la crisi de l’antic rÈgim

26
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Upload: histgeo345

Post on 16-Jan-2015

1.192 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

TRANSCRIPT

Page 1: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Page 2: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

UNA MONARQUIA ABSOLUTAUNA MONARQUIA ABSOLUTA

-El rei tenia TOT EL PODER.

- La monarquia era de caràcter diví el poder ve de Déu, no passa comptes amb ningú, només amb Déu.

- Els governats eren SÚBDITS, no tenien cap dret.

- El rei tenia l’ajuda de diferents institucions:- Consells d’Estat- a vegades també consultava els parlaments (quan volia diners per la guerra o aprovar nous impostos)

- Estats Generals França- Corts Espanya

•Parlament origen medieval• format per representants dels 3 estaments (NO HI HAVIA PAGESOS)

Page 3: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

EXPANSIÓ ECONÒMICAEXPANSIÓ ECONÒMICA-S. XVIII fi dels grans conflictes(Guerra dels Trenta anys). Pau relativa

augment de la població No epidèmiesNous conreus (patata, blat de moro….)Millora situació econòmica

1713. Tractat d’Utrecht

-Augment població augment de la demanda de diferents productes.- augment de preus (+ beneficis)- augment de producció

-Governs impulsen reformes en l’agricultura- financien la instal·lació de manufactures (objectes de luxe)- protecció de companyies comercials

- Importància del comerç colonial

Page 4: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

EL COMERÇ COLONIAL I EL TRÀFIC D’ESCLAUSEL COMERÇ COLONIAL I EL TRÀFIC D’ESCLAUS

Page 5: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA SOCIETAT ESTAMENTALLA SOCIETAT ESTAMENTAL

-Característica principal:- desigualtat civil 2 grups (PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.- societat estancada pertànyer a 1 estament per naixement.- difícil ascens social (entrar a l’Església, monestir o sacerdoci)

Privilegiats: noblesa i cleroPrivilegiats: noblesa i clero- possessió de terres explotats en règim senyorial.- accés a càrrecs públics.- no paguen impostos

- NOBLESANOBLESA: viu de rendes de la terra.- concessions honorífiques (banc església)- econòmiques (no col·laborar en obres públiques)- fiscals (no paguen impostos, en cobren als pagesos)

- CLEROCLERO: també viu de renda (terres) + delme (1/10 part)- alt clero: molts luxes i privilegis (=noblesa)- baix clero: origen estat popular i vida modesta

Page 6: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Page 7: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

No privilegiats. Tercer estatNo privilegiats. Tercer estat- majoria població (90 – 95%)- grup heterogeni: persones molt diferents, condició econòmica i

condició social.

BURGESIABURGESIA (grans artesans, comerciants i banquers)- grup + ric- NO té influència política

CLASSES POPULARS CLASSES POPULARS urbanes (petits artesans, servents, soldats, obrers de les manufactures…)

PAGESOS PAGESOS (serfs, arrendataris, propietaris)- gurp + nombrós de la població- dures condicions de vida- obligats a treballar les terres dels privilegiats

drets senyorials (impostos pagats als senyors)

Page 8: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

EL PENSAMENT IL·LUSTRATEL PENSAMENT IL·LUSTRATQUÈ ÉS LA IL·LUSTRACIÓIL·LUSTRACIÓ?

-moviment intel·lectual que qüestiona els principis de l’Antic Règim. Apareix a Europa al segle XVIII.

-defensa la fe en la RAÓ (intel·ligència humana) i no la pot substituir res, ni la tradició , ni l’autoritat, ni la revelació.

- NO supersticions.

Precedents:- John Locke John Locke critica l’absolutisme i planteja la divisió de

poders.- Isaac Newton Isaac Newton mètode científic basat en l’observació i la

comprovació dels fets plantejats.

SEGLE XVIII = SEGLE DE LES LLUMS

Page 9: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

-Defensa del principi de llibertat i igualtat de tots els éssers humans.

- oposició societat estamental- defensen mobilitat social

El pensament econòmicEl pensament econòmic

Antic Règim mercantilismemercantilisme (defensa acumulació de riquesa i el comerç és la millor activitat)

Il·lustració FISIOCRÀCIA FISIOCRÀCIA - agricultura és la base de la riquesa- defensa propietat privada - defensen llibertat de comerç i indústria- oposició a intervenció de l’Estat en economia.

