La fi de l’Antic Règim i les revolucions liberals.

Mari Del Rosal Ortiz.

0.- Introducció. • ANTIC RÈGIM: S’anomena a la societat, la política, l’economia

i la cultura pròpia de països europeus dels S. XVI- XVII – XVIII; coincidint amb l’època moderna.

• La Revolució Industrial marca l’inici d’un canvi econòmic i social i la Revolució burguesa enceta el canvi polític de l’Antic Règim a Liberalisme polític.

• Aquest trencament polític es dona amb la independència dels Estats Units (1787) i per la Revolució Francesa (1789).

Característiques generals de l’Antic Règim.

Una demografia d’estancament de la població.

Una economia agrícola.

Una estructura social estamental.

Sistema polític : monarquia absoluta.

1.- La societat i la política al segle XVIII. La il·lustració. 1.1.- La Societat .

• La societat de l’Antic Règim estava dividida en tres Estaments , que eren grups socials legalment diferents .

PRIVILEGIATS - NO PRIVILEGIATS.

Nobiliari – Eclesiàstic Tercer Estat.

• El principal criteri de diferenciació social és el Privilegi .

• Privilegi vol dir:

a) No pagar impostos.

b) Monopolitzar els càrrecs polítics i militars.

c) Possessió de terres que els permet viure de les rendes.

d) Disposar de la senyoria jurisdiccional.

• El tercer estat esta format :

1. Majoritàriament per pagesos , estaven sota la jurisdicció d’un senyor. Hi havia pagesos arrendataris, pocs propietaris o jornalers.

2. Per la burgesia, que estava formada per comerciants i financers , que disposaven de diners però estaven fora dels privilegis i de poder polític.

3. Els menestrals o artesans, que coneixien un ofici i disposaven d’un negoci.

4. Col·lectiu d’assalariats i personal al servei de les classes riques.

1.2.- La Política .

• Des del punt de vista polític es manté la monarquia absoluta de dret diví.

• Els reis absoluts tenen un poder il·limitat : poder executiu , legislatiu i judicial. Cap estament ni les Corts podien coartar el seu poder perquè sostenien que el poder venia de Déu.

1.3.- La Il·lustració .

L’Enciclopedia o Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis. Es un total de 17 volums de text on hi havia textos que tractaven de tots els temes. Reflexa una actitud crítica sobre les institucions i societat i assenyala un avenç cap al progrés social.

• La Il·lustració és un nou corrent de pensament del segle XVIII que es caracteritza per l´ús de la RAÓ com a vehicle que facilita la recerca científia i l’estudi de les ciències socials, polítiques, econòmiques i socials.

• Es caracteritza per:

1. Per mitjà de la raó s’entén el món .

2. Defensaven el progrés social i la felicitat amb la introducció de reformes de caire social, econòmic i polític.

3. Al progrés s’arriba amb la ciència que unida amb la tècnica permet l’avenç de la humanitat.

4. Despotisme Il·lustrat: es va concretar amb una serie de tímides reformes, que van encendre l’espurna per una revolució burgesa, que demandava un trencament amb l’ordre tradicional de l’Antic Règim.

• Les revolucions liberals es van donar a diversos països d’europa durant els segles XVIII i XIX. Les revolucions burgeses van donar lloc a la fi de l’Antic Règim i l’aparició de l’Estat liberal.

Monarquia Parlamentaria

República Parlamentaria

2.- El liberalisme polític.

• Les idees il·lustrades, aplicades a la política es l’anomenat Liberalisme polític.

• El liberalisme polític es fonamenta en els següents personatges.

• John Locke(anglés) : Afirma que totes les persones tenen un drets naturals ( dret a la vida, llibertat i la propeitat), que ningú pot vulnerar i l’Estat ha de garantir el seu compliment. Per aixó el poder de fer les lleis i l’obligació de fer-les complir han de ser d’organismes diferents.

• Montesquieu(francés): Formula la teoria de la divisió de poders. Explica que el poder executiu, legislatiu i judicial ha de dependre de persones o institucions diferents per evitar abusos.

• Poder executiu = rei i els seus ministres.

• Poder legislatiu= Parlament o Assamblea de representats de la Nació.

• Poder judicial= jutges.

