les revolucions liberals
TRANSCRIPT
La fi de l’Antic Règim i les revolucions burgeses
Sobiranianacional Separaci
ópoders
Igualtat davant llei
Drets iLlibertatsindividuals
Propietatprivada
El liberalisme
Els poders venen del poble
Tria els governantsamb el vot o sufragi
Legislatiu
Executiu
Judicial La llei ha de ser la mateixa per a tots
AssociacióExpressióReligió
Censatari Universal Noves idees seguides per la burgesia
Europa a mitjans del segle XVIII
Les grans potències europees del segle XVIII
Les dues grans potències eren:
França: monarquia absoluta. Gran Bretanya: monarquia parlamentària.Centre d’art, idees... Gran marina, potència colonial.Versalles palau dels reis.
Dues potències rivalitzaven per dominar el centre d’Europa:
Prússia: ampliava territori sobre Àustria: s’estén cap a Hongria i Balcans l’antic imperi alemany. Absolutista. Imperi format per moltes nacions. També absolutista
Rússia: l’imperi més gran i endarrerit. El tsar governava de manera autocràtica.
Espanya: país en recessió, que conserva el seu imperi americà. A mitjans de segle governa Carles III, monarca il·lustrat.
La majoria van ser dèspotes il·lustrats, perquè seguien les idees de la Il·lustració, Prenent mesures a favor del poble, però sense renunciar al seu poder absolut.
El món al segle XVIII
Antic Règim
AbsolutismeFeudalismeSocietat estamental
Revolucions burgeses
Estat liberal
Sobirania nacionalSeparació de podersIgualtat davant la lleiDrets i llibertatsLlibertat econòmica
Realitzades en diferents països als segles XVIII i XIX, fetes en nom del liberalisme
Monarquia parlamentària
República parlamentària
Els tres estaments
Cap d’estat és un rei no absolut
Cap d’estat és escollit per sufragi
La Revolució Americana: Naixement dels EE.UU.
Tretze colònies britàniques des s. XVII
Població indígena eliminada o expulsada cap a l’interior del continent.
Colons anglesos i d’altres països europeus s’hi havien anat establint.
Al segle XVIII es deterioraren les relacions amb el govern anglès.
Els colons consideraven un abús de Gran Bretanya:
-Creixent nombre d’impostos-Monopoli comercial britànic
S’estengueren les idees liberals.
ECONOMIA13 colònies 8 (nord) la indústria i comerç 5 (sud) l’agricultura i la mà d’obra esclava.
CAUSES INDEPENDÈNCIA1.-No autonomia política, es governaven des de la metròpoli (Jordi III), però qui tenia realment el poder eren els governadors britànics. Tampoc tenien representació al parlament, cosa que generava malestar entre els colons.
Jordi III
G. Washington
2.-Els impostos de la corona incrementaren, fins que l’anomenat impost del Te (1773) provocà una violenta reacció dels Colons al port de Boston .La reacció anglesa fou endurir les mesures,com tancar el port de Boston.
El 1776 esclatà la revolució americana. El 4 de juliol, un grup de representants delsColons signà a Filadèlfia la “DeclaracióD’Independència dels Estats Units d’Amèrica”
Anglaterra començà la guerra per mantenir el domini. Al front dels colons s’hi posà:
Els colons varen rebre l’ajut de França, Espanya i Holanda, rivals d’Anglaterra, i aviat començaren a guanyar batalles, com aquesta on Washington s’imposa sobre els anglesos.
Els colons varen derrotar als anglesos a Saratoga, el 1777 (1a victòria)
La guerra va durar 5 anys, fins que els britànics foren definitivament derrotats a Yorktown, el 1781.
A la Pau signada a Versalles, Anglaterra hagué d’acceptar la independència dels EUA
El nou estat s’organitzà segons els principis liberals. Es redactà una Constitució el 1787, en la qual s’adopta la República Federal (cada estat té govern, parlament i lleis pròpies) com a forma de govern. - Separació de poders - Sobirania nacional - Igualtat davant la llei - Reconeixement de drets i llibertats individuals
El primer president fou George Washington.
