la fi de l’antic règim i les revolucions b

Download La Fi de l’Antic Règim i Les Revolucions b

Post on 06-Dec-2015

22 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • La fi de lAntic Rgim i les revolucions liberals.

    Mari Del Rosal Ortiz.

  • 0.- Introducci. ANTIC RGIM: Sanomena a la societat, la poltica, leconomia

    i la cultura prpia de pasos europeus dels S. XVI- XVII XVIII; coincidint amb lpoca moderna.

    La Revoluci Industrial marca linici dun canvi econmic i social i la Revoluci burguesa enceta el canvi poltic de lAntic Rgim a Liberalisme poltic.

    Aquest trencament poltic es dona amb la independncia dels Estats Units (1787) i per la Revoluci Francesa (1789).

  • Caracterstiques generals de lAntic Rgim.

    Una demografia destancament de la poblaci.

    Una economia agrcola.

    Una estructura social estamental.

    Sistema poltic : monarquia absoluta.

  • 1.- La societat i la poltica al segle XVIII. La illustraci. 1.1.- La Societat .

    La societat de lAntic Rgim estava dividida en tres Estaments , que eren grups socials legalment diferents .

    PRIVILEGIATS - NO PRIVILEGIATS.

    Nobiliari Eclesistic Tercer Estat.

    El principal criteri de diferenciaci social s el Privilegi .

    Privilegi vol dir:

    a) No pagar impostos.

    b) Monopolitzar els crrecs poltics i militars.

    c) Possessi de terres que els permet viure de les rendes.

    d) Disposar de la senyoria jurisdiccional.

  • El tercer estat esta format :

    1. Majoritriament per pagesos , estaven sota la jurisdicci dun senyor. Hi havia pagesos arrendataris, pocs propietaris o jornalers.

    2. Per la burgesia, que estava formada per comerciants i financers , que disposaven de diners per estaven fora dels privilegis i de poder poltic.

    3. Els menestrals o artesans, que coneixien un ofici i disposaven dun negoci.

    4. Collectiu dassalariats i personal al servei de les classes riques.

  • 1.2.- La Poltica .

    Des del punt de vista poltic es mant la monarquia absoluta de dret div.

    Els reis absoluts tenen un poder illimitat : poder executiu , legislatiu i judicial. Cap estament ni les Corts podien coartar el seu poder perqu sostenien que el poder venia de Du.

  • 1.3.- La Illustraci .

    LEnciclopedia o Diccionari raonat de les cincies, de les arts i dels oficis. Es un total de 17 volums de text on hi havia textos que tractaven de tots els temes. Reflexa una actitud crtica sobre les institucions i societat i assenyala un aven cap al progrs social.

  • La Illustraci s un nou corrent de pensament del segle XVIII que es caracteritza per ls de la RA com a vehicle que facilita la recerca cientfia i lestudi de les cincies socials, poltiques, econmiques i socials.

    Es caracteritza per:

    1. Per mitj de la ra sentn el mn .

    2. Defensaven el progrs social i la felicitat amb la introducci de reformes de caire social, econmic i poltic.

    3. Al progrs sarriba amb la cincia que unida amb la tcnica permet laven de la humanitat.

    4. Despotisme Illustrat: es va concretar amb una serie de tmides reformes, que van encendre lespurna per una revoluci burgesa, que demandava un trencament amb lordre tradicional de lAntic Rgim.

    Les revolucions liberals es van donar a diversos pasos deuropa durant els segles XVIII i XIX. Les revolucions burgeses van donar lloc a la fi de lAntic Rgim i laparici de lEstat liberal.

  • Monarquia Parlamentaria

    Repblica Parlamentaria

  • 2.- El liberalisme poltic.

    Les idees illustrades, aplicades a la poltica es lanomenat Liberalisme poltic.

    El liberalisme poltic es fonamenta en els segents personatges.

    John Locke(angls) : Afirma que totes les persones tenen un drets naturals ( dret a la vida, llibertat i la propeitat), que ning pot vulnerar i lEstat ha de garantir el seu compliment. Per aix el poder de fer les lleis i lobligaci de fer-les complir han de ser dorganismes diferents.

    Montesquieu(francs): Formula la teoria de la divisi de poders. Explica que el poder executiu, legislatiu i judicial ha de dependre de persones o institucions diferents per evitar abusos.

    Poder executiu = rei i els seus ministres.

    Poder legislatiu= Parlament o Assamblea de representats de la Naci.

    Poder judicial= jutges.

  • Jean-Jacques Rousseau: propugnava la igualtat entre tots els ssers humans.

    Contracte social que permet la participaci lliure i igualitaria de tots els ciutadans. = Sobirania Nacional.

    Aquesta participaci es fa mitjanant el sufragi, aix es decideix sobre la forma i les persones que formaran el govern.

  • 3.- La independncia dels Estats Units.

