LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Download LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Post on 16-Jan-2015

1.185 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

LA CRISI DE LANTIC RGIM

TRANSCRIPT

  • 1. LA CRISI DE LANTIC RGIM

2. UNA MONARQUIA ABSOLUTA-El rei tenia TOT EL PODER.- La monarquia era de carcter div el poder ve de Du, no passacomptes amb ning, noms amb Du.- Els governats eren SBDITS, no tenien cap dret.- El rei tenia lajuda de diferents institucions: - Consells dEstat - a vegades tamb consultava els parlaments (quan volia diners per la guerra o aprovar nous impostos)- Estats Generals Frana- Corts Espanya Parlament origen medieval format per representants dels 3 estaments (NO HI HAVIA PAGESOS) 3. EXPANSI ECONMICA-S. XVIII fi dels grans conflictes(Guerra dels Trenta anys). Pau relativa augment de la poblaci No epidmies Nous conreus (patata, blat de moro.) Millora situaci econmica1713. Tractat dUtrecht-Augment poblaci augment de la demanda de diferents productes.- augment de preus (+ beneficis)- augment de producci-Governs impulsen reformes en lagricultura - financien la installaci de manufactures (objectes de luxe) - protecci de companyies comercials- Importncia del comer colonial 4. EL COMER COLONIAL I EL TRFIC DESCLAUS 5. LA SOCIETAT ESTAMENTAL-Caracterstica principal:- desigualtat civil 2 grups (PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.- societat estancada pertnyer a 1 estament per naixement.- difcil ascens social (entrar a lEsglsia, monestir o sacerdoci)Privilegiats: noblesa i clero- possessi de terres explotats en rgim senyorial.- accs a crrecs pblics.- no paguen impostos- NOBLESA: viu de rendes de la terra.NOBLESA- concessions honorfiques (banc esglsia)- econmiques (no collaborar en obres pbliques)- fiscals (no paguen impostos, en cobren alspagesos)- CLERO: tamb viu de renda (terres) + delme (1/10 part)CLERO- alt clero: molts luxes i privilegis (=noblesa)- baix clero: origen estat popular i vida modesta 6. No privilegiats. Tercer estat- majoria poblaci (90 95%)- grup heterogeni: persones molt diferents, condici econmica icondici social.BURGESIA (grans artesans, comerciants i banquers) - grup + ric - NO t influncia polticaCLASSES POPULARS urbanes (petits artesans, servents, soldats,obrers de les manufactures)PAGESOS (serfs, arrendataris, propietaris) - gurp + nombrs de la poblaci - dures condicions de vida - obligats a treballar les terres dels privilegiats drets senyorials (impostos pagats als senyors) 7. EL PENSAMENT ILLUSTRATQU S LA ILLUSTRACI?ILLUSTRACI-moviment intellectual que qestiona els principis de lAntic Rgim.Apareix a Europa al segle XVIII.-defensa la fe en la RA (intelligncia humana) i no la pot substituirres, ni la tradici , ni lautoritat, ni la revelaci.- NO supersticions.Precedents:- John Locke critica labsolutisme i planteja la divisi depoders.- Isaac Newton mtode cientfic basat en lobservaci i lacomprovaci dels fets plantejats.SEGLE XVIII = SEGLE DE LES LLUMS 8. -Defensa del principi de llibertat i igualtat de tots els ssers humans. - oposici societat estamental - defensen mobilitat socialEl pensament econmicAntic Rgim mercantilisme (defensa acumulaci de riquesa i elcomer s la millor activitat)Illustraci FISIOCRCIA - agricultura s la base de la riquesa - defensa propietat privada - defensen llibertat de comer i indstria - oposici a intervenci de lEstat en economia.El pensament poltic -Oposici a labsolutisme - Nova doctrina: LIBERALISME-Poder legislatiu - pensadors:- Poder executiu - Montesquieu divisi de poders- Poder judicial (INDEPENDENT) 9. -Rosseau defineix el contracte social - pacte entre tots els ciutadans-Planteja el principi de SOBIRANIA NAICONAL poder s del poble, de totsels ciutadans i lexpressen ambel vot.