Fragment de la Constitució americana Capitoli, seu del Congrés
Lluís XVI i M. Antonieta
La Revolució FrancesaFrança, abans de 1789, era una gran potència, amb uns 30 milions d’habitants i amb un exèrcit poderós.El govern absolut estava en mans de Lluís XVI, i les despeses de la seva cort havien pujat tant que l’Estat estava a punt d’arruinar-se.Els nobles i els clergues eren uns 500 mil, i continuaven vivint amb els seus privilegis i envoltats de luxe els que estaven a la cort (Versalles).
La majoria de la població eren pagesos (un 80%), que seguia depenent dels seus senyors feudals i vivint en condicions molt dures.La burgesia era més lliure, i tenia més riquesa, però era dels no privilegiats, i pagaven impostos, igual que els artesans i el baix poble urbà. Tots aquests grups estaven molt descontents amb la situació econòmica i les crisis de subsistència que hi havia. La burgesia volia participar en el poder.
La difusió de les idees liberals va permetre conèixer una forma alternativa de govern a l’absolutisme i una organització social diferent a l’estamental.
La Revolució Francesa: Etapes
1. Revolta dels privilegiats: Convocatòria dels Estats Generals (1789)
2. Assemblea Nacional Constituent: Declaració de Drets i Constitució 1791
3. Assemblea Legislativa: esclat de la guerra amb l’Europa absolutista (1792)
4. Convenció Nacional: proclamació de la República. Hi ha 3 etapes:
a) Convenció Girondina: burgesia moderada al poder b) Convenció Jacobina: burgesia radical al poder - Etapa del Terror c) Convenció Termidoriana: tornen els moderats al
poder
5. El Directori: cop d’estat de Napoleó Bonaparte (18 Brumari 1799), creant:
6. El Consolat: Napoleó concentra el poder, fins que el 1804 proclama:
7. L’Imperi napoleònic (1804-1815)
L’esclat de la revolució
Lluís XVI va voler obligar a pagar impostos als privilegiats, es qual es van negar a pagar-los, i exigiren la convocatòria dels Estats Generals (reunió dels 3 estaments). Per preparar la reunió, els diferents estaments demanaren als seus representats la redacció d’uns “Quaderns de queixes”.
Els Estats Generals es reuniren a Versalles, presidits pel rei, a primers de maig de 1789.El Tercer Estat demanà un vot per persona, i no per estament com deia la norma. Al no ser acceptada la petició, la burgesia abandonà Versalles.
La burgesia es reuní en una espècie de frontó i feu el “Jurament del Joc de Pilota”, i es constituïren en Assemblea Nacional, jurant no separar-se fins haver elaborat una Constitució per França.
La Assemblea Nacional es tornà a reunir a Versalles, presidida pel rei. Davant un intent d’aquest de dissoldre-la, el poble de París assaltà la fortalesa de la Bastilla, el 14 de juliol de 1789, símbol de l’arbitrarietat reial. Lluís XVI reconegué la legalitat de l’Assemblea.
Al camp també es revoltaren els camperols, exigint l’eliminació dels drets feudals, cosa que feu l’Assemblea el 4 d’agost del mateix any.
L’Assemblea NacionalVa elaborar una sèrie de lleis que varen posar fi a l’Antic Règim:
a) Abolició del feudalismeb) Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadàc) Abolició dels gremis, duanes interiors...d) Constitució civil del clergat (nacionalització dels seus bens)e) Aprovació d’una Constitució el 1791, basada en la divisió de
poders, el sufragi censatari i en l’establiment d’una monarquia constitucional.