• Jean-Jacques Rousseau: propugnava la igualtat entre tots els éssers humans.

• Contracte social que permet la participació lliure i igualitaria de tots els ciutadans. = Sobirania Nacional.

• Aquesta participació es fa mitjançant el sufragi, així es decideix sobre la forma i les persones que formaran el govern.

3.- La independència dels Estats Units.

1764 Les colònies britàniques.

Declaració d’independència 1776

Constitució 1787

3.- La independència dels Estats Units. • La revolució Americana de les trezte colònies britàniques contra la

metròpoli al 1764 fou la primer revolució liberal que inspirà les posteriors europees.

• Els colons americans demandaven la representació al Parlament britànic i l’abolició dels impostos aduaners imposats al 1763 per la metròpoli.

• 1773 Té lloc el Motí del té = llançament al mar de tres càrregues de tres vaixells de la Companyia de les Índies Orientals. És vist com un atac al monopoli d’exportació del té i es tanca el port de Boston.

• Sota les ordres de George Washintong els colons guanyen la guerra el 4 juliol de 1776 es publica la Declaració de Independència dels Estats Units d’Amèrica.

• Al 1787 els britànics reconeixen la independència de les colònies i els Estats Units aproven una constitució , que estableix com organització política una república federal i la divisió de poders.

4.- La Revolució Francesa.

4.- La Revolució Francesa. 4.1.- Les Causes de la Revolució

1. La burgesia era un grup social enriquit però marginat socialment i políticament i va trobar a les crítiques i propostes de la il·lustració la concreció de les seves aspiracions.

2. Els camperols, volien lliurar-se de l’explotació dels privilegiats i obtenir o augmentar les seves propietats de la terra.

3. Les classes populars urbanes volien augmentar els seu nivell de vida i deixar de ser dependents de les oscil·lacions dels preus dels productes de primera necessitat.

4. El rei, volia mantenir el seu poder absolut.

5. La noblesa i l'Església , volien mantenir els seu privilegis.

6. Crisis de la hisenda reial a causa de les grans despeses militars i la negativa dels privilegiats a pagar impostos.

• Burgesia vol sortir de la marginació social i política.

• Camperols vol lliurar-se de l’explotació privilegiats i obtenir terres.

• Classes populars vol augment del nivell de vida i no dependre de les oscil·lacions de preus.

• Rei vol mantenir el poder absolut.

• Noblesa i clero vol mantenir els seus privilegis.

• Crisis de la hisenda reial per les despeses militars i reials .

• Solució del rei per acabar amb el deute de la hisenda es recavar impostos als privilegiats.

4.2.- 1789 : L’esclat de la Revolució

• El rei Lluis XVI volia resoldre la crisis de la hisenda pública fent pagar un impost als grups privilegiats .Però aquests es van negar si no ho autoritzaven els Estats generals =la Revolta dels privilegiats.

• El rei es veu obligat a convocar els Estats Generals al maig de 1789, assemblea on cadascun dels estaments tenia un vot.

• Però al juny el tercer estat, amb el suport d’alguns sectors de l’església i nobles van aconseguir que els Estats Generals es transformessin en una Assemblea Nacional, on el vot es individual.

• La Assemblea Nacional va contar amb el suport de les masses populars que van assaltar la Bastilla 14 juliol 1789 i amb els pagesos que van protagonitzar diverses revoltes contra els nobles. Tot això va fer que Lluis XVI reconeguès legalment l’Assemblea .

4.3.- L’enderrocament de l’Antic Règim.

• Mesures que acaben amb l’Antic Règim:

1. L’ Abolició del feudalisme : la supressió dels drets feudals que tenien els nobles sobre els pagesos. Però es mantenen les terres en mans dels nobles

2. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà: proclamava els drets individuals, iguals per tothom, per tant desapareixen els privilegis estamentals, l’únic criteri que diferencia a les persones es la seva posició econòmica.

3. Constitució de 1791: França es converteix en una monarquia constitucional, sobirania nacional, divisió de poders.

4. L’Església va perdre els seus privilegis, les terres i van deixar de cobrar el delme, per resoldre el problema de l’hisenda pública. Els eclesiàstics rebien una paga de l’Estat, es converteixen en funcionaris públics.

• Aprovada la constitució es va dissoldre l’assemblea i es convoquen eleccions.