-Voltaire defensa la necessitat d1 parlament limita el poder del rei- Defensa 1 sistema fiscal, no noms per al poble.-Diderot-DAlembert ENCICLOPDIA 10. LA FALLIDA DE LABSOLUTISME- s. XVII: canvis poltics a Anglaterra- influncia idees illustrades despotisme illustratANGLATERRA-Poder reial limitat pel Parlament PACTISME- autoritzava a declarar la guerra-s. XVII: canvi dinastia STUART - trencar PACTISME governar sense control del Parlament - detencions i execucions dopositors- guerra civil. 1649: Carles I ajusticiat REPBLICA- Oliver Cromwell dictadura militar- 1660: Parlament restableix la monarquia - Carles II: 1679 a favor dHABEAS CORPUS- 1689: nova revolta fi dinastia STUART nova dinastia: GUILLEM DORANGE - Declaraci de Drets (Bill of the Rights) - retorn a monarquia de poder limitat - NOVETAT: es garanteix la llibertat individual - bon exemple per Rev. Americana i Rev. Francesa 11. DESPOTISME ILLUSTRAT-Influncia idees illustrades reformes - idees de progrs, racionalitzaci i modernitat- MANTENIMENT PODER ABSOLUT TOT PER AL POBLE, PER SENSE EL POBLE Ex: Text Frederic II de Prssia -Poltiques reformistes:- administraci de lEstat- reforma de lensenyament (obligatori i gratut)- modernitzaci agricultura (Fisiocrcia Mercantilisme)- desenvolupament de manufactures (impuls decompanyies comercials)- liberalitzaci producci i comer (menys taxes)-Problemes:- difcil fer reformes i mantenir societat estamental i poder absolut revolucions liberals s. XIX 12. LA REVOLUCI AMERICANA-1a insurrecci colonial 13 colnies angleses (costa est Amrica del Nord) - influncia idees illustrades + revoluci anglesa - excusa: taxes i impostos + monopoli comercial - NO representaci al Parlament angls- NO obeir lleis no votades pels seus representants-4 juliol 1776: Declaraci dindependncia dels EUA (Thomas Jefferson) - dret a la llibertat i recerca felicitat (coneixement + progrs) - drets inalienables del poble que cal respectar-1776-1783: guerra- suport pasos europeus (Frana rival Anglaterra)- derrota Yorktown. 1r president: George Washington- 1787: Constituci dels Estats Units - 1a constituci escrita - separaci i equilibri de poders - forma de govern: Repblica + estructura federal - Declaraci de Drets- llibertat de religi, premsa, expressi i reuni- dret a ser jutjat per un jurat- procediment judicial per tothom- FORTA INFLUNCIA A EUROPA (rev. Francesa) 13. ARRIBADA DINASTIA BORB1700: mor Carles II de la casa dustria (Habsburg) - no t descendncia - testament hereu: Felip dAnjou, casa dels Borb (Frana)GUERRA DE SUCCESSI (1701-1714)- Potncies europees en contra del testament.- por a lenfortiment de la casa de Borb (Espanya + Frana)- G.Bretanya- Holanda-Portugal- Imperi austrac-Conflicte internacional i intern: - Castella (en general) fidel a Felip V - majoria Corona dArag partidaris arxiduc Carles volen protegir els furs 14. 1707. Batalla dAlmansa, 25 abril. (quan el mal ve dAlmansa a totsalcana) ocupaci filipista de Valncia i Arag1711. Mor emperador austrac arxiduc Carles emperador! problema: pot controlar moltterritori si guanya la guerra- les potncies europees busquen un pacte amb FelipV1713. Tractat dUtrecht fi de conflicte internacional- territoris europeus dEspanya passen a ustria (Milanesat,Npols, Flandes i Sardenya)- Gran Bretanya obt Gibraltar i lilla de Menorca 15. Resistncia Catalunya-Barcelona i algunes ciutats es continuen oposant a Felip V i continua la guerra- no tenen cap suport, estan sols- setge de Barcelona durant 14 mesos- 40.000 soldats assetjant contra 6.000 defensant- personatges: Rafael Casanova i Antoni de Villarroel.