Aprovada la Constitució l’Assemblea es dissolgué i donà pas a una nova:
Assemblea LegislativaEl rei i la seva família intentarenfugir i foren detinguts a prop de la frontera nord, a Varennes, iobligats a tornar a París.
Esclatà la guerra amb les potènciesAbsolutistes (Àustria i Prússia).
Marat
La marxa de la guerra fou negativa per França, i quan els exèrcit enemics amenaçaren al poble de París amb fortes represàlies si li passava quelcom al rei, aquest es rebel·là, i obligà a l’Assemblea a empresonar a Lluís XVI. Aquesta es dissolgué i per sufragi universal es trià una nova Assemblea;
La Convenció, que proclamà la República, el setembre de 1792. Fou l’etapa més radical de la Revolució. Compren 3 períodes:
a) Girondina b) Jacobina c) Termidoriana
Danton Robespierre
La Convenció jutjà a Lluís XVI, i fou condemnat a morir a la guillotina. Aquest instrument començà a ser utilitzat habitualment, sobre tot en l’etapa de govern dels jacobins, quan imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror, sota el domini de Robespierre. Foren executades unes 40.000 persones. També feren reformes socials en benefici dels més pobres.
La Convenció jacobina continuà amb la guerra contra les potències europees i començà a tenir èxits militars. A l’interior de França s’hagué d’enfrontar a una guerra civil promoguda pels contrarevolucionaris. Finalment, al juliol de 1794 un cop d’estat dels més moderats acabà amb el govern del Terror de Robespierre i els seus partidaris (mes de termidor segons el calendari revolucionari).
El Directori
Fou el govern moderat establert el 1795, format per 5 directors amb el poder executiu, i el legislatiu el tenien dues cambres.Restabliren el sufragi censatari.
La guerra amb la resta d’Europa continuava, i a l’exèrcit Francés va començar a destacar un jove general,Napoleó Bonaparte.
Quan aquest es trobava a Egipte,el 1799, fou cridat pel DirectoriA París.
El Consolat (1799-1804)El general Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i suprimí el Directori. Ell fou el primer cònsol, de tres que hi havia. Acabà sent cònsol vitalici, i el 1804 es coronà emperador de França. Va fer importants reformes internes, i en l’exterior, continuà la guerra amb la majoria de països europeus, arribant a conquerir mitja Europa el 1812.
Coronació de Napoleó a París, de David.
Europa el 1812. Possessions i dominis de la França de Napoleó
Fins el 1812 França va conquerir més de mitja Europa, fent caure reis absolutistes, com és el cas d’Espanya, i posant en el seu lloc gent de confiança de Napoleó. Aquestes conquestes van contribuir a difondre les idees de la Revolució.
Quan al 1812 Napoleó preparà la campanya de Rússia, que acabà sent un desastre, la caiguda de l’imperi francès fou imparable.
Primer fou derrotat a Leipzig, el 1813, i després de l’Imperi dels Cent dies, a la batalla de Waterloo patí la seva última derrota. Napoleó a Waterloo
Wellington
Campanya de Rússia
RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
1814-1848
G.B, Prússia, Rússia, Àustria
La Santa Aliança
La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes
Defensa del legitimisme
característiques Es decideixen
alPer tal de defensar aquests principis es crea la
Defensa de l’absolutismeEquilibri territorial
Congrés de Viena
La Restauració
Reorganitza el mapa d’Europa
Potències absolutistes:Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.
Alexandre ITalleyrand
Metternich presidí el Congrés
Els principals personatges del Congrés de Viena, i per tant de la Restauració, varen ser Lluís XVIII i el seu representant Talleyrand, de França, l’emperador d’Àustria Francesc I i el seu canceller Metternich, el tsar de Rússia Alexandre I, Castlereagh i el duc de Wellington per Anglaterra,
Lluís XVIII
Carles X
Lluís Felip d’Orleans
La Restauració va provocar la reacció dels liberals, que volien suprimir definitivament l’Antic Règim. Hi van haver tres onades revolucionàries a Europa:
a) 1820: revolucions als països mediterranis. Els grecs contra Turquia.
b) 1830: França, Bèlgica..
c) 1848: França, Àustria..