• Augment dels moviments d’oposició favorables a l’Antic Règim, església, noblesa i monarca que fa tractes amb monarquies absolutes.

• Declaració de guerra a Àustria, per fer extensible al revolució. Perdúa de la guerra = traïció rei = empressonat.

4.4.-Convenció: radicalització de la Revolució 1792-1794.

• El 1792 la revolució es va radicalitzar per :

1. L’augment de l’oposició a les mesures liberals, tant per part del rei, de l’Església i de la noblesa.

2. Alguns sectors populars també estaven insatisfets per el sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliària.

3. La implicació del rei Lluis XVI en les conspiracions contrarevolucionaries i els contactes amb Àustria , van provocar la caiguda de la monarquia a l’agost de 1792.

• Es van convocar eleccions per sufragi universal masculí i la nova assemblea= La convenció, va proclamar la República 22 setembre 1792.

• Al gener de 1793 Lluís XVI es jutjat i condemnat a mort.

• La Convenció es dominada pels girondins, partidaris d’una república moderada.

• Però la oposició els jacobins partidaris d’una república centralitzada i d’ aprofundir en les reformes socials veuen en les derrotes militars davant les monarquies europees, la possibilitat de pujar al poder amb l’ajuda dels Sans-Culottes, assalten la Convenció al juny 1793.

• La Convenció Jacobina (El Terror) = dictadura de Robespierre, que tenia el suport dels Sans-Culottes (obrers i artesans) .

1. Van aprovar la Constitució Democràtica 1793 que ampliava la declaració de drets dels ciutadans i establia el sufragi universal.

2. Adoptar mesures en favor de les classes populars urbanes.

• La caiguda de la Convenció jacobina es dona per l’aliança de tots els sectors contraris a ella i es executada amb la mort de Robespierre al juliol 1794.

4.5.- Directori: la República burgesa girondins 1795-1799.

• La Convenció aprova la Constitució de 1795, que com a particularitat estableix :

a) Dues cambres pel poder legislatiu amb elecció de sufragi censatari.

b) Poder executiu compartit per cinc membres que composes el Directori.

• El nou govern moderat tenia el suport de la burgesia financera i de negocis que volia l’estabilitat.

• Problemes de la nova convenció:

1. Els reialistes volien restablir la monarquia borbònica i d’Antic Règim.

2. Alguns sectors populars volien una revolució més radical i igualitària.

• El govern deixa en mans de l’exercit el control dels opositors per això un general Napoleó Bonaparte, va donar un cop d’Estat, el novembre de 1799.

• Estableix un govern fort i centralitzat, que consolida els principis bàsics de la revolució moderada.

4.6.- Del Consolat a l’ Imperi: la França Napoleònica 1799 -1812.

• Després del cop d’estat s’inicia un nou règim polític : el consolat, format per tres membres. Napoleó, primer cònsol des de 1800 i a partir de 1802 és cònsol vitalici.

• La concentració de poder en un sola persona va culminar amb l’establiment de l’Imperi, quan 1804 Napoleó es va proclamar emperador dels francesos.

• El govern de Napoleó va beneficiar la nova aristocràcia dels diners: financers, negociants i terratinents i marginava als partidaris de la monarquia borbònica , republicans i els jacobins.

• L’imperi napoleònic: Napoleó va ampliar el territori francès , deposar monarquies absolutes.

• Va derrotar a Àustria i Prússia però no ho va aconseguir amb Regne Unit ni amb Rússia.

L’expansió territorial va culminar el 1812 i França dominava gairebé la totalitat de l’Europa occidental. I aquell mateix any s’inicia la invasió de Rússia.

4.7.- La derrota de Napoleó.

• La població dels països ocupats per França van rebutjar la invasió per què van establir un sistema d’explotació econòmica de impostos i soldats.

• El 1813 davant la derrota a Rússia i Espanya, es forma una coalició antifrancesa per derrotar a Napoleó.

• Març de 1814 París es ocupada i Napoleó fuig a l’illa d’Elba, França torna a les fronteres de 1792 i es restableix una monarquia borbònica amb Lluís XVIII.

• El 1815 Napoleó torna a París però es derrotat a la batalla de Waterloo.