- 11 setembre 1714 ocupaci de Barcelona 16. Labsolutisme borbnic-Decret de Nova Planta- 1716. Decret que fixa les normes dadministraci per Catalunya (= quealtres territoris de la Corona dArag)- imposa el model castell a tot el territori- suprimides institucions catalanes: Generalitat i Consell de Cent- tots els crrecs nomenats pel rei i hi pot accedir qualsevol persona de totel pas imposici castell.-Institucions i administraci borbniques- imposici model centralista francs- TOT el PODER pel Rei-ajudat per secretaris (nomenats pel Rei) reunits en un Gabinet (Consell deMinistres)- Cort noms es convocaven a petici del rei.- Consells ara noms sn per consultes- unificaci del territori divisi en provncies 17. -Nova divisi territorial provncies - capit general: poder militar i administratiu - audincies: administraci i justcia - govern municipal corregidors - recaptaci dimpostos intendents 18. EL CREIXEMENT ECONMIC I EL REFORMISMEILLUSTRATSegle XVIII etapa de creixement econmic per Catalunya - diferncies resta ESP forta crisi s. XVII - augment de la poblaci - reformes impositives: cadastre- impost sobre bns immobles- beneficia Catalunya, pq era +equitatiu per la poblaci-Modernitzen explotacions- introducci de nous conreus (patata i- Creixement econmic:blat de moro)- millores en lagricultura - especialitzaci vitivincola- augmenten excedents comer!- censos emfitutics (domini til de laterra durant llarg termini a canvi dunarrendament) - Augment de la poblaci 19. -Expansi agrcola- ajuda al desenvolupament de les manufactures de cot (indianes,estampats de cot)- mesures aranzelries (contra productes importats) faciliten el desenvolupament dindstries locals- liberalitzaci del comer - expansi companyies comercials - catalans comercialitzaven amb Amrica trfic esclaus Guinea- caf, tabac, sucre ILLUSTRACI A CATALUNYA -Objectius illustrats: creixement econmic + difusi ensenyament - reforma agrria per millorar lagricultura fi a la concentraci de terres en mans de privilegiats - Personatges: comte de Floridablanca, comte de Campomanes, marqus de la Ensenada. REI: Carles III, despostisme illustrat-PROBLEMA: pocs burgesos + molt poder dels privilegiats = poques idees illustrades 20. MOT DE SQUILLACE- Madrid 1766. Rei: Carles III- decret que prohibeix les capes llargues i els barrets ala ampla - problemes per identificar delinqents - cal portar capa curta i barret de 3 puntes (moda italiana)-Malestar per mesures del ministre:- encariment de productes de consum- a + de ser estranger-Amotinats davant el palau reial rei cedeix als revoltats: - destituci ministre i revocaci dalgunes ordres (preu aliments i vestimenta) 21. TRACTAT DUTRECHT (1713) 22. A Utrecht (1713), Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prssia van reconixerFelip V com a rei dEspanya a canvi de concessions territorials, comercials i elreconeixement del duc de Savoia com a rei. Menorca i Gibraltar van anar aparar a mans dAnglaterra, aix com un seguit de drets i privilegis comercials alAmrica espanyola. Per a Savoia van ser Terranova, uns territoris cedits perLlus XIV a la badia del Hudson i Siclia. La Pennsula Ibrica i les colniesamericanes quedaven en mans de Felip V.Daltra banda, a Tractat de Rastatt (1714), es signava la pau amb lemperadorCarles VI (lantic arxiduc Carles) que va rebre Npols, Sardenya, el Milanesat iFlandes com a compensaci per haver-se retirat de la lluita, que encara esmantenia, entre Felip V i les institucions catalanes.