A França, el 1830, una revolució va foragitar a Carles X, rei absolutista que havia succeït a Lluís XVIII, i es va proclamar nou monarca a Lluís Felip d’Orleans, que representava a l’alta burgesia.
Els belgues es van rebel·lar contra Holanda, aconseguint finalment la independència.
Els polonesos es rebel·laren contra Rússia, però fracassaren.
París el 1830, quadre de Delacroix: La llibertat guiant el poble.
Revolució del 48 a París
Napoleó III
El 1848 hi hagué una nova onada revolucionaria. Va començar a París, on el règim de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer les aspiracions de la majoria de la població (burgesia mitjana i baixa i poble), exclosos del dret de vot i amb les llibertats limitades. París es rebel·là i Lluís Felip fou destronat. Es formà un govern provisional que proclamà la II República. S’implantà un règim democràtic. En un mesos el nou govern que sortí de les eleccions reprimí les aspiracions del poble, i proclamà president de la República a Lluís Napoleó Bonaparte, que acabà restaurant l’Imperi (2n Imperi) que governà com a Napoleó III (1850-1870).
El nacionalismeLa Revolució Francesa va fer populars els termes nació francesa, sobirania nacional, Assemblea Nacional). Nació coincidia amb Estat.
Cal diferenciar els dos conceptes, tal i com s’entenien al segle XIX:
Nació Estat
Conjunt d’homes i dones units per una sèrie d’elements comuns, com la llengua, les tradicions, la història, la religió, el dret...
Organització política i administrativa (lleis, funcionaris, exèrcits, fronteres...) mitjançant la qual es governava un territori independent.
El habitants d’un territori si tenen consciència de ser diferents d’altres comunitats humanes i manifesten la voluntat col·lectiva de mantenir aquesta diferència, es diu que formen una nació.
L'imperi austrohongarès Era un estat plurinacional, que tenia un sol govern però moltes nacions diferents dins les seves fronteres.Molts estats plurinacionals intentaven suprimir les diferències nacionals dins dels seus territoris, imposant una sola cultura, llengua...
Francesc Josep I, emperador d’Àustria
També hi havia nacions pluriestatals, és a dir, pobles amb la mateixa llengua, cultura, història... separats en diversos Estats. Els casos més representatius eren el d’Itàlia i el d’Alemanya. Tant els italians com els alemanys nacionalistes volien unificar els seus pobles respectius sota un sol Estat.
Líders de la unificació italiana foren: Cavour i Garibaldi, i Víctor Manuel II, primer rei de la Itàlia unificada.
1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de ZúrichAnnexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies
3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866)
4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)
Etapesde la unificació
REGNE DE LESDUES SICÍLIES
PIEMONTLLOMBARDIA
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ROMAEstats Pontificis
VENETO
Otto von Bismark
Unificació d’AlemanyaA principis del segle XIX, el territori habitat per alemanys era un conjunt de més de 30 Estats independents. D’aquest destacava Àustria i Prússia, amb gran força econòmica i militar.
Tots els estats estaven habitats per alemanys, amb una llengua, història i cultura comunes. Els nacionalistes romàntics manifestaren l’anhel de crear un Estat alemany unificat.
El primer pas fou crear el Zollverein, la unió duanera, el 1834, promoguda per Prússia.
El 1848 es formà un Parlament democràtic a Frankfurt, que elaborà una constitució comuna, i oferí la corona al rei de Prússia, el qual la rebutjà i dissolgué el Parlament. A partir de 1861 aquest Estat promogué la unificació.
Guillem I de Prússia
Etapes
3ª La guerra contra França
2ª La guerra contra Àustria
1ª La qüestió dels ducats
Unificació d’Alemanya