Aflkdjaflkdj Afjlajflkajf Ajflajf

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1820

- RETORN DE FERRAN VII 1814 : Recolçamemt sector conservador:

( Tractat de Valençay 1813) esglèsia i noblesa.

- Manifest del Perses = restauració

absolutista.

facilitat per - Exèrcit s’ofereix al rei per un

pronunciament.

-Context Europeu: Retorn a l’absolutisme. Congrés de Viena 1815.

Santa Aliança.

REPERCUSIONS - Abolició de la constitución 1812 i les lleis de les Corts de Cadis.

- Reimplantació de la Inquisició.

- Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegis nobles i clereguat = conseqüències econòmiques.

- Repressió contra el liberals i exili del afrancesats.

PROBLEMES ECONÒMICS = Per la guerra emancipació americana.

POLÍTICS = - Descontentament general contra el monarca.

- Aparició de les societats secretes: Carboneria/Maçoneria.

Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.

1820 PRONUNCIAMENT MILITAR a CABEZAS DE SAN JUAN por RIEGO. a altres ciutats . PROCLAMACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812. FERRAN VII JURA LA CONSTITUCIÓ I CONVOCÀ CORTS. Desamortizació eclesiàstica i limitació del delme. Abolició del règim senyorial i del gremis. (propietat privada i llibertat d’ofici). Secularització del sistema educatiu. Drets i llibertats. Creació de la Milícia Nacional. TRIENNI LIBERAL 1820-1823 PROBLEMES : -base social que dona suporta al govern liberal limitada. - acceleració emancipació americana. - problemes econòmics. - context internacional favorable als absolutistes. - oposició de : a)sectors absolutistes: noblesa, cleregat i part

del camperols. b)del monarca a les mesures liberals. c)divisió del liberals: EXALTATS : S’han de continuar amb

reformes per ampliar les llibertats individuals. DOCEAÑISTES(MODERATS): reformes

acabades per això hi ha entesa amb el absolutistes i otorguen perrogatives al rei.

FASES DEL PERIODE TRIENNI LIBERAL

1820/1822 GOVERN LIBERALS MODERATS amb MARTÍNEZ DE LA ROSA. aixecaments absolutistes com la REGÈNCIA D’URGELL 1822.

govern absolutista del marquès de Mataflorida, l’arquebisbe de Tarragona i el baró d’Eroles. Repressió Francisco Espoz y Mina

1822/1823 GOVERN LIBERAL EXALTAT amb EVARISTO SAN MIGUEL.

radicalització de la política liberal = Augment de la resistència absolutista.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança Pacte de Gènova 1822

enviament de CIEN MIL FILL DE SANT LLUÍS , que amb l’ajud del Volutaris reialistes, fan caure al govern liberal i permet el retorn de Ferran VII.

Dècada Ominosa 1823-1833.

SEGONA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1823-1833

DÈCADA OMINOSA -Supressió MILICIA NACIONAL Creació del VOLUNTARIS REIALS.

-Supressió CONSTITUCIÓ 1812 i de les LLIBERTATS. Repercusions

- Repressió contra el liberals i exili cap a: Amèrica i Europa.

PROBLEMES Liberals: Conspiracions i pronunciaments militars desde l’exili

OPOSICIÓ desde 1824-1831 (1831 Torrijos).

Divisió Absolutistes: Abs. Moderats: als que s’aproxima Ferran VII per donar solució als problemes econòmics i fer reformes.

Abs. Purs/Apostòlics: Partidaris de l’absolutisme més pur, es a dir, volen el retorn de les antigues tradicions, restaurar la Inquisició i s’aproximen al germà del rei

1827 Guerra del Malcontents Carles M. Isidre. Procarlins.( Manifest de la

Aixecament agrícola a Navarra, Federació del reialistes purs 1826).

Castella la Manxa i a Catalunya. Repressió forta, deixa al Principat al comte Espanya, que controla territori amb terror als : purs/apostòlics i liberals moderats.

Successió -Ferran VII casa 1829 amb Mª Cristina de Nàpols – Té 1830 Isabel

-1830 Pragmàtica sanció on s’anul·la accés a la corona d’Isabel.

- 1832 Ferran VII, malalt, aprofitat pels apostòlics amb fets de la Granja tracten de forçar l’anul·lació de la sanció.

