Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.

Download Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.

Post on 09-Jan-2017

1.984 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Revoluci Francesa (1789-1799).

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Antic RgimEstat Liberal

Les revolucions burgesesLHeureuse famille (1642) de Louis Le Nain. Muse Louvre

Plein air (1881) de Ramon Casas. MNAC

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Antic RgimEstat Liberal

Les revolucions burgesesSocietat estamentalMonarquia absolutistaEconomia de subsistnciaLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.

El Liberalisme al segle XIX

Al Liceu (1901) de Ramon Casas. Cercle del Liceu.Burgesia

La burgesia fou la gran beneficiada de lestat Liberal, per en aquestes revolucions tamb hi van lluitar altres classes socials.

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Estat LiberalLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.La igualtat dels ciutadans davant la llei.Aquest principi liberal sost que la llei ha de ser nica per tots els ciutadans dun mateix pas.En contra la Societat estamental

Jean Jacques Rousseau (1712-1776).

Lany 1755 publica Discours sur l'origine de l'ingalite parmi les hommes

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Estat LiberalLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.Separaci dels tres poders.Aquest principi liberal parteix de la constataci que qualsevol estat t tres poders. Aquests tres poders han de recaure en institucions diferents.En contra la monarquia absolutista.Charles Louis de Secondat, senyor de la Brde i bar de Montesquieu (1689 - 1755) .De l'esprit des lois es publica el 1748. Lany segent l'Esglsia Catlica inclou el llibre a l'Index Librorum Prohibitorum ("ndex de llibres prohibits").

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Estat LiberalLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.Dret a la propietat privada.Aquest dret s formulat com una llibertat fonamental. Com a conseqncia, lestat no ha dintervenir en els afers econmics.En contra de leconomia de subsistncia.La Burgesia fou una de les classes socials que ms va recolzar aquesta idea. Aquest grup social cada vegada va anar adquirint ms poder econmic i poltic.

Le Pont de lEuropeGustave Caillebotte (1848-1894).

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Estat LiberalLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.Sobirania Nacional.El poder poltic recau en el conjunt de la naci i no est sotms a cap altra fora externa. Els individus que integren una naci (els ciutadans) deleguen aquest poder que per definici posseeixen i latorguen als seus representants.En contra de la Monarquia absolutista.John Locke fou un filsof empirista angls que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia. Locke s un dels pares del Liberalisme.

John Locke (1632- 1704).

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Estat LiberalLa igualtat dels ciutadans davant la llei.Separaci dels tres poders.Dret a la propietat privada.Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats individuals.Reconeixement de drets i llibertats individuals.Com ara la llibertat dexpressi, dassociaci, de pensament i de religi. Aquest drets dels quals gaudeixen els individus com a particulars, no poden ser restringits pels governants.En contra de tot el sistema de lAntic Rgim.Voltaire estava preocupat per la seva capacitat material per a garantir la seva llibertat i la seva independncia.

Franois Marie Arouet Voltaire(1694 1778)

LaRevoluci Francesas considerada el model derevolucipoltica de la seva poca i va suposar la conquesta del poder per la burgesiai el desplaament de laristocrciai elclergat. s el triomf duna part de lestament no privilegiat enfront de lestament privilegiat. Representa la fi de lAntic Rgim.

La libert guidant le peuple s una obra del pintor francs Eugne Delacroix.

Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les fases de la Revoluci. Realitzar Cronologia.Lamonarquia constitucional(1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Rgim i imposar un liberalisme restringit (censatari).Larepblica democrticao la convenci(1792-1794). Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la Repblica. A ms, van emprendre una transformaci ms profunda de la societat en un sentit democrtic (sufragi universal mascul) i igualitari (lleis socials).Larepblica burgesa o el directori(1794-1799).Davant la radicalitzaci de la Revoluci, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:a) La crisi econmica i social es va crear a causa de que les terres eren treballades pels pagesos, per eren propietat de la noblesa i el clergat. Els pagesos guanyaven una misria, aix va provocar misria i fam en les classes socials ms baixes.Els anys 1788 i 1789 van ser anys de males collites Pujada de Preus Motins.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:b)La crisi financera de la monarquia francesa va crear un malestar important a lestament no privilegiat. La Monarquia per solucionar el problema del finanament va convocar els Estats Generals i van decidir pujar els impostos. Aix va causar fam i misria a les classes socials ms baixes de la poblaci. Malestar social.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:c) La marginaci poltica duna burgesia cada cop ms forta. Els burgesos eren gent rica que paga impostos i volen que lestat els ajudi econmicament en el comer. Necessiten unes lleis que afavoreixin al seu negoci.Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:d) La desesperaci de les classes populars per la mala situaci socioeconmica i la indiferncia de la corona. Al final aquests sapunten a la revoluci per millorar la seva situaci.Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Les principals causes de la revoluci francesa sn:e) Les idees de la Illustraci. Recordeu que s un moviment de carcter intellectual, desenvolupat a lEuropa del segle XVIII, que va posar en qesti tots els principis de lAntic Rgim. Les idees de la Illustraci van ser propagades per un grup de pensadors francesos que rpidament es van estendre per Espanya i Catalunya.Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

La Revoluci Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats, que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Llus XVI que convoqus els Estats Generals, l'nic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Els Estats Generals es van obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representats de la noblesa, del clero i del Tercer Estat.