El pensament políticEl pensament polític

-Oposició a l’absolutisme- Nova doctrina: LIBERALISME- pensadors:

- MontesquieuMontesquieu divisió de poders

-Poder legislatiu- Poder executiu- Poder judicial (INDEPENDENT)

Page 10: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Page 11: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

-RosseauRosseau defineix el contracte social

- pacte entre tots els ciutadans

-Planteja el principi de SOBIRANIA NAICONAL poder és del poble, de tots els ciutadans i l’expressen amb el vot.

-VoltaireVoltaire defensa la necessitat d’1 parlament limita el poder del rei

- Defensa 1 sistema fiscal, no només per al poble.

-DiderotDiderot-D’AlembertD’Alembert ENCICLOPÈDIA

Page 12: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISMELA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME- s. XVII: canvis polítics a Anglaterra- influència idees il·lustrades → despotisme il·lustrat

ANGLATERRAANGLATERRA-Poder reial limitat pel Parlament → PACTISME

- autoritzava a declarar la guerra-s. XVII: canvi dinastia → STUART

- trencar PACTISME → governar sense control del Parlament- detencions i execucions d’opositors

↓- guerra civil. 1649: Carles I ajusticiat → REPÚBLICA- Oliver Cromwell → dictadura militar- 1660: Parlament restableix la monarquia

- Carles II: 1679 a favor d’HABEAS CORPUS- 1689: nova revolta → fi dinastia STUART → nova dinastia: GUILLEM D’ORANGE

- Declaració de Drets (Bill of the Rights)- retorn a monarquia de poder limitat- NOVETAT: es garanteix la llibertat individual- bon exemple per Rev. Americana i Rev.

Francesa

Page 13: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

DESPOTISME IL·LUSTRATDESPOTISME IL·LUSTRAT

-Influència idees il·lustrades → reformes- idees de progrés, racionalització i modernitat

- MANTENIMENT PODER ABSOLUT↓TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLEEx: Text Frederic II de Prússia

-Polítiques reformistes:- administració de l’Estat- reforma de l’ensenyament (obligatori i gratuït)- modernització agricultura (Fisiocràcia ≠ Mercantilisme)- desenvolupament de manufactures (impuls de companyies comercials)- liberalització producció i comerç (menys taxes)

-Problemes:- difícil fer reformes i mantenir societat estamental i poder absolut

→ revolucions liberals s. XIX

Page 14: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA REVOLUCIÓ AMERICANALA REVOLUCIÓ AMERICANA-1a insurrecció colonial →13 colònies angleses (costa est Amèrica del Nord)

- influència idees il·lustrades + revolució anglesa- excusa: taxes i impostos + monopoli comercial- NO representació al Parlament anglès

- NO obeir lleis no votades pels seus representants-4 juliol 1776: Declaració d’independència dels EUA (Thomas Jefferson)

- dret a la llibertat i recerca felicitat (coneixement + progrés)- drets inalienables del poble que cal respectar

- 1787: Constitució dels Estats Units- 1a constitució escrita- separació i equilibri de poders- forma de govern: República + estructura federal- Declaració de Drets

- llibertat de religió, premsa, expressió i reunió- dret a ser jutjat per un jurat- procediment judicial per tothom

-1776-1783: guerra- suport països europeus (França → rival Anglaterra)- derrota Yorktown. → 1r president: George Washington

- FORTA INFLUÈNCIA A EUROPA (rev. Francesa)

Page 15: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Page 16: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

ARRIBADA DINASTIA BORBÓARRIBADA DINASTIA BORBÓ

1700: mor Carles II de la casa d’Àustria (Habsburg)- no té descendència- testament hereu: Felip d’Anjou, casa dels Borbó (França)

GUERRA DE SUCCESSIÓ (1701-1714)- Potències europees en contra del testament.

- por a l’enfortiment de la casa de Borbó (Espanya + França)- G.Bretanya- Holanda-Portugal- Imperi austríac

-Conflicte internacional i intern:- Castella (en general) fidel a Felip V- majoria Corona d’Aragó partidaris arxiduc Carles volen protegir els furs

Page 17: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

1707. Batalla d’Almansa, 25 abril. (“quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”) ocupació filipista de València i Aragó

1711. Mor emperador austríac arxiduc Carles emperador! problema: pot controlar molt

territori si guanya la guerra- les potències europees busquen un pacte amb FelipV

1713. Tractat d’Utrecht fi de conflicte internacional- territoris europeus d’Espanya passen a Àustria (Milanesat,

Nàpols, Flandes i Sardenya)- Gran Bretanya obté Gibraltar i l’illa de Menorca

Page 18: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Resistència CatalunyaResistència Catalunya