- 1833 mor Ferran VII = Isabel II reina d’Espanya amb regèndia de la seva mare.

-1833 -1839/40 PRIMERA GUERRA CARLINA.

5.- La Restauració absolutista.

• Entre 1813-1814 les potències absolutistes Àustria, Prússia i Rússia i el Regne Unit, els vencedors de Napoleó, es van reunir al Congrés de Viena i van imposar una tornada a l’Europa absolutista.

• Se imposa el principi del legitimisme, per el qual eren reinstaurats en el tron els monarques deposats per Napoleó.

• Les grans potències van reordenar les fronteres Europa i es van repartir el continent per àrees d’influència i l’Antic Règim es va restablir arreu.

• Les potències absolutistes van formar la Santa Aliança, per la qual es comprometien a intervenir militarment als llocs on l’absolutisme es veies compromès.

6.- Les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848.

6.- Les revolucions liberals.

6.1.- Les revolucions del 1820.

• Cap al 1820 es van donar una sèrie d’aixecaments liberals a diversos països absolutistes, però van ser vençuts per la Santa Aliança.

• Excepte el 1822 els grecs van proclamar la seva independència de l’imperi turc, que es va fer efectiva el 1829.

6.2.- Revolucions liberals de 1830.

• Les revolucions de 1830 es van donar a Europa Central i Occidental, entre 1829 i 1835.

• Les revolucions van contar amb el suport popular i allà on va triomfar, va significar la substitució d’un règim absolutista per una política constitucional , on la burgesia tenia el poder.

• Per tant, es tractava d’un liberalisme conservador, amb sufragi censatari i limitació de les llibertats públiques.

• El moviment francès es va iniciar al juliol de 1830 , la burgesia i les classes populars de París es van revoltar i van fer caure a Carles X , que volia restablir l’absolutisme.

• Es va proclamar una monarquia liberal a mans de Luís Felip d’Orleans.

• A Bèlgica també va triomfar la revolució i es va independitzar d’Holanda.

• Al 1831 va esclatar al revolta a Polònia però va ser durament reprimida per Rússia.

• Al nord d’Italia van ser derrotats pels austríacs i a Alemanya per Prússia.

• Resultat de les revolucions del 1830 es la divisió d’Europa en dos blocs la liberal i la absolutista.

7.3.- Revolucions liberals de 1848

• La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics com : sufragi universal, sobirania popular, igualtat social i també l’aparició dels treballadors com a força política.

• A Europa Occidental, la petita burgesia i les classes populars es van adonar de les limitacions del liberalisme, sufragi censatari. Els obrers de la naixent industria demanaven millores socials pròpies de la industrialització.

• França , on la petita burgesia i les classes populars inicien una revolta que va suposar l’enderrocament de la monarquia Lluís Felip d’Orleans i s’instaurà la República.

• En 1851 , la burgesia , per por del radicalisme de les classes obreres van optar per un nou règim imperial, que recau en les mans de Napoleó Bonaparte III.

• A Europa Central i Occidental els moviments revolucionaris es van estendre per l’imperi austríac, prussià, per Alemanya i Italià.

• Malgrat el fracàs dels moviments revolucionaris del 1848, van suposar el final de la Restauració i l’extensió de les llibertats democràtiques .

La Revolució Industrial.

1.-Les societats preindustrials.

1.1.- Demografia.

• La demografia de l’època agrària o preindustrial es carateritzava per una alta natalitat i una alta mortalitat, sobretot l’infantil.

• Alta natalitat + alta mortalitat = Creixement estancat de la població.

• Mortalitats catastròfiques, que prococaven una disminució brusca de la població, que feia perdre el creixement moderat acumulat fins aquell moment. (guerra, epidèmies o fam).

• Causes de la mortalitat elevada:

a) Per una manca d’aliments i nutrició degut a unes collites de pobre producció.

b) Per les epidèmies, que resultaven més severes per la mala alimentació.

c) Per les guerres, que eliminaven les collites i estenien les epidèmies..

• Es van reduint les mortalitats catastròfiques degut a una millora d’higiene, que va reduir l’acció de les epidèmies i un augment de la producció millora l’alimentació.

1.2.- L’Economia .

El Camp : l’agricultura i el règim senyorial.

