.- la petita burgesia vivia de la seva feina comartesans, comerciants o professionals liberals(metges notaris etc )(metges, notaris, etc.).

La burgesia expressa la seva frustració perquè estavensotmesos a forts impostos i no tenien accés als primersll d l’E t t l l t l blllocs de l’Estat, els quals eren reservats a la noblesa,demanaven la fi dels privilegis estamentals Doc. 3

6 LA IL·LUSTRACIÓ: IDEES NOVESDAVANT DE L’ANTIC RÈGIM

La Il.lustració: moviment intel·lectual a Europa,sobretot França, al segle XVIII, es va caracteritzarper l’aparició i el desenvolupament d’una nova formaper l aparició i el desenvolupament d una nova formade pensar i veure la realitat social.

Defensaven: Defensaven:- llibertad de consciència i de pensament

cap religió sobre ningun altra- cap religió sobre ningun altra- tolerància entre homes i idees

organització basada en els principis de llibertad i- organització basada en els principis de llibertad iigualdad

Aquestes idees van obrir el camí a les revolucionsAquestes idees van obrir el camí a les revolucionsamericana i francesa.

6.2.- La crítica de l’Antic RègimNova doctrina política: LIBERALISMEFilòsofs més importants:

- Montesquieu divisió de podersq p- Rousseau contracte social i sobirania nacional- Voltaire defensor de la llibertad de

consciència (tolerància religiosa)

Els il·lustrats s’oposen a la societat estamental, Doc 2 i doc 3

El liberalisme econòmicEl liberalisme econòmicNova doctrina: FISIOCRÀCIA, principal teóric

Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la iniciativa individual, s’oposa al mercantilisme. Doc 5

6.3.- El despotisme il·lustrat“Todo para el pueblo pero sin el pueblo”Mesures reformistes aplicades per monarques absoluts.Trets més comuns:

- racionalització de l’administració- Foment de l’educació- Modernització econòmica, llibertad de comerç.

Malgrat els canvis hi havia una Malgrat els canvis hi havia una contradicció, no es podia mantenir l’Antic Règiml Antic Règim.