-Barcelona i algunes ciutats es continuen oposant a Felip V i continua la guerra- no tenen cap suport, estan sols- setge de Barcelona durant 14 mesos- 40.000 soldats assetjant contra 6.000 defensant- personatges: Rafael Casanova i Antoni de Villarroel.- 11 setembre 1714 ocupació de Barcelona

Page 19: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

L’absolutisme borbònicL’absolutisme borbònic-Decret de Nova Planta

- 1716. Decret que fixa les normes d’administració per Catalunya (= que altres territoris de la Corona d’Aragó)

- imposa el model castellà a tot el territori

- suprimides institucions catalanes: Generalitat i Consell de Cent

- tots els càrrecs nomenats pel rei i hi pot accedir qualsevol persona de tot el país imposició castellà.

-Institucions i administració borbòniques- imposició model centralista francès

- TOT el PODER pel Rei-ajudat per secretaris (nomenats pel Rei)

reunits en un Gabinet (Consell de Ministres)

- Cort només es convocaven a petició del rei.- Consells ara només són per consultes- unificació del territori divisió en províncies

Page 20: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

-Nova divisió territorial províncies- capità general: poder militar i administratiu- audiències: administració i justícia- govern municipal corregidors- recaptació d’impostos intendents

Page 21: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

EL CREIXEMENT ECONÒMIC I EL REFORMISME EL CREIXEMENT ECONÒMIC I EL REFORMISME IL·LUSTRATIL·LUSTRATSegle XVIII etapa de creixement econòmic per Catalunya

- diferències resta ESP forta crisi s. XVII- augment de la població- reformes impositives: cadastre

- impost sobre béns immobles- beneficia Catalunya, pq era + equitatiu per la població

- Creixement econòmic:- millores en l’agricultura

-Modernitzen explotacions- introducció de nous conreus (patata i blat de moro)- especialització vitivinícola- augmenten excedents comerç!- censos emfitèutics (domini útil de la terra durant llarg termini a canvi d’un arrendament)

- Augment de la població

Page 22: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

-Expansió agrícola- ajuda al desenvolupament de les manufactures de cotó (indianes, estampats de cotó)- mesures aranzelàries (contra productes importats)

faciliten el desenvolupament d’indústries locals- liberalització del comerç

- expansió companyies comercials- catalans comercialitzaven amb Amèrica tràfic esclaus Guinea

- cafè, tabac, sucre

IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYAIL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA-Objectius il·lustrats: creixement econòmic + difusió ensenyament

- reforma agrària per millorar l’agricultura fi a la concentració de terres en mans de privilegiats

-PROBLEMA: pocs burgesos + molt poder dels privilegiats =

poques idees il·lustrades

- Personatges: comte de Floridablanca, comte de Campomanes, marquès de la Ensenada…. REI: Carles III, despostisme il·lustrat

Page 23: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

MOTÍ DE SQUILLACE

- Madrid 1766. Rei: Carles III- decret que prohibeix les capes llargues i els barrets ala ampla

- problemes per identificar delinqüents- cal portar capa curta i barret de 3 puntes (moda italiana)

-Malestar per mesures del ministre:- encariment de productes de consum- a + de ser estranger

-Amotinats davant el palau reial rei cedeix als revoltats:- destitució ministre i revocació d’algunes ordres (preu aliments i vestimenta)

Page 24: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Page 25: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

TRACTAT D’UTRECHT (1713)TRACTAT D’UTRECHT (1713)

Page 26: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

A Utrecht (1713), Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prússia van reconèixer

Felip V com a rei d’Espanya a canvi de concessions territorials, comercials i el

reconeixement del duc de Savoia com a rei. Menorca i Gibraltar van anar a

parar a mans d’Anglaterra, així com un seguit de drets i privilegis comercials a

l’Amèrica espanyola. Per a Savoia van ser Terranova, uns territoris cedits per

Lluís XIV a la badia del Hudson i Sicília. La Península Ibèrica i les colònies

americanes quedaven en mans de Felip V.

D’altra banda, a Tractat de Rastatt (1714), es signava la pau amb l’emperador

Carles VI (l’antic arxiduc Carles) que va rebre Nàpols, Sardenya, el Milanesat i

Flandes com a compensació per haver-se retirat de la lluita, que encara es

mantenia, entre Felip V i les institucions catalanes.