    1764 Les colnies britniques.

    Declaraci dindependncia 1776

    Constituci 1787

  • 3.- La independncia dels Estats Units. La revoluci Americana de les trezte colnies britniques contra la

    metrpoli al 1764 fou la primer revoluci liberal que inspir les posteriors europees.

    Els colons americans demandaven la representaci al Parlament britnic i labolici dels impostos aduaners imposats al 1763 per la metrpoli.

    1773 T lloc el Mot del t = llanament al mar de tres crregues de tres vaixells de la Companyia de les ndies Orientals. s vist com un atac al monopoli dexportaci del t i es tanca el port de Boston.

    Sota les ordres de George Washintong els colons guanyen la guerra el 4 juliol de 1776 es publica la Declaraci de Independncia dels Estats Units dAmrica.

    Al 1787 els britnics reconeixen la independncia de les colnies i els Estats Units aproven una constituci , que estableix com organitzaci poltica una repblica federal i la divisi de poders.

  • 4.- La Revoluci Francesa.

  • 4.- La Revoluci Francesa. 4.1.- Les Causes de la Revoluci

    1. La burgesia era un grup social enriquit per marginat socialment i polticament i va trobar a les crtiques i propostes de la illustraci la concreci de les seves aspiracions.

    2. Els camperols, volien lliurar-se de lexplotaci dels privilegiats i obtenir o augmentar les seves propietats de la terra.

    3. Les classes populars urbanes volien augmentar els seu nivell de vida i deixar de ser dependents de les oscillacions dels preus dels productes de primera necessitat.

    4. El rei, volia mantenir el seu poder absolut.

    5. La noblesa i l'Esglsia , volien mantenir els seu privilegis.

    6. Crisis de la hisenda reial a causa de les grans despeses militars i la negativa dels privilegiats a pagar impostos.

  • Burgesia vol sortir de la marginaci social i poltica.

    Camperols vol lliurar-se de lexplotaci privilegiats i obtenir terres.

    Classes populars vol augment del nivell de vida i no dependre de les oscillacions de preus.

    Rei vol mantenir el poder absolut.

    Noblesa i clero vol mantenir els seus privilegis.

    Crisis de la hisenda reial per les despeses militars i reials .

    Soluci del rei per acabar amb el deute de la hisenda es recavar impostos als privilegiats.

  • 4.2.- 1789 : Lesclat de la Revoluci

    El rei Lluis XVI volia resoldre la crisis de la hisenda pblica fent pagar un impost als grups privilegiats .Per aquests es van negar si no ho autoritzaven els Estats generals =la Revolta dels privilegiats.

    El rei es veu obligat a convocar els Estats Generals al maig de 1789, assemblea on cadascun dels estaments tenia un vot.

    Per al juny el tercer estat, amb el suport dalguns sectors de lesglsia i nobles van aconseguir que els Estats Generals es transformessin en una Assemblea Nacional, on el vot es individual.

    La Assemblea Nacional va contar amb el suport de les masses populars que van assaltar la Bastilla 14 juliol 1789 i amb els pagesos que van protagonitzar diverses revoltes contra els nobles. Tot aix va fer que Lluis XVI reconegus legalment lAssemblea .

  • 4.3.- Lenderrocament de lAntic Rgim.

    Mesures que acaben amb lAntic Rgim:

    1. L Abolici del feudalisme : la supressi dels drets feudals que tenien els nobles sobre els pagesos. Per es mantenen les terres en mans dels nobles

    2. La Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad: proclamava els drets individuals, iguals per tothom, per tant desapareixen els privilegis estamentals, lnic criteri que diferencia a les persones es la seva posici econmica.

    3. Constituci de 1791: Frana es converteix en una monarquia constitucional, sobirania nacional, divisi de poders.

    4. LEsglsia va perdre els seus privilegis, les terres i van deixar de cobrar el delme, per resoldre el problema de lhisenda pblica. Els eclesistics rebien una paga de lEstat, es converteixen en funcionaris pblics.

    Aprovada la constituci es va dissoldre lassemblea i es convoquen eleccions.

    Augment dels moviments doposici favorables a lAntic Rgim, esglsia, noblesa i monarca que fa tractes amb monarquies absolutes.

    Declaraci de guerra a ustria, per fer extensible al revoluci. Perda de la guerra = traci rei = empressonat.

  • 4.4.-Convenci: radicalitzaci de la Revoluci 1792-1794.

    El 1792 la revoluci es va radicalitzar per :

    1. Laugment de loposici a les mesures liberals, tant per part del rei, de lEsglsia i de la noblesa.

    2. Alguns sectors populars tamb estaven insatisfets per el sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliria.

    3. La implicaci del rei Lluis XVI en les conspiracions contrarevolucionaries i els contactes amb ustria , van provocar la caiguda de la monarquia a lagost de 1792.

    Es van convocar eleccions per sufragi universal mascul i la nova assemblea= La convenci, va proclamar la Repblica 22 setembre 1792.

    Al gener de 1793 Llus XVI es jutjat i condemnat a mort.

  • La Convenci es dominada pels girondins, partidaris duna