Clergat: 291 representants.Noblesa: 270 representants.Tercer Estat 289 representants.Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Reunits en un pavell de Paris (Jeu de Paume), els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la naci) i es van comprometre a elaborar unaconstitucique reflects la voluntat de la majoria dels francesos. El 16 de juny el diputat Sieys va proposar que el tercer estat sautoproclams Assemblea Nacional.Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

El poble de la ciutat de Pars va sortir al carrer per donar suport a les propostes de la nova Assemblea. Tenien por que les tropes reials detinguessin els seus diputats:el 14 de juliol una multitud va assaltar la pres de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal d'armes.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

La Grande Peur:Moviment revolucionari que tamb es va estendre al camp, en forma d'una revolta antisenyorial que va comportar la crema de moltes residncies nobiliries.

L'esclat de revoltes a les ciutats i al camp va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. Atemorit per la situaci revolucionria, la tardor del 1789, Llus XVI va reconixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent.

Revoluci Francesa (1789-1799).Les Revolucions Liberals: la Revoluci Francesa i les Revolucions Burgeses del segle XIX.

Revoluci Francesa (1789-1799). Lesclat de la revoluci.

Revoluci Francesa (1789-1799). Lesclat de la revoluci.

El 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolici del feudalismei el 26 va promulgar laDeclaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals, aix com la igualtat davant la llei i els impostos.

Liberalisme poltic.Revoluci Francesa Monarqua Constitucional

Amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els bns de l'Esglsia, que van ser declarats bns nacionals (desamortitzaci*) i venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va assegurar el finanament del culte, i unaConstituci civil del clerova separar l'Esglsia i l'Estat.

Separaci de lesglsia de lestat.Revoluci Francesa Monarqua Constitucional

Revoluci Francesa Monarqua Constitucional

Declaraci dels drets de lhome i del ciutad.Text votat per lAssemblea Constituent francesa el 26 dagost de 1789. La seva redacci recollia la influncia de la declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica (1776) i del pensament dels filsofs illustrats del segle XVIII.

Article premier.Les hommes naissent et demeurent libres et gaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent tre fondes que sur lutilit commune.Article 2.Le but de toute association politique est la conservation des droits naturels et imprescriptibles de lhomme. Ces droits sont la libert, la proprit, la sret et la rsistance loppression.Article 3.Le principe de toute souverainet rside essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu ne peut exercer dautorit qui nen mane expressment.

Revoluci Francesa Monarqua Constitucional

L'oposici de la famlia reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Nacional es va manifestar arran de la fugida de Pars de Llus XVI per unir-se a l'exrcit austrac, que planejava envair Frana i restablir l'absolutisme (fugida de Varennes, juny del 1791).

http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8Revoluci Francesa La Repblica Democrtica (1792-1794)

Durant aquest perode la repblica va estar en mans de tres governs diferents.

Revoluci Francesa La Repblica Democrtica (1792-1794)Govern Girond (1792-1793).Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels bens comunals. El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda. Llurs caps foren Brissot, i Condorcet.Govern Jacob(1793-1794).El seu apellatiu t el seu origen en el lloc de reuni del club, un antic monestir dominic de Pars. El conte de Mirabeau i Maximilien Robespierre, van ser els lders revolucionaris ms destacats.Govern Termidor(1794-1795).Nom de l'onz mes del calendari republic francs (1792-1806).El Termidor era la burgesia conservadora que va tornar a agafar el control de la revoluci amb el propsit de retornar alsprincipis del 1791.

Larepblica democrtica(1792-1794) presenta dues fases diferenciades:

Convenci girondina: es va instituir per sufragi universal mascul. Va condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i tamb va haver d'enfrontar-se a les pressions de l'absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionries internes.Convenci jacobina: Va ser la fase de ms radicalitzaci poltica i social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l'exrcit i va impulsar la poltica del Terror. El 1794, la burgesia va propiciar un cop d'Estat i va acabar amb el seu poder.

Revoluci Francesa La Repblica Democrtica (1792-1794)

La Repblica va quedar en mans dels girondins* i es va crear unaConvenci Nacional* elegida per sufragi universal mascul. La nova assemblea va iniciar un judici contra Llus XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traci, condemnats i executats a la guillotina.Revoluci Francesa La Repblica Democrtica (1792-1794)

Durant letapa jacobina, es va promulgar unanova constitucibasada en la democrcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L'executiu va quedar en mans d'unComit de Salvaci Pblica, que va atorgar tot el poder aRobespierre.Per plantar cara a l'amenaa exterior, es va organitzar un nou exrcit (es va decretar un reclutament fors de tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la poltica delTerror.Revoluci Francesa La Repblica Democrtica (1792-1794)

Respon aquestes preguntes i busca 10 da...