• Més del 80% de la població vivia al camp.

• L’ agricultura era la base de l’economia i la propietat de la terra constituïa la font principal de riquesa i de diferenciació social.

• Agricultura de molt baixa productivitat

Endarreriment tecnològic.

Fonts d’energia bàsiques (humana o animal)

Pocs adobs.

Pràctica del guaret.

• Es practicava l’ agricultura de subsistència; la qual es produïa per a l’autoconsum de les famílies pageses. Els conreus eren bàsicament de cereal amb pocs excedents i poca comercialització.

• Altre obstàcle de la modernització del camp era el règim senyorial. El règim senyorial col·locava les terres a les mans de la noblesa i l’Església, que grabava amb durs impostos aquelles persones encarregades del seu coreu, els pagesos. Per aquest motiu no hi havia possibilitat de millores .

• Els impostos dels camperols :

1. Una part de la collita.

2. Per l’ús de certes àrees de la reserva senyorial com el molí, forn etc..

3. Delme , pagament 1/3 part de la collita a l’Església per mantenir el seu culte.

4. Estaven sotmesos a la jurisdiccions del seus senyors feudals.

• Algunes famílies camperoles veuen augmentar els seus ingressos amb el sistema domiciliari de producció preindustrial.

• Consisteix que en èpoques de poca feina al camp, elaboraven filiats i teixits destinats al consum general . Les matèries primeres i les eines eren facilitades per empresaris i comerciants, que recollien i venien la producció i pagaven als camperols el treball realitzat.

La ciutat : activitats preindustrials i comerç. • Com a activitats preindustrials a les ciutats : • Els petits tallers artesans, agrupats en gremis . • Els gremis eren associacions que reglamentaven tots els aspectes de la

producció, per acabar amb la competència tot i que dificultaven la introducció d’innovacions.

• Durant els segles XVII i XVIII apareixen les manufactures eren grans instal·lacions industrials que feia servir molta mà d’obra assalariada, però basat en el treball manual.

• Tant els tallers d’artesans, les manufactures com el sistema domiciliari

tenen una característica comuna la baixa productivitat. • Motius : 1. Manca d’inversió de grans capitals. 2. Ús escàs d’energia. 3. Limitada divisió del treball.

• Les activitats comercials :

1. Mercat Local o comarcal on la majoria de la població adquiria pocs productes artesans i agrícoles .

2. Mercat Internacional on una minoria de les ciutats consumia productes del gran comerç.

• L’escassa activitat comercial ve marcada per:

a. Els pocs recursos econòmics de la majoria de la població.

b. Poc desenvolupament dels sistemes de transport terrestre i els mitjans de transport.

2.- Les bases de la Revolució industrial. • La Revolució industrial va ser el resultat d’un conjunt de canvis

econòmics , tecnològics i demogràfics que es van donar per primer cop a Anglaterra a mitjans dels segle XVIII i van suposar una transformació de l’economia i la societat.

• Aquests avenços van donar pas a l’augment de la productivitat agrícola, l’increment demogràfic i a cinc factors més :

1. L’acumulació de capital: Durant el segle XVIII, les exportacions i les importacions van generar molts beneficis=capital als comerciants.

2. L’augment de la demanda exterior: sobretot la demanda dels Estats Units. Promou l’inversió de capitals en infraestructures comercials com drassanes, manufactures tèxtils i foneries.

3. Consolidació del mercat interior: gràcies a les millores de les vies de comunicació.

4. Perfeccionament de les comunicacions: Permet abaratir costos i distribuir mercaderies arreu del país.

5. Les innovacions tècnologiques: sobretot al sector tèxtil degut a la demanda de fil i teixits

Revolució Industrial vol dir:

Canvis tecnològics aplicats a Industria Tèxtil Siderúrgia

Agricultura Segadora

Màquina de Vapor Trilladora

Font d’energia Carbó i Vapor

Transport Locomotora

Vaixell Vapor

Canvis en l’organització del treball fàbrica moderna.

Canvis en la implantació d’un nou model econòmic Capitalisme

Canvis en el model demogràfic Augment població

Millores mèdiques – Agrícoles

Canvis socials mov. Camp a la ciutat.

Aparició de noves classes socials Proletariat.

Burgesia.